2. Postulats de Dalton. Dalton va explicar la seva
teoria formulant una sèrie d'enunciats simples:
La matèria està formada per partícules molt
petites anomenades àtoms, que són indivisibles i
no es poden destruir.
Els àtoms d'un mateix element són iguals entre
si, tenen el seu propi pes i qualitats pròpies. Els
àtoms dels diferents elements tenen pesos
diferents.
Els àtoms romanen sense divisió, tot i que es
combinin en les reaccions químiques.
Els àtoms, en combinar-se per formar
compostos guarden relacions simples.
Els àtoms d'elements diferents es poden
combinar en proporcions diferents i formar més
d'un compost.
Els compostos químics es formen en unir-se
àtoms de dos o més elements diferents.
3. Introdueix la idea que
l'àtom es pot dividir en
les anomenades
partícules fonamentals:
Electrons. Amb càrrega
elèctrica negativa
Protons. Amb càrrega
elèctrica positiva
Neutrons. Sense càrrega
elèctrica i amb una massa
molt més gran que la
d'electrons i protons.
4. Per Ernest Rutherford, l'àtom era un
sistema planetari d'electrons girant al
voltant d'un nucli atòmic pesat i amb
càrrega elèctrica positiva.
El model atòmic de Rutherford pot
resumir de la següent manera:
L'àtom té un nucli central petit, amb
càrrega elèctrica positiva, que conté
gairebé tota la massa de l'àtom.
Els electrons giren a grans distàncies
al voltant del nucli en òrbites
circulars.
La suma de les càrregues elèctriques
negatives dels electrons ha de ser
igual a la càrrega positiva del nucli, ja
que l'àtom és elèctricament neutre.
Limitacions del model atòmic de
Rutherford
5. Bohr va unir la idea d'àtom nuclear
de Rutherford amb les idees d'una
nova branca de la Ciència: la Física
Quàntica. Així, en 1913 va formular
una hipòtesi sobre l'estructura
atòmica en què va establir tres
postulats:
L'electró no pot girar en qualsevol
òrbita, sinó només en un cert
nombre d'òrbites estables. En el
model de Rutherford s'acceptava un
nombre infinit d'òrbites.
Quan l'electró gira en aquestes
òrbites no emet energia.
Quan un àtom estable pateix una
interacció, com pot ser el imapacto
d'un electró o el xoc amb un altre
àtom, un dels seus electrons pot
passar a una altra òrbita estable o
ser arrencat de l'àtom.