1. SEGLE XVI: EL RENAIXEMENT
El Renaixement, moviment nascut a Itàlia al segle XV, comportà una visió del
món nova, que ja es trobava en l’Humanisme. El canvi de mentalitat es basà
en la visió humanitzada del món modern a través de la qual es feia el salt
d’una concepció teocèntrica a una d’antropocèntrica.
La mesura d’aquesta nova mentalitat es fonamentava en una relectura dels
clàssics grecs i llatins i de tot el món antic en general.
Des del punt de vista lingüístic, és el moment en què les llengües vulgars van
superar la seva situació d’inferioritat literària respecte del llatí.
L’estat modern
La correspondència política d’aquest nou ideari va ser la creació de l’estat
modern, centrar en la figura del príncep que concentrava tot el poder. Com a
referència se sol prendre la teorització que en va fer Maquiavel a El Príncep.
La Reforma protestant
Des del punt de vista religiós també es produí una revolució, conduïda per
Erasme de Roterdam i concretada en la Reforma protestant i anglicana.

2. Producció literària
La tradició medieval pesava fortament damunt els escriptors catalans, per la
qual cosa, malgrat la introducció de les noves idees estètiques, la majoria
continuaven fidels a la tradició.
Poesia:
La producció poètica d’aquesta època va ser força mediocre. Hi ha molt poca
innovació, molts dels poetes segueixen l’estil iniciat per Ausiàs
March, però sense aportar-hi cap novetat.
Pere Serafí: és el màxim representant de la renovació en poesia, a mig camí
entre la tradició medieval i la influència italiana: entre la tradició d’Ausiàs
March i les formes del sonet petrarquista i, per tant, renaixentista.
Aquest autor destaca en el conreu de la cançó tradicional i, especialment, en
la glossa dels refranys populars.

3. 10 cubra de nieve la hermosa cumbre; marchitará la rosa el viento helado. Todo lo mudará la edad ligera por no hacer mudanza en su costumbre.
Dama galant, d'alta i molt gran noblesa, En tanto que de rosa en azucena
On la virtut se troba aposentada, Se muestra la color en vuestro gesto,
No sé més dir sinó que us ha formada Y que vuestro mirar ardiente, honesto,
Aquell que té los cels ab fortalesa. Enciende al corazón y lo refrena;
Mirant de vós la gràcia i gentilesa, Y en tanto que el cabello, que en la vena
Al grau suprem sou de virtus dotada, Del oro se escogió, con vuelo presto,
Robí perfet, gran joia comparada, Por el hermoso cuello blanco, enhiesto,
I diamant de joies la riquesa. El viento mueve, esparce y desordena:
Anau seguint la generosa fama Coged de vuestra alegre primavera
De les gentils, única i sola guia El dulce fruto, antes que el tiempo airado
En tot lo curs de virtuosa vida. Cubra de nieve la hermosa cumbre;
Creença tinc que tan graciosa dama, Marchitará la rosa el viento helado.
Avent ben vist lo que tant mereixia, Todo lo mudará la edad ligera
Res faltarà del que sa fama crida: Por no hacer mudanza en su costumbre.
Dama del tot complida,
Onra que naix de l'arbre de Cardona,
No tenint par, no podeu ser segona,
Ans bella fora mida.