De Castellano a Santamaría. Altra vegada, un BIC al barret. Jesús Frare Garcia
El procediment de declaració de la tortura i el linxament de bous com a Bé d'Interés Cultural, impulsat a instàncies del conseller Serafín Castellano el 2012, estava desacreditat i l’expedient fou arxivat. Es quedà amb tres pams de nassos davant el decepcionat món taurí que, malgrat tot, no ha deixat de ser la clac del PP en cap moment (sembla que això tampoc pot ser d’altra manera).
Ens advertien aleshores que tenien molt present els terminis de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, que estableix un període mínim de 3 anys per a poder reobrir un expedient arxivat (art.27.7). Aquest termini es compleix a mitjans del 2015, mai abans de maig, quan ja s’hauran aturat les trituradores de paper de totes les conselleries i el poble valencià haurà fet fora el PP.
I Santamaria repeteix, com si el seu projecte al capdavant de Governació siga repetir les mateixes pífies. Com s’ho pensa fer per a complir amb la mateixa picada d’ullet al món taurí que ja s’havia carregat Castellano? El nyap de la Llei de Senyes no ho pot arreglar tot, no pot passar per damunt d’una llei vigent (el PP no ha fet servir el seu rodet a les Corts per a reformar la Llei del Patrimoni Cultural Valencià). Si ens estan parlant d’un frau de llei, no tindrà massa camí perquè ací està el moviment animalista per a impugnar-lo.
Taula rodona sobre la societat catalana com a exportadora de valors en la que vaig intervenir juntament amb Enric Canet i Ramon Vila, moderada per Eulalia Pasqual. En ella vaig parlar de valors i educació, un model català que funciona!.text complet: http://focir.cat/pdf/XI%20Jornades.pdf
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Ajuntament de Barcelona
La mesura de Govern "Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural" és la segona de les nou que es presentaran en el marc del Pla de drets culturals de barcelona.
De Castellano a Santamaría. Altra vegada, un BIC al barret. Jesús Frare Garcia
El procediment de declaració de la tortura i el linxament de bous com a Bé d'Interés Cultural, impulsat a instàncies del conseller Serafín Castellano el 2012, estava desacreditat i l’expedient fou arxivat. Es quedà amb tres pams de nassos davant el decepcionat món taurí que, malgrat tot, no ha deixat de ser la clac del PP en cap moment (sembla que això tampoc pot ser d’altra manera).
Ens advertien aleshores que tenien molt present els terminis de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, que estableix un període mínim de 3 anys per a poder reobrir un expedient arxivat (art.27.7). Aquest termini es compleix a mitjans del 2015, mai abans de maig, quan ja s’hauran aturat les trituradores de paper de totes les conselleries i el poble valencià haurà fet fora el PP.
I Santamaria repeteix, com si el seu projecte al capdavant de Governació siga repetir les mateixes pífies. Com s’ho pensa fer per a complir amb la mateixa picada d’ullet al món taurí que ja s’havia carregat Castellano? El nyap de la Llei de Senyes no ho pot arreglar tot, no pot passar per damunt d’una llei vigent (el PP no ha fet servir el seu rodet a les Corts per a reformar la Llei del Patrimoni Cultural Valencià). Si ens estan parlant d’un frau de llei, no tindrà massa camí perquè ací està el moviment animalista per a impugnar-lo.
Taula rodona sobre la societat catalana com a exportadora de valors en la que vaig intervenir juntament amb Enric Canet i Ramon Vila, moderada per Eulalia Pasqual. En ella vaig parlar de valors i educació, un model català que funciona!.text complet: http://focir.cat/pdf/XI%20Jornades.pdf
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Ajuntament de Barcelona
La mesura de Govern "Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural" és la segona de les nou que es presentaran en el marc del Pla de drets culturals de barcelona.
“L’antiga Diòcesi de Tortosa o com explicar al segle XXI la realitat social i cultural de les comarques que la conformaven”, és el títol de la XIII Trobada d’entitats i associacions culturals de l’antiga Diòcesi de Tortosa, que se celebrarà el dia 26 de novembre a la seu de l’Observatori de l’Ebre de Roquetes. Aquesta activitat està organitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa i el Grup d’Estudis i Comunicació Ambiental Graëllsia de Roquetes i pretén aprofundir en la realitat del territori que conformava l’antiga Diòcesi de Tortosa des de diferents perspectives. Així, s’estudiaran aquests territoris atenent als seus vincles sociohistòrics, a la seva economia i al seu patrimoni, de mans dels professors de la Universitat Rovira i Virgili, Agustí Agramunt i Juan Antonio Duro, i de la Universitat Jaume I, Àngel Portolés, respectivament.
A banda de les conferències especialitzades també hi haurà un espai destinat en aquesta tretzena trobada, a la presentació de projectes liderats per diferents centres i entitats. S’hi podrà conèixer la comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l’Ebre, els projectes de l’IRMU i de la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana i la recerca que el grup Graëllsia està realitzant sobre els camins de transhumància des d’Occitània fins a l’Ebre. En l’apartat més lúdic, s’hi podrà veure l’espectacle Riu de maig, a càrrec del guitarrista Carlos Lupprian i la veu de Pili Cugat, i visitar la biblioteca de l’Observatori, activitats a les quals les seguirà un dinar de germanor. Com activitat complementària a la trobada s’ha previst la participació en el concert emmarcat en el Festival Músiques en Terres de Cruïlla, coorganitzat per l’IRMU, Ovidi Simfònic, a càrrec de la Coral Sant Jordi i de la Banda de Música de l’Agrupació Musical Senienca. Tindrà lloc a les 19.30 hores a la Casa de Cultura de la Sénia.
Aquest número de la Contra-Crònica dels mesos de maig i juny parla del Casc Històric de Castalla, la manifestació del 25 d'abril i la lluita anticapitalista envers els animals.
Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de ...Bissap Gestió Cultural
L’endeutament estructural de les administracions públiques ha comportat una reducció radical dels recursos públics destinats a finançar projectes culturals.
Els governants argumenten que ara cal centrar els recursos disponibles en l’atenció de necessitats bàsiques i la cultura no està en la llista de prioritats.
El marc jurídic reconeix l’obligació de les administracions públiques de protegir i fomentar la cultura però no estableix quins són els serveis bàsics que han de prestar o garantir. D’altra banda la majoria de ciutadans valoren positivament les pràctiques culturals però no les consideren imprescindibles.
La reducció de recursos públics posa en crisi el model de finançament de projectes culturals que s’ha aplicat en les tres dècades precedents en el qual els recursos públics eren la principal font de finançament. Molts agents culturals es plantegen si el seu projecte cultural és viable en el nou context. Uns consideren que cal exigir als governants que garanteixin el finançament de la cultura d’acord amb el mandat constitucional, altres estan cercant fonts de finançament alternatives.
Hi ha una certa unanimitat en considerar que la reducció de recursos públics en el finançament de les pràctiques culturals no és un fet cojuntural sinó la conseqüència d’un canvi de cicle econòmic i social. Per això cal que ens preguntem quin és el model òptim de finançament de la cultura en el nou context a partir de la reflexió de quins són els beneficiaris de les pràctiques i infraestructures culturals, i quines són les potencials fonts de finançament. I també, com a conseqüència, quin és el paper dels públics en el finançament de les pràctiques culturals.
Informe cap a un canvi de model: Cultures de Barcelona presentat a la sessió extraordinària de la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 25 de febrer de 2016.
“L’antiga Diòcesi de Tortosa o com explicar al segle XXI la realitat social i cultural de les comarques que la conformaven”, és el títol de la XIII Trobada d’entitats i associacions culturals de l’antiga Diòcesi de Tortosa, que se celebrarà el dia 26 de novembre a la seu de l’Observatori de l’Ebre de Roquetes. Aquesta activitat està organitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa i el Grup d’Estudis i Comunicació Ambiental Graëllsia de Roquetes i pretén aprofundir en la realitat del territori que conformava l’antiga Diòcesi de Tortosa des de diferents perspectives. Així, s’estudiaran aquests territoris atenent als seus vincles sociohistòrics, a la seva economia i al seu patrimoni, de mans dels professors de la Universitat Rovira i Virgili, Agustí Agramunt i Juan Antonio Duro, i de la Universitat Jaume I, Àngel Portolés, respectivament.
A banda de les conferències especialitzades també hi haurà un espai destinat en aquesta tretzena trobada, a la presentació de projectes liderats per diferents centres i entitats. S’hi podrà conèixer la comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l’Ebre, els projectes de l’IRMU i de la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana i la recerca que el grup Graëllsia està realitzant sobre els camins de transhumància des d’Occitània fins a l’Ebre. En l’apartat més lúdic, s’hi podrà veure l’espectacle Riu de maig, a càrrec del guitarrista Carlos Lupprian i la veu de Pili Cugat, i visitar la biblioteca de l’Observatori, activitats a les quals les seguirà un dinar de germanor. Com activitat complementària a la trobada s’ha previst la participació en el concert emmarcat en el Festival Músiques en Terres de Cruïlla, coorganitzat per l’IRMU, Ovidi Simfònic, a càrrec de la Coral Sant Jordi i de la Banda de Música de l’Agrupació Musical Senienca. Tindrà lloc a les 19.30 hores a la Casa de Cultura de la Sénia.
Aquest número de la Contra-Crònica dels mesos de maig i juny parla del Casc Històric de Castalla, la manifestació del 25 d'abril i la lluita anticapitalista envers els animals.
Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de ...Bissap Gestió Cultural
L’endeutament estructural de les administracions públiques ha comportat una reducció radical dels recursos públics destinats a finançar projectes culturals.
Els governants argumenten que ara cal centrar els recursos disponibles en l’atenció de necessitats bàsiques i la cultura no està en la llista de prioritats.
El marc jurídic reconeix l’obligació de les administracions públiques de protegir i fomentar la cultura però no estableix quins són els serveis bàsics que han de prestar o garantir. D’altra banda la majoria de ciutadans valoren positivament les pràctiques culturals però no les consideren imprescindibles.
La reducció de recursos públics posa en crisi el model de finançament de projectes culturals que s’ha aplicat en les tres dècades precedents en el qual els recursos públics eren la principal font de finançament. Molts agents culturals es plantegen si el seu projecte cultural és viable en el nou context. Uns consideren que cal exigir als governants que garanteixin el finançament de la cultura d’acord amb el mandat constitucional, altres estan cercant fonts de finançament alternatives.
Hi ha una certa unanimitat en considerar que la reducció de recursos públics en el finançament de les pràctiques culturals no és un fet cojuntural sinó la conseqüència d’un canvi de cicle econòmic i social. Per això cal que ens preguntem quin és el model òptim de finançament de la cultura en el nou context a partir de la reflexió de quins són els beneficiaris de les pràctiques i infraestructures culturals, i quines són les potencials fonts de finançament. I també, com a conseqüència, quin és el paper dels públics en el finançament de les pràctiques culturals.
Informe cap a un canvi de model: Cultures de Barcelona presentat a la sessió extraordinària de la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 25 de febrer de 2016.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Decision of the Parliament of Catalonia in favor of the creation of a network of Jewish neighborhoods
1. PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Convergència i Unió
PARLAMENT 5^ Secretaria
OE CATALUNYA¡UIIIOenerAl
REGISTRE GENERAL
2 8 MAW 2013
ENTRADA
Ref.: 250JTN23051 300260
N.T.M¿,£6-ia2S¿S../io
A LA MESA DEL PARLAMENT
Jordi Turull i Negre, portaveu, Maria Gloria Renom i Vallbona, diputada, Albert
Batet i Canadell, diputat, Lluís Cuinó I Subiros, diputat, Carles Pellicer i Punyed,
diputat, Carles Puigdemont i Casamajó, diputat, Pere Reguli i Riba, diputat,
Meritxell Roigé i Pedrola, diputada, Maria Dolors Rovirola i Coromí, diputada
del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, d'acord amb el que estableixen
els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de
resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d'Empresa
i Ocupació.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El judaisme català va ser present en els territoris de llengua catalana compre
sos més enllà del marc geogràfic de la península ibèrica per un període de més
de 600 anys. Durant aquest període va desenvolupar una pròspera cultura
pròpia amb una extensa producció literària, religiosa, filosòfica i científica.
-
El judaisme que es va desenvolupar a casa nostra és d'una originalitat tan des
tacada que alguns estudiosos el qualifiquen d'únic, perquè hi varen confluir en
el mateix temps 1 espai tres grans corrents del pensament jueu: la poesia i filo
sofia del judaisme andalusí; la càbala i els temes trobadorescos vinguts de la
Provença i el corrent tossafista procedent del centre d'Europa, de tal manera
que nasqué una nova concepció del judaisme i que va proporcionar figures
cabdals com Abraham ben Ad ret, Moixé ben Nakhman o Hadai Gresques.
La vida d'aquest jueus catalans es va desenvolupar a l'interior de les nostres
ciutats i viles sota una organització política, administrativa i econòmica amb
uns trets característics propis en un espai que rep el nom de "call" mot que ve
del llatí "callum" (pas estret entre dues parets), ben diferent del terme "jude
ría", que és on vivien els jueus del Serafad. Així dons el mateix terme "call"
(que no s'utilitza enlloc més del mon) ja recull la singularitat del judaisme que
es va desenvolupar en les nostres terres.
I
Model: 250 Proposta de resolució
2. PARLAMENT M S 0 01e t ft f I a
DE CATALUNYA
G Q n 9r a I
REGISTRE GENERAL
2 9 MAIG 2013
PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Convergència i Unió
ENTRADA NUM.
_N.
.1 niit V ¡_i¿;
'1
La situació legal dels jueus, havia estat tractada ja en èpoques antigues en di
versos codis legals que regulaven la vida de tots els estaments de la societat.
Els furs i les cartes de poblament medievals esmenten tot sovint els drets i els
deures dels Jueus, que els garantien la llibertat de culte i el desenvolupament
de la vida comunitària segons les seves pròpies lleis religioses. A l'edat mitja
na les aljames catalanesCcomunitats jueves que acolllen diverses poblacions
estructurades en òrgans de govern local) gaudien d'un estatut d'autonomia.
Administraven justícia segons el dret hebraic, fonamentat en la Bíblia i el Tal
mud; tenien el seu propi sistema educatiu, que implicava l'estudi de la llengua
i de la cultura hebrees, i gaudien d'institucions per regular les activitats de la
comunitat en tots els ordres de la vida quotidiana, sempre però sota l'autoritat
sobirana del rei.
Per aquest motiu, en parlar dels barris Jueus catalans d'època medieval només
es pot fer amb el terme "call", ja que donar-los el nom de "juderies" seria alte
rar la realitat.
L'actual existència de nombrosos calls dispersos per tot el territori, fa necessa
ri un programa per crear una xarxa de calls jueus amb unes característiques
concretes que permeti l'elaboració d'una història del judaisme català ben do
cumentada i de gran abast. En aquest sentit creiem que són fonamentals tan
les grans ciutats- Barcelona, Girona, Tortosa, Besalú, etc-, com els pobles petits
-Vilajuïga, Matajudaica, Falset, etc.-, perquè, només reunint, valorant i analit
zant els diversos materials d'arreu, es podrà assolir una visió global i contras
tada del llegat jueu català l, a partir d'aquí, escriure'n la història.
Fins ara no s'ha dut a terme cap estudi aprofundit de tots els calls, i ni tan sols
se n'ha arribat a fer cap inventari exhaustiu que inclogui totes les poblacions
que tenen algun vestigi jueu. L'organització d'una xarxa seria el punt de par
tença per realitzar estudis que permetrien una visió global del judaisme català.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Convergència i Unió presenta la
següent:
Model: 250 Proposta de resolució
2
^
3. PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Convergència i Unió
PAflLAMENi
OE CATAIUNYÍ
General
ISTBH GENERAL
REGfSTi
2 9 MAIG 2013. 3
ENTRADA NUM..
N.T.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Proposta de resolució per la creació d'una xarxa de calls a Catalunya
Ei Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a emprendre les
accions necessàries per tal de dur a terme eís següents punts:
I
1.
La creació d'una xarxa de calls arreu de Catalunya. Que sigui oberta a
totes les poblacions on hi va haver presencia jueva i que vulguin participar en
l'estudi i divulgació del seu passat jueu. Una xarxa que permeti l'elaboració
d'una història del nostre judaisme ben documentada i de gran abast tenint en
compte tant les grans ciutats com les petites poblacions.
2.
Crear una base de dades a partir de l'estudi coordinat dels arxius
d'arreu del territori per mitjà de la implicació dels seus arxivers i de les institu
cions que els emparen, publicar-ne els resultats i agrupar els treballs fruit de la
recerca, que permetin seguir les petjades dels jueus catalans i generar relaci
ons que fins ara no s'han establert de forma sistemàtica.
3.
La creació de les rutes culturals de la xarxa de calls. Unes rutes cultu
rals, que s'hauràn de basar, fidels a la historia, en les recerques precedents, i
que hauran d'optar per un model cultural que valori i potenciï encara més el
nostre llegat. La cura en el plantejament d'aquestes rutes, fornirà una docu
mentació de gran Interès, que ajudarà a conèixer millor aquesta part de la his
tòria de Catalunya.
4.
Mitjançant les noves tecnologies, recrear els antics calls i accedir a la
documentació dels arxius digitalment per tal de fer arribar una informació
sempre actualitzada, acurada i atractiva a un turisme de nivell:
5.
Considerar la possibilitat d'impartir aquesta temàtica a les escoles i als
instituts mitjançant la introducció del judaisme català en els programes
d'història de Catalunya, i que aquest coneixement afavoreixi l'obertura i
l'establiment de llaços culturals i també empresarials entre d'altres.
Model: 250 Proposta de resolució
3
4. PARLAMENT |n|| Secretaria
DE CATALWJVA M I MG e n e r a l
PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Convergència i Unió
^ a f à u d è r ^ament, 2 3 A
Turull i^egre
Pdrtaveu del CP/de CIU
Jig de 2013
REGISTRE GENERAL
2 9 MAIS
. ^
ENTRADA NUM.7,..
íaria Glòria Renom i Vallbona
Diputada del GP de CiU
ert Ba
nade
Di#tat del GP/de CIU
Cartes^uigdemont i Casamajó
Dipútatdel GPdeCiU
Meritxélí Roigé i Pedrola
Diputada del GP de CiU
gul) i Riba
P de CiU
Maria Dolors Re vjroTa i Coromí
Díputadi del GP de CiU
Carles PellicerlTunyed
Diputat del GP de CiU
Model: 250 Proposta de resolució
4