1. Material de la Universitat de Lleida: Botànica agrícola i forestal
Editat per Diana Romero Morales
Generalitats
LES FORMES
BIOLÒGIQUES
unavarra.es
2. LES FORMES BIOLÒGIQUES
Corresponen a les diferents categories en les que es poden classificar els
vegetals d'acord a la seva estructura morfològica i biològica així com a la
seva adaptació a l'ambient.
RAUNKJAER (1934, 1937), va classificar les espècies vegetals en
diferents categories basant-se en els caràcters relacionats amb
l'adaptació de la planta a l'ambient ecològic. En particular va considerar la
posició en què es troben els òrgans vegetatius permanents de la planta
durant l'estació desfavorable.
Les diferents categories són les següents:
Fanerófits.
Caméfits.
Hemicriptófits.
Criptòfits.
Terófits.
4. LES FORMES BIOLÒGIQUES
FANERÒFITS
Es caracteritzen per presentar les gemmes de recanvi a més de 0,5 m del
terra. Els arbres, els grans arbustos, les plantes epífites i les lianes
pertanyen a aquesta categoria.
Es subdivideixen en:
- Macrofanerófits
- Nanofanerófits
- Faneròfits lianoides
5. LES FORMES BIOLÒGIQUES
FANERÒFITS
Macrofanerófits: quan les gemmes de recanvi es troben a més de 2 m
d'alçada del terra, com ocorre en arbres Com el faig (Fagus sylvatica) i el pi
blanc (Pinus halepensis).
Faig (Fagus sylvatica) Pi blanc (Pinus halepensis)
6. LES FORMES BIOLÒGIQUES
FANERÒFITS
Nanofanerófits: quan les gemmes de recanvi es localitzen a menys de 2 m del
terra. Corresponen a aquesta categoria una bona part dels arbusts, com el
marfull (Viburnum tinus) i l'esbarzer (Rubus ulmifolius).
Marfull (Viburnum tinus) Esbarzer (Rubus ulmifolius)
7. LES FORMES BIOLÒGIQUES
FANERÒFITS
Faneròfits lianoides: són plantes enfiladisses que se serveixen d'un altre
faneròfit com a suport i sobre el qual poden enfilar-se, com la vidarsa (Clematis
vitalba) i l'heura (Hedera helix).
Vidarsa (Clematis vitalba) Heura (Hedera helix)
8. LES FORMES BIOLÒGIQUES
CAMÈFITS
Corresponen a la jerarquia de plantes on les gemmes de recanvi es
troben per damunt de la superfície del sòl, però a una alçada inferior als
0,5 m.
Aquesta categoria es subdivideix en:
- Camèfits fruticosos
- Camèfits sufruticosos
- Camèfits suculents
- Camèfits escandents
- Camèfits reptants
- Camèfits graminoides o cespitosos
9. LES FORMES BIOLÒGIQUES
CAMÈFITS
Camèfits fruticosos: quan es tracten de petites plantes llenyoses de tiges
erectes, com ara el timó (Thymus vulgaris) i l'aspró (Lithospermum fruticosum).
Timó (Thymus vulgaris) Aspró (Lithospermum fruticosum)
10. LES FORMES BIOLÒGIQUES
CAMÈFITS
Camèfits sufruticosos
Quan només tenen lignificada la base de la tija mentre que la resta és de
consistència herbàcia, com ara l'olivarda (Dittrichia viscosa) i la botja (Dorycnium
pentaphyllum).
Olivarda
(Dittrichia viscosa) Botja (Dorycnium pentaphyllum)
11. LES FORMES BIOLÒGIQUES
CAMÈFITS
Camèfits suculents
Corresponen a aquelles plantes que presenten òrgans aeris engruixits per
acumulació d'aigua, com els crespinells (Sedum sp.).
Crespinell blanc (Sedum album) Crespinell groc (Sedum acre)
12. LES FORMES BIOLÒGIQUES
CAMÈFITS
Camèfits escandents
són plantes que requereixen
d'un suport o una altra planta
per enfilar-se i anar cap a la
llum, com el matagossos
(Cynanchum acutum).
Matagós (Cynanchum acutum)
13. LES FORMES BIOLÒGIQUES
CAMÈFITS
Camèfits reptants
Quan les tiges d'aquestes plantes es desenvolupen paral·lelament a la superfície
del terra.
Paroníquia de roca, cast.:
sanguinaria (Paronychia kapela)
Cabellera de la reina
(Aptenia cordifolia)
14. LES FORMES BIOLÒGIQUES
CAMÈFITS
Camèfits graminoides o cespitosos
Són plantes que formen mates amples i amb tofes basals a partir de les quals es
regenera. Preferentment són gramínies, com l'espart (Lygeum spartum),
ciperàcies i algunes liliàcies, com la jonça (Aphyllanthes monspeliensis).
Jonça (cast: junquillo falso)
Espart (Lygeum spartum) (Aphyllanthes monspeliensis)
15. LES FORMES BIOLÒGIQUES
HEMICRIPTÒFITS
Pertanyen a aquesta categoria aquelles plantes que durant l'hivern les gemmes
de recanvi se situen a ran del terra.
Es diferencien cinc tipus:
Hemicriptòfits cespitosos
Hemicriptòfits rosulats
Hemicriptòfits escaposos
Hemicriptòfits escandents
Hemicriptòfits reptants
16. LES FORMES BIOLÒGIQUES
HEMICRIPTÒFITS
Hemicriptòfits cespitosos: quan les plantes formen gespes o catifes, com ara
el trèvol repent (Trifolium repens). També pertanyen a aquesta categoria la major
part de les gramínies perennes com el gram (Cynodon dactylon).
Trèvol repent (Trifolium repens) Gram (Cynodon dactylon)
17. LES FORMES BIOLÒGIQUES
HEMICRIPTÒFITS
Hemicriptòfits rosulats: quan les plantes mostren una roseta de fulles basals i
són freqüentment acaules, com ocorre amb els plantatges (Plantago sp.).
Plantatge gros Cervina (Plantago coronopus)
(Plantago major var. sinuata)
18. LES FORMES BIOLÒGIQUES
HEMICRIPTÒFITS
Hemicriptòfits escaposos: quan es tracten de plantes que presenten tiges
aèries més o menys erectes i folioses, com el fonoll (Foeniculum vulgare) i la
pastanaga (Daucus carota).
Pastanaga borda
Fonoll (Foeniculum vulgare) (Daucus carota)
19. LES FORMES BIOLÒGIQUES
HEMICRIPTÒFITS
Hemicriptòfits escandents: corresponen a aquelles plantes que tenen tiges
aèries i que se serveixen d'un suport per enfilar-se, com el gatmaimó (Tamus
communis), la carbassina (Bryonia cretica) o el llúpol (Humulus lupulus).
Carbassina (Bryonia cretica) Llúpol (Humulus lupulus)
20. LES FORMES BIOLÒGIQUES
HEMICRIPTÒFITS
Hemicriptòfits reptants: Són plantes que disposen d'òrgans caulinars
(estolons), que s'estenen per la superfície del sòl o molt a prop, com ara la
maduixera (Fragaria vesca) o la cinc en branca (Potentilla reptans).
Maduixera (Fragaria vesca) Gram negre o cinc en branca
(Potentilla reptans)
22. LES FORMES BIOLÒGIQUES
CRIPTÒFITS
Geòfits
Són plantes vivaces, és a dir perden els òrgans epigeus durant l'estació
desfavorable, però presenten òrgans perennes que es troben soterrats i protegits
sota la superfície del terra.
Segons la tipologia dels òrgans perennes, es diferencien tres categories:
Geòfits rizomatosos
Geòfits tuberosos
Geòfits bulbosos
23. LES FORMES BIOLÒGIQUES
CRIPTÒFITS
Geòfits
Geòfits rizomatosos: si aquests òrgans perennes subterranis són rizomes, com
ocorre amb la cua de cavall (Equisetum ramosissimum) i la canyota (Sorghum
halepense).
Cua de cavall (Equisetum ramosissimum)
Canyota (Sorghum halepense)
24. LES FORMES BIOLÒGIQUES
CRIPTÒFITS
Geòfits
Geòfits tuberosos: si els òrgans subterranis i perennes són tubercles, com la
patatera (Solanum tuberosum) i la major part de les orquídies dites abelleres
(Ophrys sp.).
Abellera aranyosa
Patatera (Solanum tuberosum) (Ophrys sphegodes)
25. LES FORMES BIOLÒGIQUES
CRIPTÒFITS
Geòfits
Geòfits bulbosos: si l'òrgan subterrani es tracta d'un bulb, com ocorre en la
majoria de les monocotiledònies liliàcies, com l'all (Allium sativum) i els alls de
bruixa (Muscari neglectum), i amaril·lidàcies (Narcissus sp.), però també es dóna
en dicotiledónies, com el botó d'or (Ranunculus bulbosus).
Almesquí (Narcissus assoanus) Botó d'or (Ranunculus bulbosus)
26. LES FORMES BIOLÒGIQUES
CRIPTÒFITS
Hidròfits
Són plantes que viuen totalment en el
si de l'aigua.
N'hi ha de dos tipus: flotants i
radicants.
Lemna gibba
Hidròfits flotants: són plantes
surants de mida petita. La planta més
comuna és la llentia d'aigua,
representada per dues espècies:
Lemna minor i Lemna gibba.
Llentia d'aigua (Lemna minor)
27. LES FORMES BIOLÒGIQUES
CRIPTÒFITS
Hidròfits
Hidròfits radicants: són plantes
arrelades al fons i per bé que freqüentment
són submergides també n'hi ha que tenen
òrgans flotants, com la llengua d'oca
(Potamogeton nodosus) i Myriophyllum
verticillatum.
Potamogeton natans
Myriophyllum verticillatum Myriophyllum spicatum
28. LES FORMES BIOLÒGIQUES
CRIPTÒFITS
Helòfits
En aquesta categoria pertanyen aquelles espècies vivaces que dins de l'aigua
tenen les arrels i la base de la tija, mentre que la resta de la planta es troba en
posició aèria. Destaquem les bogues (Typha latifolia) i el canyís (Phragmites
australis).
Boga (Typha latifolia) Canyís (Phragmites australis)
29. LES FORMES BIOLÒGIQUES
TERÒFITS
Són espècies anuals que sobreviuen a l'estació desfavorable en forma de
llavors.
Es diferencien diversos tipus:
Teròfits erectes
Teròfits fasciculats
Teròfits rossulats
Teròfits escandents
Teròfits reptants
30. LES FORMES BIOLÒGIQUES
TERÒFITS
Teròfits erectes: quan la planta presenta les tiges disposades verticalment,
com la rosella (Papaver rhoeas) o la ravenissa (Diplotaxis erucoides).
Mill del sol petit
Rosella (Papaver rhoeas) (Lithospermum arvense)
31. LES FORMES BIOLÒGIQUES
TERÒFITS
Teròfits fasciculats: si les tiges de les plantes es troben agrupades en
feixos, com passa freqüentment en gramínies, com Poa annua, o ciperàcies
com Cyperus sp.
Pèl de bou (Poa annua) Serrana fosca (Cyperus fuscus)
32. LES FORMES BIOLÒGIQUES
TERÒFITS
Teròfits rossulats: quan la planta presenta totes les fulles en posició basal,
com ara la ballarida (Hypecoum procumbens) i el plantatge (Plantago sp.)
Ballarida (Hypecoum procumbens)
Ballarida (Hypecoum procumbens)
33. LES FORMES BIOLÒGIQUES
TERÒFITS
Teròfits escandents: quan la planta necessita d'un suport per enfilar-se, com
passa amb nombroses lleguminoses (Vicia sp., Lathyrus sp.) o amb la paràsita
Cuscuta campestris.
Cuscuta campestris Guixó cigronenc
(Lathyrus cicera)
34. LES FORMES BIOLÒGIQUES
TERÒFITS
Teròfits reptants: quan les tiges tenen un creixement predominant paral·lel al
terra, com en el tríbol (Tribulus terrestris) i la saladeta (Frankenia pulverulenta)
Tríbol (Tribulus terrestris) Saladeta (Frankenia pulverulenta)