.

1. MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com
BARRI FORT PIENC - BARCELONA

2. Illa del Fort Pienc (2003) Arq. Josep Llinás i Carmona, va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme pel
conjunt d'edificis de l'Illa Fort Pienc.

3. L' illa de l' Eixample situada entre els carrers Sicília, Sardenya, Ali-Bei i Ausiàs March, es crea una plaça nova al costat del carrer
Ribes, que serveix d' accés i lloc de referència per a tot el centre cívic.

4. Illa del Fort Pienc. La residència d'estudiants i la residència geriàtrica formen un cos a part, amb accés pel carrer Sardenya.
Centre de dia per a 150 avis.

5. Illa del Fort Pienc. Casal, centre cívic. biblioteca, centre d' ensenyament i llar d' infants.

6. L´Estación del Nord (1861). Arq. P. Andrés i Puigdoller.

7. L´ Estació del Nord. Façana de Demetri Ribes. Coneguda també amb el nom d' Estació de Vilanova.

8. L' Estació Barcelona Nord central d' autobusos.

9. Barcelona Nord. Andenes per als viatgers, hi ha un gran nombre de línies nacionals i internacionals.

10. L´Estació del Nord on existien les andanes de l'estació de ferrocarril, ara hi ha un poliesportiu, piscina coberta. solàrium i un
camp de futbol d' herba artificial.

11. Parc de l'Estació del Nord (1988). Arqs. Carme Fiol, Andreu Arriola, l'escultora Beverly Peeper, i el ceramista Joan Raventós.

12. Parc de l' Estació del Nord. Escultura Celcaigut.

13. Parc de l' Estació del Nord. L'escultura sembla el llom d'un drac mitològic.

14. Plaça André Malraux. situada entre l'intercanviador d'Arc de Triomf i l'estació Nord, amb una zona de jocs.

15. Arc de Triomf és un intercanviador multimodal de l'estació de ferrocarril de rodalies, llarg recorregut i línia de metro.

16. La Central Catalana d'Electricitat (1986). Av Vilanova 12 Arq. Pere Falqués i Urpi.

17. Abans Hidroelèctrica de Catalunya (Enher) ara és Endesa.

18. L'edifici ara convertit en modernes oficines, abans va ser un centre productor d'energia.

19. Escola Pere Vilà (1931) Ps. Lluis Companys 18-22 Arq. Josep Goday i Casal. Construït durant la república.

20. Arxiu de la Corona d'Aragó. (1994). Carrer Almogàvars 77. Arqs. Roser Amadó-Lluís Doménech i Girbau.

21. Arxiu de la Corona d' Aragó té com a finalitat custodiar, conservar, organitzar i difondre la documentació que ha anat
acumulant en els seus dipòsits des de fa set segles.

22. Casa Enric Laplana (Casa Estapé) (1907). Ps de Sant Joan 6. Arq. Bernardi Martorell i Puig.

23. La Biblioteca pública Arús. (1895). Ps de Sant Joan 26. Donació testamentària de Rossend Arús i Arderiu.

24. La Biblioteca pública Arús. Especialitzada en moviments contemporanis, principalment obrers i massònics.

25. Edifici singular Plaça Tetuan 36-41 i l' Av Gran Via.

26. Asil Germanetes dels Pobres (1910). Plaça Tetuan 49 Arq. Jeroni Granell i Barrera.

27. Bingo Billares. Gran Via 724. Capacitat 1.000 persones. Antic cine Tetuan.

28. Col·legi de Ramon Llull (1923). Av. Diagonal-Consell de Cent-Marina. Arq. Josep Goday i Casal.

29. Col·legi de Ramon Llull. Les façanes exteriors elaborats esgrafiats, que ensalcen la importància de l' educació.

30. Edifici Sandoz Novartis (1972) Gran Via 764. Arq. Xavier Busquets i Sindreu. Novartis deixa de ser propietari, ara són llogater.

31. Casa Jaume Rius Gran Via 733 (1930). Arq. Francesc Portillo i Quintana.

32. Plaça de bous La Monumental (1914). Av Gran Via 749-carrer Marina. Arqs. Manuel Raspall i Mayol. Ignasi Mas i Morell.

33. Plaça de bous La Monumental. És l'última plaça on es van celebrar corregudes de toros a Catalunya, el 2011. Catalogada com a
Bé Cultural d' Interès Local.

34. Plaça de bous La Monumental de 19.582 espectadors.

35. Parròquia de la Mare de Deu del Roser. (1949). Av Gran Via 796. Arq. Isidre Puig Boada.

36. Parroquia de la Mare de Deu del Roser.

37. Edifici Euro Gran Via (1974). Av Gran Via-carrer Lepant al costat de la plaça de bous la Monumental.

38. L´Auditori (1999). Carrer de Lepant 150. Arq. José Rafael Moneo Vallé.

39. L ́Auditori. Escultura homenatge a Isaac Albéniz i Alicia Larrocha, reprodueix la figura d'un pianista davant un piano de cua amb
la tapa oberta. Obra Alfonso Alzamora.

40. ĹAuditori. La Llanterna-Tragaluz. Monumental cúpula cúbica de vidre decorada amb pintures de Pablo Palazuelo de la Peña.

41. L ́Auditori conté 4 sales de concert: Sala 1 Pau Casals de 2.200 espectadors. Sala 2 Oriol Martorell de 600 espectadors. Sala 3
Tete Montoliu aforament de 400 espectadors. Sala 4 Alicia de Larrocha va aforar 152 espectadors.

42. L ́Auditori. En el mateix complex musical, tenen la seva seu la Banda Municipal de Barcelona, l'Orquestra Simfònica de
Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), el Grup instrumental BCN. l' Escola Superior de Música de Catalunya i el Museu de la
Música.

43. L ́Auditori està destinat tant a la celebració de concerts musicals com a l'ensenyament i difusió del coneixement de la música.

44. Museu de la Música de Barcelona. (2007). Carrer de Lepant 150. S'exhibeixen més de 500 peces (d'un total de 2000
instruments) i 10 000 documents sonors.

45. Teatre Nacional de Catalunya. (1996). Plaça de les Arts 1. Arq. Ricard Bofill i Levi.

46. Teatre Nacional de Catalunya. Hi ha tres sales. Sala Gran 847 seients, Sala Petita amb grades movibles entre 266 i 500 seients i
Sala Tallers entre 150 i 425 seients.

47. Teatre Nacional de Catalunya. Una programació regular, amb espectacles de tota mena principalment en català.

48. Mercat Fira de Bellcaire-Els Encants. (2013). Autor Fermín Vázquez. Espectacular estructura, coronada amb una enorme
coberta, en la seva part exterior és d' alumini i zinc.

49. Mercat Fira de Bellcaire-Els Encants. El mercat a l'aire lliure més important de Barcelona.

50. Versus Teatre (1995). Carrer Castillejos 179. Aforament per a 96 espectadors.

51. Vistes de les avingudes Gran Via i Marina més importants del Barri del Fort-Pienc.

52. L' entrada del túnel de les Glòries.

53. MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com