Projecte d’acollida i d’integració de la població nouvinguda.

1,770 views

Published on

PROTAGONISTES: ELS JOVES. III JORNADA DE BIBLIOTECA PÚBLICA I IMMIGRACIO. BIBLIOTECA JAUME FUSTER. BARCELONA, 22 DE FEBRER DE 2010

PROJECTE D'ACOLLIDA I D'INTEGRACIÓ DE LA POBLACIÓ NOUVINGUDA. A CÀRREC DE PILAR LAPUERTA DE LA BIBLIOTECA DE GUISSONA

Published in: Travel, Entertainment & Humor
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,770
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
213
Actions
Shares
0
Downloads
16
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Projecte d’acollida i d’integració de la població nouvinguda.

  1. 1. PROTAGONISTES ELS JOVES. III JORNADA DE BIBLIOTECA PÚBLICA I IMMIGRACIÓ. BARCELONA, 22 DE FEBRER DE 2010 PROJECTE D’ACOLLIDA DE LA POBLACIÓ NOUVINGUDA A LA BIBLIOTECA DE GUISSONA Guissona ara té 6330 habitants i ha doblat la població en menys de 10 anys. Els valors i principis de la Biblioteca de Guissona: des de sempre han tingut una clara vocació social. La biblioteca és un dels serveis públics més propers al ciutadà i les noves necessitats dels immigrants, les podem atendre, resoldre, canalitzar, derivar. I de fet quan arriben al poble el primer que fan és venir a la biblioteca. Ara nous públics i també un canvi de forma d’entendre la biblioteca. I per tothom i també per les persones nouvingudes la biblioteca cada cop més s’ha convertit en un espai de trobada, social, cultural, oci, formació i informació. La presencia de persones i famílies que procedents d’altres països entren a formar part de la nostra societat, planteja nous reptes i noves demandes socials i institucionals. Fa uns 12 anys la Biblioteca de Guissona va engegar el projecte d’integrar autòctons i forànis. La gent de la Segarra era tancada, per les pròpies característiques de la terra, i tenien un ensurt de veure com creixia l’empresa CAG Cooperativa i per tant el poble; i alhora com s’omplia de gent de llengua i cultura desconeguda. No era racisme i s’ha demostrat a posteriori, era senzillament por a lo desconegut, a tot allò diferent. Vaig creure oportú que la biblioteca havia d’ajudar en aquesta funció d’interrelacionar tota la gent del poble i sobretot perquè hi havia un 50% de població immigrada. De la qual el gruix principal són els joves entre 15 i 45 anys. Majoritàriament d’Ucraïna, Romania, Senegal i Marroc, tot i que hi ha 46 nacionalitats diferents. Fins fa 3 o 4 anys no hi havia des de l’Ajuntament cap projecte ni tècnic d’immigració, ni de joventut i des de la biblioteca es donava l’ acollida i l’ informació local convenient. I la Biblioteca va liderar amb anticipació, innovació, humanització dels serveis, empatia les polítiques de cohesió social, i es va consolidar com a centre cultural de la comunitat, amb accessibilitat i promoció de la societat del coneixement. Aquesta tasca d’ajuda i recolzament a homes, dones, nenes i nens estrangers, no ha estat mai un gest de bona voluntat, una obra de caritat o una missió filantròpica. Ans el contrari, des de l’ inici, la Biblioteca de
  2. 2. Guissona va pensar que una de les moltes funcions pròpies de les noves biblioteques del segle XXI, tal i com les defineix la Unesco, ha de ser la d’aproximar-se, tenir cura i intervenir en el teixit social i cultural del lloc on es troba. Intervenir proposant aquells serveis i realitzant aquelles activitats que estiguin al seu abast per tal de guanyar no només lectors, sinó ciutadans culturalment actius i autòctons. La Biblioteca de Guissona, en aquest sentit, ha desenvolupat diferents projectes que s’emmarquen en tres eixos: informació, formació i suport. En primer lloc es va posar en marxa ESPAI D’ATENCIÓ A L’IMMIGRANT, un servei d’informació i consulta de dades diverses d’ interès específic per a ells i elles . Ajuda amb tràmits diversos; burocràtics amb l’administració (reagrupament familiar, legalització papers, convalidació estudis... ) Amb altres consultes, i a partir d’aquestes s’organitzen conferències (com ara la de la llei d’immigració), i debats (sobre viatges, temes polítics d’actualitat...). Un altre punt important era el taulell d’intercanvis. Aquest ajudava a mediar l’oferta i la demanda de feina i habitatge, com a la secció d’anuncis d’un diari. Els usuaris escrivien el que buscaven o oferien i es penjava al taulell. (neteja, cambrers/es, cuidadors de gent gran, intercanvi cangurs, lloguer pis, habitació, informació de temes d’interès, horaris ramadà, difusió a la CAG). Però sobretot els intercanvis funcionen molt a través dels grups d’amics i companys de les classes de català. Des del Consell Comarcal, l’Ajuntament i les escoles sol·licitaven a la biblioteca traductors de diferents idiomes per elaborar tríptics informatius a la població nouvinguda i amb problemes de comprensió. Dins el segon àmbit, la Biblioteca ofereix cursos de llengua catalana en diferents horaris, nivells i modalitats. La idea de les classes va sorgir a partir de la demanda de llibres en altres idiomes. I ni per pressupost ni infraestructura no podia permetre-m’ho; biblioteca de 98 m2 i una sola persona. I el català també oferia altres avantatges: tràmits amb l’Administració, tutories a les Escoles, ajudar i saber que aprenen els fills, lligar entre els joves, fer amics, entendre l’entorn... Actualment tenim 115 alumnes distribuïts en els següents grups; el nivell oficial (Consorci de Normalització Lingüística ), el nivell bàsic (Diploma òmnium Cultural), el nivell avançat i els grups de conversa (Secretaria per la Immigració). Dins les classes de català també es treballen les nostres tradicions: Nadal (tió, turrons, reis...), la Castanyada, Sant Jordi, Sant Joan, Pasqua (la Mona), la Festa Major, castellers (Margeners) ... I temes de la vida quotidiana com per exemple la recollida selectiva, etc.
  3. 3. Al finalitzar els cursos al juliol, s’organitza una visita guiada al Museu, les excavacions i al casc antic de Guissona. I es fa un sopar o piscolabis. És important els amics que naixen d’aquests cursos. Es realitzen intercanvis lingüístics entre els diferents usuaris de la biblioteca, en àrab, anglès, alemany, francès, català i castellà. Cursos de tecnologies en diferents nivells i àmbits, com ara Internet i mòbils. Classes de reforç dels cicles formatius per adults de diverses matèries com ara història, matemàtiques, català... amb professors voluntaris de l’ Institut. També la Biblioteca de Guissona intenta sempre donar aquell suport anímic i emocional dels que algunes persones tenen mancança quan han patit un canvi brusc en la seva vida, en aquest cas la migració. Els tres eixos es combinen també en diferents activitats complementàries, puntuals o regulars que també es duen a terme des de la Biblioteca. Activitats intenses i diverses amb les aules d’ acollida del centres educatius de la vila relacionades amb la cultura, el material de la biblioteca. Com per exemple recitals de poesia d’autors catalans i també dels seus països d’origen. Es potencia la lectura a través de les maletes viatgeres entre tots els escolars. La biblioteca tria els llibres i deixa els lots als centres fins a final de curs. A la llar d’Infants hi ha un lot de llibres que s’utilitza com a racó de biblioteca. Des de la biblioteca es feien exposicions d’artesanies de diferents països, vestits típics, festes tradicionals, mostres gastronòmiques, música en directe, banderes, mapes del món; cada representant (grup d’usuaris) feia un discurs en català de sentiments d’integració. “ El coneixement mutu de costums, gustos, hàbits, afavoreix l’apropament, la tolerància i facilita la convivència... Però el més important és aquell aire intimista que queda impregnat en tots els racons de la biblioteca, aquelles ganes de conviure, compartir, donar-nos a conèixer millor, de somriure’ns...” Realitzem contes del món en català explicats per adults, joves i infants dels seus països respectius. Sessions d’assaig prèvies. Els divendres a les 10 de la nit de la primavera i l’estiu organitzem cicles de cinema a la Biblioteca amb un debat al final de la projecció. Es tracten temes molt diferents i hi participen gent molt diversa. I també una desbordant demanda d’afecta, atenció, escoltar, aconsellar, proximitat ...
  4. 4. Una activitat que engloba els tres eixos és l’àlbum de cromos de l’historia local. Ideat per la biblioteca i creat gràcies a la col·laboració de diferents usuaris. Es va demanar subvencions a l’Ajuntament, al Departament de Comerç i al de Cultura per dinamitzar ambdós àmbits. L’àlbum inicialment anava adreçat tan a la població nativa com a la immigrada. Degut a l’èxit d’aquesta activitat actualment s’utilitza a les escoles com a eina de treball. Rescatant l’essència de l’àlbum es va fer el curs “Fem una pel·lícula”, on els diferents usuaris plasmaven la seva mirada de Guissona en un documental. Val a dir que aquesta línia d’actuació i pensament no farà sinó eixamplar-se amb la inauguració de la nova biblioteca, prevista per d’aquí a un parell de mesos, i el conseqüent augment de recursos materials i humans que suposarà. I com deia Martí i Pol: “...podem fer un gran amor que ens uneixi en el goig de viure des del temps que hem conquerit fins al futur que entre tots hem de fer possible...”
  5. 5. COL·LABORADORS FIXES Ariadna Martin Molins. Llicenciada en comunicació audiovisuals. Humanitats. Xavier Moreno. Belles Arts. Especialitzat en Fotografia. Antropòleg. Fina Montagut. Filologia Catalana. Professora IES. Xavier Espiña. Enginyer. Esportista. Professor de cicles formatius d’adults. Anna Vallecillos. Llicenciada en Literatura Araceli Pacheco. Professora de Música. Dúnia Farran. Mestra. Pedagoga. Fatou Coundoul Ibrahima Thiam Frecia Abdellatif Oriana D. Gutierrez COL·LABORACIÓ AMB ENTITATS: Consorci de Normalització Lingüística Òmnium Cultural Consell Comarcal Ajuntament : Regidories de Cultura, Benestar Social, Educació, Medi Ambient, Comerç etc Tècnica d’Immigració, Assistentes Socials Mediadors i traductors Pla Educatiu d l’Entorn IES Guissona Escola Ramon Faus Escola Mare de Déu del Roser Escola Ramon Estadella Llar d’Infants El Patufet Escola Jaume Balmes de Cervera Associació Immigrants del Senegal, Associació Immigrants d’Ucraïna Associació Immigrants de Romania Associació Immigrants de Bulgària Castellers Margeners Càrites Escola de Música Programa Amic (Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants Cat Museu de Guissona Centre de Recursos de la Segarra Associació Montse contra el càncer Universitat de Lleida. Associació de Botiguers Usuaris voluntaris. Advocats, metges, professors, biòlegs...
  6. 6. “La diversitat cultural constitueix un dels grans reptes del món contemporani. Aprendre a conviure amb la diferència és un desafiament de les societats democràtiques. I la convivència només es pot garantir en un marc d’igualtat de drets i d’oportunitats i també de justícia social. La gran part de la immigració que actualment tenim a Guissona pot assimilar-se i integrar-se al nostre projecte. De conviure, se n’aprèn; no naixem sabent-ne. I aquest aprenentatge esdevé un dels més difícils i complexos que les persones podem acabar realitzant al llarg de la vida. La interculturalitat és respecte mutu. Valorar positivament la diversitat com a font de riquesa i descobrir formes diferents d’apreciar la realitat.”

×