udg, itroducció dret

1. TEMA 8.-
OBLIGACIONS I CONTRACTES
CIF curs 2023 - 2024

2. TEMA 8.- OBLIGACIONS I CONTRACTES
8.1.- LA RELACIÓ OBLIGATÒRIA:
- concepte i estructura
- les fonts de les obligacions
relació obligatòria és una:
A)Relació jurídica
B)De naturalesa patrimonial
C)Que es caracteritza per originar un vincle entre dues (o més) persones:
deutor/creditor

3. CARACTERÍSTIQUES D’AQUESTA RELACIÓ OBLIGATÒRIA:
a) Relació jurídica.- en cas que el deutor incompleixi versus al creditor en el
compliment de la prestació, aquest darrer podrà exercir una acció judicial. El
dret el protegeix.
b) Pot tenir diversos continguts: art. 1088 CC (donar, fer o no fer alguna cosa).
c) En la que una determinada persona té el deure jurídic de realitzar una
prestació en favor d’altri que ostenta el poder d’exigir-la.
d) I la relació creditor-deutor ha de procedir, neix d’una font prevista com a tal en
el dret positiu (art. 1089 CC) (tipicitat).

4. A.Facultats enfront de l’incompliment de la obligació:
1. Compliment forçós (art. 1098 i 1099 CC) + art. 621-37,1a) CCCat .-
2. Resolució contracte (Art. 1124 CC)
3. Indemnització dels danys derivats de l’incompliment (art. 1101 + art- 621-37.1.e) i 2 CCCat).
B.Facultats dirigides a mantenir la solvència del deutor.
- per exemple amb les accions subrogatòria o revocatòria o pauliana
Regulació: l’article 1111 CC)
Fonament: 1911 CC

5. C. Facultat de disposició de la posició jurídica activa:
• actes de transmissió del dret de crèdit a favor d’altres persones (art. 1112 CC),
• actes de constitució de drets o titularitats limitades sobre el dret de crèdit i
• actes de voluntàris extinció del dret.
L’exercici del dret de crèdit té uns límits que deriven de les mateixes característiques
de la prestació:
i. Principis generals de bona fe (Art. 1258 CC)
ii. L’exercici no abusiu dels drets (Art. 7 CC i art. 57 CCom).
A més, la posició creditora també assumeix unes càrregues:
* que obeeixen a la necessitat de col·laborar en el compliment de la
obligació, d’acord amb el principi de bona fe (art. 1258 CC).
* deure de comprovació que el compliment de la prestació és exacte i
satisfactori (Art. 1484 CC – vicis ocults).

6. POSICIÓ DEUTORA.- És la part que ha de dur a terme la prestació.
Aquesta posició no només inclou la obligació de realitzar la prestació deguda sinó que
també inclou el deure d’actuar amb diligència en la seva execució (art. 1104 i 1094
CC).
Facultats deutor: - oposar excepcions (ex: compensació)
- alliberar-se: pagament o compliment (ex. Consignació).
PRESTACIÓ.- donar, de fer alguna cosa com de no fer alguna cosa. (art. 1.088 del CC)
L’objecte de la prestació ha de ser:
• Possible
• Lícita
• I determinada o determinable (art. 1271 a 1273 CC)
EL PRETÈS REQUISIT DE LA PATRIMONIALITAT DE LA PRESTACIÓ.- (art. 1911 CC).
s’exigeix per poder executar i no perquè existeixi la obligació.

7. LES FONTS DE LES OBLIGACIONS (art. 1089 CC)
Les fonts de les obligacions equivalen a l’origen que determina el naixement d’una obligació.
1.-OBLIGACIONS NASCUDES DE LA VOLUNTAT o AUTONOMIA PRIVADA: EL CONTRACTE, LA
VOLUNTAT UNILATERAL I LA PROMESA PÚBLICA DE RECOMPENSA
a) El contracte.
b) La voluntat unilateral
c) La promesa pública de recompensa
2.-OBLIGACIONS QUE ES CONTRAUEN SENSE CONVENI: la llei, el quasi-contracte i l’actuació danyosa.
a) La llei com a font de les obligacions.-
b) Quasi-contracte.- és font de les obligacions (art. 1089 CC). Està integrat per diferents supòsits:
• La gestió de negocis aliens sense mandat (art. 1888-1894 CC).
• El cobrament o el pagament d’allò indegut (art. 1895 – 1901 CC) –

8. c) L’actuació danyosa.- En aquest apartat s’hi poden incloure dos supòsits:
a) Obligacions nascudes d’actes il·lícits penals;
b) Obligacions nascudes d’il·lícits civils.- o responsabilitat extracontractual.-
8.2.- CLASSES D’OBLIGACIONS
A)Genèriques i específiques.- Les obligacions de donar es classifiquen en obligacions específiques i
genèriques
B) Alternatives i facultatives:
-CUMULATIVES
-ALTERNATIVES
-OBLIGACIONS AMB CLÀUSULA FACULTATIVA

9. C) Mancomunades i solidàries:
El que una obligació pertanyi a una o altra classe dependrà:
*De la voluntat de les parts
* De la naturalesa divisible o indivisible de la obligació
* O de la manifestació de la llei.
1r.- OBLIGACIONS PARCIÀRIES O MANCOMUNITAT SIMPLE.-
2n.- OBLIGACIONS MANCOMUNADES EN SENTIT ESTRICTE
3r.- OBLIGACIONS SOLIDÀRIES

10. • 1.- El deute genuí de diner és el DEUTE DE SUMA (genèriques) és a dir el DEUTE DE
DINER.
a) Deutes de diner.-
b) Deutes de valor.-
Ara bé, què passa?
PÈRDUA DE VALOR ADQUISITIU del diner
Contractes de tractes successiu
Què passa doncs?
La solució ve donada per dos principis:
1r.- PRINCIPI NOMINALISTA
2n.- PRINCIPI VALORISTA:
Així com a mesures correctores del nominalisme la doctrina assenyala:
1.- La clàusula “REBUS SIC STANDIBUS”

11. 2.- Les clàusules d’ESTABILITZACIÓ.- Les clàusules més freqüents són:
-Clàusula valor or o plata.
-Moneda estrangera.
-Clàusules d’escala mòbil.- Ex. IPC
- Les obligacions recíproques

12. TEMA 9.- EL COMPLIMENT I L’INCOMPLIMENT DE LES OBLIGACIONS
9.1.- EL PAGAMENT: subjectes i requisits objectius
Què és el pagament?
S’entén per pagament el compliment amb la prestació deguda i a partir de la qual es
satisfà amb l’interès del creditor i el deutor s’allibera de l’obligació en la mesura que
produeix l’extinció de l’obligació (art. 1156 CC).
Ara bé, qui pot pagar un deute?
SUBJECTES DEL PAGAMENT:
-Pot pagar el deutor personalment
-Pot pagar el seu representat legal (quan ho determina la llei) o voluntari (demanes
tu que pagui), amb poder suficient per realitzar actes d’administració. Quan la
execució de la prestació exigeixi la disposició sobre béns del representat, serà
necessari un poder exprés (art. 1713 CC)
•El pagament també pot ésser realitzar per un tercer.- article 1158 CC.

13. No obstant, el pagament per tercer té una excepció en les obligacions de fer quan el
deutor hagi estat escollit per circumstàncies personalíssimes: Art. 1161 CC
El pagament del tercer extingeix el deute però no allibera al deutor que quedar lligat
al solvens (tercer que va pagar) per una relació que pot ser de tres tipus:
- ACCIÓ DE REEMBORSSAMENT: el solvens pot reclamar el que ell ha pagat (art.
1158.2 CC)
- ACTIO IN REM VERSO: quan el solvens va pagar contra la expressa voluntat del
deutor, només pot reclamar del deutor allò que li hagués estat útil el pagament
(art. 1158.3 CC)
- SUBROGACIÓ DEL SOLVENS: el tercer que paga ocupa el mateix lloc que tenia el
creditor. Només és possible si el deutor coneix que el tercer ha pagat el deute i no
s’hi oposa. Art. 1159 CC “El que pagui en nom del deutor, ingnorant-ho aquest, no
pot demanar al creditor per subrogar-se en els seus drets.”

14. • PERSONES QUE PODEN REBRE EL PAGAMENT.-
Només poden rebre el pagament: el creditor o els seus representants legals o
voluntaris. Art. 1162 CC
Creditor també pot habilitar a qualsevol altre persona per rebre el pagament.
ADIECTUS SOLUTIONIS CAUSA.
Excepcions:
1º.- Art. 1163.2 CC.- “también serà válido el pago hecho a un tercero en cuanto se hubiere
convertido en utilidad del acreedor”.
Exemple: RELACIÓ 1: LAURA (creditora) .......... 3.000 euros ....... PATRICIA (deutora)
RELACIÓ 2: ANTONIA (creditora) ...... 4.000 euros ....... LAURA (deutora)
A la Laura pot ser que per compensació, li hagi estat útil que la Patrícia pagui directament el
deute de 3.000 euros a l’Antònia. Així ara, la Laura, només deu 1.000 euros a l’Antònia.
2º.- Art. 1164 CC “el pago hecho de buena fe al que estigués en possessió del crèdit, allibera al
deutor.” Es refereix al creditor aparent. Es dona protecció a l’aparença jurídica.
Exemple.- Si hi ha un robatori d’un xec.
Ara bé, per això es requereix que el deutor dugui a terme el compliment de bona fe i el creditor
actuï com a un verdader creditor.

15. OBJECTE DEL PAGAMENT: Per tractar-se d’un pagament alliberador, el pagament ha de complir
amb els requisits d’IDENTITAT, INTEGRITAT i INDIVISIBILITAT.
IDENTITAT.- Significa que hi ha d’haver una adequació entre la prestació projectada i la realitzada.
INTEGRITAT: s’ha d’entregar la totalitat de la cosa o fer la prestació en la seva totalitat.
INDIVISABILITAT: La prestació s’ha de complir d’una sola vegada i no parcialment a excepció que
tinguem autorització del creditor. Art. 1169 CC.
No pots obligar al creditor a rebre la prestació per parts o fraccionada.
TEMPS, LLOC, PROVA DEL PAGAMENT
- Si la obligació és pura, immediatament (art. 1113 CC)
- Si és condicional, quan la condició es compleixi (art. 1114 CC)
- Si és a termini, quan es compleixi el termini (Art. 1125 CC)
Perquè el retard en el pagament, provocarà que el deutor entri en mora. A partir del moment
que el deutor entri en mora, es començaran a generar els interessos (legals o pactats) per mora o
retard en el compliment (art. 1108). Però el moment de pagament també determina el moment a
partir del qual el creditor pot ser constituït en mora si, injustificadament o sense cap raó, refusa
el compliment idoni ofert pel deutor.

16. Lloc de pagament: en el lloc designat per la obligació, és a dir, en el lloc fixat en el
contracte.
Si el contracte no diu res, on es trobi la cosa a entregar, en el moment de constituir-se
la obligació.
En altra cas, en el domicili del deutor. (art. 1171 CC).
Prova del pagament: correspon al deutor provar el pagament del deute, amb el rebut
o la declaració que fa el creditor d’haver rebut la prestació que es devia.
Imputació de pagaments: Es pot donar el cas que un deutor tingui varis deutes
pendents envers a un creditor, de la mateixa espècie, i que en el moment de realitzar
el pagament d’una d’elles sigui necessari determinar a quin deute ha d’aplicar-se el
pagament.

17. Conforme al CC la imputació de pagament s’ha d’entendre fet en el següent ordre:
1.- És la voluntat del deutor que diu a quin deute s’ha d’aplicar el pagament o
accepta un rebut del creditor: 1172 CC
Existeix un límit legal a la imputació voluntària de pagament i és el deute d’interessos:
el pagament no es pot aplicar al capital abans que els interessos. És a dir:
2.- Criteri subsidiari: en defecte de determinació expressa, s’aplica al deute més
onerós (gravós o perjudicial) pel deutor i si totes són igualment gravoses a totes
proporcionalment al seu valor.
Art. 1174 CC.

18. 9.2.- LA GARANTIA DEL COMPLIMENT
Garantir una obligació significa reforçar-la; és a dir establir mesures per assegurar al
creditor el compliment de la prestació deguda pel deutor.
Doncs per mesures de garantia que poden ser:
1.- PERSONALS: fiança, clàusula penal o arres.
Les garanties personals concedeixen un dret de caràcter personal o també anomenat
facultat, que no es dirigeix contra una cosa determinada, sinó que ho fa contra qui deu
o contra una tercera persona. De manera que al patrimoni del deutor que respon se’n
hi afegeix un nou patrimoni d’una tercera persona (fiança o aval) o s’incrementa
econòmicament la responsabilitat (arres i pena convencional).
2.- REALS: hipoteca i dret de retenció.
(tenen per finalitat fonamental afectar un bé del deutor al compliment de la obligació
garantida.)

19. A) El dret de retenció: És la retenció de la possessió d’un bé aliè, ja sigui moble o immoble, i en
garantia del pagament dels deutes, fins que aquest deute es trobi pagat completament. Per tant,
aquest és una mesures dissuasiva del possible incompliment del deutor.
Regulació: Arts. 569-3 i SS CCCat i també es troba regulada al CC 453,464 502 i 522, art. 1600,
1730 i 1780 CC.
Les causes per establir aquest dret, estan taxades:
Ex: El codi diu que es pot establir el dret de retenció en les obligacions següents:
-El rescabalament de les despeses necessàries per a conservar i gestionar el bé i de les despeses útils, si hi ha
dret a reclamar-ne el reemborsament.
-El rescabalament dels danys produïts per raó de la cosa a la persona obligada al lliurament.
-La retribució de l’activitat acomplerta per a confeccionar o reparar el bé, si prèviament hi ha hagut, en el cas
de béns mobles, un pressupost escrit i acceptat, i en el cas de béns immobles, un acord exprés entre les parts, i
si, en tots els casos, l’activitat s’adequa al pressupost o al pacte.
-Els interessos de les obligacions que estableix aquest article, des del moment en què el dret de retenció es
notifica de la manera que estableix l’article 569-5.
-Qualsevol altre deute al qual la llei atorgui expressament aquesta garantia.
És un mecanisme de caràcter preventiu en protecció del creditor.
La seva finalitat és dilatar l’entrega, restitució o la devolució de la cosa, mentre qui té dret a
reclamar-la no compleixi amb aquesta obligació.

20. B) La pena convencional o clàusula penal:
Regulada en l’article 1152 CC.
Aquí s’estableix una obligació accessòria del la principal normalment d’abonament
d’una quantitat de diner, pel cas que hi hagi un incompliment total o compliment
retardat del deute principal.
Exemple que us surt al llibre: immobiliària que inserta una clàusula en el contracte
d’obra, en virtut de la qual tindrà dret a descomptar 100.000 euros del preu, per cada
dia de retard en què incorri la constructora, a partir d’una data.
És a dir, es tracta de fixar convencionalment una suma de diners per l’incompliment
total o morós del deute principal, amb una quantia tan elevada, que vol dissuadir al
deutor d’incomplir o de retardar-se en el compliment.
I és una obligació subsidiària, ja que només serà exigible pel creditor en el cas
d’incompliment de la obligació principal.
És una previsió negocial substitutiva de la indemnització de danys i perjudicis

21. L’article 1153 CC permet al creditor una vegada hi hagi hagut l’incompliment de la
obligació, poder exigir conjuntament el compliment de la obligació i la satisfacció de la
pena sempre que aquesta facultat li hagi estat clarament atorgada.
Aquesta facultat (de demanar el compliment de la obligació principal i la satisfacció de
la pena) no cal que hagi estat pactada expressament, ara bé cal que es dedueixi de la
obligació principal.
C) Les arres
Poden ser:
Confirmatòries: en el sentit que un dels contractants entrega una quantitat de diners
com a senyal o part del preu, amb la finalitat de reforçar l’existència del contracte.
Si les arres són confirmatòries i hi ha un incompliment del contracte celebrat, aquestes
no exclouen l’acció de compliment o de la resolució del contracte i, per consegüent,
queden com a “quantitat a compte” en relació a la possible indemnització de danys i
perjudicis.

22. Penitencials: Entrega una quantitat de diners per un dels contractants, en el ben entès
que qualsevol de les parts pot desistir del contracte celebrat, ara bé, el que les va
entregar perdrà la quantitat entregada o si qui desisteix és l’altra part, les haurà de
tornar duplicades. És a dir haurà de retornar el doble del que se li va entregar. (art.
1454 CC)
article 621-8 i 621-49 del CCCat .- Requisits per poder desistir del contracte d’arres
sense perdre la quantitat entregada.
-cal que hagi previst en el contracte de compravenda que volia financiar tot o part del
preu
-cal que justifiqui documentalment que se li ha denegat el finançament
-ha de ser dins del termini pactat
-no pot venir motivat per la negligència del comprador.
Si qui desisteix és el venedor, les ha de tornar doblades.

23. 9.3.- EL COMPLIMENT DEFECTUÓS I L’INCOMPLIMENT DE LES OBLIGACIONS: EN ESPECIAL LA
MORA DEL DEUTOR. ELS REMEIS DAVANT L’INCOMPLIMENT
Compliment defectuós de la obligació: serien tots aquells casos de compliment inexacte, parcial,
o extemporani.
És a dir, la prestació realitzada per part del deutor no s’ajusta a la prestació prevista o deguda
però que és possible dur a terme un posterior compliment exacte de la prestació d’acord amb
allò que es va pactar.
La prestació efectuada no posseeix els requisits idonis per satisfer l’interès del creditor; requisits
que poden referir-se als subjectes, a l’objecte, al lloc o al temps del compliment.
L’exemple més important de compliment defectuós de la obligació és la MORA
Exemples que us posa el llibre:
-Compliment parcial
-Compliment en un lloc diferent del pactat (fet que origina que tinguis despeses no previstes)
-Un retard en la entrega de la cosa...

24. Incompliment definitiu o absolut de la obligació.- Aquest incompliment es produeix
quan hi ha una falta absoluta d’execució futura de la prestació.
- Aquí la prestació deguda pel deutor no es porta a terme, i a més a més,
aquesta no pot ser realitzada posteriorment (impossibilitat de realitzar la
prestació)
- o bé, pot realitzar-se la prestació però encara que es porti a terme, aquesta
prestació ja no satisfarà l’interès del creditor.
- També ens trobarem davant d’un incompliment definitiu de la obligació
quan hi hagi una voluntat manifesta del deutor de no complir.
Ara bé, cal remarcar que tant el compliment defectuós de la obligació com
l’incompliment definitiu de la obligació, SÓN INCOMPLIMENTS.
1.- EL CAS FORTUÏT I LA FORÇA MAJOR com a causes d’exoneració pel deutor:
L’article 1105 CC exonera de responsabilitat al deutor en aquells casos en els que el
seu incompliment es degui a la existència de la força major o al cas fortuït.

25. Requisits:
1.- Que es tracti d’un fet aliè a la voluntat del deutor, no imputable a ell.
2.- Que l’esdeveniment sigui imprevisible, o bé previsible però inevitable.
3.- Que produeixi impossibilitat o una dificultat greu
4.- Que hi hagi un nexe causal entre l’esdeveniment e impossibilitat.
Efectes:
1.- S’allibera al deutor del compliment i de la responsabilitat per danys i perjudicis (art.
1105 CC).
2.- Al creditor li correspondrà el dret a obtenir totes les avantatges que li atorgui el cas
fortuït: És a dir, el codi no ho diu expressament però es dedueix de l’article 1186 CC
quan estableix que “extingida la obligació per pèrdua de la cosa, correspondrà al
creditor totes les accions que el deutor tingués envers a tercers per aquesta raó. “
Per exemple si la cosa que es va destruir estava assegurada, el creditor podrà reclamar de la
companyia asseguradora la corresponent indemnització.

26. 2.- LA RESPONSABILITAT DEL DEUTOR PER INCOMPLIMENT A ELL IMPUTABLE:
Quan en virtut de l’article 1101 CC, incorri:
a)En dol, negligència o morositat, o
b)Contravingui de qualsevol manera l’establert en la obligació.
Què és el CULPA O NEGLIGÈNCIA
Article 1104 CC consisteix en la “omissió d’aquella diligència que exigeix la naturalesa
de la obligació i que correspon a les circumstàncies de les persones, del temps i del
lloc. “
Art. 1140.2 CC “Quan la obligació no expressi la diligència que s’ha de tenir en el
compliment, s’exigirà la que correspondria a un bon pare de família.”
I en conseqüència això provocarà graduar la cupla en: greu, lleu o molt lleu, en funció
de si la manca de diligència ha estat menor o major.

27. En qualsevol cas, l’article 1103 CC estableix el seu arbitri judicial. Per tant, aquesta
culpa es podrà moderar pels Tribunals, segons els casos.
Serà el deutor el que haurà de provar, en virtut de l’article 1183 CC que si va incomplir
no va ser per culpa seva.
DOL
Per tant, hi ha dos elements: - la consciència i la voluntat de produir un resultat
antijurídic.
En virtut de l’article 1102 CC, la responsabilitat que procedent del dol no pot ser
renunciada pel creditor. Perquè la renúncia és nul·la. I tampoc es pot moderar o
mitigar en virtut de l’article 1103 CC.
El dol mai es presumeix, i ha de ser provat pel creditor.

28. EL RETARD EN EL COMPLIMENT.- La mora del deutor
Mora és el retard en el compliment. I es requereix que sigui un retard culpable que no impedeixi
la possibilitat de complir en un moment posterior; perquè si ja no és possible complir, ens
trobaríem davant d’un incompliment total.
Requisits (art 1100CC):
1r.- Ha de ser una obligació positiva de donar o de fer.
2n.- Que la obligació sigui exigible, vençuda i determinada, és a dir, líquida.
És a dir, s’ha d’haver complert el termini o la condició a la que estigui sotmesa l’obligació.
Un deute és il·líquid quan la quantia o la qualitat de la prestació encara no està determinada. No
hi haurà il·liquiditat quan només es requereixi una simple operació matemàtica per determinar la
prestació.
3r.- La culpabilitat o dol del deutor. L’article 1183 CC presumeix la culpa del deutor, per tant,
correspon al deutor provar la inexistència de culpa davant d’un retard en el compliment.
4.- La intimació o interpel·lació del creditor (la reclamació del deute fet pel creditor al deutor) a
excepció dels supòsits de mora automàtica de l’article 1100 CC.

29. No obstant, no serà necessària la intimació del creditor perquè existeixi la mora quan:
(casos de mora automàtica)
-Quan la obligació o la llei així ho declarin expressament
-Quan de la seva naturalesa i circumstàncies resulti que la designació de la època en
què s’havia d’entregar la cosa o fer-se el servei, va ser un motiu determinant per
establir la obligació.
-En les obligacions recíproques cap dels obligats incorre en mora si l’altra no compleix
o no compleix el que li pertoca. Ara bé, des del moment en què un dels obligats
compleix amb la seva obligació comença la mora per l’altra.
El CC no exigeix cap forma per la intimació; Existirà sempre que s’emeti amb
posterioritat al venciment i sigui notificada al deutor.
EFECTE DE LA MORA.- Doncs que com a regla general genera indemnització de danys i
perjudicis. (art. 1101 CC)

30. Art. 1108 CC estableix que si la obligació consisteix en el pagament d’una quantitat de
diners, i el deutor incorregués en mora, la indemnització de danys i perjudicis, no
havent-hi pacte en contrari, consistirà en el pagament dels interessos convinguts, i a
falta de conveni, en l’interès legal. “
I la obligació del deutor de complir amb la obligació encara que tingui lloc una pèrdua
o destrucció fortuïta de les coses degudes (perpetuatio obligationis) – art. 1096.3 i
1182 CC.
Art. 1096.3 CC “Si el obligado se constituye en mora, o se halla comprometido a
entregar una misma cosa a dos o más persones diversas, serán de su cuenta los casos
fortuitos hasta que se realice la entrega.”
Art. 1182 CC.- “Quedará extinguida la obligación que consista en entregar una cosa
determinada cuando ésta se perdiere o destruyere sin culpa del deudor y antes de
haberse éste constituido en mora”.

31. MORA DEL CREDITOR: Naixerà la mora del creditor quan aquest es negui a rebre el que se li deu. El
seu fonament es troba en la obligació que té el creditor de no impedir que el deutor s’alliberi de la
seva obligació i per tant, si posa obstacles al deutor perquè dugui a terme amb el compliment de la
obligació haurà de partir-ne les conseqüències.
Requisits:
-La obligació ha de ser vençuda, i per dur-se a terme cal el concurs del creditor.
-Que el deutor realitzi tot el que sigui necessari per poder realitzar la prestació (oferiment de
pagament).
-I que el creditor no accepti la prestació o no cooperi al compliment injustificadament. No es
requereix la culpa del creditor, sinó només una negativa sense motiu, que es donarà quan la prestació
que se li ofereix sigui íntegra e idònia.
Efectes
-La mora del creditor exclou la del deutor
-Passa a càrrec del creditor el risc que abans pesava sobre el deutor
-L’efecte fonamental és que el deutor pot obtenir la seva total alliberació mitjançant la consignació de
la cosa deguda conforme als articles 1176 i 1181 CC.

32. ELS REMEIS DAVANT DE L’INCOMPLIMENT
Tal i com diu Carlos Lasarte, la reacció del creditor envers a l’incompliment del deutor depèn en
gran mesura de la naturalesa i característiques pròpies de la relació obligatòria de la que es
tracti i de la possibilitat de reclamar el compliment de la obligació de forma satisfactòria per al
creditor.
LA REACCIÓ DEL CREDITOR I LA EXECUCIÓ FORÇOSA
És possible que el creditor reclami judicialment el compliment de la obligació o que reclami la
resolució del contracte.
Si el creditor exigeix al deutor el compliment de la obligació o bé la restitució de les prestacions ja
realitzades en favor de l’altra part (en cas de resolució), a més de la corresponent indemnització
de danys i perjudicis, si hi ha una sentència condemnatòria pot passar:

33. a)Que el deutor compleixi
b)Que tot i existir una sentència ferma de condemna, el deutor no compleixi, cas en el qual se li
podrà exigir l’execució forçosa de la obligació.
Ara bé, què és la execució forçosa de la obligació?
L’ordenament jurídic, per tutelar el dret de crèdit del creditor, ha de reaccionar davant de
supòsits d’insatisfacció de l’interès del creditor degut a l’incompliment del deutor. El
compliment forçós en forma específica és la primera de les conseqüències de l’incompliment
imputable al deutor; és a dir, s’obliga al deutor per la força a dur a terme la prestació pactada.
En el cas de què el compliment del que es va pactar no sigui possible, se li podrà exigir el
compliment mitjançant el seu equivalent pecuniari.

34. B) La facultat resolutòria (art. 1124 CC i art. 621-37.1.c) CCCat)
És possible que en la relació obligatòria les parts hagin establert una condició
resolutòria expressa.
No obstant, i en el cas que això no fos així, l’article 1124 CC estableix una condició
resolutòria implícita en totes les obligacions recíproques, de forma que cada part
contractual té reconeguda una facultat de resoldre el contracte pel cas que l’altra
contractant no compleixi amb la seva obligació.
És un dret que es configura per acord i, a excepció dels contractes amb consumidors,
és renunciable anticipadament.
El fonament d’aquest dret és que el creditor es pugui desvincular d’un contracte en el
cas que el deutor no compleixi. És a dir, es pot alliberar de dur a terme la obligació a la
que es va obligar i recuperar la prestació ja realitzada, resolent la relació obligatòria.

35. L’article 1124.II del CC estableix que la resolució és un remei opcional junt amb l’acció de
compliment, i la elecció entre ambdues accions correspon al creditor, que tant si escull el
compliment de la obligació com la seva resolució, podrà reclamar a més a més, la indemnització
per danys causada per l’incompliment.
I fins i tot desprès d’haver optat pel compliment, el creditor podrà demanar la resolució, quan el
compliment de la obligació, resulti impossible.
La resolució es pot exercir judicialment o extrajudicialment.
En Dret català, s’exerceix mitjançant una notificació – no formal- a l’altra part, llevat que s’hagi
pactat la resolució automàtica (art. 621-41.5 CCCat), de manera que fins que no es notifica, no es
resol el vincle.
La resolució contractual de l’article 1124 CC es fonamenta en l’INCOMPLIMENT com a justa
causa. Perquè si no existeix incompliment, i encara que el legislador pugui estar parlant de
resolució, en sentit estricte ens trobaríem davant d’un DESISTIMENT. Desistir és la facultat que té
una de les parts o les dues de posar fi a la relació contractual.

36. REQUISITS DE LA RESOLUCIÓ
El creditor podrà demanar la resolució quan:
- El contracte sigui bilateral (recíproc o sinal·lagmàtic) (ART. 1274cc)
- La obligació incomplerta sigui essencial
- L’incompliment resulti greu
- El creditor no haig incomplert la seva pròpia obligació;
En el cas que el creditor hagi incomplert però no sigui un incompliment rellevant (és a dir que sigui
fàcilment esmenable o que ja es disposi d’una oferta per esmenar-ho), es pot procedir igualment a
la resolució del contracte.
- I l’incompliment sigui de tal classe que es frustri la finalitat del contracte.
C) La responsabilitat per danys i perjudicis.- Es conforma per aquella quantitat de diners que
el deutor incomplidor ha de satisfer al creditor per compensar els danys i perjudicis causats pel seu
incompliment; per qualsevol tipus d’incompliment.
És compatible amb qualsevol tipus de remei: tant amb la resolució com amb l’execució forçosa. I en
principi té un caràcter subsidiari, així només es pot recórrer directament i exclusivament a la
indemnització per danys i perjudicis quan el compliment forçós no és possible.
Regulació: 1101 CC i 621-37.1.e) CCCat

37. Tipus de remeis en el CCCat
En el CCCat s’estableixen 5 remeis (art. 621-37 CCCat):
1.- Exigir el compliment específic, d'acord amb el contracte, que, en el cas del comprador, inclou
la reparació o substitució del bé no conforme.
2.- Suspendre el pagament del preu o, en el cas del venedor, el compliment de les seves
obligacions.
3.- Resoldre el contracte
4.- Reduir el preu, en el cas del comprador
5.- Reclamar la indemnització per danys i perjudicis.
• Aquests remeis són acumulables entre sí, si són compatibles
• I es permet el ius variandi: si el deutor prova un remei i no li funciona, pot instar l’altra. Ara té
un límit a la bona fe en l’exercici dels drets (art. 111-7 CCCat).

38. 9.4.- PROTECCIÓ DEL DRET DE CRÈDIT.
A)La responsabilitat patrimonial universal.- És una mesura de protecció general del dret de
crèdit de configuració legal, i que es troba previst en l’article 1911 del CC el qual estableix que
“del compliment de les obligacions en respon el deutor amb tots els seus béns, presents i futurs”.
- Accions subrogatòria, directa i pauliana
Consisteix en la possibilitat que tenen els creditors d’exercitar els drets i les accions del seu
deutor quan la inacció d’aquest posi en perill el seu patrimoni en perjudici dels seus creditors.
a) Acció subrogatòria
És un acció indirecta u obliqua.
que la llei atribueix al creditor, per poder exercitar aquells drets del deutor, en el seu propi
benefici, quan el creditor no té cal altra medi de fer efectiu el seu dret de crèdit.
Per tant aquesta acció té un caràcter SUBSIDIARI, perquè el creditor no podrà exercir aquesta
acció fins que acrediti la insuficiència de béns del deutor. No obstant, la jurisprudència ha
atenuat aquest requisit assenyalant que és suficient amb acreditar la inexistència de béns lliures
del deutor en el mateix judici on s’exercita aquesta acció.
Exemple: La Laura té tants deutes amb la Carina que no es preocupa de que el seu deutor li pagui, deixant que
el deute prescrigui perquè com que sap que si ho cobra servirà per pagar el deute que té amb la Carina.

39. En aquesta situació doncs la Carina pot exercir aquesta acció la acció subrogatòria per exercitar
aquest dret que té la Laura de cobrar del seu deutor.
Aquesta possibilitat es troba regulat a l’article 1111 del CC
El fonament d’aquesta acció és la responsabilitat patrimonial universal.
b) Acció directa
En alguns supòsits concrets, la llei atribueix al creditor una acció directa perquè aquest pugui
reclamar el compliment de la obligació al deutor del seu deutor sense necessitat de què el que
n’obtingui hagi de passar pel patrimoni del deutor intermitg.
Casos:
Art. 1597 CC (contracte obra) , 1722 CC (contracte de mandat), la possibilitat que té la víctima
d’un accident de trànsit de dirigir-se directament contra l’assegurador (art. 4 LUCV i 7.1 RDLeg
8/2004, 29 octubre, pel que s’aprova el TR de la Llei de responsabilitat civil i seguro en la
circulació de vehicles a motor), art. 76 de la Llei del Contracte del Seguro.

40. c) Acció revocatòria o pauliana
Es pot definir com el poder que correspon als creditors per demanar la revocació dels
actes dolosos i danyosos realitzats pel deutor que amplia considerablement la tutela
institucional del dret de crèdit. És a dir, la finalitat d’aquesta acció és privar d’eficàcia
aquells actes d’alienació que ha realitzat el deutor en frau del creditor.
El fonament d’aquesta acció és el mateix que el de l’acció subrogatòria: fer efectiva la
responsabilitat patrimonial universal que serveix de garantia als creditors evitant que
l’activitat dolosa del deutor fent sortir béns dels seu patrimoni buidi de contingut
aquesta garantia.
Ex: La Laura deu molts diners a la Carina. A la seva vegada, a la Laura li deu diners la seva amiga
Anna. La Laura observa que si li reclama el deute a la seva amiga Anna llavors li haurà de donar
els diners a la Carina i decideix perdonar el deute de la seva amiga. Aquesta condonació del deute
és fraudulent i en conseqüència podrà exercitar aquesta acció.
Regulació: 1111 CC