Tiroides

ANA ALEXANDRA NEAGU
MP06: CITOLOGIA GENERAL
LA GLÀNDULA TIROIDES
2
ÍNDEX
1- ANATOMIA BÀSICA DE LA GLANDULA TIROIDEA
a. ANATOMIA
b. EMBRIOLOGIA
c. ESTRUCTURA
d. VASCULARITZACIÓ
e. INNERVACIÓ
2- FISIOLOGIA I FUNCIÓ HORMONAL
3- PATRÓ HISTOLÒGIC NORMAL
4- TIROIDITIS: DEFINICIÓ, CLASSIFICACIÓ I PATRÓ HISTOLÒGIC
5- TUMORS DE TIROIDES: DEFINICIÓ, CLASSIFICACIÓ I PATRÓ HISTOLÒGIC
a. CARCINOMA PAPILAR
b. CARCINOMA FOLICULAR
c. CARCINOMA MEDULAR
d. CARCINOMA ANAPLÀSIC

ANA ALEXANDRA NEAGU
3
1- ANATOMIA BÀSICA DE LA GLÀNDULA TIROIDEA
ANATOMIA
Es una glàndula inpar situada al terç inferior del coll, i es un dels òrgans endocrins mes grans
de l’organisme. La seva funció es sintetitzar, emmagatzemar i alliberar les hormones tiroidea:
essencials per al metabolisme i homeòstasis. També produeix la calcitonina, implicada en la
regulació de les concentracions de calci en la sang.
Ilustración 1: visio anterior de la glàndula tiroides
Esta formada per dos lòbuls, un dret i un esquerre quasi simètrics, que es troben connectats
entre si per una banda estreta de teixit glandular, anomenat istme.
Els lòbuls tenen una forma cònica, amb un pol superior que arriba fins al cartílag tiroides; i un
pol superiors mes gruixut que arriba fins al 5è anell traqueal. A cada lòbul es distingeixen tres
cares: cara anteroconvexa, cara visceral i cara dorsal.
L’istme es la part de la glàndula que connecta els dos lòbuls per la part inferior i continua amb
aquests. Amb freqüència, des de l’istme es projecta un creixement en forma digital que rep el
nom de lòbul piramidal. Aquest es sol situar just a la línia mitja. Pot existir un lligament que
connecta el vèrtex del lòbul piramidal amb el forat cec de la llengua i que representa les restes
del conducte trioglós de l’embrió
Pel que fa a la seva situació, la glàndula tiroides es troba localitzada a la regió anteroinferior
del coll, per davant i als costats de la laringe i de la tràquea, a l’espai visceral del coll. L’espai
que ocupa la glàndula s’anomena cel·la tiroidea, dintre d’aquesta esta rodejada per una fina
càpsula de teixit conjuntiu, càpsula tiroidea, que envolta la glàndula.

ANA ALEXANDRA NEAGU
4
Aquesta glàndula evoluciona amb l’edat. En els nens es relativament més voluminosa que en
l’adult. En la dona augmenta de mida en relació amb cicle menstrual i amb l’embaràs; i sol ser
sempre major que en els homes. La capacitat de creixement de la glàndula es molt gran.
La seva morfologia pot ser variable, ja que l’istme pot no estar present o be desenvolupat, i
poden haver-hi glàndules accessòries o teixit accessoris.
La glàndula tiroides es sosté mitjançant unes estructures:
- Musculatura infrahiodea
- Capa mitja de la fàscia cervical profunda que envolta la glàndula unint-la a la laringe i a
la tràquea
- Els lligaments tiroides mitjans i laterals. Son fibrosos i consistents que serveixen per
fixar la glàndula al cricoides, als primers anells traqueals i a la vora inferior del cartílag
tiroides.
EMBIOLOGIA
La tiroides es comença a formar durant la tercera setmana de gestació. El primordi tiroides
donarà lloca les cèl·lules fol·liculars productores de T3 i T4, que constitueix un 70% de la
glàndula. Els cossos ultimo-branquials donaran lloc a les cèl·lules C o cèl·lules parafoliculars
productores de calcitonina, originades en la cresta neural. Aquesta part constitueix el 30% de
la glàndula.
El primordi de la tiroides deriva del endoderma de la paret ventral de la faringe primitiva,
mentre que els cossos ultimo-branquials s’originen a la cinquena setmana de
desenvolupament fetal, en forma de dos diverticles.
ESTRUCTURA
Esta coberta per una fina capa de teixit connectiu (capsula tiroidea). D’aquesta capa es
desprenen tabics que penetren el parènquima separant agrupacions de 20 a 40 acins que
formen els lobulets, cada un d’ells amb una pròpia branca arterial. Els contorns irregulars pot
observar-se des de la superfície de la glàndula.
El teixit tiroides esta format per
agrupacions d’acins o fol·licles plens de
col·loide i rodejades per una xarxa
capil·lar. Les paret dels fol·licles estan
compostes per fileres de cèl·lules
epitelials anomenades cèl·lules
fol·liculars, que formen el component
principal de la glàndula.

ANA ALEXANDRA NEAGU
5
Aquestes cèl·lules fol·liculars secreten les hormones tiroides tiroxina (T4) i triiodotironina (T3),
caracteritzades perquè contenen iode. El col·loide que ocupa l’interior del fol·licle representa
la reserva d’hormones tiroides ja sintetitzades.
Ilustración 2: (A): tall molt fi (B) tricromica de masson
A la perifèria dels fol·licles apareixen les cèl·lules parafoliculars, cèl·lules clares o cèl·lules C,
responsables de la producció de la calcitonina, que te com a funció la disminució de les
concentracions de calci i fòsfor iònic en sang i inhibeix la reabsorció de ions en els ossos.
VASCULARITZACIO
Es una glàndula molt vascularitzada i rep la sang per l’arteria tiroidea superior i inferior. A la
superfície de la glàndula es forma un plexe venós subcapsular que conflueix entre venes
tiroides. Les venes tiroides superior i mitjana drenen a les venes jugulars internes, mentre que
la inferior desemboca al tronc venós braquicefàlic esquerre.
Els vasos limfàtics drenen fins les cadenes ganglionars adjacents. Els de la part superior dels
lòbuls drenen cap als ganglis cervicals, i els inferiors i del istme desemboquen als nòduls
limfàtics prelaríngics.
INNERVACIÓ
La glàndula tiroides rep innervació simpàtica de la cadena laterovertebral cervical; i
parasimpàtica del nervi vagal.

ANA ALEXANDRA NEAGU
6
2- FISIOLOGIA I FUNCIÓ HORMONAL
La tiroides es una glàndula endocrina encarregada de la secreció de es hormones T3 i T4, així
com de la secreció de calcitonina, hormona implicada en el metabolisme del calci.
L’activitat de la tiroides es troba controlada per la adenohipòfisis, mitjançant la producció de la
hormona estimulant de la tiroides o tirotropina (TSH), regulada per la hormona alliberadora de
la tirotropina (TRH) d’origen hipotalàmic.
Les cèl·lules tiroides son capaces de metabolitzar el iode i incorporar-lo principalment en
dones hormones, la T3 i la T4. Aquestes tenen un ampli efecte sobre el desenvolupament i
metabolisme. Durant el desenvolupament fetal i els primers mesos de vida post natal,
aquestes hormones son imprescindibles per el desenvolupament i maduració del sistema
nerviós central i per al creixement. La falta de hormones tiroides en aquestes etapes de la vida
provoquen un dèficit intel·lectual irreversible (cretinisme). En l’adult, les hormones tiroides
tenen un paper essencial en molts processos metabòlics.
Hi ha grans reserves d’hormona tiroidea en la circulació i la pròpia glàndula, pel que es troba
disponible constantment, la biosíntesi i secreció d’hormones es mantén en límits regulats per
mecanismes sensibles a petits canvis en la concentració d’aquestes hormones.
Ilustración 3: Eix hipotalàmic-hipofisari-tiroides

ANA ALEXANDRA NEAGU
7
FUNCIONS DE LES HORMONES TIROIDEES
FUNCIÓ EFECTE DE LES HORMONES TIROIDEES
Desenvolupament
fetal
Mielinització del SNC: l’eix hipotalàmic-hipofisari-tiroides comenença la seva
activitat en la setmana 11. L’absecnia de tiroides produirà un
desenvolupament embrionari viable però amb greus deficiències en el
desenvolupament del SNC i ossi
Termogènesis T3 augmenta el consum d’oxigen i la producció de calor mitjançant un
augment en l’activitat de les bombes Na-K de les cèl·lules de tots els teixit
excepte el teixit SNC, la melsa i els testicles, que necessiten una temperatura
mes baixa i mes estable per el seu correcte funcionament
Sistema
cardiovascular
Millora la contractilitat i capacitat diastòlica miocardica, augmentan el gest
cardíac i la frequencia ventricular
SNA Augmenta l’expressio dels receptors beta-adrenergics, cosa que augmenta la
resposta a catecolamines
Sistema
respiratori
Mante el control hipoxic e hipercapnic del centre respiratori
Hematopoyesis Provoquen un augment en el consum d’oxige que produeix a la vegada un
augment de la EPO que te un efecte directe sobre la hematopoyesis; tot i així
l’hemtocrit no sol augmentar per efecte de la hemodilució i per la disminució
de la vida mitjana dels hematies
Sistema digestiu Augmenten la motilitat intestinal, incrementant el transit, i estimulen la gana
Sistema ossi Augmenten el turn-over ossi amb augment de la sorció i de la formació dels
ossos
Sismte
neuromuscular
Augmenta la velocitat de contracció i relaxació muscular, amb hiperreflèxia,
estimula el catabolisme proteix en múscul esquelètic
Sistema endocrí Estimulen el catabolisme de diverses hormones i fàrmacs
Metabolise
intermig
Estimulen la neoglucogenesis i la glucogenòlisis hepàtica, amb increment de
l’absorcio intestinal de glucosa. També fomenta la lipòlisis amb un augment d
eproduccio d’acids grassos lliure i glicerol
Sistema
tegumentari
Mantenen la pell i estan involucrades en l’erupcio dentaria, en el cicle de
renovació de l’epidermis i dels fol·licles pilosos

ANA ALEXANDRA NEAGU
8
3- PATRÓ HISTOLÒGIC NORMAL
 FOLICLES (F): estructures d’epiteli cúbic en una sola capa, formant esferes plenes de
substancia gelatinosa, anomenada col·loide.
 CELULES FOLICULARS (cf): cèl·lules cubiques, de mida variable segons l’activitat de
la glàndula, però uniforme en cada fol·licle. El nucli d’aquestes es troben en posició
basal i son arrodonides. Citoplasma ric en organel·les, que inclouen grànuls de
secreció.
 CELULES PRAFOLICULARS (C): son cèl·lules grans, de nucli excèntric i amb abundant
grànuls citoplasmàtics. Predominen en la porció mes central de cada lòbul. Son mes
grans que les cèl·lules fol·liculars i es troben dintre de la membrana basal del
fol·licle, sense estar en contacte amb la substancia col·loide.
 SEPTES (S)

ANA ALEXANDRA NEAGU
9
4- TIROIDITIS: DEFINICIÓ, CLASSIFICACIÓ I PATRO HISTOLÒGIC
La tiroïditis es una inflamació de la glàndula tiroides. Inclou un grup de trastorns individuals
que causen inflamació de la tiroides i com a resultat es produeixen diverses conseqüències
clíniques.
La tiroïditis es causada per un atac a la tiroides que causa inflamació i danys a les cèl·lules. La
majoria dels casos son causats per anticossos contra la tiroides. Aquesta es amb freqüència
una malaltia autoimmune, com la diabetis juvenil i la artritis reumatosa.
També pot ser causa per una infecció vírica o bacteriana, causant també una inflamació de la
glàndula.
Pel que a la clínica, no dona cap símptoma que sigui exclusiu de la seva inflamació.
Classificació de les tiroïditis:
TIPUS CAUSA CARACTERISTIQUES
CLINIQUES
DIAGNOSTIC
No totes les proves son
necessaris
T. DE
HASHIMOTO
Anticossos anti-
tiroides, malaltia
autoimmune
Hipotiroïdisme. Casos rars
de tirotoxicosis transitòria
Proves de funció tiroidea.
Proves d’anticossos tiroides
T. SUBAGUDA Possible causa viral Dolor, tirotoxicosis seguida
d’hipotiroïdisme
Proves de funció tiroidea,
anticossos, captació de iode.
T. NO DOLOROSA Anticossos anti-
tiroides, malaltia
autoimmune
Tirotoxicosis seguida
d’hipotiroidisme
anticossos tiroides, captació de
iode
T. POST-PART Anticossos anti-
tiroides, malaltia
autoimmune
Tirotoxicosis o
hipotiroïdisme
Procés de Proves de funció
tiroidea, anticossos tiroides,
captació de iode (contraindicat
si la dona esta lactant)
T. INDUIR PER
DROGUES
Amiodarona, liti,
interferó, citokines
Ocasionalment
tirotoxicosis. Mes freqüent
hipotiroïdisme
anticossos tiroides
T. AGUADA O
SUPURATIVA
Principalment
bacteris, però pot ser
a causa de qualsevol
agent infecciós
captació de iode, aspiració amb
agulla

ANA ALEXANDRA NEAGU
10
Ilustración 4: tiroiditis de Hashimoto
Ilustración 5: A) histologia normal B) tiroiditis granulomatosa aguda C) tiroiditis de Hashimoto

ANA ALEXANDRA NEAGU
11
5- TUMORS DE TIROIDES: DEFINICIÓ, CLASSIFICACIÓ I PATRÓ HISTOLÒGIC
 CARCINOMA PAPILAR
El carcinoma papil·lar de tiroides es una neoplàsia maligna diferenciada de les cèl·lules
fol·liculars d’aquesta glàndula.
Es el tumor mes freqüent i pot ocórrer a qualsevol edat, tot i que la majoria es diagnostiquen
entre els 20 i els 50 anys d’edat amb un predomini en dones.
L’aparició d’aquesta neoplàsia esta relacionada amb l’elevada ingesta de iode i l’exposició a
radiacions ionitzants. El mecanisme mes important es troben en un dany dels fol·licles, el quals
produeixen mes quantitat de TSH i aquesta sobre estimulació es la que causa la transformació
maligna.
La presentació clínica mes habitual es un nòdul solitari i palpable. En un 20-50% dels casos es
dona lloc a la metàstasis a regions cervicals, tot i existir un 15% de metàstasis a altres part de
l’organisme, amb localització mes freqüent al pulmó i els ossos després d’aquest.
Per fer el diagnòstic d’aquesta neoplàsia es farà servir l’ecografia com a prova d’imatge, la qual
es la mes freqüent. Serveix per valorar el numero de nòduls, forma i tamany, així com les
adenopaties cervicals. Però no existeix signes ecogràfics patognomònics d’aquesta neoplàsia.
La PAAF esta indicada si:
- Hi ha presencia de sospita en l’ecografia
- Antecedent de carcinoma papil·lar de tiroides
- Historia familiar
- Antecedents d’exposició a radio en l’etapa infantil-adolescència
- Incidentaloma

ANA ALEXANDRA NEAGU
12
 CARCINOMA FOLICULAR
El carcinoma fol·licular de tiroides (CFT) es una neoplàsia maligna originada en les cèl·lules
fol·liculars. Te una freqüència menor que el carcinoma papil·lar i afecta a pacient de major edat.
Es una neoplàsia que presenta major tendència a la infiltració vascular i a la disseminació a
distancia, particularment al pulmó i ossos.
Es mes freqüent en dones que en homes i es mes freqüent en països amb dèficit d’ingesta de
iode.
El CFT es presenta com una massa única, de consistència dura i habitualment menor de 4cm de
diàmetre. Te un creixement ràpid i tenen un comportament local agressiu.
Pel que fa a la disseminació, es rar que faci metàstasi en un gangli regional cervical, i son mes
freqüents les metàstasis a distancia.
L’ecografia es la prova d’imatge principal utilitzada per la identificació d’aquesta neoplàsia.
L’estudi preoperatori amb proves d’imatge te com a objectiu identificar el tumor primari les
possibles adenopaties cervicals laterals metastàtiques. Per al diagnòstic final es fa un estudi
histològic, el qual requereix una evidencia d’invasió a traves de la capsula del nòdul o la
presencia d’invasió vascular.

ANA ALEXANDRA NEAGU
13
 CARCINOMA MEDULAR
El carcinoma medul·lar de tiroides (CMT) es un tumor neuroendocri maligne que s’origina a les
cèl·lules C o parafoliculars productores de calcitonina, hormona reguladora dels nivells de calci
en sang.
Suposa el 3-4% dels carcinomes de tiroides i existeixen dos variants: l’esporàdica presentada en
la quinta o sexta dècada de vida predominant en dones; i el familiar o hereditari (20-25%) que
apareix en pacient joves amb un comportament mes agressiu.
Esta causat per una mutació a diferents exons del protoncogen RET del cromosoma 10, amb
sobre expressió i sobreproducció de proteïna tirosina quinasa.
La seva presentació clínica es en forma de nòdul solitari o massa cervical. En la majoria de
pacients es troba disseminada en el moment del diagnòstic, amb un 50% d’afectació limfàtica
cervical i un 5% amb disseminació multifocal.
Els símptomes son derivats de la secreció de calcitonina i altres substancies; dels quals son
diarrea, flushing, i síndrome de cushing per secreció ectòpica de ACTH. Tot i que inicialment pot
ser asimptomàtic.
El diagnòstic d’aquest carcinoma es fa mitjançant la PAFF o biòpsia Intraoperatoria. La citologia
mostra un tumor epitelials de característiques poc definides i de difícil diagnòstic inicial. Però els
signes per tenir el diagnòstic encaminat son la intensa positivitat per calcitonina, cromogranina
i CEA; i absència de marcatge amb tiroglobulina.

ANA ALEXANDRA NEAGU
14
 CARCINOMA ANAPLÀSIC
El carcinoma anaplàsic de tiroides (CAT) es una neoplàsia maligna molt indiferenciada de les
cèl·lules fol·liculars del tiroides. Es molt invasiu, de creixement ràpid.
El CAT es un tumor de tiroides infreqüent i suposa l’1-12% dels tumors de tiroides. Tot i així es
el responsable del 39% de les morts per càncer de tiroides.
La seva causa pot ser un estímul prolongat de la TSH i sol presentar-se com una massa cervical
anterior baixa de 5 a 8cm. Es una massa gran i dolorosa.
El 50% tenen clínica: dispnea i disfàgia, així com bradicàrdia, síndrome de la vena cava superior
tirotoxicosis transitòria, síndrome de Horner, etc.
L’ecografia es fa per valorar la seva rapida evolució i valorar l’estadi de les cadenes ganglionars
cervicals, però el TAC es la tècnica de primera elecció davant la sospita diagnostica. Es realitza
simultàniament amb contrast i ens permet observar una massa heterogènia i infiltrant que pot
envair estructures adjacents com la laringe, la tràquea, esòfag, fàscia prevertebral, vertebres i
musculatura, arteria caròtida, i mediastí superior. En el 75% dels casos es troba necrosis i
hemorràgia i en un 60% amb calcificacions. També es troben adenopaties en un 50% dels casos.
Per al diagnostic es fara una PAFF, de la qual els informes seran suggestius del diagnostic de CAT
en un 90% dels casos, amb un 5% de malignitat inespecifica i el 5% restant nomes identificara el
carcinoma direfenreicat existent de base.

Tiroides

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Tiroides

Similar to Tiroides (20)

Tiroides