Análisis de la película "Doce hombres sin piedad"

1. PAC 4: INFLUÈNCIA SOCIAL
Aquesta activitat té com a objectiu entendre i analitzar els esdeveniments que es desenvolupen
en la pel·lícula “Doce hombres sin piedad”, prenent com a base teòrica les idees i conceptes
des d’una perspectiva de la psicologia social, que ens ajudarà a analitzar com els fenòmens
psicològics dels personatges estan determinats i conformats per processos socials i culturals.
Dirigirem la nostra atenció d’anàlisis cap a les interaccions que es produeixen entre els
diferents personatges ja que és en aquesta interacció amb els altres on es forja la manera
d’interpretar la realitat, en aquest cas, la decisió de si el noi és o no culpable; i des d’aquí
interpretarem i explicarem tots els processos psicològics i socials que es produeixen durant el
transcurs de la pel·lícula.
La història es desenvolupa en una habitació amb la presència d’un jurat format per dotze
homes, tots amb característiques psicològiques i socials diferents, que han de decidir si un noi
és o no culpable d’homicidi premeditat vers al seu pare, basant-se en uns fets bruts, pendents
encara de valoració i aplicació de la sanció jurídica. Encara que totes les proves del judici
indiquen que és culpable, un membre del jurat no hi està totalment d’acord i d’aquesta manera
proposa un diàleg per tal d’esclarir el cas. Un per un, tots els membres del jurat són cridats a
reflexionar i esclarir el cas. Comencen així, mitjançant les seves accions i comportaments, a
manifestar la seva personalitat, manifestant les seves diferents interpretacions sobre els fets.
Des del començament podem observar els diferents rols que adopten els diferents personatges
en la sala de deliberació, el que anomenaríem establishment, el lloc on es produeix la
interacció i es decidirà el veredicte. Cada personatge té unes experiències, creences i visions
molts distintes del cas. Tenen diferents formes d’interpretar les proves i, d’aquesta manera, de
formar el seu judici. Així, molts membres del jurat basen la seva opinió en les característiques
socials del noi (un individu que pertany a una classe social baixa) sense tenir en compte les
seves característiques individuals i les proves reals del cas, mostrant així una actitud de
prejudici que es basa principalment en els estereotips com a referent de les seves
interpretacions, fixant-se només en les accions que siguin coherents a aquests. En aquest punt
doncs, parlem de les representacions individuals de les persones, on cada individu construeix
les seves estructures cognitives a partir de les interaccions amb el seu entorn físic i social.
Aquestes representacions individuals són fruit de les experiències viscudes passades de
l’individu i ens diu, donen resposta, a la percepció i la interpretació que fan de la seva realitat.
Serà en el transcurs del film, mitjançant la interacció i diàleg entre tots els membres del jurat,
quan aquestes interpretacions esdevindran interpretacions socials, en el moment que aquestes
siguin dinàmiques, basades i compartides ‘en’ i ‘per’ els membres del jurat.
Però les actuacions dels personatges no són sempre clares. Les seves actituds són
constituïdes i manifestades de forma diferent. En el cas d’un membre del jurat, el que té
entrades per un partit de futbol, en un principi, pensa que el noi es culpable però, com que no
l’interessa el resultat final i per poder marxar al partit, canvia el seu vot a ‘innocent’. Aquí tenim,

2. per una banda, el que realment pensa el personatge (que el noi és culpable), el fons, i per altra
banda el que manifesta (vota innocent), el front, que no es correspon amb la seva opinió real.
D’aquesta manera, la performance, la representació que desenvolupa cada membre del jurat
en interactuar amb la resta, pot o no mostrar intencions diferents del que realment es pensa.
Respecte a la situació, el context on s’esdevé la història, direm que està regida, regulada, per
una sèrie de normes, normes socials que permeten l’organització i el control que garanteixen el
correcte desenvolupament del procés de deliberació; on els personatges tenen l’obligació de
comportar-se d’una manera apropiada en un context o situació determinada. Són membres
d’un jurat, les preinscripcions que han de seguir són mantenir l’ordre de participació, imposat
pel president del jurat, fer un exercici reflexiu i donar veredicte ‘unànime’ al cas proposat.
També una sèrie de proscripcions, com per exemple no mantenir-se al marge del cas i
respectar les opinions de la resta de membres del jurat. En aquest punt, observem també
algunes normes implícites i explícites. Per exemple, és una norma implícita respectar a les
persones i escoltar-les quan parlen. Hi ha una escena on el jurat número 3, interromp a l’home
gran, jurat número 9, i el parla de molt males maneres. En aquest moment es trenca una norma
social molt important, que no està escrita enlloc, no, però que no deixa de ser una norma, la
qual és ràpidament sancionada, de manera informal, per un altre membre del jurat, el número
6, que no triga ni un moment en amenaçar-lo. Si tornem enrere, al començament, el jutge
‘obliga’ al jurat a deliberar el seu veredicte, aïllats en una sala. Els membres del jurat estan
obligats a participar en aquest judici, forma part del sistema judicial d’aquesta societat, és una
norma explícita ja que la persona que no compareix sense justificació és clarament sancionada,
de manera formal, pel sistema judicial. Una vegada en l’habitació del jurat, el membre número
1, el president, i amb la necessitat d’organitzar aquest procés de deliberació, es veu en
l’obligació de crear certes normes. Proposa una votació preliminar, pública. Com que no
s’arriba a un consens, proposa que els onze membres del jurat que han votat ‘culpable’ exposin
les seves raons per tal de convèncer al jurat número 8. Però aquesta norma es veu trencada
pel fet de que un dels membres, el jurat número 10, es salta l’ordre i dona la seva opinió sense
esperar el seu torn. També proposa que sigui el jurat número 8 el que doni les seves raons de
per què no és culpable. En aquest moment, és el jurat número 8 el qui argumenta les seves
raons per defensar la possible innocència del processat.
Parlant de trencaments de normes, tornem ara a l’exemple de la norma implícita. En el moment
que aquest primer jurat número 3 parla malament a l’altre jurat número 9 està violant aquesta
norma de respecte i educació vers a una persona, en aquest cas, gran. El fet de violar aquesta
norma provoca un moment tens en el desenvolupament de la història. De fet, la identitat, el
caràcter ètic i moral del jurat número 3 queda qüestionat. Com podem observar, la resta de
membres del jurat el caracteritzen des d’aquest moment com a un home imprevisible i immoral,
sense educació ni escrúpols.
Si reflexionem una mica més sobre les normes exposades anteriorment, ens adonem que
aquestes tenen una certa vigència respecte a la nostra realitat social. Moltes de les normes

3. implícites són normes que es van crear fa anys enrere. Fins i tot, aquestes normes poden tenir
el seu origen en normes explícites però els anys han fet que esdevinguin implícites pel fet de
estar tan automatitzades que no sabem ni quan les vam aprendre.
Passem ara a analitzar en profunditat la influència que provoca un canvi d’actituds respecte
l’acusat. Anem a analitzar per què onze membres del jurat, al principi, el consideraven culpable,
i en acabar, tots han canviat el seu veredicte.
Si tornem al començament, observem com onze dels dotze membres del jurat pensen
clarament que el processat és culpable. Menys el membre número 8 que dona una oportunitat
al fet de reflexionar sobre el cas, recurreix a una comprensió narrativa dels fets per tal
d’esclarir-los per a poder fer una valoració i avaluació justa. En la resta de membres trobem
diferents actituds: de passivitat, hostilitat, etc. No tenen en compte el discurs dels fets, no
deixen pas a l’anàlisi de les versions dels fets per a determinar la coherència d’aquests.
En la primera votació a mà alçada, observem que tots menys el membre número 8 voten
‘culpable’, però observem que el jurat número 9 és l’últim en aixecar la seva mà. Això es deu a
que actua clarament per conformitat, es sotmet així a la decisió del grup majoritari, del qual
pensa que té la possessió de la raó, es crea en aquest moment una norma d’objectivitat, on es
pressuposa que tots els membres han de pensar i creure el mateix. El membre número 7 no té
cap interès, només vol acabar ràpid i anar-se’n. Vota ‘culpable’ perquè la majoria així ho ha fet.
Com veurem més endavant, sempre vota a la majoria per tal d’acabar el més aviat possible. Els
membres 3 i 10 són els que més clar tenen la culpabilitat del noi i intenten pressionar i
convèncer al membre número 8 de que s’equivoca. Però el jurat número 8 no és que pensi que
el noi és innocent, simplement no està segur de la seva culpabilitat i intenta clarificar els fets i
assegurar-se de la culpabilitat mitjançant la seva reflexió i anàlisis dels fets. És un home que es
preocupa de no enviar un innocent a la cadira elèctrica. La resta del jurat no es planteja cap
dubte, simplement segueixen als altres, sense qüestionar-se res, segueixen als membres 3 i 10
que, sense dubte, actuen per prejudicis. Es decideix que tots els membres que han votat
‘culpable’ donin les seves raons al membre número 8, per tal de convèncer de que està
equivocat. En aquest procés, i arribant al membre número 5, aquest decideix no raonar res.
Això ens demostra que no té arguments per afirmar que el noi és culpable. A més, no està del
tot d’acord amb els raonaments dels membres 3 i 10 que només critiquen i es basen en la
classe social del noi per exposar que no es pot confiar en ell. El membre número 5 pertany
també a aquesta classe social marginal, d’aquí la seva no conformitat. La resta de membres del
jurat es basen en les proves recollides al judici i en els dos testimonis. Però el membre número
8 sempre té una rèplica i un desacord amb aquestes proves i testimonis.
Posteriorment proposen que sigui el número 8 el que raoni les seves opinions. El membre
número 8 raona que les proves són circumstancials i que no proven que el noi sigui culpable.
D’aquesta manera es torna a proposar una altra votació, aquesta vegada, anònima. El que
trobem és que el membre número 9 ha canviat la seva votació. La causa del canvi és donar
l’oportunitat al membre número 8 d’exposar els seus dubtes i, a nivell personal, de no caure en

4. la conformitat. Tornen a exposar arguments i es torna a votar un altre cop: 9 ‘culpable’ i 3
‘innocent’. Discuteixen, tornen a votar i resulta: 6 ‘culpable’ i 6 ‘innocent’. En aquesta última
votació podem observar com el membre número 12 també actua per conformitat. Es prenen un
descans i tornen un altre cop amb les seves argumentacions. El membre número 7 canvia el
seu vot a ‘innocent’, però no perquè realment ho cregui així, sinó perquè vol marxar. Aquí, es
torna a realitzar una altra votació: 3 ‘culpable’ i 9 ‘innocent’. Finalment, només queda el
membre número 3, que continua amb els seus arguments, que són més que qüestionats per la
resta dels membres del jurat. Però, sorprenentment canvia també el seu vot a ‘innocent’. Tots
els seus prejudicis, tota la seva ràbia, la seva fúria, eren fruits de la seva voluntat de venjar-se
del seu fill a través de l’acusat. És a dir, no estava sent objectiu en ningú moment, només es
regia pels seus sentiments personals de venjança.
Però, fent un repàs als canvis d’opinió de tots el integrants del jurat... quina explicació podríem
donar d’aquests esdeveniments? Al començament observem que dels dotze membres del jurat
només un vota ‘innocent’. La resta de membres voten ‘culpable’. El membre número 8, el que
vota ‘innocent’ es troba en minoria i, sense imposar la seva opinió, farà que la resta del grup
canviï la seva opinió en el transcurs de la deliberació. En el moment en que aquest canvi s’està
produint parlem ja d’una minoria activa.
El membre número 8 fa servir diferents elements que fan que la resta del grup canviï la seva
primera opinió sobre el cas. Aquest membre mostra una consistència vers als altres membres
del jurat, no canvia la seva opinió encara que la majoria creu tot el contrari, provocant així un
conflicte, que qüestiona la situació inicial de la majoria. Juntament amb aquesta consistència,
utilitza altres estratègies com la flexibilitat, per produir una influència sobre la resta. Exposa els
seus arguments de forma flexible i no rígida. A més, explica que ell no està segur de que sigui
innocent però que tampoc ho està de que sigui culpable. Intenta que la resta de membres, ell
inclòs, reflexionin sobre els diferent motius i proves que existeixen. A mida que avança la
deliberació observem que alguns membres del jurat dubten, però encara així segueixen votant
‘culpable’. Això és degut a la norma d’objectivitat i al fet de que alguns membres reben una
influèncianormativa, on aquests es veuen obligats a mostrar acord amb la majoria per a poder
continuar formant part d’aquest grup i no ser-ne exclòs. Per altra banda, quan el membre del
jurat número 9 decideix canviar el seu vot a ‘innocent’, es produeix el que anomenen efecte
bola de neu, que vol dir que canvia el seu vot i passa d’estar d’acord amb la majoria a estar-ho
amb la minoria, amb el membre número 8. Un altre element utilitzat pel membre número 8 és la
perseverança perquè transmet una seguretat que fa que la resta del grup es deixi influenciar.
Mica en mica, en el transcurs de la història, diferents membres del jurat canvien el seu vot a
‘innocent’. Aquests membres actuen ara sota una influènciaformacional, on comencen a
considerar que la informació que el membre número 8 dona, els seus arguments i judicis, són
millors, més acceptables que els d’ells mateixos. Respecte als membres número 3 i 10, que
són els últims en canviar el seu vot, observem des del començament una postura negativa vers
les argumentacions del membre número 3, denegant la validesa de la seva postura.

5. En definitiva, hem observat que mai existeix una veritat absoluta, sinó que la veritat sorgeix
d’un acord, d’unes pràctiques socials, en aquest cas, d’un diàleg, una reflexió coherent, de tots
els membres del jurat. Només amb una comprensió narrativa del fets i una posterior creació de
proves vàlides arribarem a la creació d’un fets jurídics que podrem avaluar i sancionar
mitjançant la justícia. Si afirmen això, que els fets i les veritats sorgeixen dels acords i les
pràctiques socials, estem definint doncs la justícia com a un òrgan regulador, i no de poder,
construïda socialment, en el sentit que acorda el que és o no normal i el que és o no permès, i
amb una clara constitució i dependència històrica, cultural i tradicional.