2. Què és la UEFA?
La Unió Europea de Futbol Associació (UEFA) (en
anglès Union of European Football Associations, en
francès Union des Associations Européennes de
Football), és l'organisme encarregat de governar el
futbol a Europa.
3. La UEFA…
És una de les sis confederacions continentals que
componen la FIFA. Va ser fundada el 15 de juny de 1954 a
Basilea (Suïssa), a partir de les converses mantingudes per
la federació francesa, la federació italiana i la federació
belga. La seu de l'organisme va ser a París fins l'any 1959 en
què es traslladà a Berna. El 1995 es traslladà a la ciutat de
Nyon, també a Suïssa. Henri Delaunay va ser el primer
secretari general i Ebbe Schwartz el primer president i eren
membres 25 federacions estatals. Actualment en formen
part 53 associacions, incloses algunes no europees com
(Xipre, Turquia, Israel, Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan i
Kazakhstan).
4. Secretaris generals de la UEFA
Henri Delaunay
França 1954–1955.
Pierre Delaunay França 1955–1960.
Hans Bangerter Suïssa 1960–1989.
Gerhard Aigner Alemanya 1989–2003.
Lars-Christer Olsson Suècia 2003–2007.
Gianni Infantino Itàlia
2007 (interí).
David Taylor
Escòcia 2007-2009.
Gianni Infantino Itàlia
2009-...
5. Presidents de la UEFA
Presidència Nom
1
2
3
4
5
6
Presa de possessió Deixa el càrrec
Ebbe Schwartz
1954
1962
Gustav Wiederkehr 1962
1972†
Artemio Franchi
1972
1983†
Jacques George
1983
1990
Lennart Johansson 1990
2007
Michel Platini
2007
En el càrrec
Nacionalitat
Dinamarca
Suïssa
Itàlia
França
Suècia
França
6. Competicions que organitza
Les principals competicions regides per la UEFA són:
A nivell d'estats:
Campionat d'Europa de Futbol (1958/1960)
Campionat d'Europa de Futbol Femení.
Diversos campionats de categories inferiors:
UEFA-CAF Meridian Cup
Campionat d'Europa sub-17
Campionat d'Europa sub-19
Campionat d'Europa sub-21
Campionat d'Europa de futbol sala
A nivell de clubs:
UEFA Champions League (1955, amb el nom de Copa d'Europa).
Copa de la UEFA (1955, amb el nom de Copa de les Ciutats en Fires).
Recopa d'Europa (1960, fou absorbida per la Copa de la UEFA el 1999).
Supercopa d'Europa (1973).
Copa Intertoto de la UEFA (1995), tot i que existia anteriorment fora de la UEFA).
Copa de les Regions de la UEFA (amateur)
Copa de la UEFA femenina
Copa de la UEFA de futbol sala
Copa Intercontinental (juntament amb la CONMEBOL)
7. Classificats de la UEFA per als
diversos Mundials.
1930 - Bèlgica, França, Romania, Iugoslàvia
1934 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Romania, Espanya, Suècia, Suïssa
1938 - Bèlgica, Txecoslovàquia, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Polònia, Romania, Suècia, Suïssa
1950 - Anglaterra, Itàlia, Espanya, Suècia, Suïssa, Iugoslàvia
1954 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Escòcia, Suïssa, Turquia, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
1958 - Àustria, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Irlanda del Nord, Escòcia, Suècia, Unió Soviètica, Gal·les, R.F. Alemanya,
Iugoslàvia
1962 - Bulgària, Txecoslovàquia, Anglaterra, Hongria, Itàlia, Espanya, Suïssa, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
1966 - Bulgària, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Portugal, Espanya, Suïssa, Unió Soviètica, R.F. Alemanya
1970 - Bèlgica, Bulgària, Txecoslovàquia, Anglaterra, Itàlia, Romania, Suècia, Unió Soviètica, R.F. Alemanya (Israel també participà però
representant l'AFC)
1974 - Bulgària, R.D. Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Escòcia, Suècia, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
1978 - Àustria, França, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Escòcia, Espanya, Suècia, R.F. Alemanya
1982 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Irlanda del Nord, Polònia, Escòcia, Espanya, Unió Soviètica, R.F.
Alemanya, Iugoslàvia
1986 - Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Irlanda del Nord, Polònia, Portugal, Escòcia, Espanya, Unió Soviètica,
R.F. Alemanya
1990 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Romania, Escòcia, Espanya, Suècia, Unió Soviètica, R.F.
Alemanya, Iugoslàvia
1994 - Bèlgica, Bulgària, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Romania, Rússia, Espanya, Suècia, Suïssa
1998 - Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Romania, Escòcia,
Espanya, Sèrbia i Montenegro
2002 - Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Anglaterra, França, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Polònia, Portugal, Rússia, Eslovènia, Espanya, Suècia,
Turquia
2006 - Croàcia, República Txeca, Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Portugal, Sèrbia i Montenegro, Espanya, Suïssa,
Suècia, Ucraïna
2010 - Alemanya, Anglaterra, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Sèrbia
8. Classificació dels estadis
La UEFA estableix una classificació dels estadis a partir
d'un seguit de criteris- que serveix posteriorment per
determinar quins estadis poden acollir cada competició o
final. Aquesta classificació té diversos nivells que van de les
0 a les 5 estrelles. Les finals del Campionat d'Europa i de
la Lliga de Campions de la UEFA només es poden disputar
als estadis 5 estrelles, mentre que per poder acollir finals de
la Copa de la UEFA almenys han de ser estadis 4 estrelles.
Els criteris tenen en compte qüestions com la capacitat, la
mida del terreny de joc, els vestidors, els elements tècnics,
els accessos a l'estadi, la capacitat d'allotjament propera, i
d'altres.
