3. Aquest dossier és el recull de projectes que he fet durant tota la meva vida com a estudiant
És un reflex de la diversitat d’idees i formes d’acabats que he desenvolupat durant anys.
Dir que sempre e tingut una basant direccionada al disseny, però que he sigut
capaç d’expandir a altres modalitats ja sigui al batxiller, cicle o la carrera.
La vida dona moltes voltes. Els projectes podríem dir que també.
Com resoldre’ls ajuda a desenvolupar la persona
4. Treball del
Cicle
Època de dos any on vaig fer un cicle de
disseny d’interiors a l’escola d’Art i Superior
de Disseny d’Olot.
Aquest és el treball final de cicle que vam
dur a terme durant casi tres mesos i que va
ser molt intensiu i gratificant, en el moment
de entregar-lo .
BOTIGA DE MONTANYA
L’espai que ens van proporcionar per
fer-hi els bostre disseny era una te-
rrassa interior, amb portes correde-
res que ajudaven al pas de l’aire nou.
Aleshores vam anar a mesurar l’espai, i a es-
bosasr les primeres idees. Tot i que l’espai
era força petit, vaig ser l’únic que va decidir
projectar-hi una botiga.
La botiga que he pensat en el meu projecte
es tracta d’un espai
on casi tot flota o levita sobre el terra ja que
esta penjat del
sostre en relació quan un escalador està
penjat de una corda.
En el sostre i parets hi haurien làmines
d’acer coltan amb formes puntxegudes i di-
ferents les une sa les altres que
recordarien la sensació d’estar dins d’una
roca.
L’espai estaria format per una gran zona
pels clients amb
vestidors, un lavabo de ús més aviat privat i
un magatzem on
guardar el producte.
El producte que es vendria seria de mon-
tanya de la marca
ben coneguda Mammut, que ven roba i ac-
cessoris per escalada,
senderisme i altres.
5.
6. Wood Light
El treball d’escultura de l’assignatura d’inicia-
ció als processos i projectes II podia anar per
dos vessants.
La primera era fer dos treballs amb unes ba-
ses dictaminades pel professor i una teoria
molt concreta.
L’altre era més lliure, ja que durant el qua-
drimestre cada alumne tenia que dur a ter-
me un projecte, sense limitació de materials.
També teníem molta llibertat en el fet que no
calia que fossin escultures, sinó que podíem
usar d’altres arts com el vídeo, el so o la per-
formance.
Això em va obrir una possibilitat que no te-
nia complementada, ja que pensava que seria
més de modelar tal com ens havia comentat
algun professor.
La possibilitat era la de treballar amb la fus-
ta, un material a la que tenia moltes ganes
de posar-li la mà, per experimentar. Però no
volia fer una simple escultura modelada en
fusta, ja que sabia la dificultat que podia
trobar i la que meva tècnica era de molt poc
bagatge.
Així doncs li vaig voler donar una funció,
una que pogués canviar la mirada de l’es-
pectador, i que amb la influència del pro-
grama “Maestros de la madera” que emeten
al canal Discovery Max, vaig decidir que
volia treballar sobre una base de fusta no
gaire usual. No volia un simple llistó tallat
en una fàbrica. Jo volia un tronc.
Un tronc perquè veus el material acabat de
sortir de la naturalesa, les seves vetes, el ti-
pus d’escorça que té, el color i les possibili-
tats que donava aquest element.
Posteriorment vaig decidir que la possible
funcionalitat que podia tenir era la de ser
una làmpada de caire rústic i aleshores vaig
començar a buscar artistes o làmpades que
haguessin usat un materials similar al meu.
7. UMA
Foto reportatge d’una mascota o animal
com a projecte de laboratori de fotografia.
En el meu cas vaig triar fer fotos a la
meva gossa, la Uma, que tenia en aquell
moment un any i mig.
Al principi tenia un seguiment fotogràfic
del seu creixement, però no em va acabar
de convèncer i vaig decidir fer un segui-
ment d’una acció de la gossa.
Així doncs vaig fer un seguit de fotogra-
fies mentre ella perseguia la pilota a la
platja.
Finalment el resultat va ser una imatge
congelada del moviment fugaç per anar a
buscar la pilota sense perdre temps
8.
9. BARCA DE VELA
LLATiNA
Peça de pedra que vaig fer a l’assigntura de pedra
de primer curs on em vaig endinsar en el món de
la talla.
Em vaig inspirar en l’artista Ai Weiwei per la seva
virtut de relacionar les seves obres amb la defensa
de les tradicions.
Pensava que no es pot anar destruint lo anterior
per la massificació de la tecnologia i que es recor-
di i es contempli que sense un abans ara mateix el
món actual no seria com és.
Així doncs la meva idea va basar-se en defensar
la tradició com per exemple les sardanes, els ge-
gants, els castellers o les danses tradicionals.
Hi ha un fet, i aquest és que la modernitat ens
allunya de la visió del passat, per exemple de gau-
dir d’una navegació amb barca sentint
les onades del mar i amb el vent com a medi de
transport.
Per mi, per gaudir no cal anar pel mar amb un
vaixell caríssim
i gastar molts diners en gasolina sinó que amb un
vaixell de vela i el vent és sucient.
