1. Hi havia una vegada una nena que vivia a Alemanya, exactament
a Berlín. Quan va començar la guerra, va haver d’anar-se’n per
culpa dels anomenats Nazis. Com que anaven en contra de la seva
religió i la seva ideologia era exterminar als jueus o reclutar-los
en un camp de concentració per tal d’explotar-los. Per aquests
motius, ella, Waltraud, va haver d’anar-se’n juntament amb el seu
pare, la seva mare i el seu germà, Otto. Van anar a parar a les
afores de Berlín, en un refugi, intentant de sobreviure juntament
amb altres famílies jueves. Allà, el seu pare, que era metge de
professió ajudava a tothom que estigués ferit o que necessites
ajuda mèdica. Allí pogueren viure durant 1 mes i mig, fins que
foren descoberts per l’exèrcit alemany… Llavors van haver de
sortir del País com pogueren fins a Sibèria, ja que els hi havien
dit que es podrien salvar de molts atacs. Estava molt lluny i ells
pensaren que seria una bona idea per mirar d’escapar dels soldats
Nazis. Sortiren d’Alemanya i es dirigiren cap a Crackovia per tal
de fer una ruta, segons el seus pensaments més segura, però, en
passar la frontera de Polònia, tingueren un problema. 50 kms al
nord-est de la frontera, els pararen en un control, i veieren eren de
la religió que perseguien els nazis: eren de religió jueva. Per la
qual cosa els arrestaren i foren traslladats a un camp de
concentració. Se’n adonaren que havien escollit una opció errònia
en passar per Polònia, però bé, els havien arrestat i havien de
trobar una manera sensata de poder sortir d’aquell lloc, que no era
justament lo que buscaven. Miraren de salvar-se d’alguna
manera: Fent-se amics dels vigilants, provant de sortir a
amagades, i en un dels intents, els agafaren i estigueren a punt de
perdre la vida el pare i la mare, per intentar sortir d’aquell lloc.
Estaven bastant a prop de Varsòvia, per la qual cosa que tenien
possibilitat, si ho aconseguien de sortir trencant una balla que
havien trobat, que era una simple balla bastant amagada i feble,
de fil ferro, i un cop haver sortit, apretar per cames i mirar de
trobar algun tren per sortir del país. Ho intentaren, i aquell cop
tingueren sort, aconseguiren sortir del camp de concentració i
pogueren arribar a Varsòvia. Un cop allí agafaren un tren i així
sortiren del país per la part Nord est. Per Lituània. Allí entraren
pel sud, però com que allí les autoritats eren molt més estrictes
encara que a Polònia, tingueren varis problemes. Van haver de
fer-se passar per persones falses amb identitats falses per provar

2. de passar la frontera com més aviat millor.
El final van decidir marxar per la serralada del Caucas ja que
cada cop hi havia mes controls.
Era el 23 de d’agost de 1942 a Stalingrad quan van mirar el cel i
van veure 1000 avions el cel.
També van veure l’exèrcit Nazi i van intentar fugir però d’Otto el
va tocar una bala i va caure ferit, i el van tenir que deixar pel bé
de salvar les seves vides.
Quan van travessar el Caucas van veure una tren direcció cap a
l’inferior de Àsia i van aconseguir pujar com a polissons.
Van estar molts dies el tren i cada cop feia mes fred.
El final van arribar a un lloc on feia molt de fred i estava nevat.
Aleshores es van adonar que estaven molt a prop de Siberia, allà
van sobreviure 5 anys fins que la mare va mori.
Després de enterrar la mare el pare li va preguntar a la Waltraud
si volia anar a un lloc que per fi podrien viure tranquils sense
passar fred i la Waltraud li va dir que si i després de viatjar casi 4
mesos van arribar a una ciutat que es deia Yafo allà el pare va
trobar una feina de metge i la Waltraud va estudiar una mica i es
va fer gran.
Després de 30 anys de viure a Yafo va mori el pare de la
Waltraud.
Un dia quan anava caminant pel carrer va veure una biblioteca,
ella i va entrar i va veure un llibre que ficava tots els jueus morts
a la segona guerra mundial i va buscar el seu germà i a ella li va
estranyar molt.
El cap de 2 anys una senyora jueva li va donar una llibreta , ella
la va obrir i va veure era un diari que havia tingut el seu germà
Otto, a la llibreta estava escrit un diari de l’Otto i ella va saber
que el seu germà no va morir si no que es va fer passar per un
soldat Nazi ferit i va anar escalant graus per un dia venjar-se de
tot el que li havien fet i que va participar en la operació Valquiria
i que va morir afusellat el 1944.
En aquell moment ella es va posar contenta i trista perquè li sabia
greu que el seu germà els hi volgués fer el que els altres els van
fer.