SlideShare a Scribd company logo
1 of 14
Volcans
Arquelia Conejo Lora
1r Batxillerat A
17-2-15
Ciències de la Terra i del medi ambient
Índex
1. Volcà Kilimanjaro
1.1. Situació geogràfica
1.2. En que zona esta situat
1.3. Viscositat del magma
1.4. Formació del magma
1.5. Tipus de magma
1.6. Estructures originades pel magma
1.7. Anatomia del volcà
1.8. Productes volcànics
1.9. Estructures volcàniques
1.10. Tipus d’activitat volcànica
1.11. Els volcans y la tectònica de plaques
1.12. Curiositats
2. Volcà Mauna Loa:
2.1. Situació geogràfica
2.2. En que zona esta situat
2.3. Viscositat del magma
2.4. Tipus de magma
2.5. Anatomia del volcà
2.6. Productes volcànics
2.7. Fases de l’erupció d’un volcà
2.8. Tipus d’activitat volcànica
2.9. Els volcans y la tectònica de plaques
3. Volcà Etna (presentat a classe):
3.1. Situació geogràfica
3.2. En que zona esta situat
3.3. Viscositat del magma
3.4. Tipus de magma
3.5. Anatomia del volcà
3.6. Productes volcànics
3.7. Fases de l’erupció d’un volcà
3.8. Tipus d’activitat volcànica
3.9. Els volcans y la tectònica de plaques
3.10. Curiositats
1. Volcà Kilimanjaro
1.1. Situació geogràfica
El Kilimanjaro s'eleva al nord-est de Tanzània a 5891,8 m d'altitud segons
mesures realitzades en 2008 per posicionament GPS i gravimetria, i que
reemplacen els 5895 m obtinguts en 1952 per un equip britànic. La seva altitud,
va ser objecte de diferents mesures des de 1889 (amb resultats que variaven
fins a cent metres), el converteixen en el punt més elevat d'Àfrica, pel que
forma part de les anomenades «Set Cims».
Es troba situat prop de
la frontera de Tanzània
amb Kenya que passa
al peu de les vessants
nord i est de la
muntanya.
Emergeix solitari d'entre
la sabana que l'envolta,
sobresortint amb un
desnivell de 4800-5200
m, el que la converteix
també en la muntanya
aïllada més alta del
món.
Cobreix una superfície
de 388.500 ha.
1.2. En que zona esta situat
Està situat en una zona de divergències.
1.3. Viscositat del magma
L'alta viscositat de la lava ejectada i la seva barreja amb les cendres
fa que es solidifiqui en poc temps i no flueixi massa lluny del cràter,
donant lloc a muntanyes amb forma cònica d'elevada altura.
Kilimanjaro
1.4. Formació del magma
1.5. Tipus de magma
Té un magma bàsic, compost per un 40%-50% de sílice.
1.6. Estructures originades pel magma
Durant el Juràssic i el Cretaci va tenir lloc una forta erosió a la regió
corresponent a l'actual Kilimanjaro i es va formar a continuació un
altiplà composta de gneis i granulita que data del Precambrià. El
relleu a poc a poc es va anar aplanant a partir del Paleocè: es van
formar planes al nord i l'est; aparèixer inselbergs al nord-oest i sud-
est; i es van evacuar al·luvions cristal·lins al sud.
1.7. Anatomia del volcà
1.8. Productes volcànics
El kilimanjaro expulsa colades piroclàstiques amb més abundància.
1.9. Estructures volcàniques
El Kilimanjaro és un estratovolcà - realment tres: Kibo, Mawenzi i
Shira -, un tipus de volcà caracteritzat per la seva forma cònica,
estructura en capes i generalment elevada altura.
Estrats produïts per relleu invertit es troben al nivell de les dorsals de
Kilema al sud, de Kibongoto al sud-oest i d'Ol Molog al nord-oest. La
modelització de l'edifici que seria responsable de l'anterior, permet
determinar que les colades provenen de rifts i van satisfer les falles
principals de la fossa tectònica.
A l'oest, entre les dorsals
d'Ol Molog i de Kibongoto, el
particular relleu en forma de
caldera enfonsada de circ
natural va acollir al Shira que
el va emplenar en part. El
producte de l'erosió va ser
evacuat cap a l'oest i
posteriorment cobert per la
muntanya Meru.
És responsable de la singular orientació del rift en la regió.
Un relleu relativament similar, marcat per la depressió de Ra es pot
trobar al sud, entre les dorsals de Kibongoto i de Kilema. Està
satisfet en part pels productes del Kibo, situat en el seu extrem
septentrional. No obstant això, més al sud, en les ribes de
l'embassament Nyumba ja Mungu, diversos dipòsits volcànics
podrien confirmar la hipòtesi d'un descentrament del vessant
meridional del paleovolcán.
1.10. Tipus d’activitat volcànica
Té un índex d'explosivitat volcànica de 7, per tant té una activitat
volcànica ultrapeleana.
1.11. Els volcans y la tectònica de plaques
El Gran Vall del Rift, que discorre a través de l'Àfrica Oriental de
nord a sud, neix al Miocè amb l'inici de l'escissió de la placa Somali
de la placa Africana.
A la regió que correspon a una branca oriental d'aquest rift,
apareixen falles en el Pliocè i s'acumulen al·luvions recobrint la
major part de inselbergs.
Les falles fomenten l'obertura de
gravin i l'augment del magma.
1.12. Curiositats
Aquesta, és una muntanya que ha inspirat llegendes inmunerables,
moltes de les quals circulen encara entre la gent que viuen en les
seves proximitats. Una d'elles, atribuïda als massai, parla d'un antic
tron guardat en Kibo. Segons aquesta llegenda, Menelik, fill del rei
Salomó i de la reina Saba, va sortir un dia del seu palau per
conquerir noves terres més enllà de les fronteres del seu regne.
El sobirà va aconseguir Vistoria després Vistoria, reunint grans
tresors per allà on fos; però, amb el temps, es va cansar de les
seves empreses i va decidir tornar al seu país. I llavors va ocórrer
que, en abandonar la regió de l'actual Tanzània, el camí que seguia
es va veure interromput de sobte per la immensa mole del
Kilimanjaro.
Convençut que el massís era el lloc més alt de la Terra i que per
aquesta raó Ngai, el seu déu, havia de viure en el seu cim, Menelik
va decidir emprendre l'ascensió de la muntanya a la recerca del
suport de la divinitat, ja que es trobava malalt i tenia el pressentiment
que el seu fi estava pròxim.
Menelik va convocar als seus més fidels i esforçats guerrers perquè
l'acompanyessin fins
a les proximitats del
cràter, fins al lloc de
les neus perpètues.
Però des d'aquest
punt va continuar sol,
portant amb si els
seus més preuats
tresors.
Quan va aconseguir
el cim, Menelik va
caure en braços de Ngai. El déu el va acollir amorosament i el va
portar a un tron que havia preparat especialment per al animós i
emprenedor sobirà. I en el precís moment en què s'asseia en ell,
Menelik va recobrar sobtadament la seva salut i el seu vigor ...
Diuen que Menelik regna allà encara, mostrant la seva benevolència
cap a qualsevol que escali l'Kilimajaro en honor seu. Però el seu
tresor continua sent inviolable, soterrat profundament en el gel i sota
l'ull eternament vigilant de Ngai. Des de llavors i fins als nostres dies,
tots els escaladors que s'aventuren a l'interior del cràter veuen un
solitari i estrany pinacle de gel que es troba, enigmàtic, enmig de
restes de lava.
2. Mauna Loa
2.1. Situació geogràfica
És un dels cinc volcans que formen l'illa de Hawaii a l'estat de
Hawaii a l'oceà Pacífic.
És un volcà amb un volum estimat en aproximadament 75.000 km³,
3 i és considerat el volcà més gran de la Terra en termes de volum i
superfície, encara que
la seva cimera és
aproximadament 37 m
més baixa que la del
volcà veí, Mauna Kea.
2.2. En que zona esta situat
Està situat en un punt calent.
2.3. Viscositat del magma
És molt fluïda, donada la alta temperatura i el poc diòxid de silici.
2.4. Tipus de magma
La lava del Mauna Loa és pobre en sílice. És un magma ultrabàsic.
2.5. Anatomia del volcà
Té erupcions des del seu cim, ocupat per una gran caldera i les
seves zones de rift NE i SW en els flancs. Gairebé el 90% de la
superfície de Mauna Loa és està coberta per rentes menys de 4000
anys d'antiguitat, mentre que prop del 50% de la seva superfície està
cobert per rentes no més de 1500 anys d'edat, mentre que
aproximadament el 25% són cobert per fluxos de lava menors d'uns
750 anys, i., i. sembrades després de la formació de la caldera de la
Cimera de Mokuaweoweo.
2.6. Productes volcànics
Emet colades de lava força extenses i l’expulsió de gasos es molt
tranquila.
2.7. Estructures volcàniques
És un volcà en escut actiu.
Mauna Loa
2.8. Tipus d’activitat volcànica
Té un tipus d'activitat volcànica hawaiana, la lava és molt fluida i es
diposita en capes.
2.9. Els volcans y la tectònica de plaques
3. Etna
3.1. Situació geogràfica
L'Etna és un volcà actiu a la costa est de Sicília, entre les províncies de
Messina i Catània. Té al voltant de 3.322 metres d'altura, encara que
aquesta varia a causa de les constants erupcions. La muntanya és avui
dia 21,6 metres menor que en 1865. És el volcà actiu amb major altura de
la placa Euroasiàtica, el segon en referència a l'Europa política després
del Teide i la muntanya més alta d'Itàlia al sud dels Alps . L'Etna cobreix
una àrea de 1.190 km2, amb una circumferència basal de 140
quilòmetres.
3.2. En que zona esta situat
L’Etna és un punt calent.
3.3. Viscositat del magma
Es molt espès, degut a la seva pressió, la temperatura i la composició
química.
3.4. Tipus de magma
És un magma intermedi, entre un 50% i 65% de silici.
3.5. Anatomia del volcà
3.6. Productes volcànics
Emet piroclast i colades. Provoquen cons d’escòries.
3.7. Estructures volcàniques
És un volca en forma d’escut, es molt ample i esta format per
successives colades de lava.
3.8. Tipus d’activitat volcànica
La muntanya Etna té un índex d'explosivitat volcànica en l'escala de 3.
Això vol dir que té un tipus d'activitat vulcaniana.
3.9. Els volcans y la tectònica de plaques
3.10. Curiositats
Segons la llegenda, en l'Etna va morir el filòsof grec Empèdocles, que va
saltar al volcà per provar que era un déu immortal.
WebGrafia:
http://alvaciencias11.blogspot.com.es/
http://elkilimanjaro.com/geologia-y-formacion/
http://es.wikipedia.org/wiki/Kilimanjaro#Composici.C3.B3n_de_los_suelos
http://wikirmoreno.wikispaces.com/file/view/tema_010_riesgos_internos.p
df
http://www.volcanodiscovery.com/es/maunaloa.html
http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dndice_de_explosividad_volc%C3%A1
nica
http://es.slideshare.net/nataliabustamante93/la-tectonica-de-placas-
presentation
http://es.slideshare.net/paulagarcia93/los-volcanes-presentation
http://www.avcan.org/AvcanBlog/?page_id=785
http://es.wikipedia.org/wiki/Volc%C3%A1n
http://www.ecured.cu/index.php/Mauna_Loa
http://docsetools.com/revista-digital-educacion-tecnologia-
educativa/contenido-12815.html
http://cecilia-biologiaygeologia.blogspot.com.es/2008/11/volcanes.html
Volcans etna,kilimanjaro i mauna loa

More Related Content

What's hot

Les grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularLes grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularvicentaros
 
Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4
Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4
Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4EstherMartnezMir
 
Tema 2 C T2 (Volcan) 0607
Tema 2  C T2 (Volcan) 0607Tema 2  C T2 (Volcan) 0607
Tema 2 C T2 (Volcan) 0607tiotavio
 
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularLes grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularbenienge
 
Exposició dels volcans
Exposició dels volcansExposició dels volcans
Exposició dels volcansNúria Martín
 
La Palma
La PalmaLa Palma
La PalmaTrek2.0
 
El relleu peninsular.
El relleu peninsular.El relleu peninsular.
El relleu peninsular.Marcel Duran
 

What's hot (14)

ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS
 
U4.magmatisme
U4.magmatismeU4.magmatisme
U4.magmatisme
 
Les grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularLes grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsular
 
Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4
Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4
Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4
 
Tema 2 C T2 (Volcan) 0607
Tema 2  C T2 (Volcan) 0607Tema 2  C T2 (Volcan) 0607
Tema 2 C T2 (Volcan) 0607
 
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularLes grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
 
Magmatisme
MagmatismeMagmatisme
Magmatisme
 
Exposició dels volcans
Exposició dels volcansExposició dels volcans
Exposició dels volcans
 
La Palma
La PalmaLa Palma
La Palma
 
Vulcanisme
Vulcanisme Vulcanisme
Vulcanisme
 
A.A.A volca
A.A.A volcaA.A.A volca
A.A.A volca
 
El relleu peninsular.
El relleu peninsular.El relleu peninsular.
El relleu peninsular.
 
1.4. unitats morfoestructurals
1.4. unitats morfoestructurals1.4. unitats morfoestructurals
1.4. unitats morfoestructurals
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 

Viewers also liked

Viewers also liked (10)

L'aire a les grans ciutats . tema 5
L'aire a les grans ciutats . tema 5L'aire a les grans ciutats . tema 5
L'aire a les grans ciutats . tema 5
 
Claus dicotòmiques word
Claus dicotòmiques wordClaus dicotòmiques word
Claus dicotòmiques word
 
El relleu de la terra
El relleu de la terraEl relleu de la terra
El relleu de la terra
 
Tipus activitat volcànica_presentacio
Tipus activitat volcànica_presentacioTipus activitat volcànica_presentacio
Tipus activitat volcànica_presentacio
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Els volcans
Els volcansEls volcans
Els volcans
 
Virus
VirusVirus
Virus
 
Projecte volcans comprimit
Projecte volcans comprimitProjecte volcans comprimit
Projecte volcans comprimit
 

Similar to Volcans etna,kilimanjaro i mauna loa

Els volcans
Els volcans Els volcans
Els volcans lnamm
 
Tectònica de plaques
Tectònica de plaquesTectònica de plaques
Tectònica de plaquesnaturprofe
 
Processos geològics interns i
Processos geològics interns iProcessos geològics interns i
Processos geològics interns i--
 
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i TsunamisLes Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i TsunamisUncornio Feliz
 
Geodinamica
Geodinamica Geodinamica
Geodinamica isra2
 
La terra el nostre planeta
La terra el nostre planetaLa terra el nostre planeta
La terra el nostre planetacsala1
 
L'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraL'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraAlba Traguany
 
Plaques litosfèriques
Plaques litosfèriquesPlaques litosfèriques
Plaques litosfèriquesacases2
 
Plaques litosfèriques
Plaques litosfèriquesPlaques litosfèriques
Plaques litosfèriquesacases2
 
Plaques litosfèriques
Plaques litosfèriquesPlaques litosfèriques
Plaques litosfèriquesacases2
 
geodinamica_interna
 geodinamica_interna geodinamica_interna
geodinamica_internameryvilardi
 

Similar to Volcans etna,kilimanjaro i mauna loa (20)

Els volcans
Els volcans Els volcans
Els volcans
 
La Terra
La TerraLa Terra
La Terra
 
Geosfera
GeosferaGeosfera
Geosfera
 
CMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmolsCMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmols
 
El relleu de la Terra
El relleu de la TerraEl relleu de la Terra
El relleu de la Terra
 
Projecte 6 b grup 5
Projecte 6 b grup 5Projecte 6 b grup 5
Projecte 6 b grup 5
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Power point grup 5 b m
Power point grup 5 b mPower point grup 5 b m
Power point grup 5 b m
 
Serralades Marines
Serralades MarinesSerralades Marines
Serralades Marines
 
Tectònica de plaques
Tectònica de plaquesTectònica de plaques
Tectònica de plaques
 
Processos geològics interns i
Processos geològics interns iProcessos geològics interns i
Processos geològics interns i
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i TsunamisLes Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
 
Geodinamica
Geodinamica Geodinamica
Geodinamica
 
La terra el nostre planeta
La terra el nostre planetaLa terra el nostre planeta
La terra el nostre planeta
 
L'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraL'energia interna de la Terra
L'energia interna de la Terra
 
Plaques litosfèriques
Plaques litosfèriquesPlaques litosfèriques
Plaques litosfèriques
 
Plaques litosfèriques
Plaques litosfèriquesPlaques litosfèriques
Plaques litosfèriques
 
Plaques litosfèriques
Plaques litosfèriquesPlaques litosfèriques
Plaques litosfèriques
 
geodinamica_interna
 geodinamica_interna geodinamica_interna
geodinamica_interna
 

Recently uploaded

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (8)

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

Volcans etna,kilimanjaro i mauna loa

  • 1. Volcans Arquelia Conejo Lora 1r Batxillerat A 17-2-15 Ciències de la Terra i del medi ambient
  • 2. Índex 1. Volcà Kilimanjaro 1.1. Situació geogràfica 1.2. En que zona esta situat 1.3. Viscositat del magma 1.4. Formació del magma 1.5. Tipus de magma 1.6. Estructures originades pel magma 1.7. Anatomia del volcà 1.8. Productes volcànics 1.9. Estructures volcàniques 1.10. Tipus d’activitat volcànica 1.11. Els volcans y la tectònica de plaques 1.12. Curiositats 2. Volcà Mauna Loa: 2.1. Situació geogràfica 2.2. En que zona esta situat 2.3. Viscositat del magma 2.4. Tipus de magma 2.5. Anatomia del volcà 2.6. Productes volcànics 2.7. Fases de l’erupció d’un volcà 2.8. Tipus d’activitat volcànica 2.9. Els volcans y la tectònica de plaques 3. Volcà Etna (presentat a classe): 3.1. Situació geogràfica 3.2. En que zona esta situat 3.3. Viscositat del magma 3.4. Tipus de magma 3.5. Anatomia del volcà 3.6. Productes volcànics 3.7. Fases de l’erupció d’un volcà 3.8. Tipus d’activitat volcànica 3.9. Els volcans y la tectònica de plaques 3.10. Curiositats
  • 3. 1. Volcà Kilimanjaro 1.1. Situació geogràfica El Kilimanjaro s'eleva al nord-est de Tanzània a 5891,8 m d'altitud segons mesures realitzades en 2008 per posicionament GPS i gravimetria, i que reemplacen els 5895 m obtinguts en 1952 per un equip britànic. La seva altitud, va ser objecte de diferents mesures des de 1889 (amb resultats que variaven fins a cent metres), el converteixen en el punt més elevat d'Àfrica, pel que forma part de les anomenades «Set Cims». Es troba situat prop de la frontera de Tanzània amb Kenya que passa al peu de les vessants nord i est de la muntanya. Emergeix solitari d'entre la sabana que l'envolta, sobresortint amb un desnivell de 4800-5200 m, el que la converteix també en la muntanya aïllada més alta del món. Cobreix una superfície de 388.500 ha. 1.2. En que zona esta situat Està situat en una zona de divergències. 1.3. Viscositat del magma L'alta viscositat de la lava ejectada i la seva barreja amb les cendres fa que es solidifiqui en poc temps i no flueixi massa lluny del cràter, donant lloc a muntanyes amb forma cònica d'elevada altura. Kilimanjaro
  • 4. 1.4. Formació del magma 1.5. Tipus de magma Té un magma bàsic, compost per un 40%-50% de sílice. 1.6. Estructures originades pel magma Durant el Juràssic i el Cretaci va tenir lloc una forta erosió a la regió corresponent a l'actual Kilimanjaro i es va formar a continuació un altiplà composta de gneis i granulita que data del Precambrià. El relleu a poc a poc es va anar aplanant a partir del Paleocè: es van formar planes al nord i l'est; aparèixer inselbergs al nord-oest i sud- est; i es van evacuar al·luvions cristal·lins al sud.
  • 5. 1.7. Anatomia del volcà 1.8. Productes volcànics El kilimanjaro expulsa colades piroclàstiques amb més abundància. 1.9. Estructures volcàniques El Kilimanjaro és un estratovolcà - realment tres: Kibo, Mawenzi i Shira -, un tipus de volcà caracteritzat per la seva forma cònica, estructura en capes i generalment elevada altura. Estrats produïts per relleu invertit es troben al nivell de les dorsals de Kilema al sud, de Kibongoto al sud-oest i d'Ol Molog al nord-oest. La modelització de l'edifici que seria responsable de l'anterior, permet determinar que les colades provenen de rifts i van satisfer les falles principals de la fossa tectònica. A l'oest, entre les dorsals d'Ol Molog i de Kibongoto, el particular relleu en forma de caldera enfonsada de circ natural va acollir al Shira que el va emplenar en part. El producte de l'erosió va ser evacuat cap a l'oest i posteriorment cobert per la muntanya Meru. És responsable de la singular orientació del rift en la regió.
  • 6. Un relleu relativament similar, marcat per la depressió de Ra es pot trobar al sud, entre les dorsals de Kibongoto i de Kilema. Està satisfet en part pels productes del Kibo, situat en el seu extrem septentrional. No obstant això, més al sud, en les ribes de l'embassament Nyumba ja Mungu, diversos dipòsits volcànics podrien confirmar la hipòtesi d'un descentrament del vessant meridional del paleovolcán. 1.10. Tipus d’activitat volcànica Té un índex d'explosivitat volcànica de 7, per tant té una activitat volcànica ultrapeleana. 1.11. Els volcans y la tectònica de plaques El Gran Vall del Rift, que discorre a través de l'Àfrica Oriental de nord a sud, neix al Miocè amb l'inici de l'escissió de la placa Somali de la placa Africana. A la regió que correspon a una branca oriental d'aquest rift, apareixen falles en el Pliocè i s'acumulen al·luvions recobrint la major part de inselbergs. Les falles fomenten l'obertura de gravin i l'augment del magma.
  • 7. 1.12. Curiositats Aquesta, és una muntanya que ha inspirat llegendes inmunerables, moltes de les quals circulen encara entre la gent que viuen en les seves proximitats. Una d'elles, atribuïda als massai, parla d'un antic tron guardat en Kibo. Segons aquesta llegenda, Menelik, fill del rei Salomó i de la reina Saba, va sortir un dia del seu palau per conquerir noves terres més enllà de les fronteres del seu regne. El sobirà va aconseguir Vistoria després Vistoria, reunint grans tresors per allà on fos; però, amb el temps, es va cansar de les seves empreses i va decidir tornar al seu país. I llavors va ocórrer que, en abandonar la regió de l'actual Tanzània, el camí que seguia es va veure interromput de sobte per la immensa mole del Kilimanjaro. Convençut que el massís era el lloc més alt de la Terra i que per aquesta raó Ngai, el seu déu, havia de viure en el seu cim, Menelik va decidir emprendre l'ascensió de la muntanya a la recerca del suport de la divinitat, ja que es trobava malalt i tenia el pressentiment que el seu fi estava pròxim. Menelik va convocar als seus més fidels i esforçats guerrers perquè l'acompanyessin fins a les proximitats del cràter, fins al lloc de les neus perpètues. Però des d'aquest punt va continuar sol, portant amb si els seus més preuats tresors. Quan va aconseguir el cim, Menelik va caure en braços de Ngai. El déu el va acollir amorosament i el va portar a un tron que havia preparat especialment per al animós i emprenedor sobirà. I en el precís moment en què s'asseia en ell, Menelik va recobrar sobtadament la seva salut i el seu vigor ... Diuen que Menelik regna allà encara, mostrant la seva benevolència cap a qualsevol que escali l'Kilimajaro en honor seu. Però el seu tresor continua sent inviolable, soterrat profundament en el gel i sota l'ull eternament vigilant de Ngai. Des de llavors i fins als nostres dies, tots els escaladors que s'aventuren a l'interior del cràter veuen un solitari i estrany pinacle de gel que es troba, enigmàtic, enmig de restes de lava.
  • 8. 2. Mauna Loa 2.1. Situació geogràfica És un dels cinc volcans que formen l'illa de Hawaii a l'estat de Hawaii a l'oceà Pacífic. És un volcà amb un volum estimat en aproximadament 75.000 km³, 3 i és considerat el volcà més gran de la Terra en termes de volum i superfície, encara que la seva cimera és aproximadament 37 m més baixa que la del volcà veí, Mauna Kea. 2.2. En que zona esta situat Està situat en un punt calent.
  • 9. 2.3. Viscositat del magma És molt fluïda, donada la alta temperatura i el poc diòxid de silici. 2.4. Tipus de magma La lava del Mauna Loa és pobre en sílice. És un magma ultrabàsic. 2.5. Anatomia del volcà Té erupcions des del seu cim, ocupat per una gran caldera i les seves zones de rift NE i SW en els flancs. Gairebé el 90% de la superfície de Mauna Loa és està coberta per rentes menys de 4000 anys d'antiguitat, mentre que prop del 50% de la seva superfície està cobert per rentes no més de 1500 anys d'edat, mentre que aproximadament el 25% són cobert per fluxos de lava menors d'uns 750 anys, i., i. sembrades després de la formació de la caldera de la Cimera de Mokuaweoweo. 2.6. Productes volcànics Emet colades de lava força extenses i l’expulsió de gasos es molt tranquila. 2.7. Estructures volcàniques És un volcà en escut actiu. Mauna Loa
  • 10. 2.8. Tipus d’activitat volcànica Té un tipus d'activitat volcànica hawaiana, la lava és molt fluida i es diposita en capes. 2.9. Els volcans y la tectònica de plaques
  • 11. 3. Etna 3.1. Situació geogràfica L'Etna és un volcà actiu a la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània. Té al voltant de 3.322 metres d'altura, encara que aquesta varia a causa de les constants erupcions. La muntanya és avui dia 21,6 metres menor que en 1865. És el volcà actiu amb major altura de la placa Euroasiàtica, el segon en referència a l'Europa política després del Teide i la muntanya més alta d'Itàlia al sud dels Alps . L'Etna cobreix una àrea de 1.190 km2, amb una circumferència basal de 140 quilòmetres. 3.2. En que zona esta situat L’Etna és un punt calent. 3.3. Viscositat del magma Es molt espès, degut a la seva pressió, la temperatura i la composició química. 3.4. Tipus de magma És un magma intermedi, entre un 50% i 65% de silici.
  • 12. 3.5. Anatomia del volcà 3.6. Productes volcànics Emet piroclast i colades. Provoquen cons d’escòries. 3.7. Estructures volcàniques És un volca en forma d’escut, es molt ample i esta format per successives colades de lava. 3.8. Tipus d’activitat volcànica La muntanya Etna té un índex d'explosivitat volcànica en l'escala de 3. Això vol dir que té un tipus d'activitat vulcaniana. 3.9. Els volcans y la tectònica de plaques 3.10. Curiositats Segons la llegenda, en l'Etna va morir el filòsof grec Empèdocles, que va saltar al volcà per provar que era un déu immortal.
  • 13. WebGrafia: http://alvaciencias11.blogspot.com.es/ http://elkilimanjaro.com/geologia-y-formacion/ http://es.wikipedia.org/wiki/Kilimanjaro#Composici.C3.B3n_de_los_suelos http://wikirmoreno.wikispaces.com/file/view/tema_010_riesgos_internos.p df http://www.volcanodiscovery.com/es/maunaloa.html http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dndice_de_explosividad_volc%C3%A1 nica http://es.slideshare.net/nataliabustamante93/la-tectonica-de-placas- presentation http://es.slideshare.net/paulagarcia93/los-volcanes-presentation http://www.avcan.org/AvcanBlog/?page_id=785 http://es.wikipedia.org/wiki/Volc%C3%A1n http://www.ecured.cu/index.php/Mauna_Loa http://docsetools.com/revista-digital-educacion-tecnologia- educativa/contenido-12815.html http://cecilia-biologiaygeologia.blogspot.com.es/2008/11/volcanes.html