Resum

1. Seminari 6 Sociologia
NORMS AND RATIONALITY IN ELECTORAL PARTICIPATION AND
IN THE RESCUE OF JEWS IN WWII
L’explicació de les accions humanes es un tema fonamental de les ciències socials. Existeixen
diferents punts de vista: el punt de vista sociològic de la normativitat, la Teoria de l’elecció
Racional (TER)...
La teoria normativista diu que l’acció humana es basa principalment en normes socials,
identitats, significats o cultures, tot i que no denega la importància de les decisions racionals.
La TER ens diu que les persones realitzen accions calculant si l’acció els hi comportarà un
benefici, més enllà dels costos que realitzar l’acció en si mateixa comporta. Existeix i es
necessari el debat entre si són les normes o la racionalitat el que ens porta a realitzar les
accions que realitzem.
El model del marc de selecció (MFS) integra aspectes de les dos teories. El que exposa aquest
model és que donades certes condicions, les persones actuen seguint les normes socials,
mentre que en altres actuen realitzant càlculs del cost-benefici que els hi comportarà la
realització de l’acció.
Estudiarem com la influència de les normes internalitzades ha estat incorporada en la TER i el
criticisme que això ha provocat. Després se’ns presenta la MFS com una teoria que integra els
dos models i els utilitza per “solucionar” dos problemes de la TER: el rescat dels jueus a la 2a
Guerra Mundial i la participació electoral. Els dos casos són exemples de les limitacions de la
TER. Els resultats donen suport a la MFS. L’incentiu de poder expressar les preferències
polítiques amb el vot o l’expectació de que el nostre vot influeixi en el resultat de les eleccions,
no són motivants per a la participació. De la mateixa manera, com menor sigui el risc que es
percep en ajudar als jueus, major era la cooperació social dels actors. En ambdós casos, les
persones que més fortament tenen interioritzades les normes socials, menys semblen influir
els incentius racionals. De la mateixa manera, com més feble és la interiorització de les normes
socials, més semblen influir els costos i beneficis de la nostra acció.
Internalized norms as incentives. The traditional rational choice perspective –
Normes interioritzades com a incentius. La perspectiva de l’elecció racional
Segons la TER les normes s’interioritzen de certa manera psicològica en els càlculs de cost-
benefici. Actuar de manera acord a les normes interioritzades és quelcom que les persones
valorem. Per tant, entra en la utilitat subjectiva que esperada (SEU). La idea és que la gent
compara els incentius amb els costos i beneficis psicològics, de manera que sorgeixen
sentiments com la culpa o el sentiment d’haver fet allò correcte. També es correlaciona amb la
idea de que a les persones ens importa el balanç moral de les nostres accions. No hi ha dubte
de que la comparació dels costos i beneficis té pes en les normes que influeixen al
comportament. Però té al menys 3 limitacions:
 Que una norma es torni rellevant és un procés subjecte al canvi. Requereix que les
persones tinguin enteniment de la situació proposada. Així doncs, les situacions en que
es donarà aquest tipus de cas (comparació cost-benefici) serà sota determinades
circumstàncies.

2.  Hi ha situacions en que una norma interioritzada entre en conflicte amb altres
comportaments, com rutines personals, regles institucionals o amb altres normes
interioritzades. S’ha d’identificar quan es donen aquests casos i com es resolen.
 Les normes interioritzades poden guiar-nos en direccions no orientades cap als
resultats. En aquests casos les normes poden guiar als actors a mostrar indiferència
cap a altres incentius no normatius.
La MFS és un intent d’explicació d’aquest fenomen, incorporant el poder explicatiu de la TER.
Constitueix un repte la incorporació de les normes interioritzades a la TER, ja que vulnera la
idea bàsica de que realitzem una acció buscant sempre una compensació.
The Model of Frame Selection – El model del marc de selecció
L’MFS conté tres elements principals:
1. La idea de que el comportament està guiat per frames (situació/context) i scripts
(programes de comportament)
2. La suposició de la variabilitat de la racionalitat
3. La manera de selecció, l’especificació de les condicions sota les que els actors actuen
d’una forma sistemàtica en comptes d’impulsivament.
Frames and scripts
La teoria MFS explica com els actors interpreten una situació (frame selection), quin programa
de comportament activen (script selection) i quina acció es disposa a realitzar l’actor (action
selection). Les persones primer han d’entendre en quina situació es troben. Ho fan activant un
model mental de situació (frame), que relacionen amb la situació actual i subseqüentment la
defineixen. El comportament de les persones depèn en gran manera del significat que li donen
a una situació. La importància de la selecció del model mental de situació prové de que els
actors poden activar diversos programes de comportament diferents (scripts). Alguns
exemples de scripts són les rutines o hàbits. En la MFS aquest procés s’anomena script
selection, ja que es pot escollir entre diferents opcions.
The assumption of variable rationality - La suposició de la variabilitat de la racionalitat
La MFS entén que els actors consideren sistemàticament la situació valorant les futures
conseqüències així com els costos i beneficis o seguint les normes incondicionals
interioritzades. En la segona opció, frames i scripts poden influenciar el comportament. En
psicologia social es distingeix entre controlat/automàtic en la manera de processar la
informació. L’MFS adopta aquesta distinció i formalitza dos tipus de processos de selecció:
 De manera calculada/reflexionada: representa una decisió meditada, en que es
consideren les conseqüències i la probabilitat de que aquestes es donin, de forma
sistemàtica.
 De forma automàtica/impulsiva: els programes de comportament s’activen de forma
immediata, el subjecte no té en compte costos ni beneficis de la seva acció.
Basant-nos en aquesta perspectiva dual, podem diferenciar diferents maneres en que les
normes guien el nostre comportament. En la manera calculadora les normes interioritzades
són un incentiu com qualsevol altre. En canvi, en la manera automàtica, són les normes
fortament interioritzades les que ens porten a actuar d’aquesta manera.

3. Mode selection
4 variables són les que fan que seleccionem un mode de processament de la informació o un
altre. L’MFS assumeix que el comportament dels humans utilitza la manera que sembla òptima
en determinades circumstàncies. Si l’escollit és un o l’altre pot ser conceptualitzat com el
resultat d’una selecció creativa. Aquesta selecció de mode formalitza la relació dels 4
determinants utilitzant una simple estratègia de modelatge. La hipòtesi doncs serà: Com més
forta sigui la interiorització d’una norma prescrivint un comportament, més dèbils seran els
efectes dels incentius calculats en aquest comportament. Aquesta hipòtesi implica una
interacció estadística entre la interiorització de les normes i la influència dels incentius de
càlcul, que poden ser testats utilitzant les dades. L’activació d0una acció depèn únicament en
el grau d’internalització de la norma. L’MFS assumeix que l’activació està condicionada per
altres 3 factors: (1)Com està de segur l’actor sobre la situació que enfronta,(2)Com d’accessible
és l’script en aquesta situació,(3)Com de clar l’script prescriu l’acció. Es suposa que l’acció es
vàlida si la situació es pot descriure de forma que no hi hagi ambigüitat, si la norma es
suficientment accessible aquestes situacions i si la norma regula suficientment l’elecció del
comportament respectiva. Es discuteixen les tres següents condicions.
Empirical Applications – Aplicacions empíriques
Utilitzem la MFS per a resoldre conflictes de posició amb una explicació més profunda.
Utilitzant dades quantitatives posem a prova la hipòtesi anterior.
Electoral Participation
La paradoxa electoral resulta del concepte que un ciutadà racional no anirà a votar perquè la
probabilitat que el seu vot sigui decisiu és extremadament baixa, fet que causa que els costos
d’anar a votar siguin majors que els de votar. Aquesta predicció està en contradicció amb les
quotes de participació electoral ciutadana. S’han intentat donar diverses explicacions per a
explicar el que la TER no preveu en la participació electoral: l’altruisme per a construir un país
millor, la expectació subjectiva d’influir en el resultat final de les eleccions... S’han provat que
aquestes teories no influeixen en gran mesura en la participació. Més exitoses han estat les
teories d’elecció racional que abandonen la presumpció de que les persones guien les seves
accions en funció dels resultats. Aquestes conceben votar com a consum i no com a inversió.
L’argument és que la gent vota perquè directament reben utilitat de realitzar el seu deute com
a ciutadans. Les persones valoren els baixos costos de votar i ho comparen amb la influència
de les eleccions.
Es creu que amb la TER no es pot capturar la normativitat amb la que tots votem. Els defensors
de la TER creuen que no es suficient amb referir-se als aspectes normatius i culturals sense
especificar un model que determini com aquests afecten al comportament.
La MFS s’ha ideat per a proveir d’una alternativa a la TER. L’aplicació d’aquesta ofereix una
explicació més detallada de per què els ciutadans maximitzen subjectivament la utilitat del seu
vot, mentre que altres actuen per la internalització de les normes en comptes de per haver
realitzat càlculs de cost-benefici. Els incentius racionals es proven més certs com menys
interioritzat es tingui el deure ciutadà en la societat.
Theoretical Integration within the model of frame selection – Integració teòrica a l’MFS
Com més interioritzat tenim el deure de vot, menys influeixen els incentius racionals/calculats.

4. Sample, Methods and Operationalization – Mostra, mètodes i Operacionalització
A part de la interiorització de la norma d’anar a votar, hi ha dos factors més: Com la no-
participació contradiria la personalitat i com això conduiria a un sentiment de culpa.
Incentius per a la participació: Identificació amb un partit electoral, expectativa subjectiva
d’influir en el resultat de les eleccions... En teoria qui es sent identificat amb un partit acudeix
amb més frecuencia a les urnes. Però es creu que això es fa per a confirmar la nostra pròpia
eficàcia dintre del sistema polític.
Results
El deure cívic d’anar a votar i el significat que es percep de l’acció individual d’anar a votar,
augmenten la probabilitat de participar. Per contra, la identificació amb un partit no sembla
influir en la la intenció de participació.
Els efectes de la possible influència i la identificació amb un partit semblen disminuir quan la
interiorització de la norma augmenta. Es confirma doncs la segona part de la hipòtesi de l’MFS.
Per altre banda, com més dèbil és la interiorització de la norma, més força semblen tenir els
incentius racionals.
The rescue of Jews in WWII
Aquesta és una activitat d’alt cost per als que la realitzen, a diferència de l’acció d’anar a votar.
Estudiar aquest fet ens permetrà valorar l’MFS en situacions d’alt risc. Els actors expliquen
aquests fets en termes més enllà d’una identitat altruista a que s’estén més enllà de l’afiliació
grupal, empatia o càlcul d’utilitat esperada. El perfil de personalitat dels rescatadors els
defineix com a persones amb una forta actitud pro-social. Ser demanat d’ajuda ressalta com el
factor més important per a predir actituds de rescat. Ser demanat actua com a activador
d’actituds de rescat, fan que la necessitat d’ajuda es torni tan emocional i normativa que els
individus actuïn immediatament. Els resultats són acords amb l’MFS perquè indiquen que
demanar ajuda pot servir per a definir la situació com una oportunitat d’ajudar a algú que ho
necessita. La significació de les actituds pro-socials suggereixen que en molts casos, els
programes o models normatius de comportament, han d’haver sigut la base per al rescat.
Seguint aquesta suposició l’MFS deu haver seguit en aquest cas un procés de presa de
decisions immediat i no calculat.
Theoretical Integration Within the model of Frame Selection – Integració teòrica a l’MFS
Una sol·licitud d’ajuda defineix la situació com una en que algú està existencialment en
necessitat d’aquesta. Com una persona actua en aquesta situació depèn de la seva relació amb
el règim nazi i la seva actitud envers l’antisemitisme. Per als rescatadors, el programa d’acció
normatiu rellevant era el sentiment personal d’obligació d’ajudar als necessitats. Els rescatistes
potencials van haver de tenir en compte un altre factor, la seguretat d’ells mateixos i de la seva
família.
Tot i això la selecció de l’script no és aleatòria, la reacció dels demanats depèn bàsicament de
la força de l’obligació d’ajudar. Els rescatadors que mostraven un perfil en que l’obligació
d’ajudar era tan forta, els càlculs de costos-beneficis eren irrellevants.

5. Sample, Method and operationalization
Els que van rescatar als jueus mostraven el mateix perfil en quant a empatia cap el dolor dels
altres i sentiments de responsabilitat social. Com més es redueix l’efecte negatiu del risc
percebut en ajudar als jueus, major és l’orientació pro-social. També es confirma la segona
part de la hipòtesi de l’MFS, la gent amb més predisposició pro-social, ajudarà
independentment del risc percebut. Per contra, la gent amb menys predisposició pro-social, els
hi influeix més el risc percebut. Aquells que tinguin més interioritzat l’script, ajudaran
independentment del risc.
Summary and conclusions
L’MFS (Model of Frame Selection) integra normes i racionalitat, especificant les condicions en
les que es donen certs resultats en funció del comportament, ja sigui aquest un acte
deliberat/calculat o un acte reaccionari/impulsiu.
Això implica que en una situació definida de forma inequívoca i que no doni pas a l’ambigüitat,
actors amb interioritzacions normatives molt arrelades, seguiran aquestes sense considerar
altres alternatives. Aquest raonament porta a la hipòtesi que en augmentar la força de les
conviccions normatives dels actors, els efectes dels incentius calculats sobre el comportament
disminueixen, i són en última instància irrellevants. S’utilitza metodologia quantitativa per a
poder provar la hipòtesi en dos situacions: l’altruisme que presenten les persones que ajuden
als jueus a la Segona Guerra Mundial, i la participació electoral. Els anàlisis donen suport a la
teoria.
El benefici d’expressar la nostra preferència política o la influencia que percebem que tindrà el
nostre vot en les eleccions no són tant importants a l’hora de votar com la obligació que
sentim com a ciutadans de complir aquesta norma.
En el cas dels jueus, com menor sigui el risc per a un mateix i per a la família, més
predisposició a ajudar es donarà, tot i que aquells amb una actitud més pro-social ajudaran
independentment dels riscos.
En ambdós casos es compleix la hipòtesi. En general, quan les conviccions normatives són més
fortes, menys rellevants són els incentius. Donat que els dos casos estudiats són molt diversos
(recent-històric, alt cost-baix cost) es creu que aquesta és una bona raó per a la generalització
de la hipòtesi. L’MFS no només ens permet unificar els dos casos analitzats, sinó que també
ens permet conèixer l’heterogeneïtat de les accions socials: Algunes accions estan guiades per
deliberacions envers el futur, altres per a l’adhesió a una norma fortament arrelada. Tot i això
en la investigació no s’han tingut en compte algunes variables independents que podrien
influir en els resultats obtinguts i per tant en la concepció que tenim sobre el comportament
humà.
L’MFS dintre de l’àrea de comportament electoral, podria integrar tan racionalitat electoral
com integrar models de visió de futur. També les teories de l’elecció racional tenen cabuda per
a explicar els canvis entre aquells individus que decideixen de forma calculada votar o no a les
enquestes.