2. LA TRADICIÓ
• Avui en dia arreu de molts pobles i ciutats de Catalunya es conserva la
tradició de nomenar pubilles i hereus, dames i fadrins tot recordant
aquestes figures jurídiques pròpies del pais. No són certamens de bellesa,
en absolut com coneixem d’altres organitzacions més difososes pels
mitjans de comunicació, sinó que ostenten la representació del municipi, del
jovent dels pobles de Catalunya. No són una mirada al passat sinó un
plantejament de futur i d’implicació dins el teixit associatiu. I un cas especial
dins la nostra nació és la Catalunya Central, on aquesta representativitat
està molt consolidada. Enguany el nomenament de la Pubilla i Hereu.
3. HEREU
• La institució de l’hereu únic es va imposar a Catalunya i es va estendre
entre la pagesia situada en els masos que s’identificava amb els remences
de la Catalunya Vella. La institució de l’hereu tenia per funció no solament
garantir la impartibilitat, sinó, sobretot, designar el futur hereu mentre
encara vivien els pares (o en algunes ocasions oncles sense fills) i establir
així unes normes de convivència; va institucionalitzar una forma de vida
que permetia que els pares ancians estiguéssin els darrers anys de la seva
vida sota la protecció de l’hereu. Per altra banda també es garantia la
ocupació permanent dels masos i el relleu generacional. Poc a poc sembla
que la institució de l’hereu es va imposar entre altres gurps socials. A la
Catalunya Central, a l’entorn del segle XVIII, aquesta institució es va
utilitzar per totes les famílies fins i tot en medis urbans.
4. PUBILLA
•
La pubilla és, en dret civil català, la filla primogènita, que esdevindrà
heredera del patrimoni familiar en absència de germans barons. Actuarà
exactament igual com ho faria si el patrimoni l’hagués heretat un noi. Es
podria casar amb un caballer que entrava a la casa com a pubill, o amb un
altre hereu. En aquest darrer cas es podia produir una unificació de
patrimonis o bé pactar la divisió de nou en la generació següent.
5. CONCLUSIÓ
• L’hereu i la pubilla ara es segueix com una tradició catalana organitzada pel
poble en homenatge als avanpassats.