2. ÍNDEX
1. CONCEPTES: Habitatge ecològic, sostenible, bioclimàtic
2. ARQUITECTURA SOSTENIBLE
3. L’EMPLAÇAMENT DE L’HABITATGE I EL SEU ENTORN
4. ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA
4.1. ORIENTACIÓ I ASSOLELLAMENT
4.2. PARÀMETRES DE FORMA I VOLUM
4.3. SISTEMES DE CAPTACIÓ SOLAR DIRECTE
- L’edifici com acumulador de calor
- L’edifici com a captador-dissipador de calor
4.4. SISTEMES DE CAPTACIÓ SOLAR INDIRECTE
- Mur Trombe
4.5. LA VEGETACIÓ
4.6 L’AÏLLAMENT
4.7. FLUXOS INTERIORS
4.8. VENTILACIÓ EXTERIOR
3. 5. ELS MATERIALS
- MOBILIARI, PAVIMENTS I TEIXITS
- ESTRUCTURES, TANCAMENTS
- AÏLLAMENTS, IMPERMEABILITZACIONS
- CANALITZACIONS
6. LES ENERGIES RENOVABLES
6.1. L’ ENERGIA SOLAR
- Energia solar fotovoltaica
- Energia solar tèrmica
6.2. LA LLUM SOLAR
6.3. L’ENERGIA GEOTÈRMICA
6.4. L’ENERGIA EÒLICA
6.5. L’ENERGIA DE LA BIOMASSA
7. GESTIÓ RACIONAL DE L’AIGUA
7.1. APROFITAMENT DE L’AIGUA
- Dispositius de reducció de cabal
7.2. REUTILITZACIÓ DE L’AIGUA
- Aprofitament de les aigües grises
- Aprofitament de les aigües pluvials
4. 1. CONCEPTES : habitatge ecològic, sostenible, bioclimàtic.
Habitatge ecològic és el que integra principalment i en major
importància els factors ambientals i no necessàriament els factors
econòmics i socials de l’habitatge, amb la finalitat de fer-la més
respectuosa amb el medi ambient, la nostra salut i la nostra societat
actual i futura. És aquell habitatge que no consumeix terreny, matèries
no renovables, energia ni altres recursos en excés, ni genera residus.
Habitatge sostenible és el que dóna la mateixa importància als
factors econòmics, socials i ambientals alhora de realitzar l’habitatge.
Un habitatge bioclimàtic és el que a través del disseny del propi
habitatge i dels materials i instal•lacions escollits, utilitza eficaçment les
energies naturals, especialment l’energia solari eòlica, reduint així
l’aportació d’energia externa i per tant, millorant l’estalvi energètic.
Actualment, habitatge ecològic s’ha convertit en un sinònim d’habitatge
sostenible.
5. 2. ARQUITECTURA SOSTENIBLE
L’arquitectura i construcció sostenible té en compte com a mínim els
següents criteris:
• El sol, l’estalvi i el consum energètic i utilització d’energies renovables.
• La utilització de materials ecològics, naturals i transpirables.
• La salut, ecologia i característiques socials del lloc d’emplaçament de
l’habitatge.
• El reciclatge i la gestió racional de l’aigua.
• La minimització de la contaminació electromagnètica.
• La utilització de tipologies adaptades a la zona.
• La utilització de barreres fòniques i materials aïllants naturals.
• El baix cost econòmic i social.
6. Per tal de fer-vos una idea d'aquests criteris, us mostrem aquesta imatge, en
la qual es troben marcats dins el context de la casa .
1. Entorn
2. Orientació
3. Bona exposició solar (llum i ombra)
4. Geobiologia del lloc
5. Materials sans i ecològics i
acabats de qualitat
6. Equipaments
7. Subministres energètics
8. Instal•lació elèctrica
9. Conductes d’aigua
10. Energies renovables
11. Vegetació
12. Reciclatge de l’aigua
7. 3. L’EMPLAÇAMENT DE L’HABITAGE I EL SEU ENTORN
Les característiques de l’emplaçament de l’habitatge i les del seu entorn
que l’envolten influeixen en què aquest sigui realment ecològic. El
disseny, les instal·lacions i els materials de construcció poden ser
ecològics, però si l’emplaçament destrueix un espai d’interès natural, o les
emissions contaminants de vehicles i fàbriques pròximes arriben a
l’habitatge, aquest no podrà ser considerat ecològic.
8. Uns altres aspectes molt importants són el camp geomàntic terrestre (anomenat
també Línies de Hartmann) i els camps magnètics que es produeixen per les
falles geològiques i les venes d’aigua, perquè aquests són els que originen
malalties en els habitants moltes vegades. Per això, es recomana que un expert
explori la zona per tal desbrinar si hi ha camps geomagnètics o camps magnètics
molt intensos per tal d’evitar-los en les zones on els habitants passen un període
llarg de temps.
En la següent imatge podem veure els camps geomagnètic terrestre i magnètic
d’una habitació.
9. 4. ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA
Tot i que sembla un concepte
nou, l'arquitectura bioclimàtica es
basa en els sistemes constructius
que tradicionalment ha emprat
l'arquitectura popular.
Els habitants de cada clima han
trobat una forma d'habitatge ideal
per enfrontar-se als rigors del
temps (cabanes ventilades a
climes càlids amb molta
humitat, habitatges soterrats a
climes àrids amb grans canvis de
temperatura, o fins i tot les
finestres amb porticons exteriors
del centre i nord d'Europa).
10. L’ arquitectura bioclimàtica o
solar passiva s’ha pogut
inventar i realitzar, gràcies a la
fusió dels coneixements entre
l’arquitectura tradicional del llarg
dels segles i les tècniques
actuals més avançades en
confort i estalvi energètic.
L’objectiu d’aquesta arquitectura
és cobrir les necessitats dels
seus habitants amb la menor
despesa energètica
possible, independentment de la
temperatura exterior, per això es
dissenya l’edificació amb la doble
finalitat de: guanyar tot el calor
solar possible (quan és necessari
o es desitja) i evitar pèrdues de
calor, és a dir, ha de reduir el
consum energètic en calefacció i
refrigeració.
12. CARACTERÍSTIQUES:
1. Façana principal (amb més finestres) exposades al sud.
2. A la cara nord de l’edifici es situarà a totes les habitacions de la casa de
poc ús, com el garatge, passadissos, distribuïdors i lavabos, deixant a la
cara sud les habitacions de més ús. Així es protegeix la casa del fred
intens i dels vents forts.
3. Ràfecs calculadors en funció de la latitud per donar ombra a l’estiu i
deixar passar la llum solar a l’hivern (els rajos són més horitzontals a
l’hivern i més verticals a l’estiu.
4. Arbres calculadors en funció de la latitud per donar ombra a l’estiu i
deixar passar la llum solar a l’hivern.
5. Galeria adossada amb plantes i grans superfícies amb vidrieres al costat
sud de la casa per captar el sol a l’hivern.
6. A l’estiu, finestres abatibles per crear fluxos d’aire fresc (inferior) i per
airejar i evacuar la calor (superior).
7. Plaques solar d’acumulació tèrmica per l’aigua calenta i la calefacció. 8.
Xemeneia rematada amb caputxó auto aspirant termo-eòlic, que faciliti
l’evacuació dels fums o l’excés de calor i evita els retorn a l’interior. La
xemeneia es situa al centre de la casa per evitar fugues de calor.
13. 8. Xemeneia rematada amb caputxó auto aspirant termo-eòlic, que faciliti
l’evacuació dels fums o l’excés de calor i evita els retorn a l’interior . La
xemeneia es situa al centre de la casa per evitar fugues de calor.
9. Reixetes regulables d’evacuació d’aire calenta a l’estiu.
10. Les parets i materials massissos, permeten una major inèrcia tèrmica.
11. Claraboies des de la coberta nord que il·luminen passadissos, golfes,
banys... que siguin abatibles i permetin obrir-les a l’estiu per evacuar
l’aire calent i crear agradables corrents d’aire.
12. Aïllament ecològic i eficient als terrats de la casa i làmines
impermeabilitzants transpirables.
13. Les parets del nord han d’estar molt ben aïllades tèrmicament.
14. A la cara nord de l’edifici, es situen finestres petites i trapes regulables
a la part inferior (per crear corrents d’aire fresc).
Així doncs els fonaments de l’arquitectura climàtica són:
• l’orientació i assolellament
• forma i volum
• sistemes de control solar
• obertures i aillament
• vegetació
• fluxos interiors i ventilació
• superficies exteriors i ventilació.
14. 4.1. Orientació i assolellament
Aquesta eina analitza l’impacte de la radiació solar als diferents
tancaments d’un edifici i a la nostra latitud (tant a l’hivern com a
l’estiu), per això en podem deduir el següent:
les orientacions més favorables son les properes a sud, d’altra
banda, les façanes que es troben orientades cap al nord són fredes a
l’hivern però fresques a l’estiu i les façanes est/oest que com la part
superior de l’edifici són molt càlides a l’estiu.
15. 4.2 Paràmetres de forma i volum
En general, per a climes temperats, l’edifici lineal en la direcció de l’eix est-oest és
la forma més eficaç. Per tant, hi ha un objectiu doble, primer, es vol minimitzar les
necessitats de calefacció a l’hivern (ja que presenta una façana sud apta per a la
captació solar) i segon, es vol reduir les necessitats de refrigeració a l’estiu.
Al clima mediterrani, la millor forma és la moderadament allargassada, amb la
façana més gran orientada al sud. Si no es pot aconseguir caldrà incrementar
altres medis de control o disminuir la forma.
16. 4.3 SISTEMES DE CAPTACIÓ SOLAR DIRECTE
• L’edifici com acumulador
Aplicant estratègies de captació de calor a l’hivern i de refrigeració i ventilació
naturals a l’estiu, al nostre clima, el mediterrani, els edificis haurien de
consumir un mínim d’energia afegida. Però això només podrà ser possible si
aconseguim que la pròpia construcció actuï com a regulador i acumulador de la
calor guanyada a l’hivern i com amortidor de la calor rebuda a l’estiu.
17. • L’edifici com a captador-dissipador de calor
• Cal tenir en compte que a efectes tèrmics, el límit de l’edifici és
l’aïllament, per la qual cosa tota la massa interior a ell
(forjats, estructura, divisions interiors, mobiliari i el full interior dels
tancaments) col·labora amb la inèrcia interior.
• En climes càlids és aconsellable una bona inèrcia tèrmica, ja que retarda
l’entrada de calor diürna, combatent-la amb la frescor guanyada en les
hores de nit.
18. 4.4 Els sistemes de
captació solar indirecte
I
Com murs emmagatzemadors
de calor com serien: el mur
trombe, el sistema
hivernacle, cobertes
d’aigua, són elements que
controlen les oscil·lacions de
temperatura, evitant
sobreescalfaments i l’entrada
de llum de manera
independent
Això és degut a que la forta
radiació solar no incideix
directament en l’habitatge, sinó
que és absorbida per una
massa intermèdia que actua
d’amortidor de la
calor, emmagatzemant-la per
tal d’alliberar-la cap a l’interior
quan la temperatura ambiental
baixa.
19. Per últim, també hi ha altres sistemes anomenats semidirectes com:
hivernacles, galeries...on la captació es fa en un espai intermedi entre
l’exterior i l'interior de l’edifici.
Tots aquests sistemes a més, poden actuar com a dissipadors de la calor
a l’estiu perquè faciliten la ventilació de l’edifici.
20. 4.5 LA VEGETACIÓ
La vegetació, també ens
permet crear un microclima
favorable a l’estiu, incrementa
la humitat ambiental i afavoreix
les brises, augmentant així la
sensació de frescor. Les
espècies vegetals de fulla
caduca constitueixen un bon
sistema autoregulat de control.
La millor ubicació per a les
petites espècies vegetals és a
l’est i a l’oest, ja que protegiran
del sol baix d’estiu, mentre que
a sud es recomanen les
altes, per tapar el sol de
migdia.
21. 4.6 L’aillament
Actualment, una façana
construïda de manera tradicional
té un 30% de superfície exterior
com brancals, finestres, caixes
persianes, parts vidrades, que no
estan aïllades, provocant ponts
tèrmics pels quals es produeixen
moltes de les transmissions de
l’edifici.
Aïllar és important per tal d’evitar
despeses energètiques
inútils, perill de condensacions i
manca de confort a causa de
temperatures radiants
desagradables (fredes o
calentes); a més de ser obligat
per la normativa. D’altra
banda, sobrepassar els gruixos
mínims normatius no repercuteix
gaire en el cost total de l’obra.
22. Les pantalles artificials com: parets, tanques, terra o fins i tot altres
construccions (garatges,porxos) poden actuar com barreres davant la radiació
solar o els vents freds.
Per últim, un altre sistema de control solar important, serien els vidres de les
finestres; uns vidres dobles, amb una elevada transmissió lumínica i molt poca
reflexió redueixen l’excés de calor a l’interior de l’habitatge i l’aïllen tèrmicament
i acústicament.
23. 4.7. Fluxos interiors:
Un edifici funciona correctament si capta i distribueix pel seu interior les
energies exteriors. Les estances ocupades sovint al llarg del dia s’haurien de
situar en les àrees de l’edifici climatològicament més afavorides, protegint-les
d’orientacions desfavorables a través d’espais-tampó
(escales, garatges, armaris) zones menys ocupades on el confort i la
temperatura no són primordials.
24. 4.8. Ventilació exterior:
L’edifici no pot ni deu ser hermètic. La qualitat de l’aire necessària per a la
respiració i per evitar possibles olors s’aconsegueix mitjançant la
renovació de l’aire del local considerat.
Per aconseguir-ho s’ha de renovar l’aire
cada dos hores però tenint en compte que
aquestes renovacions augmenten
segons l’ocupació, l’activitat, t i si
hi ha fumadors.
25. 5. ELS MATERIALS
Els tipus de materials que utilitza aquesta classe d’arquitectura són els denominats
ecològics:
• són aquells materials que utilitzats en la construcció no atempten als principis
de sostenibilitat del planeta
• no posar en perill la supervivència d’espècies
• no esgotar riqueses minerals (com per exemple, diferents tipus de
marbre, roques granítiques...)
• no exigeixen costos energètics en la seva producció més enllà del que la seva
vida útil ,no són intensius en energia, no són tòxics,
• són fàcils de reciclar al final de la seva vida útil i estalvien energia en el
manteniment de la llar.
26. • MOBILIARI, PAVIMENTS I TEIXITS
SI EVITAR BENEFICIS
Paviments i mobiliari
Suro
Pedra natural
Fusta autòctona,
certificada
Bambú
Linòleum, plàstics
reciclats
Paviments i mobiliari
X Fusta de boscos
tropicals no certificada.
X Plàstics no reciclats,
PVC
Menys despesa
energètica.
• No exhauriment
desmesurat dels
boscos tropicals.
• No ús de derivats
del petroli.
.
Teixits i tapissos:
Naturals com la
llana, lli, jute,
cànem, fibra de
coco, cotó, seda.
Teixits i tapissos:
X Artificials com les fibres
sintètiques.
X Tractats amb agents
químics.
X Tintats amb tints
artificials
Més confortables
• No acumulen
electricitat
estàtica.
• No lliuren
substàncies
químiques a
l’aire
27. ACONSELLABLES NO ACONSELLABLES
Estructures
Sistemes estructurals de fusta
(cintres, entramats), rajols i blocs
ceràmics, atovons, ciment sense
additius sintètics, calç hidràulica,
ciment blanc.
Encofrats aïllants, additius químics,
ferro i formigó armat en excés. ( Les
grans estructures de ferro i
ferromagnètics alteren el
magnetisme i augmenten les
alteracions tel·lúriques)
Tancaments
Peces ceràmiques (termos argila,
argila expandida), ciments naturals,
pedra natural, fusta, cartró guix,,
biociment.
Guixos sintètics, cimentes
d'escòries
(80% d'escòria granulada d'alt forn,
5% de ciment porland i 15% de
sulfat)
Aïllaments
Suro, cànem, fibra de coco, fang,
palla, calç, paper reciclat expandit
(injectat en càmeres), llana natural,
encenalls, cotó en fulla, heraklite
(fibres de fusta resinosa amb guix o
ciment), perlita i vermiculita
(feldspats
i roques expandides) si estan ben
segellades.
Llanes minerals, llana de roca, fibra
o
llana de vidre (conjuntivitis,
irritacions
cutànies i problemes pulmonars),
asbest o amiant (per inhalació,
provoca asbestosis, càncer de
laringe i de tracte gastrointestinal,
així com tumors pulmonars).
Espuma de poliuretà –por tancat no
respira.
Impermeabilitzacions
Cobertes de peces ceràmiques, de
pissarra, cautxú natural amb
carboni
(perquè posseeixi propietats
conductives), .
Fibres minerals tractades amb
resines
sintètiques (polièster), cautxú
sintètic, materials asfàltics.
Canalitzacions
Material ceràmic, gres, argila,
polietilè,
pol butilè, polipropilè, cautxú.
Coure,
per canalitzar la recollida d'aigües
de
teulades, i amb reserves per les
canonades d'aigua domèstica. Les
de ciment, per drenatges i
clavegueram.
PVC, polièster. El PVC és molt
perillós, sobre tot en cas d'incendi,
així doncs genera fums àcids i
substàncies organoclorades.
28. 6. LES ENERGIES RENOVABLES
Procedeixen de fonts d'energia que inesgotables, i que per tant fan disminuir la
factura mediambiental.
6.1. Energia solar
Gràcies a l’energia del sol es podria satisfer totes les necessitats energètiques a
partir d’ella es pot obtenir calor i electricitat.
Les cèl·lules solars, disposades en panells solars, es perfilen com una de les
solucions definitives al problema de l’electrificació rural, amb clars avantatges
sobre altres alternatives, ja que al no tenir parts mòbils resulten totalment
inalterables al pas del temps, no contaminen ni produeixen cap soroll en
absolut, no consumeixen combustible i no necessiten manteniment. L’electricitat
que s’obté pot utilitzar-se de manera directa o bé emmagatzemar-se en
acumuladors per a ser utilitzada en les hores nocturnes. Fins i tot es possible
injectar l’electricitat sobrant a la xarxa general, obtenint un important benefici.
29. • Tecnologia solar fotovoltaica:
Les cèl·lules fotovoltaiques actuals, majoritàriament fetes de silici, permeten
transformar en electricitat, corrent elèctric, la radiació solar i així poder cobrir una
part important de la demanda d’electricitat de la casa, a més de millorar el medi
ambient.
30. • Tecnologia solar tèrmica:
La principal aplicació de l’energia solar tèrmica és: l’escalfament d’aigua
sanitària, per a la dutxa, la bugada, la cuina i la climatització de la
piscina, que són aplicacions a baixa temperatura (inferior a 100ºC).
L’energia solar tèrmica permet cobrir un 60% de la demanda anual total
d’ACS (aigua calenta sanitària).
Aquesta captació solar activa es fa amb els anomenats col·lectors
solars que estan formats per una placa captadora que absorbeix
l’energia solar i la converteix en calor (conversió fototèrmica).
31. Un sistema fotovoltaic connectat a la xarxa elèctrica permet restituir el
consum elèctric convencional i no renovable de l’habitatge per electricitat
renovable, de gran qualitat, descentralitzada i lliure de contaminació. És un
procés senzill, modulable i fiable, que presenta molts avantatges, com serien
els de l’absència d’impacte medi ambiental, d’emissions tòxiques, de
sorolls, d’emissions i de vibracions (evitant així causar molèsties en la vida
particular del ciutadà). Aquests sistemes són els conjunts de components
mecànics, elèctrics i electrònics que concorren per captar i transformar
l’energia solar disponible i així poder-la utilitzar com a energia elèctrica.
32. 6.2 La llum solar
És l’aprofitament de la il·luminació del sol. Es divideix en dos sistemes:
• Sistemes de pas de llum, com finestres, murs i cobertes
transparents i claraboies , amb totes les variacions dimensionals i
constructives que fan al cas, que de forma directa deixen entrar la
llum als interiors.
• Sistemes de conducció de llum, com conductes, lucernaris i safates
de llum, que capten la llum i la condueixen de forma més o menys
directa fins a l’interior.
Els primers estan pensats per il·luminar
espais interiors, com banys, com escales,
Passadissos, rebedors i els altres despatxos,
salons, soterranis, indústries...
33. 6.3. L’energia geotèrmica
L’energia geotèrmica és aquella que prové de la calor interna de
la Terra, produïda entre l’escorça i el mantell superior
d’aquesta, sobretot per la desintegració d’elements radioactius i
les activitats volcàniques i sísmiques, produint un escalfament de
les aigües subterrànies. També hi ha un altre tipus d’energia
geotèrmica, que és la que s’usa en habitatges convencionals, és
l’energia que es troba a la superfície de la terra, al sòl, generada
per l’acció del sol, del vent, de les aigües pluvials...
34. • Tecnologia geotèrmica:
Aquest tipus de tecnologia s’utilitza majoritàriament per escalfar l’aigua calenta
sanitària, la calefacció i per obtenir energia elèctrica. A més a més, també pot
absorbir calor de l’ambient a 40 graus i lliurar-lo al subsòl amb el mateix
sistema de captació, per la qual cosa igualment serveix per a refrigerar la
casa. Una instal·lació d’aquest tipus pot proporcionar a un habitatge amb jardí
una climatització integral de la casa i el subministrament d’aigua calenta
sanitària. L’obra necessària per a col·locar aquest sistema consisteix a fer una
sèrie de perforacions verticals al jardí per intercanviar energia amb el sòl.
En aquestes perforacions s’introdueixen tubs pels
quals es fa circular un líquid que absorbeix o cedeix
calor des de la bomba d’intercanvi geotèrmic.
Per no deteriorar el jardí s’utilitza
maquinària de perforacions de poca
profunditat i els conductes es cobreixen
amb la mateixa terra del jardí.
Dins de la casa, el sistema de climatització es
completa amb una bomba d’intercanvi geotèrmic,
un acumulador i un inversor de cicle,
que es poden ubicar al garatge de la casa.
35. 6.4. Energia eòlica
L’energia eòlica fa referència a la tecnologia i les aplicacions que aprofiten l’energia
cinètica del vent per convertir-la en energia elèctrica o mecànica. L'energia eòlica
ha estat aprofitada des de l'antiguitat per a moure els vaixells impulsats per veles o
fer funcionar la maquinària de molins al moure les seves pales. L'energia eòlica és
un recurs abundant, renovable, net i que ajuda a disminuir les emissions de gasos
d'efecte hivernacle (GEH) reemplaçant centrals termoelèctriques que funcionen
amb combustibles fòssils, la qual cosa la converteix en un tipus d'energia verda. Tot
i així, el seu principal inconvenient és la seva intermitència.
36. 6.5 L’energia procedent de la biomassa
L’energia procedent de la biomassa va ser un dels primers combustibles que la
humanitat va utilitzar abans de la revolució industrial. Actualment a molts països
subdesenvolupats encara és el principal recurs energètic.
S’entén per biomassa qualsevol tipus de vegetació; l’energia que s’obté
d’aquesta anomenada també bioenergia, prové de la llum solar gràcies al procés
de la fotosíntesi que és aprofitada per les plantes i transformada en energia per
aquestes acumulant-la a l’interior de les seves cèl·lules. L’energia que acumula
la biomassa pot ser alliberada sotmetent-la a diversos processos d’aprofitament
energètic, proporciona calor, produeix combustible o genera electricitat.
37. En un habitatge ecològic es busca el màxim confort, el confort
tèrmic, amb el mínim consum energètic possible. Per tant, s’ha
d’evitar el consum energètic excessiu per a una calefacció o
refrigeració no adequada a la temperatura de l’època de l’any. Aquest
confort tèrmic va associat a la sensació completa de benestar físic i
mental, i està relacionat amb sis variables que el condicionen:
l’activitat física, la roba, la temperatura de l’aire, la temperatura mitja
radiant, l’aire en moviment i la humitat.
Per tal de reduir el consum energètic s’utilitzen: la tecnologia solar
fotovoltaica per reduir el consum d’electricitat, la tecnologia
solar tèrmica per tal d’escalfar l’aigua sanitària a través del sol
(així s’elimina el consum de gas natural o altres combustibles fòssils)
i la tecnologia geotèrmica per escalfar l’aigua calenta per a la
calefacció de terra radiant . A més a més, utilitzarem la biomassa
per reforçar les tecnologies solar tèrmica i geotèrmica, a la
vegada que fem un correcte aïllament de parets i
finestres, evitant ponts tèrmics, corrents d’aire...
38. La biomassa serà la font energètica de reforç per a l’aigua calenta
sanitària, i el seu funcionament es basa en unes calderes especials que
en els últims vint anys han sofert un avanç considerable. Les calderes
modernes, cremen la biomassa d’alta qualitat com: estelles de
fusta, pellets o residus agrícoles i agró industrials uniformes, per
aconseguir generar gasos a alta temperatura per poder escalfar l’aigua i
sense produir gairebé fums ni emissions com en els sistemes moderns de
gasoil i gas, els quals propicien l’efecte hivernacle.
39. 7. La gestió racional de l’aigua
Per tal de gestionar correctament l’aigua i tenir un consum racional i
adequat tractarem els següents punts:
• Aprofitament racional de l’aigua:
Majoritàriament el consum d’aigua domèstica s’utilitza per a la neteja
(rentadora, rentaplats i cisterna del vàter), que representen un 70%
del consum total, la higiene personal representa un 20%, la cuina un
5% i altres usos un 4%. Si en un habitatge hi ha una gestió racional
de l’aigua, aquest causarà un mínim impacte sobre l’entorn. Això
s’aconseguirà amb dispositius que en limitin el consum, fomentant
hàbits estalviadors entre els residents, aprofitant l’aigua que és prou
neta o emmagatzemant l’aigua de la pluja.
40. 7.1 Dispositius de reducció del consum d’aigua
Els principals productes que permeten modificar el consum habitual
d’aigua de les nostres aixetes i dutxes són:
Els airejadors: Són uns dispositius que introdueixen aire al flux
d’aigua i en redueixen el cabal, però amb el mateix confort del cabal
original. Es col·loquen fàcilment a les boques de les aixetes o al final
del tub de la dutxa, i assoleixen reduccions del consum d’aigua de fins
a un 50% en funció de la pressió de la connexió.
Els reductors de cabal: Són uns dispositius que redueixen la secció
de l’aixeta i, lògicament, tenim la sensació de menys aigua, que és el
que realment succeeix.
41. Respecte a les cisternes del wàter, que poden arribar a consumir la
tercera part de l’aigua de l’habitatge, el sistema que utilitzen per reduir-ne
el consum són els polsadors de doble descàrrega, o també un altre
sistema aplicable és el d’interrompre voluntàriament la descàrrega.
Un altre punt clau per estalviar l’aigua a la casa són els hàbits, com per
exemple el de dutxar-se en comptes de banyar-se (s’estalvia un mínim
d’un 80% d’aigua), a més d’escollir uns electrodomèstics eficients (hi ha
rentadores que permeten reduir el consum en un 70% i rentar amb només
40 litres per bugada).
42. 7.2 Reutilització de l’aigua
És un altre aspecte important per la reducció del consum d’aigua, ja
que en molts àmbits de la casa fem servir aigua potabilitzada quan en
realitat no és necessari. A més, llencem a la xarxa del clavegueram
aigua pràcticament neta, com l’aigua de la pica del lavabo o de la
dutxa. Aquestes aigües reutilitzables s’anomenen aigües grises, i
inclouen l’aigua procedent de les piques o rentamans, dutxes i
rentadores. Les altres aigües, les negres, són les que provenen del
vàter, la pica de la cuina i el rentaplats. Aquestes no són aprofitables si
més no en un primer moment.
43. • Aprofitament de les aigües grises
Actualment, hi ha sistemes de filtratge i recuperació de l’aigua grisa mitjançant un
aparell que ocupa l’espai d’un electrodomèstic i que es pot instal·lar al soterrani
d’un edifici, per així minimitzar l’abocament d’aigües residuals a la claveguera.
44. Aquests sistemes de depuració i reutilització d’aigües grises produeixen un
estalvi d’un 30 a un 45 % i fins i tot un 50% en l’ús de l’aigua potable. És un
sistema que s’instal·la
ràpidament, silenciós, inodor, senzill, segur, higiènic, i no perjudica el medi
ambient.
45. • Aprofitament de les aigües pluvials
Consisteix en filtrar l’aigua de pluja i substituir-la pels usos on es gasta aigua
potable innecessàriament. És una mesura que ajuda a la sostenibilitat del
medi ambient i de la llar estalviant recursos, energia i diners.
L’aigua es recull a les teulades o terrats, es canalitza, s’emmagatzema en un
tanc (dipòsit) soterrat de polietilè en el qual també poden abocar les aigües
grises tractades, si és que l’edifici disposa d’aquest sistema. Posteriorment
l’aigua tractada es distribueix a través d’un circuit hidràulic independent de la
xarxa d’aigua potable.
