Els camins de ronda de la Costa Brava eren senders per a la vigilància del contraban i el salvament de nàufrags. Ara són magnífics passejos per gaudir del paisatgde i descobrir els valors naturals i culturals del costaner gironí. En aquesta presentació es proposen recórrer els caminois litorals dels municipis de Portbou, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses i l'Escala (s'exclou Castelló d'Empúries i Sant Pere Pescador perquè el seu litoral és arenós i el camí de ronda és la llongada). Per a cada municipi es selecciona un fil conductor, per crear el relat: la frontera, la vinya, la flora, la tramuntana ( + art), el Dalí-ri, els mites i les lletres.

1. Camins de ronda
Colera, 16.08.2019
daco / Josep M Dacosta

2. Camins de ronda, passejos locals de valor universal
1-Portbou, frontera
2-Colera, vinyes
3-Llançà, flora
4-el Port de la Selva, tramuntana (+ art)
5-Cadaqués: Dalí-ri
6-Roses, mites
7-l’Escala, lletres
* Castelló i Sant Pere tenen platja sorrenca: el camí és la llongada

3. Portbou, frontera

5. Puig de Cervera, fita i frontera

7. Coll dels Belitres

20. L’autora, Alícia Herrera, davant el seu rètol informatiu sobre la posidònia

21. Llançà, flora

22. 1-Cascall marí
(Glaucium flavum)
La Gola

24. 2-Bàlsam de les
cremades
(Aloe maculata)
Les Carboneres

27. 3-Atzavara o pita
(Agave americana)
Punta de les Figuerasses

30. Arnald Plujà: «la punta de les
Figuerasses rep aquest nom
per les figuerasses»

33. Morrut negre (Scyphophorus acupunctatus)

34. 4-Tamariu
(Tamarix sp.)
Platja de Grifeu

36. 5-Lliri de mar
(Pancratium maritimum)
Platja d’en Jordi

39. 6-Aloc
(Vitex agnus-castus)
Platja del Cros

41. La Gola

42. 7-Flora invasora vs.
Flora autòctona

43. Apunt geològic del Castellar: antic illot unit a terra i amb
una falla tèctonica -esquerda amb desplaçament dels
materials- en la seva vessant sud. Les llevantades
provoquen erosió i transport de materials

45. Carme Riudoms i Marc Giménez al Castellar

48. Illa de Portlligat

49. Vilabertran / pareidòlia: ¿figuera de moro o Mickey Mouse?

50. 8-Alguer (a
Canyelles) i algues
(a Sant Carles)

52. Dibuix: Toni Llobet

54. 8-Canya a Canyelles
(Arundo donax)
… i canyís a la platja de
les Tonyines
(Phragmites australis)

57. 10-Pi blanc
(Pinus halepensis)
Cap de terme

59. 11-Plàtan
l’Arbre de la Llibertat
(Platanus sp.)
Plaça Major

61. Cap de Creus té
forma de fulla de
plàtan.
Ferran Agulló

65. El Port de la Selva, tramuntan (art)

72. S’Arenella (el Port de la Selva)

80. Cadaqués, Dalí-ri

82. Paridòlia

86. ¿Qué le interesa de las piedras?
Antoni Pitxot: -No es la piedra, es que cada una expresa algo útil para mí: un labio,
una ceja, un muslo.

87. Paridòlia: fenomen psicològic que consisteix en el fet que un
estímul vague i aleatori (habitualment una imatge) sigui
percebut erròniament com una forma recognoscible

89. Costa abrupta, roques erosionades
(quater)
"Miri, senyor Salvador [Dalí], ara en lloc d'un camell, es diria
que és un gall" Pescadors de Cadaqués a Dalí

90. El cap de Creus és un vast teatre natural d'il·lusions
òptiques, i és de la contemplació prolongada de les seves
metamorfosis que li va venir a Dalí la seva perdurable
obsessió pels efectes visuals, especialment per la doble
imatge. Ian Gibson

100. Roses, mites

101. Cap Norfeu o cap d’en Orfeu

103. El temple grec pendent a cap Norfeu, Xavier Febrés i Quim Curbet

108. Zeus i Ganímedes (Somni de cap
de Creus) C. Fages de Climent
[Zeus] Des de Montjoi remunta el pic de l'Àguila
o el Negremont o l'esbarjós Paní
(...)
Dinen a Taballera i sopen a Montjoi,
on, vora Zeus, Ganímedes escandalla el bocoi

113. L’Escala, lletres

114. L’Escala és mal port pel vent de la tramuntana

115. Hi desembarcaren els grecs

117. l’arc del Portitxol

121. les roques del bolet

124. El Petit Príncep a Riells

125. L’illa Mateua, camí de Montgó

126. El port i la tonyina Trini

127. Colera, vinya