Fer-se gran és molt il·lusionant, però no sempre resulta fàcil.

1. Amb la cartera a l'esquena,
braços plegats sobre el pit,
mig noia gran i mig nena
camina amb pas decidit.
Passant, de reüll es mira
a tots els aparadors
i portes envidriades
amb un esguard neguitós.
No veu el cel ni la terra,
ni si fa sol o si plou,
ni si volen orenetes,
I els arbres treuen brot nou...
Només mira si és prou alta
i té l'aire prou bonic
perquè pugui enamorar-se'n,
quan la vegi, el seu amic.
Però l'amic no s'hi fixa,
quan la troba pel camí;
està pendent de no caure
corrent amb monopatí.
Joana Raspall
Il·lustracions K. Miura.

2. Analitzem el poema.
1/ Qui és el/la protagonista? Quina edat té? On va?
2/ Creus que és una persona segura d’ella mateixa? Per què? Quines qualitats
sembla que li agradaria tenir?
3/ Quin altre personatge apareix? Què en sabem, d’aquest nou personatge?
4/ Creieu que els dos personatges tenen els mateixos sentiments? Per què?
5/ Indicau, amb una creu, quin és el tema del poema:
1 Quan els nens i nenes es fan grans, perden l’alegria.
2 L’amistat ens provoca alegries i penes.
3 De vegades el nostre amor no és correspost i això ens provoca inseguretat.
4 La millor companyia és la dels amics d’infantesa.
6/ Per què podem afirmar que es tracta d’un poema?
7/ Cercau 6 noms comuns a la 1a estrofa. Indicau quin nom compost apareix
al poema:
8/ Cercau 5 verbs a la 3a estrofa i indicau quins adjectius apareixen a la 4a:
9/ Ordenau alfabèticament aquestes paraules del poema: cel, corrent, camina,
cartera, camí, caure:
10/ Sabeu a quina categoria lèxica o gramatical pertanyen aquestes paraules
del poema?
- Amb:
- Prou
- Ni
11/ Escoltau la cançó “Tornar a ser petits” del grup ciutadellenc Suc i Sopes
(https://www.youtube.com/watch?v=tK0N0Wqgqs8). Debat obert.
Professora: Marianna MG / IES JM Quadrado/ 1ESO