2. Madrid, 9 de maig de
1883- Madrid, 18
d’octubre de 1955.
Va estudiar a la
Facultat de Filosofia i
Lletres de la Universitat
Central de Madrid
(1898-1904).
BIOGRAFIA
3. Gran influència espanyola del
segle XX.
Fonts de
coneixement
principals:
Plantejament de la
regeneració intel·lectual
d’Espanya.
Plantejament “objectivista”
del seu pensament.
FILOSOFIA: 1. LA PRIMERA FILOSOFIA.
L’OBJECTIVISME.
Filosofia
grega
Filosofia europea
continental
(alemanya)
Filosofia medieval i anglosaxona
Valoració
exetrema de la
ciència
Enfrontament
subjectivisme
Pensament sistemàtic
4. De l’Objectivisme al Perspectivisme amb Meditaciones del Quijote
“Jo sóc jo i la meva circumstància i si no la salvo a ella no em
salvo jo”
“Salvar les aparences” buscar el sentit de tot el que ens envolta.
“Circumstància” històrica
cultural
“La nostra circumstància” qualsevol element de la vida quotidiana
qualsevol element particular i propi del
subjecte.
Unit a la paraula circumstància.
FILOSOFIA: 2. EL PERSPECTIVISME.
5. TIPUS DE VITALISME
FILOSOFIA: 3. EL RACIOVITALISME.
Vitalisme filosòfic
Nietzsche
El coneixement és fruit
de l’activitat cerebral.
Bergson
La raó petrifica la
realitat.
La intuïció és la forma
d’aprendre la vida.
Raciovitalisme
La vida és el problema
fonamental de la
filosofia i la raó
l’instrument
Refusats per Ortega
Filosofia d’Ortega
6. TESIS:
La vida és la realitat radical penso, perquè visc.
La vida humana és la vida de cadascú, la vida personal.
La raó és la que ens diferència de qualsevol altre vida.
El coneixement és un tasca continua, inacabable.
Conjugar la vida amb la raó.
Superar críticament les contradiccions que es donen entre
ambdues.
Criticar d’ambdues perspectives filosòfiques.
Aconseguir complementarietat.
FILOSOFIA: 3. EL RACIOVITALISME.
L’home la necessita per sobreviure.
perspectiva
Circumstàncies
