2. Índex
1. Volcà Kilimanjaro
1.1. Situació geogràfica
1.2. En que zona esta situat
1.3. Viscositat del magma
1.4. Formació del magma
1.5. Tipus de magma
1.6. Estructures originades pel magma
1.7. Anatomia del volcà
1.8. Productes volcànics
1.9. Estructures volcàniques
1.10. Tipus d’activitat volcànica
1.11. Els volcans y la tectònica de plaques
1.12. Curiositats
2. Volcà Mauna Loa:
2.1. Situació geogràfica
2.2. En que zona esta situat
2.3. Viscositat del magma
2.4. Tipus de magma
2.5. Anatomia del volcà
2.6. Productes volcànics
2.7. Fases de l’erupció d’un volcà
2.8. Tipus d’activitat volcànica
2.9. Els volcans y la tectònica de plaques
3. Volcà Etna (presentat a classe):
3.1. Situació geogràfica
3.2. En que zona esta situat
3.3. Viscositat del magma
3.4. Tipus de magma
3.5. Anatomia del volcà
3.6. Productes volcànics
3.7. Fases de l’erupció d’un volcà
3.8. Tipus d’activitat volcànica
3.9. Els volcans y la tectònica de plaques
3.10. Curiositats
3. 1. Volcà Kilimanjaro
1.1. Situació geogràfica
El Kilimanjaro s'eleva al nord-est de Tanzània a 5891,8 m d'altitud segons
mesures realitzades en 2008 per posicionament GPS i gravimetria, i que
reemplacen els 5895 m obtinguts en 1952 per un equip britànic. La seva altitud,
va ser objecte de diferents mesures des de 1889 (amb resultats que variaven
fins a cent metres), el converteixen en el punt més elevat d'Àfrica, pel que
forma part de les anomenades «Set Cims».
Es troba situat prop de
la frontera de Tanzània
amb Kenya que passa
al peu de les vessants
nord i est de la
muntanya.
Emergeix solitari d'entre
la sabana que l'envolta,
sobresortint amb un
desnivell de 4800-5200
m, el que la converteix
també en la muntanya
aïllada més alta del
món.
Cobreix una superfície
de 388.500 ha.
1.2. En que zona esta situat
Està situat en una zona de divergències.
1.3. Viscositat del magma
L'alta viscositat de la lava ejectada i la seva barreja amb les cendres
fa que es solidifiqui en poc temps i no flueixi massa lluny del cràter,
donant lloc a muntanyes amb forma cònica d'elevada altura.
Kilimanjaro
4. 1.4. Formació del magma
1.5. Tipus de magma
Té un magma bàsic, compost per un 40%-50% de sílice.
1.6. Estructures originades pel magma
Durant el Juràssic i el Cretaci va tenir lloc una forta erosió a la regió
corresponent a l'actual Kilimanjaro i es va formar a continuació un
altiplà composta de gneis i granulita que data del Precambrià. El
relleu a poc a poc es va anar aplanant a partir del Paleocè: es van
formar planes al nord i l'est; aparèixer inselbergs al nord-oest i sud-
est; i es van evacuar al·luvions cristal·lins al sud.
5. 1.7. Anatomia del volcà
1.8. Productes volcànics
El kilimanjaro expulsa colades piroclàstiques amb més abundància.
1.9. Estructures volcàniques
El Kilimanjaro és un estratovolcà - realment tres: Kibo, Mawenzi i
Shira -, un tipus de volcà caracteritzat per la seva forma cònica,
estructura en capes i generalment elevada altura.
Estrats produïts per relleu invertit es troben al nivell de les dorsals de
Kilema al sud, de Kibongoto al sud-oest i d'Ol Molog al nord-oest. La
modelització de l'edifici que seria responsable de l'anterior, permet
determinar que les colades provenen de rifts i van satisfer les falles
principals de la fossa tectònica.
A l'oest, entre les dorsals
d'Ol Molog i de Kibongoto, el
particular relleu en forma de
caldera enfonsada de circ
natural va acollir al Shira que
el va emplenar en part. El
producte de l'erosió va ser
evacuat cap a l'oest i
posteriorment cobert per la
muntanya Meru.
És responsable de la singular orientació del rift en la regió.
6. Un relleu relativament similar, marcat per la depressió de Ra es pot
trobar al sud, entre les dorsals de Kibongoto i de Kilema. Està
satisfet en part pels productes del Kibo, situat en el seu extrem
septentrional. No obstant això, més al sud, en les ribes de
l'embassament Nyumba ja Mungu, diversos dipòsits volcànics
podrien confirmar la hipòtesi d'un descentrament del vessant
meridional del paleovolcán.
1.10. Tipus d’activitat volcànica
Té un índex d'explosivitat volcànica de 7, per tant té una activitat
volcànica ultrapeleana.
1.11. Els volcans y la tectònica de plaques
El Gran Vall del Rift, que discorre a través de l'Àfrica Oriental de
nord a sud, neix al Miocè amb l'inici de l'escissió de la placa Somali
de la placa Africana.
A la regió que correspon a una branca oriental d'aquest rift,
apareixen falles en el Pliocè i s'acumulen al·luvions recobrint la
major part de inselbergs.
Les falles fomenten l'obertura de
gravin i l'augment del magma.
7. 1.12. Curiositats
Aquesta, és una muntanya que ha inspirat llegendes inmunerables,
moltes de les quals circulen encara entre la gent que viuen en les
seves proximitats. Una d'elles, atribuïda als massai, parla d'un antic
tron guardat en Kibo. Segons aquesta llegenda, Menelik, fill del rei
Salomó i de la reina Saba, va sortir un dia del seu palau per
conquerir noves terres més enllà de les fronteres del seu regne.
El sobirà va aconseguir Vistoria després Vistoria, reunint grans
tresors per allà on fos; però, amb el temps, es va cansar de les
seves empreses i va decidir tornar al seu país. I llavors va ocórrer
que, en abandonar la regió de l'actual Tanzània, el camí que seguia
es va veure interromput de sobte per la immensa mole del
Kilimanjaro.
Convençut que el massís era el lloc més alt de la Terra i que per
aquesta raó Ngai, el seu déu, havia de viure en el seu cim, Menelik
va decidir emprendre l'ascensió de la muntanya a la recerca del
suport de la divinitat, ja que es trobava malalt i tenia el pressentiment
que el seu fi estava pròxim.
Menelik va convocar als seus més fidels i esforçats guerrers perquè
l'acompanyessin fins
a les proximitats del
cràter, fins al lloc de
les neus perpètues.
Però des d'aquest
punt va continuar sol,
portant amb si els
seus més preuats
tresors.
Quan va aconseguir
el cim, Menelik va
caure en braços de Ngai. El déu el va acollir amorosament i el va
portar a un tron que havia preparat especialment per al animós i
emprenedor sobirà. I en el precís moment en què s'asseia en ell,
Menelik va recobrar sobtadament la seva salut i el seu vigor ...
Diuen que Menelik regna allà encara, mostrant la seva benevolència
cap a qualsevol que escali l'Kilimajaro en honor seu. Però el seu
tresor continua sent inviolable, soterrat profundament en el gel i sota
l'ull eternament vigilant de Ngai. Des de llavors i fins als nostres dies,
tots els escaladors que s'aventuren a l'interior del cràter veuen un
solitari i estrany pinacle de gel que es troba, enigmàtic, enmig de
restes de lava.
8. 2. Mauna Loa
2.1. Situació geogràfica
És un dels cinc volcans que formen l'illa de Hawaii a l'estat de
Hawaii a l'oceà Pacífic.
És un volcà amb un volum estimat en aproximadament 75.000 km³,
3 i és considerat el volcà més gran de la Terra en termes de volum i
superfície, encara que
la seva cimera és
aproximadament 37 m
més baixa que la del
volcà veí, Mauna Kea.
2.2. En que zona esta situat
Està situat en un punt calent.
9. 2.3. Viscositat del magma
És molt fluïda, donada la alta temperatura i el poc diòxid de silici.
2.4. Tipus de magma
La lava del Mauna Loa és pobre en sílice. És un magma ultrabàsic.
2.5. Anatomia del volcà
Té erupcions des del seu cim, ocupat per una gran caldera i les
seves zones de rift NE i SW en els flancs. Gairebé el 90% de la
superfície de Mauna Loa és està coberta per rentes menys de 4000
anys d'antiguitat, mentre que prop del 50% de la seva superfície està
cobert per rentes no més de 1500 anys d'edat, mentre que
aproximadament el 25% són cobert per fluxos de lava menors d'uns
750 anys, i., i. sembrades després de la formació de la caldera de la
Cimera de Mokuaweoweo.
2.6. Productes volcànics
Emet colades de lava força extenses i l’expulsió de gasos es molt
tranquila.
2.7. Estructures volcàniques
És un volcà en escut actiu.
Mauna Loa
10. 2.8. Tipus d’activitat volcànica
Té un tipus d'activitat volcànica hawaiana, la lava és molt fluida i es
diposita en capes.
2.9. Els volcans y la tectònica de plaques
11. 3. Etna
3.1. Situació geogràfica
L'Etna és un volcà actiu a la costa est de Sicília, entre les províncies de
Messina i Catània. Té al voltant de 3.322 metres d'altura, encara que
aquesta varia a causa de les constants erupcions. La muntanya és avui
dia 21,6 metres menor que en 1865. És el volcà actiu amb major altura de
la placa Euroasiàtica, el segon en referència a l'Europa política després
del Teide i la muntanya més alta d'Itàlia al sud dels Alps . L'Etna cobreix
una àrea de 1.190 km2, amb una circumferència basal de 140
quilòmetres.
3.2. En que zona esta situat
L’Etna és un punt calent.
3.3. Viscositat del magma
Es molt espès, degut a la seva pressió, la temperatura i la composició
química.
3.4. Tipus de magma
És un magma intermedi, entre un 50% i 65% de silici.
12. 3.5. Anatomia del volcà
3.6. Productes volcànics
Emet piroclast i colades. Provoquen cons d’escòries.
3.7. Estructures volcàniques
És un volca en forma d’escut, es molt ample i esta format per
successives colades de lava.
3.8. Tipus d’activitat volcànica
La muntanya Etna té un índex d'explosivitat volcànica en l'escala de 3.
Això vol dir que té un tipus d'activitat vulcaniana.
3.9. Els volcans y la tectònica de plaques
3.10. Curiositats
Segons la llegenda, en l'Etna va morir el filòsof grec Empèdocles, que va
saltar al volcà per provar que era un déu immortal.