Tres Hipòtesi sobre Desigualtat, Crisi i Espai Urbà a CAT

Treball, precarietat i pobresa, p p
TRES HIPÒTESI SOBRE DESIGUALTAT, CRISI I ESPAI
A CATALUNYA EN EL PRIMER DECENNI S XXIA CATALUNYA EN EL PRIMER DECENNI S.XXI
Eduard Jiménez HernàndezEduard Jiménez Hernàndez
Economista i consultor en polítiques públiques
Juny 2016Juny 2016

AdvertimentAdvertiment
A t i t ió é l t ió d’• Aquesta intervenció no és la presentació d’uns
resultats d’investigació. Els podeu trobar a
http://barrisicrisi wordpress com (per bé que hihttp://barrisicrisi.wordpress.com (per bé que hi
parlarem, és clar!)
• Formula hipòtesi que es poden continuarFormula hipòtesi que es poden continuar
d’aquells resultats (“la segregació urbana ha
augmentat entre 2001‐2012”) però no són ni les
úniques ni necessàriament compartides
• Es formulen com una aportació al debat sobre les
lí b f lpolítiques urbanes com un factor al meu parer
clau per l’efectivitat de les polítiques d’igualtat
@edjihe
ejimenez@teonetwork.com
2Tres hipòtesi sobre desigualtat, crisi i espai a Cat s.XXI

Supòsit(s)Supòsit(s)
L l ió d i i ’h f l é• La relació entre renda i riquesa s’ha fet molt més
complexa en les societats del capitalisme financer
El di t di i l b l d i lt t t• El discurs tradicional sobre la desigualtat es centra en
la renda, però no és segur que aquest enfocament sigui
suficient per abastar el problemasuficient per abastar el problema
• Les rendes de mercat (abans d’impostos i
transferències) s’han transformat extraordinàriamenttransferències) s han transformat extraordinàriament
en les dues darreres dècades
• La segregació urbana és un mal en la mesura en que té g g q
un efecte multiplicador de les desigualtats i de
restricció de les oportunitats
@edjihe
Tres hipòtesi sobre desigualtat, crisi i espai a Cat s.XXI 3

Renda abans i després ‘estat’Renda abans i després estat
Font: Esteban (2016)
@edjihe

Hipòtesi 1: El veritable problema no
va ser a (per?) la crisi
L ió b é t i l i i i l t• La segregació urbana és anterior a la crisi i el seu augment
en el període 2001‐2012 no s’explica exclusivament ni
principal per la crisi econòmica, donat que es constata una
é ó àmés gran extensió de la mateixa en les àrees dels sectors
benestants
• La segregació és segurament més intensa en les àrees delsLa segregació és segurament més intensa en les àrees dels
sectors desafavorits, però això s’explica per la crisi i també
per l’anomenat separatisme dels rics.
L t l i t t d l i i d t i d à• La naturalesa i gravetat de la crisi en determinades àrees
urbanes no es pot explicar sense l’increment decisiu de la
segregació amb anterioritat a 2008
• Tots aquells preocupats per la desigualtat haurien d’estar
tant o més vigilants en l’expansió que en la crisi
@edjihe

Fronteres de la segregació espacial
(2012)
@edjihe

Evolució segregació espacial ++ i ‐‐ 2001 a 2012
@edjihe

Pes de les seccions amb valors
extrems (+‐ 1,28σ a nivell àmbit)
Estrangers Atur Valor Cadastral Superfície Mitjana
Inferior Superior Inferior Superior Inferior Superior Inferior Superior
2001 1228 942 169 438 1183 894 1009 1333
2012 1970 1054 753 631 1102 839 1093 12932012 1970 1054 753 631 1102 839 1093 1293
Diferència # 742 112 584 193 -81 -55 84 -40
Diferència % 60% 12% 346% 44% -7% -6% 8% -3%
Pes s/#Total 2001 24% 18% 4% 8% 22% 16% 19% 25%
P /#T t l 2012 39% 21% 14% 12% 20% 15% 20% 24%Pes s/#Total 2012 39% 21% 14% 12% 20% 15% 20% 24%

%
Seccions
@edjihe
% Població nacionalitat estrangera

L’enfonsament del mercat de treballLenfonsament del mercat de treball
@edjihe

Hipòtesi 2: Les escales (sempre) són
tramposes
M lt t i d àfi i• Molts conceptes sociodemogràfics incorporen
implícitament el relativisme, els socioespaials tenen ‐a
més del relativisme‐ la particularitat de referenciar‐se a p
una escala o àmbit territorial de referència
• Les anàlisi de valors i evolució de qualsevol variable
i l t id d ó t ib tà i i llespaialment considerada són tributàries en primer lloc
de les decisions d’escala.
• Necessitem anàlisi i polítiques multizoom o les erradesNecessitem anàlisi i polítiques multizoom o les errades
de precisió i efectes no previstos es dispararan
• (spoiler: Si les escales són tramposes, probablement ( p p , p
encara ho són més les sobiranies, més enllà de la seva
pertinència)
@edjihe

Quina és l’escala pertinent del Risc
de Pobresa?
@edjihe

Nivells comparats de segregació
espacial el 2012 per àmbits
AMBIT
%Estrangers %Desocupats Valor
cadastral mig
habitatge
Superfície
mitjana
habitatgeAMBIT g g
Alt Pirineu i Aran 1,94 1,19 3,17 2,35
RMB 2,64 1,15 1,81 1,60
Comarques Centrals 2,65 1,24 2,14 2,58
C Gi i 2 62 1 14 2 01 3 12Comarques Gironines 2,62 1,14 2,01 3,12
Ponent 2,49 1,23 2,13 2,78
Camp de Tarragona 2,39 1,21 2,39 2,87
Terres de l'Ebre 2,19 0,92 2,19 2,25
CATALUNYA 2,62 1,19 5,69 3,80
Mitjana àmbits 2,42 1,15 2,26 2,51

L’Í d dó l 1 l di ió l i l l ó i l l 1L’Índex dóna valor=1 quan la dispersió real i la normal són iguals, un valor <1
quan la distribució és més igualitària que la normal, i >1 augmentant a mida
que augmenta la segregació
@edjihe

Canvi perspectives amb diverses
escales de referència
Ca n'Anglada, Montserrat, Torressana i
Vilardell (Terrassa)
Municipi = 100
Indicador 2001 2012 01‐12
Valor cadastral 68,96 73,79 ↑
Superfície mig habitatge 85,56 87,81 ↑
% aturats 110,63 140,91 ↑
M
% estrangers 242,03 223,88 ↓


= 100 Indicador 2001 2012 01‐12
Valor cadastral 43,62 55,05 ↑
Àmbit =
Superfície mig habitatge 91,21 88,37 ↓
% aturats 110,44 173,10 ↑
% estrangers 204,29 222,62 ↑
@edjihe

Com evoluciona el Gini Mundial?Com evoluciona el Gini Mundial?
@edjihe

Hipòtesi 3: El punt feble de les polítiques urbanes
és la dinàmica i efectes sobre la mobilitatés la dinàmica i efectes sobre la mobilitat
residencial
• Les polítiques urbanes hard, focalitzades en l’espai físic, obliden
massa sovint que en períodes d’expansió i crisi intenses la gent es
mou, i de quina manera!mou, i de quina manera!
• Les polítiques socials aterritorials, focalitzades en perfils
poblacionals i nivells de necessitat, obliden massa sovint que les
fronteres de restricció i oportunitat són principalment espaials, i
que el procés vital és bàsicament comunitari
• L’augment de la segregació urbana en el període ha estat més un• Laugment de la segregació urbana en el període ha estat més un
fenomen intermunicipal que intramunicipal, de manera que les
polítiques estrictament locals no tenen gaire recorregut
• Les polítiques urbanes no solament han de ser necessàriament
intenses i continuades en el temps, a més han de definir‐se en una
escala q e permeti capt rar les dinàmiq es de mobilitat residencialescala que permeti capturar les dinàmiques de mobilitat residencial
@edjihe

Variació població 2001‐2011: El
domini de l’aloctonia
@edjihe

Taula 1 Principals variables poblacionals i urbanes a Catalunya, 2001 i 2012. (Nombre i Ha.)
2001 2012 2012-2001
Població total 6.343.110 7.434.632 1.091.522
Llars 2 315 856 2 755 700 439 844Llars 2.315.856 2.755.700 439.844
Població Ocupada 2.816.488 3.137.500 321.012
Població aturada 318.938 677.100 358.162
Població estrangera no UE 261.958 1.091.433 829.475g 261.958 1.091.433 829.475
Solars # 317.880 299.407 -18.473
Parcel·les Construïdes # 1.158.829 1.249.593 90.764
Superfície Solars 54 854 57 657 2 803Superfície Solars 54.854 57.657 2.803
Superfícies Parcel·les construïdes 78.239 86.808 8.569
Superfície Urbana 133.093 144.465 11.372
Immobles us residencial 2.714.114 3.488.031 773.9172.714.114 3.488.031 773.917
Habitatges no principals o buits 398.340 705.731 307.391
Bens Urbans 4.359.040 5.602.000 1.242.960
Font: Jiménez (2012)
@edjihe

POSICIÓ ESCALA D’ÀMBIT
MILLORA ESTABLE EMPITJORA
• Santa Caterina i Sant
Pere (BCN)
• Casc Antic
(Balaguer)
Dificultats
MILLORA
( )
• Barriada Nova
(Canovelles)
• Casc Antic (Olot)
• Casc Antic (Manresa)
( g )
per establir
una
AL
• Casc Antic (Berga)
• Poble‐sec (BCN) • Collblanc‐la
Torrassa (L'H)
• Cerdanyola
(Mataró)
• Serra d'en Mena (Badalona)
• Ca n'Anglada, Montserrat,
Torressana i Vilardell
(Terrassa)
una
trajectòria
SCALALOCA
BLE
(Mataró)
• Casablanca (St.
Boi de Llobregat)
• St. Cosme (El
Prat)
(Terrassa)
• Parc Fluvial (Sabadell)
• Serra d'en Mena (Sta.
Coloma Gramenet)
• Sant Ildefons (Cornella de
positiva a
nivell
POSICIÓES
ESTAB
)
• Barri Vell (Ripoll)
• El Carme (Reus)
• Casc Antic
(Solsona)
(
Llobregat)
• Can Falguera (Sta. Perpètua
de Mogoda)
• Santa Eugènia ‐ Can Gibert
nivell
global
• Casc Antic
(Tortosa)
del Pla (Girona)
• Salt Setanta (Salt)
• Barri Sud (Vic)
• Mariola (Lleida)
EMPITJOR
A
• Roquetes (BCN)
• L'Erm (Manlleu)
• La Ribera (Montcada i
Reixac)
• Marca de l'Ham (Figueres)
• Campclar (Tarragona)
@edjihe

Tres Hipòtesi sobre Desigualtat, Crisi i Espai Urbà a CAT

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Tres Hipòtesi sobre Desigualtat, Crisi i Espai Urbà a CAT

Similar to Tres Hipòtesi sobre Desigualtat, Crisi i Espai Urbà a CAT (20)

Tres Hipòtesi sobre Desigualtat, Crisi i Espai Urbà a CAT