Apostila de Amsterdã

E L T E R R I T O R I H O L A N D È S
A p r o x i m a c i ó t o p o g r à f i c a
Els Països Baixos es troben limitats a l'est amb
Alemanya i al sud-oest amb Bèlgica, les seves costes
banyades pel mar del Nord la separen al nord-oest
de Gran Bretanya. Té una superfície de més de
40.000 km2. Com el seu nom indica, el territori del
país està format per terres baixes de les quals,
aproximadament, la meitat estan situades per sota 1
metre sobre el nivell del mar. Alhora, la meitat
d'aquesta superfície es troba sota el nivell marítim.
La capa geològica de tot el país consisteix
majoritàriament d'una capa homogènia sota una
superfície de sediments. Les terres altes són crestes
muntanyoses (fins a més de 100 m d'alçada)
formades prehistòricament pel moviment de
glaceres per les valls. A l'era de les glaciacions part
del mar roman sec, el vents del nord porten sorres i,
conjuntament amb la sedimentació dels rius, es
configura la capa superficial de les terres baixes.
Amb la variació del nivell marí a causa desglaç es
formen bancs de sorra al límit costaner; les dunes
velles. Les dunes joves, més elevades (20-40 m), es
formen durant el sX aC. Posteriorment amb les
filtracions d'aigües es generen llacs i terrenys
pantanosos darrere aquesta protecció costanera.
La secció topogràfica mostra com a les terres baixes,
s'utilitzen llargs pilots -tradicionalment de fusta,
però ara de formigó- pels fonaments d'edificis,
viaductes, etc.
Esquema topogràfic
Secció topogràfica
7
0 20 40 80 120 200 Km
Mar del Nord
Alemanya
Bèlgica
Evolució d'assecat de l'aigua del territori holandès. Terres polderitzades entre 1201-1600
Nord d'Holanda en 1575, mig segle abans del començament de l'edat daurada
Terres sense polderitzar
L'ascensió del nivell del mar després de
l'última Era Glacial influencia en gran
manera l'evolució de la línia costanera
del país. El Zuyder Zee, amb la seva
màxima extensió al voltant de 1250 dC,
es forma d'aquesta manera.
La primera lluita portada a terme pels
habitants de les terres baixes contra el
mar és purament de caràcter defensiu.
Es construeixen cases i pobles sobre
monticles. La unió d'aquests mitjançant
dics permet la possibilitat de mantenir
el sòl sec.
Un sistema de guanyar terres al mar
que s'utilitza des del 1200 aprofita
l'aportació natural de sorres gràcies a
les marees. Després d'un lent procés es
protegien les terres aportades
rodejant-les amb dics.
Els avenços de la tècnica, amb la
construcció de molins de vent, permet
als habitants passar de la defensa a
l'atac. Al sXVII es comencen a drenar
els primers llacs. Les causes són
l'augment de demanda d'aliments de les
poblacions creixents, el capital i negocis
dels comerciants, la potència de la
tècnica i la temeritat a inundacions. El
procés continua fins ben entrat en sXIX
quan els molins són substituïts per
bombes a vapor. Entrat el sXX la
reclamació de terres al mar es realitza a
més gran escala amb bombes diesel i
elèctriques.

P o l d e r i t z a c i ó d e l t e r r i t o r i h o l a n d è s
Terres polderitzades entre 1601-1900 Terres polderitzades entre 1902-1970 Terres previstes de ser polderitzades
Pintura del Canal del Nord que uneix el Mar del Nord amb el Zuider-Cee
9

I T I N E R A R I S U R B A N S
Tots els itineraris parteixen d'un punt comú,
l'estació central, i el seu traçat s'ha realitzat
de forma transversal a l'evolució de la
ciutat. L'objectiu és travessar de forma
seqüencial les diferents etapes en cada
recorregut.
Els quatre itineraris s'han pensat per
fer amb bicicleta, medi de transport bàsic
per la cultura holandesa degut a la plana
topografia del seu territori.
Itinerari 1- Centre _ Sloterplas
Centre, Tres Canals, Jordaan, Pijp,
Extensió Oest, Sloter-Meer, Osdorp,
Sloter-Vaart.
Itinerari 2- Centre _ Buitenveldert
Centre, Tres Canals, Pijp, Zuid Plan,
Buitenveldert.
Itinerari 3- Centre _ Bijlmer-Meer
Centre, Tres Canals, Pijp, Frankendael,
Bijlmer-Meer.
Itinerari 4- Centre _ Amsterdam Nord
Centre, Borneo, Amsterdam Nord
17
0 400 800 1600 2400 4000
I t i n e r a r i 1 - C e n t r e _ S l o t e r p l a s
C e n t r e
T r e s C a n a l s
G e o m e t r i e s
Z u i d P l a n
A U P
0 200 400 800 1200 2000
Seqüència de tipologies
Centre, Tres Canals, Jordaan, Pijp, Extensió
Oest, Sloter-Meer, Osdorp, Sloter-Vaart.

I t i n e r a r i 2 - C e n t r e _ B u i t e n v e l d e r t
19
C e n t r e
T r e s C a n a l s
A U P
G e o m e t r i e s
Z u i d P l a n
0 200 400 800 1200 2000
Centre, Tres Canals, Pijp, Zuid Plan,
Buitenveldert.
I t i n e r a r i 3 - C e n t r e _ B i j l m e r - M e e r
C e n t r e
T r e s C a n a l s
G e o m e t r i e s
A U P
0 200 400 800 1200 2000
Centre, Tres Canals, Pijp, Frankendael,
Bijlmer-Meer.
I j - P l a i n

I t i n e r a r i 4 - C e n t r e _ A m s t e r d a m N o r d
21
C e n t r e
0 200 400 800 1200 2000
Centre, Borneo, Amsterdam Nord
I j - P l a i n

E V O L U C I Ó U R B A N A 23
Etapa 1 Centre 1342 - 1593
1850 - 1873
1875 - 1921
1612 - 1850
1934 - 1957
Etapa 3 Geometries
Etapa 4 Zuid Plan i ext.
Etapa 2 Tres Canals
Etapa 5 AUP
Index
23
27
31
37
43
Evolució cronològica del teixit urbà
0 500 1000 2000 3000 5000
Imatge aèria del centre de la ciutat

E t a p a 1 - C e n t r e 1 3 4 2 - 1 5 9 3
Les restes arqueològiques mes antigues que
s'han trobat en la zona d'Amsterdam daten del
període romà: monedes i pocs objectes que fan
pensar que hi va haver certs pobles, però no va
haver assentaments degut que el terreny estava
format per llacs vorejats per sorres movedisses i
pantans.
Així, podem dir que la ciutat d'Amsterdam
neix al final del segle XII quan uns grangers i
pescadors arribaren a la zona pujant el riu Amstel
fins arribar a la seva desembocadura. Per fer
habitable la regió havien de controlar les dificultats
del terreny pantanós i per això van construir
preses i dics, dels quals el més antic és el que es
troba a la plaça Dam, l'actual centre de la ciutat,
on van construir una església de fusta, la Oude
Kerk, dedicada a Sant Nicolau.
Aquest poblat primitiu es va anomenar en un
principi Amstel-Dam, dic al riu Amstel, per
concloure finalment en Amsterdam.
Per la seva ubicació estratègica, en la ruta
comercial entre el sud d'Europa i els països del Mar
Bàltic, i el Mar del Nord, el petit poblat es va
desenvolupar ràpidament. Va rebre el títol de
ciutat a l'any 1300 i es va començar a construir a
l'altre vora del riu.
Cap el 1500, la ciutat ja contava amb 30.000
habitants i disposava de port interior i un sistema
de canals i preses per controlar el nivell del riu i de
les marees.
25
Centre
0 50 100 200 300 500 S i s t e m a d e c a n a l s i e s p a i s v e r d s e : 1 / 6 5 0 0 0
E t a p a 1 - C e n t r e 1 3 4 2 - 1 5 9 3
E v o l u c i ó d e l t e i x i t u r b à e : 1 / 6 5 0 0 0
0 500 1000 2000 3000 5000

T i p o l o g i a C e n t r e
27

E t a p a 2 - T r e s C a n a l s 1 6 1 2 - 1 8 5 0 29
Durant el segle XVII Amsterdam va viure la seva
època daurada fruit de la seva expansió arreu del
món. Es va crear la primera borsa a l'any 1602,
que va funcionar com mercat dels productes
colonials.
La ciutat va arribar a tenir 200.000 habitants
i no deixava de créixer. Tres nous canals
concèntrics, Herengracht, Keizersgracht i
Prinsengracht, es van construir convertint la ciutat
en una mena de fortificació amb una complexa
xarxa de 90 illes, 10 quilòmetres de canals i 400
ponts de pedra.
La prosperitat i el poder de la ciutat es van
manifestar clarament amb la construcció del palau
de l'ajuntament en la Plaça Dam.
L'època d'esplendor va deixar una rica
herència cultural: Rembrandt es va instal·lar a la
ciutat personatges com Rembrandt, Spinoza i
Descartes.
Tres Canals
0 50 100 200 300 500
E t a p a 2 - T r e s C a n a l s 1 6 1 2 - 1 8 5 0
1 P a r k A r t i s
1
0 500 1000 2000 3000 5000S i s t e m a d e c a n a l s i e s p a i s v e r d s e : 1 / 6 5 0 0 0

T i p o l o g i a T r e s C a n a l s
31

E t a p a 3 - G e o m e t r i e s 1 8 5 0 - 1 8 7 3 33
A meitat del segle XIX es va començar a
construir fora muralles. Un dels primers plans
redactats per ampliar més enllà d'aquests límits va
esser escrit per Van Niftrik en 1867. Part d'aquesta
proposta fou refusada per l'ajuntament, construint
només el nord-est de la ciutat, el barri Pijp.
A l'any 1876 es va redactar el Plan Kalff, que
consistia en crear un anell de barris nous que
envoltarien la ciutat. Es composa de Van
Lennepbuurt, Da Costabuurt, Helmersbuurt,
Frederik Hendrikbuurt, Staatsliedenbuurt,
Spaarndammerbuurt, Oosterparkbuurt i una gran
part de Pijp-Noord.
Aquestes intervencions foren el principi de
l'expansió de la ciutat.
Jordaan
Pijp
0 50 100 200 300 500
1 P a r k A r t i s
2 V o n d e l p a r k
3 S a r p h a t i P a r k
4 O o s t e r P a r k
E t a p a 3 - G e o m e t r i e s 1 8 5 0 - 1 8 7 3
2
3
4
1

Jordaan Pijp
T i p o l o g i a G e o m e t r i e s
35

P a r c s . V o n d e l p a r k i O s s t e l p a r k
0 50 100 200 300 500
Quan la ciutat va comença a quedar-se
petita per desenvolupar-se, les muralles
constituïen un impediment, arran d'aquesta
necessitat va sorgir la idea de crear una
anella verda que envoltés la zona medieval,
exercint de nexe entre la zona consolidada
amb la zona d'expansió.
Aquesta anella vindria formada per un
seguit de parcs, zones de lleure i
divertiment.
Tan sols es van acabar construint dos
parcs, que actualment representen un punt
estratègic de comunicació de la ciutat.
Vondel-Park
Oosterpark

Etapa 4 - Z u i d P l a n i E x t e n s i ó O e s t 1875-1921 39
A principis del segle XX la ciutat no havia
sobrepassat gairebé els seus límits establerts pels
tres canals. Però la població havia crescut
enormement i les condicions de vivenda eren molt
dolentes. A l'any 1901 s'aplica una llei de vivenda
que comença a regular el creixement de la ciutat i
la qualitat de les vivendes; a més va obligar a
totes les ciutats holandeses a projectar i dirigir les
seves ampliacions.
El Pla Sud (Zuid Plain) de Berlage és el
primer que es realitza sota aquesta llei. És el
primer on el disseny urbà dona al barri una qualitat
urbana molt superior a les ampliacions anteriors
que va tenir la ciutat.
Berlage crea un ambient propi i una
estructura que trenca amb els anells concèntrics
típics del centre d'Amsterdam. Ubica avingudes i
diagonals a l'estil de París creant perspectives
dissenyades, i omple la resta de l'estructura amb
una trama geomètrica ortogonal de blocs tancats
d'habitatges. L'arquitectura dels edificis és molt
homogènia. Els blocs no sobrepassen les cinc
altures i tots són construïts amb maó vermell.
Zuid Plan
Extensió Oest
0 50 100 200 300 500
E t a p a 4 - Z u i d P l a n 1 8 7 5 - 1 9 2 1
1 P a r k A r t i s
5 W e s t e r p a r k
6 E r a s m u s p a r k
7 B e a t r i x p a r k
8 M a r t i n L u t h e r K i n g P a r k
2
3
4
6
5
7
8
1

Extensió Oest
T i p o l o g i a Z u i d P l a n i E x t e n s i ó O e s t
41

E t a p a 5 - A U P 1 9 3 4 - 1 9 5 7 45
La incorporació de Cornelis van Eesteren al
Departament de Desenvolupament Urbà en 1929,
just quan la ciutat afronta l'elaboració del nou Pla
d'Extensió, va significar un important canvi en la
forma de plantejar i resoldre el problemes
urbanístics de la ciutat.
La principal aportació de Van Eesteren és
l'elaboració i experimentació d'un nou mètode de
projectar, i neix com a resposta a la necessitat
d'abordar els problemes urbanístics d'una forma
totalment diferent de la desenvolupada fins aquell
moment, inclòs en declarada confrontació amb
aquesta.
Van pren d'exemple l'activitat de , en aquells
dies àmpliament reconegut i de gran influència en
les realitzacions holandeses.
A diferència dels plans que habitualment és
realitzaven a les ciutats, l' pren la ciutat en el seu
conjunt considerant no només els habitatges, sinó
també les zones industrials i les infraestructures.
Es van planejar els barris, que haurien de tenir un
caràcter enjardinat, amb un llac artificial de 90
hectàrees que serviria com zona recreativa.
Cadascun d'aquests barris hauria d'allotjar entre
10.000 a 30.000 persones, haurien d'estar
separats entre si per zones verdes i contarien amb
les instal·lacions necessàries en quant a treball,
comerç i escoles per tal de no dependre del centre
de la ciutat.
Frankendael
Buiteneldert
Osdorp
Sloter-Vaart
Sloter-Meer
0 50 100 200 300 500
E t a p a 5 - A U P 1 9 3 4 - 1 9 5 7
1 P a r k A r t i s
5 W e s t e r p a r k
6 E r a s m u s p a r k
7 B e a t r i x p a r k
8 M a r t i n L u t h e r K i n g P a r k
9 E e n d r a c h t s p a r k
1 0 S l o t e r p a r k
1 1 R e m b r a n d P a r k
1 2 A m s t e l p a r k
2
3
4
6
5
7
8
10
11
9
12
1

Sloter-Meer Osdorp Buitenveldert FrankendaelSloter-Vaart
T i p o l o g i a d e l A U P 1 9 3 4 - 1 9 5 7
47
R e m b r a n d t P a r k
El Rembrandt Park va ser concebut
com un sistema que fa de frontissa entre la
ciutat existent i la seva extensió. Es
plantetja com un eix urbà central, delimitat
per la via de connexió territorial en direcció
oest, la traça del ferrocarril i dos canals que
limiten els polders situats cap a l'oest i al
sud de la ciutat. Es diferencien tres zones:
nord, centre i sud, en les que la relació amb
la ciutat és diferent. Al nord es proposa una
continuitat formal i funcional entre els
barris. Al centre una clara fractura física
entre la part nova i vella de la ciutat: un
gran parc i una sèrie d'edificis en altura
alineats a l'est de l'eix central marquen el
pas entre la realitat existent i la futura. Al
sud es plantetja un altre grup residencial
separat de la ciutat per un canal a la part
superior i per una petita zona industrial a la
part inferior.

L'organització de l'extensió oest es
realitza al voltant del llac Sloterplas
establint la connexió a través de dos eixos
perpendiculars al ferrocarril i per tant a l'eix
urbà que organitza el Rembrandt Park. Cada
una d'elles es desdobla al seu torn en un eix
viari i una franja verda de similar
importància. En torn a aquestes lines
estructuradores es disposa la residència
formant dos grans bosses al nord i al sud
del llac, i dibuixant a l'oest un entrant
respecte als polders. D'aquesta manera el
territori queda dividit en sectors que
alternen espais edificats i àmplies zones
verdes i aigua, i es descentralitza la
concentració tradicional d'activitats al llarg
d'un eix viari i dota d'autonomia pròpia a
cada un d'ells. Però alhora els integra a una
escala superior, amb la seva pròpia lògica,
per conformar una sèrie de xarxes (viari,
verd, aigua, edificació) que interactuen
entre sí.
L'arquitecta holandesa Anna Vos, en el
seu treball sobre l'anàlisi dels barris de
l'oest d'Amsterdam, l'ha denominat quadre
escocés. “El negre (viari), el blau (aigua), el
verd (lleure) es relacionen puntualment en
trios i parelles per continuar posteriorment
cadascú el seu propi camí. La combinació
d'aquets tres colors bàsics junt amb el
vermell (l'edificació) genera una rica
pluralitat d'espais dins d'una clara i simple
trama bàsica.”
S l o t e r p l a s
49
Sloter-Meer
Sloter-Vaart
Osdorp

Apostila de Amsterdã

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Apostila de Amsterdã

Similar to Apostila de Amsterdã (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Apostila de Amsterdã