T. 1 SISTEMES DE BENESTAR

1. BLOC 1. Tema I. L’ ESTAT DE BENESTAR
1. INTRODUCCIÓ
2. L’ ESTAT DE BENESTAR
2.1. ORÍGENS
2.2. MODELS i CARACTERÍSTIQUES TIPOLÒGIQUESDE L’ESTAT DE BENESTAR
CLÀSSIC
2.3. ELEMENTS BASICS I CONCEPTUALITZACIÓ
2.4.EVOLUCIÓ
3. ESTATS DE BENESTAR, POLÍTICA SOCIAL. SISTEMES DE PROTECCIÓ SOCIAL
i SERVEIS SOCIALS
4. REESTRUCTURACIÓ DE L’ESTAT DE BENESTAR. TENDÈNCIES I REPTES
5. BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
Professora:M. ÀngelsArmengol Armengol

2. INTRODUCCIÓ
❑Les basesfilosòfiquesde l’EBsónde finalsdelss.XVIII:procésde consolidacióde l’estat
modern,pensamentil·lustrat,revolucionsliberalsi lalluitaobrera,entre d’altres.
❑Com a movimentpolític-econòmic,l’EBneix afinalsdel s.XIXpertal de mantenir l’ordre
social establert,mitjançantlamillorade lescondicionsde vidaprecàriesde la classe obrera
sorgidaamb larevolucióindustrial.
Els orígensi la les diferentsimplantacionsde l’EBnosónfruitd’unmodel teòricprevi i acabat,
sinód’experiènciespràctiques,desenvolupadesde manteraacumulativai des d’unalògica
conjuntural i uncontextdeterminat,alesquals,posteriormentse’lsha donatuna
denominacióconjunta(EB).
→ ElsEB sónuna realitatheterogèniai canviantenel temps.Ni s'hadesenvolupatde la
mateixamanerani a la mateixavelocitatarreudel món.
→ Nohi ha unadefiniciód’EBque gaudeixi de consensentre lacomunitatcientífica.
→Lesconcepcionsde lasevasignificació,funcionsi objectiusvariensegonsel marc teòrici la
concepcióideològicade laqual esparteix,de lacombinacióde factors estructuralsi
conjunturalsque marquendesenvolupamentsdiferentsencadapaís
❑ no podemparlaren sentitestricte d’EBfinsdesprésde laIIGM: són fruitd’un determinat
momenthistòrici responenalesnecessitatsde lasocietatcapitalista industrialde lasegona
meitatdel s.XX:
❑Inicialmentl’objectiueradonarcoberturaa lesclassestreballadoresenàreescom lasanitat,
l’educaciói l’ocupació.
❑ Més endavantlaconcepciós’ampliai té com a finalitatlalluitacontralapobresai l’exclusió
social.La sevacoberturas’esténal conjuntde lapoblaciói té com a principislaigualtat,la
solidaritati launiversalitat.
❑ L’EB estàformatper unconjuntde polítiquespúbliquesi,enconcret,de polítiques socials
que tenencoma objectiumillorarlescondicionsde vidadelsindividusi assegurar laigualtat
d’oportunitatsdelsciutadans:
-l’Estatasseguraunsmínimsbàsicsde proteccióalsseusciutadans,ambla finalitat d’evitaro
superardeterminadescontingènciesque podenproduir-se al llargde lavidade lespersones.
❑A la pràctica,elsEB s’instrumentenmitjançantlaimplantaciód’unasèrie de SISTEMES DE
PROTECCIÓque pretenendonarcoberturaanecessitatsmoltdiversesi que tenenun marcat
caràcter redistributiu.
2. L’ESTATDE BENESTAR
2.1. ORÍGENS I EVOLUCIÓ
No existeixconsensrespecte delsorígensde l’EB:
De les teoritzacionsexistents,lesmésimplantadessónlesque s’agrupen,ambmatisos,enles
dos següents:

3. A) És una construccióque s’iniciaal s.XIX amb lalegislaciósocial alemanyade l’últim període
del governde Ottovon Bismarck, amb lapromulgacióde lleissocialscom:lallei de
l’assegurançade malaltiai maternitat(1883),la llei d’accidentsde treball (1884) i la llei
d’assegurançade malaltia,jubilaciói defunció(1889).
Contextde desenvolupament:Entre 1880 – 1914: l’acceptacióperpart dels Estats
de novesRESPONSABILITATSSOCIALSenfrontde lalluitaobrera.Té com
objectiuprincipal evitarlaconflictivitatlaboral i l’estabilitatsocial.
B) És una construcciópròpiadel segle XX,que té el seuorígensposteriormentalaII Guerra
Mundial i el principal antecedentéslaconstrucciódel sistemapúblicanglèsde protecciósocial
(BEVERIDGE),integrati universal,que esvadesenvoluparentre 1945 i 1948.
Contextde desenvolupament:Període 1914-1945: marcat per fetsde gran transcendència ...
L’EB neix comexigènciadel propi propi procésd’industrialitzaciói lesnecessitatsdel
capitalisme
Antecedentsde l’EB clàssic
El MODEL Bismarck (Alemanya1880–1914)
❑L’exercici del podernose sustentavaambl’existènciad’unaestructura parlamentària.
❑ El procésd’industrialització:esrealitzaràsotal’impulsi fomentde lapolíticaeconòmica
estatal.
❑ L’assistènciasocial s’adreçaalstreballadors
❑Centratenelsproblemesque podientenirelstreballadorsassalariatsenel seunivell de vida
davantde certescontingènciescomelsaccidentslaborals,malaltiesi vellesa,que
posteriorments'ampliàalesprestacionsd'atur.
❑Es finançavaamblesaportacionsdelstreballadorsi empresaris.Lagestióeramitjançant el
mètode de lesassegurances (MODELCONTRIBUTIU)
❑La intervencióde l‘Estateslimitavaalegislari regularsobre l'obligatorietatde les
aportacions,el nivellde lescotitzacionsi assegurances,i aportarfonssi lescontribucions dels
interessatsnoerensuficients.
❑ La legislaciósocial alemanya de l’últimperíode del governBismarckescaracteritzaperla
promulgacióde lleissocialscom:lallei de l’assegurançade malaltiai maternitat(1883),la llei
d’accidentsde treball (1884) i la llei d’assegurançade malaltia,jubilaciói defunció(1889).
❑ En l'àmbitacadèmic, l'Escola Històricaalemanya,amblaintervencióde l'Associacióperala
PolíticaSocial (VereinfürSozialpolitik),vaconceptualitzaraqueststemessotaladenominació
del terme que desde leshores coneixemcoma “PolíticaSocial”,ambel qual es pretenia
complementarl'actuacióde la PolíticaEconòmica

4. EL MODEL de BEVERIDGE (1914-1945):
❑ És unaconstrucciópròpiadel segle XX,que té el seuorigenposteriormentalaII Guerra
Mundial.
❑Estructura políticaparlamentaria(sufragi i representativitat)
❑Procésd’industrialització:liberalisme i iniciativaprivada.
❑ El principal antecedentéslaconstrucciódel sistemapúblicanglèsde protecciósocial,
integrati universal,que esvadesenvoluparentre 1945 i 1948.
❑El plantejamentde Beberidge ésdiferental de Bismack,bàsicament,endosaspectes
fonamentals:
→L'objectiu:ajudaraqualsevol ciutadàque estrobi ensituacióprecària,oque notingui
coberteslesnecessitatsbàsiques,derivadaono d'unasituaciólaboral (=UNIVERSALITZACIÓ
DE LA COBERTURA”; cobertura universal o selectiva) ,
→El finançamentdel modelésbàsicamentatravésdelspressupostosde l’estat (MODEL
IMPOSITIU-redistributiude lesrendes)
❖ Finalitat: lluitacontra la pobresa i l’exclusiósocial,basada enelsprincipisde la igualtat, la
solidaritat i la universalitat
❑ L'Estat jugaun paperimportantenel benestardelsciutadans= EB (WelfareState – Estat
Providencie) neixdesprésde la 2a Guerra Mundial i esdeutor del Warfare State (Estat entre
guerres).
❑ Al Regne Unit,el model inspiratperBEVERIDGE(1942), esfa ressòdelsplantejamentsde
l’economistaJ.MKEYNES (1936):
“El benestar social entès com unesforç de l’Estat per modificarles condicionsdel mercat i
protegir els individusdeles conseqüèncieseconòmiquesquepodrienafectarlos”
“Estimularlademandadel consumi la inversióa través de la despesapública.”
Objectiusque had’aconseguirl’Estat:
•plenaocupació,
•creixementequilibrati
•combatre lescrisiscícliquesdel capitalisme industrial,mitjançantlaintervencióde l’Estat en
l’economiai el consum. Paral·lelament, BeveridgeproposaunaPolíticaSocial de l'Estat amb
tresobjectiusprincipals:
 Ajuta lesfamíliesmitjançant subsidis
 Millorade la sanitat pública mitjançantlacreaciódel “National HealthService”
 Organitzaciódel treball
“Debe ser funcióndel Estado proteger a sus ciudadanoscontrael desempleomasivo,del
mismomodoque es funcióndel Estado defender a losciudadanoscontralos ataques
exteriores y contra el robo y la violenciainterior”.

5. ❑ La propostapreveuun finançamentfiscal complementari a lescotitzacions mitjançant els
impostos,amb lafinalitatde donarcoberturaals riscosde saluti lescàrreguesfamiliars.
❑ Per Beveridge,aquestanovapolíticade seguretatsocial nomésté sentitsi espotgarantir
una políticade plenaocupació (basatenelsplantejamentsde l’economistaJ.MKEYNES).
❑ El règimde seguretatsocial propugnatperBeveridgeesbasaenuna nociónova del risc
social i del paperde l’Estat: La seguretatsocial té l’objectiud’ “alliberara l’home de la
necessitat”,garantint-li una seguretatd’ ingressos.
❑ La políticasocial de l’Estatesbasa en unrègimd’assegurancessocials:
❑ El principi bàsicde l’EBés garantira tota la poblaciól’accésadeterminatsbénsi drets
socialssense subjeccióalasevacapacitat de comprad’aquestsbénsi serveis.
❑ Es tracte de corregirlesfallidesdel mercat,especialmentpel que faal’assigancióde rendes,
mitjançantunsistematributari que permetladistribucióde larendatotal a travésde garantir
l’accésa determinatsserveis(=bénspúblics) i assegurancessocials (accidentslaborals,
malalties,vallesa,atur).
La màximaexpressiói desenvolupamentd’aquestmodel ésel que esconeixcommodel
d’Estat de Benestar Social Clàssic, representatpergoverns social-demòcratesi elspaïsos
escandinaus.
L’Opiniógeneralitzadaentre lacomunitatcientífica:
L'origende l'EB va tenirllocarran de lapropostadel laboristaanglès W.H.Beveridge(Social
Insuranceand AlliedServices, 1942) amb la que va presentarunaalternativaal model de
protecciósocial vigentalspaïsosde l'EuropaContinental,que s'inspiravaenel model proposat
pel CancellerBismarck,al'últim terçdel s.XIX.
➢ L’EB clàssic esva consolidara partir de 1945 en diversospaïsos;particularment del centre i
nord d’Europa i amb lessevesparticularitatsaNordAmèrica(l’any 1935 ambRooseveltal
govern,el qual vaimpulsarla “Social SecurityAct” i el New Deal ).
En qualsevol cas,elsantecedentsde l’EBpocensdiuensobre elsmotiusde laseva expansió
generalitzadaenlamajoriade païsoseuropeusenel període posterioralaII Guerra Mundial.
A mesuraque laindustrialitzacióavança,el capitalisme i lespolítiqueslliberals s’expandeixeni
la nociód’Estates transforma,escreensituacionscritiquesque requereixen laintervenciódels
Estats que,tanmateix,necessitenlegitimarlasevapervivènciadavant delsciutadans
mitjançantpolítiquesi intervencionspúbliquescompensatòriesdelsdèficits socialsque genera
el sistemaeconòmiccapitalistai el lliure mercat.
Diferentsvariablescausals (explicatives) del naixementdelsEB

6. Posenenevidènciaorientacionsideològiquesdiverses,tantenrelacióalsaspectes
socioeconòmicsi políticsi el seuabordatge (consensual oconflictiu).Així,segons:
a) La visiómarxista: Els marxistesvinculavenel naixementdelsEBalsprocessos d’acumulació
de capital i a la temptativaestatal de compensarelsefectesnegatiusde l’economiade mercat.
L’Estat preténregularlaproduccióde la força de treball.
▪ L’EB esva impulsarpertal que no s’escampessinlesideessocialistesi comunistes.
▪ Donantserveisala poblacióesfrenavalarevoluciói,d’aquestamanera,l’EBha estat
necessari permantenirel sistemacapitalista.
b) Visiófuncionalista:L‘EB ésla respostaadaptativadelspoderspúblicsalsproblemes
originatspel creixementeconòmicliberal,laindustrialitzaciócapitalistai lareaccióde leselits
perlegitimar-sedavantd’aquestasituació.
▪ Elssistemesd’assistènciaajudavenaintegrarlasocietatde maneraordenada.
▪ Adaptacióde l’estructurainstitucional i organitzativadel governalesdemandes
derivadesdel procésd’expansiócapitalista.
c) T.H. Marshall, “delsdrets civilsalsdrets socials”: alsanysseixanta(s.XX),considerava que
elsEstats de Benestareraun resultatdel desenvolupamentprogressiudelsdretsde ciutadania
que acompanyael creixementde lessocietatsindustrials.
SegonsMarshall elspaïsosdesenvolupatshanseguitunaevolucióentresetapes
diferenciades:
▪ El s. XVIII: esvaren obtenirels dretscivils.Aquestsdretsestavenrelacionats ambles
llibertatspersonals,comarala llibertatd’expressió,pensamenti religió;el dretatenir
propietatsi el dreta un tracte legal just.
▪ El s. XIX s’assolirenelsdrets polítics: el dreta vot, a obtenircàrrecsi a participar en el procés
polític.
▪ El s. XX: s’assolirenelsdretssocials.El dretsdelsciutadansa laseguretateconòmicai social
mitjançantl’educació,l’assistènciasanitària,lespensionesi altresserveisque configuren
l'essènciade l’EB.
La incorporaciódelsdretssocialsalaideade ciutadaniasuposàque tothommereixiaviure una
vidaplenai activa,independentmentde lasevaposiciósocial.
D’acord amb aquestavisió,també s’anomenaal’Estatde Benestar,ESTATDE BENESTAR
SOCIAL
2.2. MODELS i CARACTERÍSTIQUES TIPOLÒGIQUES ESTATS DEL BENESTAR
❑No hi ha un sol tipusd’EBimplantatd’igual maneraarreud’Europa.
❑No podemtreballar amb categoriesde classificaciómolt rígides
❑EN LA PRAXI NO EXISTEIXEN MODELS PURS
❑DiversosEBen funciódel contexti latrajectòriade cada Estat-Nació

7. ❑Aquestadiversitathageneratquantitatd’anàlisisi estudisambdiferentspropostesde
classificació
L’estudi combinatde diferentsindicadorshadonatlloca unaabundantliteraturasobre
MODELS OCCIDENTALSDE BENESTAR.Lesmés influentshanestat:
a) ClassificacióclàssicaEB x R.M. TITMUSS [1]
 EB residual (Estatbomber):l’estatdispensaunaatencióassistencial de lesnecessitats
provadesi alsriscos inacceptables( comp.e.l’alimentació),unadespesapúblicaen
protecciósocial moltbaixai derivadad’unsistemacontributiu.Laprotecciósocial està
mercantilitzadai hi hamoltapolaritzaciósocial enfuncióde larenda.
 L’ EB de rendimentindustrial(Estatadjunt):laresponsabilitatde l’Estatenlaprotecció
social ésun complementde lespolítiqueseconòmiquesi de mercat.El mercatlaboral i
la sevaregulaciósónel principal mecanisme d’assignacióde recursosde protecció
social. Aquestaésde tipuscontributiui selectivaenfuncióde laposicióque derivade
l’ocupació laboral de lespersones.Així,lameritocràcia,el rendimentlaboral i la
posiciósocio-laboral que s’ocupadeterminael nivell,quantitati qualitatde la
protecció:“l’estatussociali l’ assistència que repsve marcada pel treball quefas”=
tendència a reproduirl’estratificació social. La políticasocial de l’ Estat té un paper
subsidiari;nomésintervéquanl’individu, lafamíliaolesorganitzacionsi associacions
no estatalsnosónsuficientperdonar respostaa lesnecessitats.
❑ L’ EB institucional-redistributiu:l’accésalssistemesde protecciósocial esconceben
com un dretsubjectiuuniversal.
Es busca la seguretati proteccióindividual,laigualtati la solidaritatindependentment
de quins siguin els teus recursos econòmics o la teva posició social.
Els sistemesde protecciósociali lespolítiquessocialssóninstitucionalitzadesi són
responsabilitat delsgoverns,ambunapolíticaeconòmicai fiscal redistributivade les
rendesi amb unaalta despesa Pública
b) la d’ESPING- ANDERSEN(Welfare RegimeApproach)(2) que segueix lesaportacions
fetesperR.Titmuss.
❑ESPING- ANDERSEN plantejaunaclassificaciód’EBbasada enl’anàlisi de tresgrans
dimensions:
→Lesrelacionsentre l’estat,el mercati lafamília.
→Elsefectesde laPSsobre la desigualtat(impacte estratificador:l’estratificaciósocial
del benestar=per a uns quantsi que,nosempre,sónelsque mésonecessiten...)
→Conjuntde dretssocialsque permetenal treballadorcobrirlessevesnecessitats
vitalsal marge del mercat (desmercantilitzaciódel benestarsocial).
Sobre aquestabase arribaa la conclusióque hi hatrestipusd’EB:
A) LIBERAL ( països anglosaxons)
B) CORPORATIU-CONSERVADOR(Europacontinental)
C) SOCIALDEMÒCRATA (païsosescandinaus)
A) LIBERAL :
 El paperde l’Estatés mínim.La sevaintervencióestàenfocadaaestimularel mercat.
 La despesapúblicaésbaixai laredistribucióescassa.
 El nivell de coberturasocial que proporcional’Estatésmarginal =la FUNCIÓ

8. ASSISTÈNCIALDEL’ESTAT s’adreçaa qui demostraque noté recursos.
 PROVISIÓDEPROTECCIÓSOCIALés majoritàriamentprivada =mercantilitzacióde
l’assistència.
 La funcióde l’Estatésestimularel mercatque,tanmateix,estàmoltdesregulats.
 L’estructurasocial:tendènciaal dualisme,lafragmentaciósocial i ala polaritzaciódel
gènere.
 Es posencom exemplesEEUUi a Europa la Gran Bretanya,amb matisos.
B) CORPORATIU-CONSERVADOR(o model Continental,associatal model de EB
clàssic):
 SERVEISCONTRA APORTACIONSCONTRIBUTIVES,ESPECIALMENTALSISTEMA DE
LA SEGURURETAT SOCIAL.
 Els sistemesde protecciósocialsóncomplementarisdel sistemaeconòmic;el
finançamentbàsicamentcontributiui laredistribuciómitjanai funcional.
 Meritocràcia;La coberturaés“ocupacional”
 El que esbusca a travésde laintervenciósocial de l’Estatésel mantenimenti
consolidaciód'estatussocial existent
 Com a exemplesesposenaFrançai Alemanya:Lacoberturadelsserveisnoés
necessàriamentuniversal.Laquantitatde prestacionsalesque té dret un ciutadà
depènde lasevaposiciósocial.Aquesttipusde règimpotnoestardirigittanta
eliminarlesdesigualtatscom amantenirl’estabilitatsocial,lafortalesade lesfamíliesi
la lleialtatal’Estat.
 Les polítiquessocialssónsubsidiàries:l’estatnomésintervé quanl’acciódels
individus,lafamíliaolesassociacionsde caire divers sóninsuficients.
C) SOCIALDEMÒCRATA:
 SERVEISUNIVERSALSREDISTRIBUTIUS FINANÇATSA TRAVÈSDEL SISTEMA TRIBUTARI
I LA POLÍTICA FISCAL.
 Basat enelsprincipisde igualtati solidaritat.
 Altaprotecciósocial i redistribuciófiscal de larenda
 Universalitzaciódelsserveispúblicscoma dretsde ciutadania
 Estatitzaciódelssintemesde protecciósocial
 Desmercantilitzaciói independènciaindividual (desfamilitzador)
 Altadespesasocial de l’estat plenaocupacióde lapoblacióactiva
 La majoriadelspaïsosescandinaussónexemplesd’aquestmodel d’EB.
La tipologiad’EBmarcadaperEsping-Andersen,toti generalitzada,nohaestat
absentade critiques. Entre aquestes,laque qüestionalasevaorientacióestatalista,
segonslaqual l’accióde l’Estatésla gran variable independentque determinala
produccióde benestard’unpaís i deixade bandaaltres sectors.Aquestsmodelses
basenenel període de consolidaciódelsEstatsde Benestar.
Més tardanament(últimesdècadesdels.XX) hi ha unseguitde païsosque van
desenvoluparel seu EBdesprèsde llargsperíodesde dictaduresi que estrobensituats
al sudd’Europa.Aquestfetha provocat que esteoritzesrespecte de l’existènciad’un
règimde benestardistintiude l’Europadel Sud[3] que inclouItàlia,Espanya,Grèciai
Portugal i que s’ha anomenat:el MODEL MEDITERRANI O D’EUROPA DEL SUD
Altresautorshan sostingutl’existènciade connotacionspròpies

9. d’aquestmodel,ambclarstretsdistintius,incorporantunanovatipologiad’EBque han
anomenat“EB llatinomediterranis”
MODEL d’ EB mediterrani:
De manerasistemàtica,elsestudissobre EBhananat excloentelspaïsosde l’Europa
del Sud.No obstantaixò,a partir de lestransicionsdemocràtiquesi el
desenvolupamenteconòmicd’aquestspaïsoss’hananathomologantala restade
països europeusevolucionats,formantpartdels anomenatsEB.
Aquestesdefineixbàsicamentper:
 La família+ el treball noremunerat -femení- adquireix unaposiciócentral enla
provisióde serveisde protecció.
 Els nivellsi formesde proteccióson“majoritàriamentinformal i subsidiàriament
formal”
 D’universalitzacióincompletai de relativabaixaintensitatprotectora.
 Baix nivell de despesasocial acausa,enpart, d’unaindustrialitzaciói modernització
tardanes.
 El desenvolupamentde laprotecciósocial i l’ocupacióté unrègimde trets
democristians.
És caracteritza,entre d’altresperquè:
❑ El seudesenvolupamentté llocenuncontextde canvisestructuralsde fons.Hi ha
gairebé unasuperposicióhistòrica
regressivadelsprocessosde construcciói reconstrucciódel pacte social i lespolítiques
socials,ambunssistemesde
proteccióde viaintermitjaentre el tipuscontributiui l‘universal.
❑ Centralitatd’unsistemade seguretatsocial contributiui de repartiment,molt
fragmentatpel que faa diferenciar
categoriesi beneficiarisi ambampliescapesexcloses:FRAGMENTACIÓsocial I
DUALISME de gènere.
❑ Modelsuniversalsd’educaciói sanitatfinançatsperlaviaimpositiva,ambnivellsde
despesapercàpitaper
sota lamitjacomunitàriai coexistintambel sectorprivatsde maneramés
generalitzadaque alaresta d’Europa.
❑ Uns modelsde relacionslaboralsbasatsenlanegociaciócol·lectiva,peròamb
densitatsindical moltbaixa.
L’altacobertura s’explicacoma conquestasocial a canvi de minimitzarlaconflictivitat
social,sobretoten moments de transicióofragilitatdemocràtica.
 Els fonsestructuralseuropeuselshanservitperfinançardespesasocial i perajustarles
PS estatalsals dissenys comunitaris.
 Pervivènciade mecanismesclientelarsenladistribuciópúblicadel benestari sobre la
base de modelsadministratius pocracional i burocratitzats.
2.3. ELEMENTS BASICS I CONCEPTUALITZACIÓEB CLÀSSIC

10. →→Premissainicial :
“El BS entès com un esforç de l’Estat per modificarlescondicionsdel
mercat i protegir els individusdeles conseqüèncieseconòmiquesque
podrienafectar-los” (Keynes)
Es basava endos elementsessencials:
a).La intervencióde l’Estatenl’economia, mitjançant:
➢Utilitzacióde políticafiscal d’arrel keynesianaenla lluita contra la pobresa.
➢ Prestació directa de béns i serveispúblics.
➢ Implantació d’un sistemafiscal de caire progressiu.
b).L’existènciade mecanismes,pactesoacordssocials
***Actualmentaquestsdosàmbitsde l’equacióde l’EBclàssichanestattransformats
profundament...Unescenari socioeconòmicglobal i postindustrial,ambunsgoverns
arreu que practiquenpolítiqueseconòmiquesneoliberalsi unacreixentcorrentde
polítiquespopulistes,
En termesgeneralistesesdonenduesopinionsoposadesrespecte delmodel d’EB,ja
sigui desd’unaperspectivapuramentresidualistaodesde l’oposada,desd’una
vessantinstitucional.
L’ EB clàssichaviad’aconseguirdosobjectius :
 La distribucióde la renda per millorar lescondicionsdelssectors mésdesafavorits.
 La gestióde polítiquesmacroeconòmiquespera prevenirlescrisis entre elsagents
socials.
Els EB clàssics han estatuna viade gestiód’uncapitalisme que intentavacompaginar:
“elsdrets socials,els principisigualitarisdemocràtics,unpaperrellevant de
l’Estat coma representant de l’ interès públici altsnivellsde cohesiósocial,
amb l’economiademercat, el desenvolupamenti lalògicadesigualitàriadel
capitalisme.”
La implementacióvariàsegonselspaïsosi elsmodels,peròentermesgenerals
comportava(1):
a) La regularitzacióde l’economiai laimplementacióde polítiquespúbliquesamb
l’objectiu d’assegurarunnivell d’ocupacióaltai estable.
b) La provisióde transferènciessocial pergarantirunnivell mínimde rendai unasèrie
de serveisi prestacions,tande caràcter universal compersonal ogrupal.
c) Desenvolupamentd’una“xarxade seguretat”de serveisassistencialspersituacions
excepcionalsi peralleugerirlapobresai exclusiósocial.
d) Intervenciónormativadestinadaalaprotecciósocial i la PSper millorarel benestar
de la població.
OBJECTIUS DE L’ EB :
I. Objectiussocials:
a) La seguretateconòmicai social,davantde lesdificultatsal llargdel totel cicle vital.

11. b) Reduccióde lesdesigualtatssocioeconòmiques,mitjançantlapolíticafiscal i la
despesasocial amb funcióredistributivade larenda.
c) Intentde compensari corregirlesdesigualtatssocials(o factorconstitutiude noves
desigualtats)i l’eliminacióoreduccióde lapobresai la integraciósocial delsexclosos.
II. Objectiuseconòmics:Contribuiral mantenimentdel desenvolupamenteconòmic
capitalista, estimulantlademanda(mitjançantlagarantiade rendesi laprestacióde
serveis),reproduintlaforça del treball i adequant-laalesexigènciesdelmercati
reduintlaconflictivitatlaboral/social.
III. Objectiuspolítics:L’EB, ambla institucionalitzaciódelsdretsi delsconflictes
socials,hacontribuïta l’estabilitati legitimaciódel sistemapolític(democràcies)
2.4. EVOLUCIÓDELS EB
Autors*,méspropersa la “tesisBismarckiana”, diferencientresperíodeshistòricsen
la construcció
de l’ EB europeu:
1r. d’experimentacióque vades de 1870 finselsanys20 (s.XX)
2n. de consolidacióentre 1930 i 1940
3r. d’expansióentre 1940 i ladècada dels70: “asseguren els dretssocials bàsicsde la
seva població”,mitjançantlaconstrucciódelsseusrespectiusEBi,tanmateix,
experimentenun espectacularcreixementeconòmic.
Aquestabonançaeconòmicaarribaa la sevafi a la dècada del 70 amb la anomenada
“crisis del petroli”:
➢L’estancamenteconòmic,lainflaciói larecessiócol·localeseconomiesencrisi,
afavorintel sorgimentde l’ideari neoliberal(“tornaralmercat”amb privatitzacions,i
desregulacionsdels sectorscontrolatsperl'Estat.Ambunsistemade valorsmolt
concret:la llibertatindividual és el valorsuprem, acompanyadade lalliure iniciativa;
una societatenquè lamobilitatsocial nosigui travadapercap entrebancd'ordre
“polític”.
❑ Dècada dels‘80 i ‘90: l’EB es veusotmèsa certescorreccions,peròel seugraude
legitimitatésmoltforti el marge que tenenelsgovernsperintroduirmodificacions
moltlimitat.
❑ En aquestperíode lareformade l'EB estàrelacionadaamblavictòriadelspartits
conservadorsi neoliberals;RonaldReaganalsEstatsUnitsi Margaret Thatchera la
Gran Bretanyacom a principalsexponents.
Ambla finalitatde desmantellarl'EB,s'argumentava,entre d'altresque:
▪ lesdespesesaugmentavenmoltmésque el conjuntde l’expansióeconòmica:
L’augmentdelscostosque generavael mantenimentd’unEBhavienanatcreixentde
maneraque no espodiasuportar; larecessióeconòmicahaviaalentit el creixement
econòmici haviafetaugmentarl’atur.Es recaptavenmésdinersi,encanvi,hi havia
mésdespeses.
▪ la ideade dependènciaalesprestacions socialsde determinatssectorsde població
▪ El sectorpúblic ésineficiènciai està burocratitzat: proposenintroduircriterisde
mercat i de competènciaenlaprovisiódelsserveispúblicsde protecciósocial.
Aixídoncs,ésen aquestcontextque elsgovernsambpolítiquessocioeconòmiques

12. neoliberals implantendiversesreformesenl’EBi enconcret enelsserveisde
protecciósocial
▪ Es tracta d' “aprimar”elsserveisque ofereixl’Estattotlliurantalgunesde les
responsabilitatsal sectorprivat,al voluntariati alescomunitatslocals,i sotmetre les
prestacionssocialsacriterismésrestrictius,bàsicamentrelacionatsamblarenda
personal/familiarcomprovada
❑ Com a reacció a aquestespolítiquesneoliberals,elsanys80 destacal’intentanglès
de reformulaciódràsticade l’EB,a càrrec del primerministre TonyBlair: “Latercera
Via”,que esbasavaen lesaportacionsdel teòricsocialdemòcrata Anthony
Giddens (AMPLIACIÓMOODLE,subjecte aexamen)
❑Els Estats de Benestar “moderns” de finalsde s. XX s’han caracteritzatper
l’adopciód’unconjuntde mesures(PSi provisióde serveis) perpart delspoder
públics,amblafinalitatde millorarladistribucióde larendai avançar amb equitat
(“Equitatentesacomla igualtatreal d’oportunitatsperaccediral gaudi d’unconjunt
de recursoseconòmicsi socialsque permetinel desenvolupamentde les capacitats
humanes”).El paradigmal’encapçalenelspaïsosescandinaus.
Països como Espanya, Grèciai Portugal construiran el seuEB durant la dècada dels
80; paradoxalment, enple desenvolupamentdel neoliberalisme end’altresindrets.
3. EB I LA POLÍTICA SOCIAL. ELS SITEMES DE PROTECCIÓ SOCIAL I ELS
SERVEIS SOCIALS
❑ Ambmassafreqüèncias'utilitzenlesexpressionspolíticasocial (PS),sistemesde
protecciósocial (SPS) i serveissocials(SS) comosi tinguessinel mateix significat.NOEL
TENEN.
❑ La PSés l’einaprincipalatravésde la qual espot modificarlacomposicióde
càrregues,beneficis i poderentre elsdiferentssegmentspoblacionals,incidinten
l’estratificaciói desigualtatsocial en funcióde quinnivell s'assoleixide (re)distribució
delsrecursosdel capital.
❑ A la pràctica,l’EB s’instrumentamitjançantlaimplantaciód’unasèrie de PS,que
tenenunmarcat caràcter redistributiude larenda(transferènciade bénsi serveiso
monetària),i que pretenen donarcoberturaa necessitesmoltdiverses.
❑ La PSpresentaunapluralitati heterogeneïtatde fórmules,contingutsi valors.
Aquestfetexplical’existènciade diferentsmodelsd’EBsegonsquinsigui el grau
d’implicaciódelsectorpúblicenla provisióde SPS,nivellde cobertura,principisi
finalitatsque orientenaquestaintervenciói el pes específicde lesdieferentsesferes
de la societat.
❑ Els SPS són instrumentsde laPSque tenenelsEBper materialitzarel
reconeixementde diferentsdretssocials(dretalasalut,a l’educació,adisposard’un
treball i/oserprotegitde l’atur, tenirunhabitatge …) Sónmajoritariament,i d’acord
amb elsvalorsideològicsimperantsacada país, serveisde responsabilitatpúblicai
estanlimitatsperlespossibilitatseconòmiquesde l’Administracióque,entotcas, ha
de fer unaassignació equitativade la despesapública.

13. ▪ Sónuna exigènciade lademocràciaenelsEstatsSocialsi de Dret.En elsEstats de
Dret lespersonesjanosónúnicamente subjectesde relacionspassivesambles
administracions publiques,súbditsque nodisposende capdret.En l’Estatde Dretel
ciutadàtambé pot sersubjecte actiude lesrelacionsjuridicoadministratives,esadir,
titularde situacions jurídiquesactives(dretssubjectius,interessoslegitims front
l’Administracióde l’Estat.
▪ Sónbénsjurídicsprotegitsperllei.
❑ Els ciutadanstenimundretsubjectiuaobtindré determinadesprestacionsoserveis
públics,en condicionsd’igualtati segonsesdetermini perlanormativavigent.
❑ Des de la perspectivadelsciutadansel reconeixementdel dreta determinatsSPS té
unsefectesconcrets:
▪ El situacom a titulard’uninterèslegítim
▪ El legitimaperactuarjudicialmentperexigir-neel compliment
❑ La despesaenSPSd’unpaís ésun indicadorde l’orientacióde lasevaPS;ésevident
que una restriccióde ladespesapúblicapodriaafectarala quantiade lespensionsde
la SeguretatSocial,alauniversalitatdel sistemade salutol’ educatiu,etc.,i el nivell
assolitésdemostratiude l’índexdel desenvolupamenthumà(IDH) d’unpaís.
❑ Els ServeisSocials(SS) ensentit ampli s’identificaambel conjuntdelsanomenats
SISTMES DE BENESTAR i inclousisgranssectorsde responsabilitatpública:Seguretat
social,salut, educació, serveissocialsensentitestricte o restringit,ocupaciói
habitatge.
▪ A mésd’aquestssectorsde benestar,existeixenaltresserveisdirigitsalasocietat
(justícia, transport,esports,etc.) peròque noestanconsideratsdinsdel conceptede
Serveis deBenestar,sinóenun sentitencaramésampli de PolítiquesPúbliques.
❑ Els SS en sentitestricte o restringit : sónel conjuntd'intervencionsque tenencom
a objectiude garantirlesnecessitatsbàsiquesdelsciutadans,posantatencióenel
mantenimentde llurautonomiapersonali promoventel desenvolupamentde les
capacitatspersonals,enunmarc de respecte perladignitatde lespersones.
Són undelssistemesde l’EB,conjuntamentamblaseguretatsocial,el sistemade
salut,el sistemad'educació,lespolítiques peral'ocupació,lespolítiquesd'habitatgei
altresactuacions públiques.
4. REESTRUCTURACIÓ DE L’ESTAT DE BENESTAR. TENDÈNCIES I REPTES
❑ El desenvolupamentdelsEBva respondre alesnecessitatsi demandesd’una
determinadafase del capitalisme industrial i d’uncontextsocioeconòmic,demogràfici
políticmoltconcret.
❑ Actualmentaquestsparàmetreshancanviat;lessocietatssóncapitalistesperòjano
industrials, elsmercatsde treball s’hantransformat,igual que lesfamíliesi elsrolsde
gènere;jano ésveu possible laplenaocupació;canvisdemogràfics(envellimenti
novesmigracions) i l’economia,la producciói lamobilitatesmouenencampsglobals.
❑ L’extensióde polítiqueseconòmiquesneoliberalsproclamenlafi d’unEstat
reguladori intervencionistai el nouregne del mercatglobal sense controlsni límits.

14. ❑ També sónsubstancialselscanvispolítics,ideològicsi culturals.Lesdemandesi les
formesde participacióque haviencaracteritzatlamodernitats’hantransformat:les
reivindicacionsmaterials clàssiquess’amplieni,tanmateix,se n’hi afegeixend’altresde
tipuspostmaterial (p.e.dretala diferència)i elspartitsi sindicatsvanperdentel
papercentral ja que emergeixennousactors polítics,de lasocietatcivil i altresvies
d’acciócol·lectiva.
❑ La sostenibilitatdelsEB,segueix sentuntemaadebati mésquanla despesasocial
delsEstats creix (laregladel 30+30+30) .
Convidaa lareflexió:
❑ Per unasocietatque vol serdemocràticai socialmentavançada,l’accésal SPSha de
constituirun dretfonamental i inalienable de lapersona?
Ens interpel·lai com?:
❑ Un escenari ambunmarc socioeconòmicprogressivamentprecaritzati tensionat
socialment, marcatpel neoliberalisme anivell econòmici una políticade propostes
populistesi insolidàries,aixícomunanotòriainsuficiènciade recursosde les
administracionspúbliques perassolirde manerasatisfactòriatoteslesnecessitats
socials.
Canvi de paradigma: elsreptesde l’EB són estructurals
❑La dimensióprestacional que tenenelsdretssocials(SPS),enlamesuraque es
vinculenaladisponibilitateconòmicadelsestats(ingressos/despeses),faque el seu
gaudi esvegi afectat directamentperlescrisiseconòmiques,jaque lesretallades
afecten,bàsicament,alespartides socials(salut,educació,etc.),que sónlesque
consumeixenunmajor%de despesapública.
❑Ambel record frescde la crisi econòmicai financeradel 2008 i l’impedimentde la
realització progressivadelsdretssocialsofinsi tot certaregressió,ambunesretallades
que van condemnarl’ EB, que mai no s’haacabat recuperantdel tot,ensveiem
abocats a una novacrisi derivadade l’actual
pandèmia.
❑Portaveusde lesorganitzacionssocialsmésafectadesperlacrisi que vindrà
demanenreforçarl'EB
i protegirlespersonesmésvulnerables.
❑ Però,amb independènciade lalegitimitatd'ungovernescollitdemocràticamentper
executarles sevesopcionspolítiques,sónacceptableslesconstantsretalladesenl’EB,
enun contextde legalitatinternacionalde defensadelsdretshumans?
“Noés una qüestiótècnica, sinóde valors.La preguntacontinuaessent
quinmodel de societatvolem!”