Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Julieta

83 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Julieta

  1. 1. La Julieta va arribar i em va dir que tenia molta por de que matessin el seu promèsi que si es moria ella es tiraria al mar perquè estava molt enamorada i que haviendormit una nit junts, sense que passes res; i es per això que estava tantenamorada perquè era tant bon noi i que li semblava que se l’estimava, a ella, compocs saben estimar. La nit l’avien passada junts en una torre requisada on ell feiaguàrdia perquè no se de quin partit va dir que era. Diu que va arribar a entrada defosc i era el mes d’octubre i es va trobar, en obrir el reixat, que el va obrirempenyent-lo molt fort perquè una ultima pluja havia apilotat sorra al darrera. I lacasa estava tota voltada de jardí i entre les ombres i d’anar i venir de les branquesi la casa amb totes les persianes tancades i aquell vent i les fulles passejant-se ivolant, caminava amb el cor encongit. Ell li havia dit que l’esperaria a l’entrada delreixat, però que si no hi era,que entrés de seguida al jardí perquè valia més que elsveïns no la veiessin. I ell va trigar i ella plantada allí mentre s’anava fent fosc i mésfosc i els xiprers tremolant sense parar es gronxaven com l’ombra de mortsapilotats, els xiprers negres, que són arbres de cementeri. Quan ell va arribar diuque encara estava més espantada perquè no li veia la cara,no sabia si era ell. I deseguida van entrar a la casa i la van resseguir amb una llanterneta i feia olor aabandonat i els passos ressonaven com si altres persones també caminessin peraltres habitacions i ella pensava que potser eren les animes dels amos d’aquellacasa, que els havien picat sense deixar-ne ni un per remei, i això l’esfereïa. Vantrobar un armari de paret ple de vestits de nit i d’abrics de pell i diu que ella no esva poder aguantar i es va posar un d’aquells vestits, un de negre amb tuls quevolaven com un núvol i grogues al pit i a la faldilla i anava amb les espatllesdescobertes i diu que ell se la mirava sense ni gosar enraonar i aleshores van anaren una galeria coberta plena de sofàs i de coixins i es van estirar i es van abraçar iescoltaven el vent que decantava les fulles i movia les branques i van passar la nitaixí: entre desperts i adormits, sols al món, i la guerra i el perill a prop, i es va alçarla lluna i tot ho ratllava de blanc per entre les ballestes de les persianes. Semblavala primera i la darrera nit de tot i van fugir abans que es fes de dia i tot el jardí erauna lluita de branques i de vent i de heures que penjaven era com si fossin vives ianaven cap a ells i els buscaven la cara i ella es va endur aquell vestit perquè espensava que no era robar si els amos eren morts i el tenia desat en una capsa i,quan estava massa enyorada, es posava els vestit una estona i tancava els ulls itornava a sentir el vent d’aquell jardí que no era com el vent d’enlloc més. I va dirque el promès era alt i prim i amb els ulls negre i lluents com el carbó d’antracita. Ique tenia els llavis fets per parlar baixet i donar repòs. I que ella, només de sentir-lila veu quan li passava pels llavis, veia el món diferent.
  2. 2. La Julieta amb la companyia del milicià marxen a la guerra civil, al front d’Aragó.Estaven a favor dels republicans, eren anarquistes. La guerra va durar tres anysmolt durs per a ella, patia per perdre el seu marit i quedar-se sola. Quan la guerrava acabar i els republicans van ser derrotats pels nacionals, al capdavantd’aquestos estava el dictador, Francisco Franco. Això va fer que els republicans,com la Julieta es van veure obligats a exiliar-se a altres països. Ella i el milicià vandecidir anar-se a Toulouse, França.En arribar allí es van fer propietaris d’una gran botiga de roba i la veritat és que lesseves condicions de vida estaven sent molt millors que a Espanya. Van portar unavida molt tranquil·la i fins i tot van arribar a tenir un nen, que li van dir Pere.El nen es va anar fent gran i va viure una infància molt senzilla i bonica. Fins queva complir els dotze anys, que va arribar la segona guerra mundial, la guerra delsnazis d’Adolf Hitler, en la que els alemanys van entrar a França i van començar adestruir el país, per apoderar-se d’aquest. La Julieta i el Joan, el seu marit milicià,van posar-se a lluitar amb els francesos per defensar el seu actual país. El dia queels nazis van entrar a Toulouse van intentar amagar-se a refugis, la Julieta vadeixar al Pere al refugi més proper a seva casa i ella i el seu marit van intentarajudar als de la seva ciutat. Mentre ells es defensaven els nazis es van apoderardel refugi on estava el Pere i van matar a tots. Es va anar fent tard i els alemanyses van retirar, aleshores la Julieta va córrer cap al refugi a buscar al seu fill i quanva arribar allí el va torbar al terra mort. Ella va entrar en una depressió molt gran ifins i tot li va passar pel cap el suïcidi però amb l’ajut del Joan ho va poder superar.Els almenys seguien a França i encara que la Julieta va deixar de lluitar contra ellsel seu marit no va voler rendir-se i va seguir amb la batalla fins que un dia, quanarribava a casa els nazis el van agafar, i el van matar. La Julieta que era a lafinestra esperant al seu home va veure com terriblement afusellaven al Joan.No va poder superar la impressió que li havia causat aquella escena i es vatrastocar. L’endemà va sortir al carrer a venjar-se dels alemanys, però no ho vaaconseguir i va ser arrestada i la van portar a un camp de concentració. Va passaruns quinze dies però lamentablement no va poder seguir en vida ja que un matí elsvan tancar a unes dutxes i els van soltar gas tòxic.Vaig rebre una carta que provenia de Toulouse, d’uns refugiats. Mai hagués pogutimaginar que dintre d’aquell sobre i constaria la mort de la meva gran amigaJulieta.

×