Kid, el mag de les mil cares - La Novel·la juvenil

KID, EL MAG DE LES MIL CARES
Dedicat a tots els meus amics, família,i també els que hi han participat en aquest llibre perquè sense ells,
aquest llibre potser no s’hagués pogut realitzar.

Pròleg:
Escriure, és una manera de transmetre el que sentim de vegades. Per això, l’any 2004, m’he vaig inspirar amb
el lladre Kaito Kid de Gosho Ayama, per tal que fos una història més divertida i vaig intentar jugar amb
aquest personatge, inventar-me unes noves trames a cada capítol.
Cada història, cada capítol sembla real i cada personatge viurà una trama diferent i més negre, i en cada his-
tòria veurem com el llibre va avançant fins a arribar a la trama final, que encara no podem revelar.
Tot personatge està inspirat en una persona real, és a dir que m’he inspirat en una persona que conec real-
ment i per tant he intentat reflectir tot sentiment i tot cosa vivent per tal que fos més real a la persona això no
vol dir, que us sentiu no identificada amb aquell personatge ni molt menys.
També, dues relacions gais, una amb un dolent Vodka & Shuichi Akai, policia d’FBI,bo. I la que ens des-
cobrirà a través d’en Dei & Shuichi Akai, la més tendra de totes les relacions entre dos nois. També viurem
les trames i les relacions més dures i més negres i vermelles que mai hem viscut en la realitat com potser
la violència de Vermouth o belleses germanes negres.
D’això tracta aquest llibre, viure les mil cares d’un mag que ens sorprendrà amb temes, com la persecució,
la foscor, la trames finals de cada capítol i l’amor de la seva dona Luu. Fàcil d’entendre en el llenguatge, capi-
tols curts i d’altres mes llargs.
L’esforç de l’autor i de les persones que han fet possible que aquest llibre es faci realitat, és molt gran, grandesa
i felicitat, i ara un gran èxit per part de l’autor des de 2004 que ja és una gran obra en KID, el mag de les mil
cares.
1412, És com se’l coneix en Kid de Gosho Ayama, el famós lladre del detectiu Conan. Tots el coneixem per
aquesta gran serie, però aviat el coneixerem també per l’obra del 2004-2019 de Marcvs. On el 2019 la vol pu-
blicar amb gran exit.

NOIR _ CAT
1ªPART
UN RETROBAMENT FATAL :
ES CONEIXEN EN KID & LUU

Capítol 1
Soc en Kid,el lladre
Era de nit, un dia en què se celebrava en un gran banquet en honor a una gran dama, la senyoreta Luu com-
plia 18 anys, ja era tot una dona. I com cada any preparava una gran festa i un gran ball, tenia ganes
de conèixer nous pretendents. Però aquell dia, va marcar molt, un lladre preparava un arriscat pla, robar una
gran joia cristal·lina que havia buscat durant temps. Tot i així, Kid, que és com es deia aquell home misteriós,
disposat a robar el tresor tan buscat, però Kid, va tenir una gran idea, si anava a la festa com Kid, el lladre,
es notaria que anava a robar i no a ballar, per tant durant hores, va planejar un altre pla. Va posar-se el seu
barret de copa blanc i la seva capa blanca i les seves sabates de tacó, i va entrar en el ball de la dama Luu.
Tots sorpresses de la seva gran arribada, la dama es va estranyar i va exclamar: Kid, els teus ulls em so-
nen moltíssim?
El misteriós mag platejat amb el sobrenom de Kid, es va dirigir cap a la dama Luu i va dir-li en veu baixa: Jo
no soc en Raul(1), senyoreta, jo soc un mag molt famós arreu del mon i em diuen Kid, el mag platejat.
Kaitou, havia planejat canviar el nom del mag i posar-li Kid, i Kid seria el nom d’aquell lladre misteriós. Kid,
fent creure a Luu, que era un mag excel·lent i aprofitant una distracció del públic, es va dirigir més enllà del
banquet però la dama Luu, va cridar-li anomenant-lo: Kid! On vas? Encara no m’has fet cap regal miste-
riós mag platejat? Kid, no s’havia adonat del seu error, i va treure’s el barret de copa blanc i d’ell va treure una
(1) Raul: Antic nom d’en Kid, i és com es diu un exnòvio de la dama Luu.

NOIR _ CAT
Flor vermella com els llavis d’aquella dama i va exclamar: Luu, sóc un mag i el misteri neix dins meu, però el
teu somriure fa oblidar els records...
Aquelles intenses paraules, van cridar l’atenció de Luu i Kid va continuar dient silenciosament: Dama els
meus ulls són la mirada del misteri, si voleu descobrir que amaguen els meus ulls, fixa’t per què el misteri
comença quan aquest vestit i els meus ulls es tornen invisibles per tothom...i en acabar aquestes parau-
les, Kid, el mag platejat va desaparèixer però algú havia deixat una nota junt amb aquella rosa vermella i
la dama Luu va mirar-la i va dir: Jo en Kid, el lladre, tornaré a mitjanit, quan els teus ulls reposin del ban-
quet, i m’han portaré el més estimat per una dona, endevines per què he vingut. Kid, el lladre. La dama va
exclamar, que tanquessin les finestres, portes i posessin les alarmes, així cap lladre ni el mateix podria en-
trar, però és que Kid no és qualsevol lladre de veïnat, sinó és com un mag i un lladre el mateix temps i no hi
ha res que aturi els seus veritables propòsits.
Capítol 2
La mirada d’un lladre misteriós. El robatori a la gran mansió Luu.
Luu, la dama no estava tranquil·la, les paraules del mag Raül i les paraules d’en Kid eren intenses i miste-
rioses, per això Luu, va contractar un gran ajudant, ple de màgia i valor, i preparat per enfrontar-se con-
tra Kid, el geni platejat. Però qui havia contractat la dama Luu, per fer front en Kid? Mentre en Kid des
de fora de la mansió preparava el seu propòsit, com podria robar la joia cristal·lina dels Luu’s , si estava tot
tancat. Però Kid va tenir una gran idea. No importava que estigués tot tancat finestres i portes incloses, per-
què la màgia pot fer-les obrir, i les il·lusions poden fer creure a la gent el impossible de creure.. Quines idees
tenia pensades el lladre Kid, perquè la joia sortís pel seu compte.. Doncs tenia una idea, si la dama s’havia
enamorat de la seva mirada, perquè no utilitzava aquesta tècnica per embruixar a la dama i així fer que
ella treiés la pròpia joia. La dama i en Kid es van retrobar i Luu confiada amb el mag platejat, Kid va utilit-
zar la hipnosi una tècnica que el mateix Kid havia utilitzat en altres robatoris. Va adormir la dama, estira-
da còmodament al llit, Kid, iniciava el seu diabòlic pla genial, però Kid tenia més trucs amagats en les màni-
gues. La dama es va despertar i Kaito/Kid va creuar les mirades amb ella i ella va resoldre el misteriós enigma,
la gran joia que buscava no era material real sinó una cosa que les noies a vegades volen que els hi faci, un
dolç petó en els llavis. La dama i Kid es van fer un dolç petó, i tots dos van entendre, o almenys ell va enten-
dre i va deixar clar, que aquell no seria l’últim trobament amb Kid, que lluitaria per més petons tan dolços
com aquells. I la dama va exclamar: Quin rostre amagues sota la teva dolça mirada?, segur que amagues la
d’un noi, maco, bonic i dolç com el teu trist petó oi?, Kid va sorprendre’s que Luu hagués endevinat part del
seu jo interior i això el va fer que li caiguessin llàgrimes d’emoció i va entendre que aquella dama era la pri-
mera dona que l’havia fet plorar de debò i que no oblidaria aquell petó i li va dir tristament: Jo seré un lla-
dre, però si no hagues entrat en aquesta mansió no hagués conegut una dama i aquesta dama no m’hagués fet
plorar per primer cop i això és el que vull que sàpigues, que sempre em tindràs pel que tu vulguis, perquè tu
ets molt important... Fins aviat dama de la nit blava. Luu es va emocionar i va respondre: Jo tampoc oblidaré
el teu somriure trist i tampoc oblidaré que el veritable propòsit fos jo realment, tinc molta sort, que els lla-
dres s’ho juguin tot per una dama com jo...i això em fa feliç per dins i per fora. Fins aviat, lladre misteriós del
barret de copa blanca.
Capitol 3
L’Enamorament d’un Lladre i d’una dama
L’endemà d’aquella festa galant, Luu es va aixecar del llit, i a sobre de la tauleta, es va trobar una carta miste-
riosa, amb el segell d’una rosa blanca i obrir aquell sobre... d’una misteriosa olor, se sentia intensament. Va ser
aleshores quan la dama de la nit, llegia amb els ulls mitj tancats però encara era capaç de saber el que posava
aquell full de paper de color sèpia.
Estimada Luu
“Misteriosa dama que conquereix de nit a homes galants. Cabells llisos, i cor encongit. Llàgrimes que cauen

com tristes paraules del teu cor melancòlic. Enamores al meu cor amb el teu somriure, i els teus ulls brillen
amb la intensa llum que atravesso al cel amb la meva gran capa. Barret de copa jo porto dia i nit, una rosa
blanca jo et llanço a mitjanit... i els meus ulls brillen per veure el teu dolç rostre, gran bellesa...”
Kid, el lladre de les mil cares.
Kid, havia escrit aquella misteriosa carta i la dama saber-ho, el seu rostre li va canviar, estava ben vermella,
com si fos l’enamorament d’un jove. És veritat, Kid, era galant i un lladre, però tot i així havia tingut l’amabili-
tat d’escriure a la dama i de dir-li boniques paraules, això volia dir, que aquell era el començament d’una gran
bonica amistat? Volia dir, que Kid, havia conquerit el cor d’aquella bonica dama. Tot i així, aquella mateixa
nit, una misteriosa ombra vigilava a la dama...de cop i volta...Luu va guaitar el balcó i va veure com aquella
mateixa ombra es veia entre els núvols del cel...i una veu la cridava des de lluny Luu!!!!!!!!! - cridava aquella
misteriosa veu. De cop i volta, va aparèixer del no-res, Kid amb la seva capa i barret de copa i va exde dir la
gran veritat.
Capitol 4
Kaito Kid i la rosa negre de Vermouth (1ªpart)
Una boira espessa, tapava el gran cel blau, una boira que va fer despertar a Vermouth, una antiga
lladre i companya de Kid, en el passat. Que havia fet despertar a Vermouth, havia sigut l’amor entre Kid i Luu,
o alguna joia perduda en el temps? Kid notava com una antiga ombra s’acostava cap a ell i a la dama. Luu li va
preguntar - Que et passa Kaito? Kaito li va respondre - T’explicaré un secret, millor dit el meu passat. Kaito
estava a punt de fer saber a Luu, el seu passat...
Us explicaré una història que tinc temor el sentir-la.però el pitjor, és que forma part de la meva vida com a
lladre, com a ser humà i com persona d’aquest món. Jo em dic Kaito Kid, sóc un lladre i sóc únic en el món,
però hi va haver un cop, que jo no era únic en el món. En aquella època, en què jo cometia grans robatoris, a
la gran ciutat la policia metropolitana, buscava una organització de lladres format per científics, però em vaig
assabentar, que en aquella organització que la policia investigava fa temps, hi havia una noia jove, era cientí-
fica i l’anomenaven Vermut però quan la vaig investigar més a fons, la cosa va canviar i la noia jove científi-
cas’anomenava Vermut però també l’anomenaven com a la beguda, “Vermouth”.
Aleshores vaig a donar-me’n que aquella organització no hi havia científics, sinó que el que feien realment.,
era, investigar i experimentar sobre l’ésser humà i la seva genètica, fabricaven nous fàrmacs que curarien les
malalties hereditàries, però algú no va funcionar, i es van assabentarque hi havia algú que els estava investi-
gant..i Vermouth, va saber que Kid, el lladre estava interessat en els seus experiments científics. I en van bus-
car per tot arreu. Vermouth em va voler comprar amb diners, volien experimentar amb lladres com jo, però
m’hi vaig negar, però l’organització no em deixava en pau mai. Fins que vaig saber que una gran baronessa
complia 18 anys i feia un gran banquet, i que la baronessa tenia una joia ben buscada pels lladres com jo.
Vaig decidir robar-te a tu, però no vaig poder.i Vermouth que sabia els meus plans contra tu, em va proposar,
que li donés la joia a canvi jo rebria una certa quantitat de diners pel treball de robar la teva joia blava. Però
m’hi vaig negar, i qui m’hagués dit que m’acabaria enamorant d’una dama tan bella, i tan maca com tu.
Capitol 5
Els proposits de l’organització (2ª part)
En Kid tot just després d’haver explicat la seva història, va notar com una ombra ben negra a travessava el seu
cos, i com la por s’introduïa en el seu cos de lladre. La dama de la nit li va preguntar - Kid, et passa alguna
cosa? Estàs molt pàl·lid. Kid li va respondre - Alguna cosa em diu que l’organització m’està buscant i crec que
no és per agrair-me res, sinó ben ve el contrari. Kid tenia raó, Vermouth havia escampat el rumor de la joia
blava de la baronessa Luu i l’organització s’havia instal·lat a la ciutat per tenir controlat el lladre Kaito Kid i a
la petita Luu, la gran dama de la nit. Gin i Vodka, preparaven amb la Vermouth, un propòsit malvat, i estaven

NOIR _ CAT
convençuts que en Kid no s’hi podria negar aquesta vegada.
Però Gin i Vodka, també es podrien haver equivocat en preparar el seu propòsit contra en Kid i la dama de la
nit. Ara sí que Kid i Luu corrien en greu perill, perquè el seu destí estava en mans dels homes de negre, una
organització experimental en l’ésser humà. Potser Vermouth tenia un propòsit que seria favorable per en Kid,
pero això només es podria saber ben aviat, per l’ombra que tapava els núvols del cel, estaven a punt de dir la
gran veritat
Capitol 6
Kid, atacat per Gin i Vodka (3ª part)
Kaito Kid estava molt amoïnat pel que podria fer-li aquella organització negre.. mentres Gin i Vodka ideaven
el seu propòsit pla junt amb Vermouth.
Gin i Vodka, fa temps eren perseguits per un agent del F.B.I. Però Vodka el va ferir amb la seva arma..i van
utilitzar una bomba de gas.i van escapar a temps. El que no sabien és que aquell agent anava darrere de l’or-
ganització des de fa temps enrere, des d’un descuit de la Vermouth en una funció teatral. L’Agent de F.B.I. Es
diu Suichi Akai, un membre conegut pels homes de negre i sobretot per Vermouth, coneguda amb el nom
d’una actriu popular. Suichi Akai, era membre del F.B.I. En secret però guardava molts secrets en realitat un
d’ells estava relacionat amb un membre negre, en Vodka. A la ciutat va arribar un rar personatge, anome-
nat Cavaller Galant, capa negre i barret de copa negre, i portava una rosa vermella que les tirava a les seves
admiradores, no se li coneix cap nom en concret i venia a visitar una amiga d’infantesa, que només la recorda
per la seva llarga cabellera rossa. Luu va notar una sensació rara i va exclamar: És impossible que tingui la
mateixa sensació de quan tenia pocs anys.és possible que sigui la persona que em penso que és. Luu i el cava-
ller galant es coneixien realment, havien sigut amics quan eren petits.però ell havia marxat amb la seva famí-
lia de la ciutat quan tenia 12 anys. Luu no havia tingut notícies d’ell fins que aquell dia. Aquella mateixa nit, en
el balcó li esperava algú molt important...algú li havia tirat una rosa vermella, bonica i de bona olor. Però qui
havia sigut capaç de llançar aquella bonica rosa vermella en el balcó de la dama Luu? Mentre Kid, investigava
als fets que envoltava a la secreta organització negra i mentre l’organització negra prepara el seu contraatac de
venjança pels fets del passat d’en Kid.
Capitol 7
Un sentiment que mai s’oblida.
El retrobament de la dama Luu i el misteriós cavaller de les roses vermelles
Luu aquella nit no va poder dormir, de l’angoixa que tenia, i de la misteriosa rosa que havia rebut per part
d’algun admirador secret. A poc a poc Luu anava sabent que aquell admirador ja el coneixia i que en el passat
havia sentit més que amistat per aquell admirador. Aquella nit Luu va somiar en el seu passat i va descobrir la
identitat d’aquell galant cavaller..(2)
En el passat de Luu....
Luu l’havien educat d’una manera diferent als altres nens i nenes, abans d’educar-la pel seu futur com a dama,
quan era petita, Luu va conèixer a un nen, que es deia Marcvs, era fill d’italians. Luu es va fer molt amiga
d’aquell nen, i van anar junts a l’escola primària , va ser quan Marcvs va confessar els seus veritables sentiments,
i Luu també. Tot i les seves diferències en la societat, van sortir junts, però pocs mesos després Marcvs va tornar
a Italia i Luu es va convertir en una joveneta dama. Luu al veure que el seu admirador, podria ser en Marc-
vs, va exclamar: Si fos ell, tinc ganes de veure’l , però no puc estimar-lo i cop i volta va sentir soroll en el balcó
i Luu va exclamar: Hi ha algú? Luu va caminar cap a la finestra, va obrir-la i no va veure a ningú, i en un racó
del balcó hi havia una carta i una rosa vermella, Luu ho va agafar, i estranyada va llegir la carta que deia les se-
güents paraules:

Estimada Luu:
Com ja sabràs, ja no sóc un misteri per a una dama com tu, com deus saber, si ho has encertat, sóc en Mar-
cvs, i he vingut al Japó des de la bella Itàlia on he viscut tot aquests anys. No he pogut oblidar el dia en
què ens vam conèixer tu i jo en aquell pati d’escola, on tu vas caure i jo et vaig ajudar, eixugar-te les llàgri-
mes dels teus ulls, t’enrecordes? Va ser allà, on vaig saber els meus sentiments cap a tu, però era molt petit encara
per saber el que era l’amor, va ser als 12 anys quan vaig saber el que era i vaig fer un pas endavant, i t’ho vaig
confessar que t’estimava i tu aleshores em vas fer un petó a la galta de la meva cara. No oblidaré aquell dia del
llibre, quan tu em vas regalar un diari en blanc i tu em vas dir que era per escriure el primer que ens passes pel
nostre cap. Vam viure molts bonics moments, però els 16 anys va ser quan els meus pares i jo vam anar a viure
a Itàlia, on havia nascut. Va ser aleshores que vaig intentar d’oblidar-te però cada vegada que veia les fotos de
quan jo era petit i veia el teu rostre, el meu cor no parava de bategar, i quan vaig complir els 19 anys, vaig decidir
anar-te a buscar i aquí estic, dient-te el que sento per a tu, i dir-te que no he oblidat ni he deixat de pensar en tu,
els teus llavis, el teu bonic somriure....i els teus ulls. Luu vull estar amb tu, és l’únic que et demano, ara podem es-
tar junts, ningú ens podrà separar, el nostre destí era trobar-nos i estimar-nos per sempre. I així serà el nostre fu-
tur. Luu potser tu has trobat un noi que t’estima com jo t’estimat, pero no oblidis que ja sóc aquí amb tu. No vull
posar-te en un compromís, tu decideixes, com vas fer un cop, t’enrecordes, va ser l’última vegada que vam que-
dar, tu em vas prometre, que m’estimaries, i que m’esperaries a Tòquio i que no estimaries a ningú, només a mi.
Un amic que t’estimarà sempre. Marcvs.
Luu es va emocionar amb aquella dolça carta, i de cop i volta va sentir uns cops i uns sorolls que provenien
del balcó. Luu va caminar sense fer gaire soroll, i va xiuxejar: Hi ha algú? , una veu tremolosa va contes-
tar: Sou vos, dama Luu? Sóc jo en Marcvs, puc entrar? Luu va obrir el gran finestral que donava al balcó
i Marcvs va entrar-hi, Luu en veure’l el va abraçar, no ho va poder evitar. Però Marcvs va notar alguna cosa
rara en ella. Luu va exclamar: Feia temps que ens ho veiem, però que tens, perquè em mires d’aquesta mane-
ra? Marcvs no va poder evitar a preguntar-li: Que us passa dama meva? Que heu conegut algun noi, men-
tre jo era a Itàlia? Luu va mirar-lo i amb sinceritat li va contestar: Doncs si, he conegut un noi al qual estimo,
i l’estimaré. Marcvs fa molt que et veia, els sentiments que sentia quan tenia 15 anys no són els que sento ara,
que en tinc 18. Ho entens? Marcvs, no es va queixar, ni va plorar, semblava que entengués aquelles parau-
les, i aleshores va exclamar: Luu puc demanar-te un favor? Vols que recordem plegats el que hem viscut tots
aquests mesos.? Luu no s’hi va negar , però mentre recordava els moments feliços amb en Marcvs li van saltar
unes llàgrimes i aleshores Marcvs li va dir: Perquè plores dama Luu, no ploris, vull que aquesta cara tingui
un bonic somriure. Luu va quedar immòbil per un instant, va exclamar: Marcvs, ho he recordat, he recordat
el dia que ens vam conèixer tu i jo, en aquell pati d’escola, un dia de pluja, jo vaig caure i vaig fer-me mal el
genoll, vaig plorar, i tu per calmar-me el dolor em vas dir: Perquè plores? No ploris vull que aquest rostre teu
estigui ple d’alegria, que tingui un bonic somriure. Marcvs va exclamar: Me’n alegro,
que t’hagis recordat, d’aquell dia de pluja, va ser el dia que ens vam conèixer, no oblidaré mai aquella nena
que va caure però que malgrat, el que s’havia fet mal, somreia tot l’estona. Luu li va dir: No vull que tu esti-
guis trist, pel que sento per en Kid, però vull que sàpigues, que he oblidat als mesos que tu i jo vam ser fe-
liços..d’això no en dubtis mai. Marcvs va somriure i va dir ben content: A reveure dama meva, Luu sigues feliç
amb en Kid, i no oblidis, aquesta trobada, després de tants anys sense veure’ns. T’estimo com a amiga i com a
dona, t’has convertit en una doneta de cap a peus, d’això no en dubtis.
(2)Cavaller galant : Un amic del passat de la dama Luu. Ara convertit en cavaller galant.
Capitol 8
L’organització Negre en marxa.
Un retrobament fatal amb en Vodka... l’indecis Suichi Akai, un de l’F.B.I.
Després del trobament entre Luu i el cavaller de la nit i de recordar bells records d’infantesa, l’organització ne-

NOIR _ CAT
gre comença a posar-se en moviment, per idear el seu nou pla: ingerir un fàrmac capaç d’empetitir, o matar
les víctimes que l’ingereixen. Aquest fàrmac està en fase de prova, segons Vermouth, és l’arma definitiva per
liquidar el lladre Kid i trencar l’enllaç que l’uneix aquella dama rica Luu.
Però de sobte, en un carreró sense sortida, hi havia una ombra molt sospitosa i que anava dient i repetint.
Em diuen Suichi Akai, membre numero 360145 del F.B.I., treballo a la recerca de proves que incriminin a
una organització que empaito des de fa temps, es diu BLACK ORGANITZATION, també anomenada, els
homes de negre, una banda que treballa en fàrmacs nous i en fase de prova. Segons els meus superiors, hi
treballen un tal Gin, Vodka i un tal Tequila.però darrere d’ells hi treballa una actriu molt coneguda al Japó
actual, Chris Vineyard, però a l’organització és coneguda com a Vermouth. Encara que sembli mentida, tots
els membres tenen nom de beguda alcohòlica, i si tenen a veure amb la doctora Haibara, serà pitjor per-
què això implicarà que l’organització és ajudada per la doctora Ai Haibara, també coneguda com a She-
rry l’actriu, en la fabricació del fàrmac nou i això serà molt greu, potser seran uns anyets a la presó com
a mínim. Dir-vos que treballo amb l’americana policia Jodie i que els meus pares que també eren agents del
F.B.I. Van treballar durament per tancar al cas de l’organització negre i no pararé fins a veure complet l’esforç
dels meus pares i veure entre reixes l’actriu Chris Vineyard, la mala fama se la buscat ella mateixa no tro-
bes Jodie? Jodie, estava al seu Porsche, i mentre li deia l’agent – Si treballo amb tu Suichi és per saber la veritat
de la mort del meu pare i la meva mare i d’aquell incendi, que hi va haver a casa meva i també esbrinar, si té a
veure amb la frase: A secrets makes the woman.woman. Suichi es va quedar parat..com si hagués vist un
fantasma i Jodie va veure a la llunyania del carreró on estaven parats, que hi havia dos homes ben sospitosos,
amb gavardina i barret negre , un amb cabells daurats i l’altre cabell castany curt...només podien ser ells, en
Gin i en Vodka. Però que devien fer allà a la llunyania dl carrer , amagats, com si fessin alguna cosa dolen-
ta i de sobte, Jodie va cridar: - Atureu-vos, F.B.I. Esteu arrestats, Gin i Vodka! Suichi va correr darrere d’ells
pero en Vodka li va pica l’ull i li va fer un somriure maliciós.. Que havia volgut significar aquelles mirades i
somriures d’en Vodka cap en Suichi? Vodka i Gin, al veure en Suichi i la Jodie, van apretar a córrer. En Sui-
chi va quedar immòbil i la Jodie en aquell moment va veure una ombra estranya en aquell carrer, que devia
ser aquella ombra del qual Jodie li recordava a una persona coneguda. Suichi li va preguntar: Jodie et passa
alguna cosa? Sembla que hagis vist un fantasma? Jodie li va respondre tremolant: Aquells cabells daurats,
somriure maliciós i aquella misteriosa frase tenen a veure amb una persona, que recordo com si la conegués
d’algun lloc, i recordo que el seu nom tenia nom de licor, però ara no caic en el seu nom. Jodie, havia recor-
dat algú del seu passat, havia recordat alguna cosa relacionada amb unes paraules que havia sentit quan era
petita, “a secrets makes Woman woman” i sabia que estava ben a prop de saber la veritat del seu passat. Sui-
chi Akai i Jodie van pujar el Porsche del F.B.I. I es van dirigir cap a la comissaria central del Japó, on Jodie re-
sidia com a estrangera. El cap de policia, els va ordenar que detenguessin els homes de negre, abans no sigui
massa tard. Suichi i Jodie li van preguntar: Quina raó hi ha per detenir-los?- el cap els hi va respondre – Se-
gons m’han dit, hi ha molts laboratoris que han tancat perquè hi ha algú que controla la medicina i ho contro-
la quasi tot, no sabem si els homes de negre estan darrere d’aquests fracassos i aquests controls...però estem
segur que hi ha algú a la recerca de la medicina definitiva, una medicina possible de curar malalties incura-
bles.Suichi li va preguntar: I quin mal hi ha en curar malalties impossibles?
El cap de policia li va dir: Suichi, aquest no és el problema, el problema està en la medicina al qual intenten
fabricar i experimentar, un medicament difícil en el món, una càpsula capaç de matar a la gent i això és un
problema no legal en aquest món actual. Vull que els deteniu immediatament i busqueu una tal Vermou-
th, diuen que és qui ho maneja tot. Jodie va repetir: Vermouth? És clar , és Vermouth qui va matar el meu
pare. Suichi hem de buscar aquesta Vermouth i parar-li els peus, abans no hi hagi més víctimes, qui sap si la
clau del meu passat, és la mateixa persona que planeja experimentar amb aquesta càpsula mortal e il·legal.
Suichi Akai i Jodie van pujar al Porsche, i van voltar per tot el Japó buscant noves pistes sobre Vermou-
th, mentres Luu estava decidida aclarir els seus veritables sentiments cap a Kaito Kid i deixar-li les coses
clares al cavaller de la nit. Em sap tant de greu que per culpa meva, te’n vagis d’aquesta manera – Li va
dir Luu al cavaller de la nit, qui s’anava trist però Luu li va dir – Algun dia ens retrobarem de nou? El cava-
ller de la nit li va contestar: Potser el destí ens tornar a unir... T’estimo i t’estimaré sempre, sempre seràs la
meva princesa dins del meu cor..no oblidis Luu, lluita pels que t’estimis de debò i no oblidis el que et dic,

protegeix-lo si això és el que vols. A reveure! Luu li van saltar les llàgrimes dels ulls, mentres el cavaller del
seu passat s’anava.
Capitol Special
Un enfrontament amb l’organització negra.
La cara oculta de Vermouth i una traició negra vestida de blanc
Jodie i Shuichi Akai anaven amb el seu Porsche per la ciutat japonesa, quan de sobte van veure a Gin, Vo-
dka i Tequila en una botiga farmacèutica i Jodie va dir en veu baixa: Shuichi no ho trobes massa sospitós tot
plegat? Perquè s’haurien de molestar en anar en una farmàcia, quan ells ja tenen un laboratori on hi és pos-
sible fabricar drogues tan potents com les que estan fent, segur que la Doctora Haibara no sap per qui deu
treballar-hi. En Shuichi va contestar: Segur que darrere de tot això, hi ha la tal Vermouth. Segur que aquesta
droga és molt perillosa perquè l’FBI vulguin detenir aquests individus. No creus? Jodie de sobte va sentir un
soroll de pistola i va exclamar: I aquest tret? No em diguis que en Gin i en Vodka junt amb en Tequila han
disparat la pobra farmacèutica d’aquella farmàcia d’aquí davant. En Shuichi va respondre: És molt possi-
ble Jodie, que el que vulguin en Gin, en Vodka i Tequila és esborrar el seu rastre i d’aquesta manera, des-
pistar perquè no els seguim, No creus Jodie? - De cop i volta, Jodie va obrir la porta del cotxe i es va dirigir
suaument a la farmàcia i als seus ulls van veure la farmacèutica estirada immòbil pel tret d’en Vodka. I de
cop i volta, Jodie va sentir el soroll d’unes passes i sense fer soroll ni tocar cap objecte del lloc dels fets, es va
girar. En Tequila havia entrat perquè havia sentit soroll, en veure que no hi havia ningú, va girar i es va trobar
cara a cara amb Jodie. Tequila no s’ho esperava, i quiet, Jodie va exclamar: Ho sigui que eres tu qui ha entrat,
Tequila, perquè mateu a una persona innocent, i després esborreu el vostre rastre, que potser amagueu algú,
que la policia no ha de saber o és que esteu fent alguna cosa que no es legal, respon-me imbecil! Que no
m’escoltes potser? Tequila li va dir : A secrets makes woman a woman Jodie va quedar immòbil i això li va
donar a Tequila l’ocasió d’escapar-se amb en Gin i en Vodka amb el seu cotxe negre. Mentre Shuichi Akai va
entrar més tard a la farmàcia i va veure com Jodie plorava però anava dient: Maleïda, Vermouth, penso
detenir-te el més aviat possible i fer-te pagar tot el mal que m’has fet i venjaré el meu pare, d’això no en
dubtis... Shuichi al veure-la, va entendre que no havia superat el seu passat i això significava que seria molt di-
fícil detenir els sequaços de la Vermouth. Shuichi Akai va informar James Black de la situació però li va dir
al seu cap de policia, el seguent: “ Prometem Cap, agafar a Vermouth el més aviat i no pararem fins a dete-
nir-la, sinó la detenim Jodie no podrà descansar en pau, ho enteneu James? - James Black va respondre: En-
tenc a la Jodie, jo el seu lloc faria al mateix, no en dubtis Shuichi.
Gin i Vodka van arribar al laboratori de l’organització negra i va avisar a Vermouth del que havia pas-
sat a la ciutat. Vermouth va exclamar plena de ràbia : Que? Que la policia us persegueix? Però com pot
ser que l’FBI sàpiga els nostres plans sobre la droga que estem fent? Gin li va explicar, que la policia havia des-
cobert el cadàver de la farmacèutica i que en Shuichi Akai i una tal Jodie els perseguia, però que els han des-
pistat i que no creia que els hagués seguit fins al laboratori. Però en Gin s’equivocava de nou, la Jodie els havia
seguit la pista fins al laboratori, i en Vodka va sentir una sirena de policia, quan de sobte van sentir una dona
exclamant: Esteu rodejats, Vermouth sabem que estàs aquí i que amagueu una cosa molt important, si no vols
ser ferida de bala, surt amb les mans al cap i no et dispararem. Vermouth en sentir les paraules de l’agent Jo-
die, va agafar la seva arma més potent, i un dels franctiradors de l’organització va sortir per la porta del
darrere amb la seva arma també. Shuichi Akai va exclamar: Que surtin també en Gin i en Vodka, sense resis-
tència. Vermouth va avisar en Vodka i en Gin i els hi va dir: Sortiu amb aquestes armes, hem de parar-los els
peus, abans que no sigui massa tard. En Vodka va sortir, i en Gin va ser el pròxim en sortir...i la Vermouth va
sortir sense cap problema, però va sortir amb el seu millor disfressa, la del doctor del laboratori. En Shui-
chi va detenir en Gin, però Vermouth li va disparar i en Vodka va córrer i el va intentar protegir i en Gin va
exclamar: Però que fas Vodka protegint aquest agent, que no saps del que poden fer-nos. En Shuichi li va
donar les gràcies i en Vodka li va dir: No ho hauria d’haver fet. Aleshores Jodie va disparar a Vermouth, i li
va destruir la mascara de la disfressa, Vermouth que no s’ho esperava tampoc va exclamar: No m’ho esperava
que la filla d’aquell agent amb podria disparar amb tanta força, el teu pare també es va resistir, encara que les
seves últimes paraules van ser per tu Jodie. Jodie li va dir: Vermouth m’estàs enganyant, per molt que vulguis
enganyar amb les teves paraules, això no canviarà el vostre destí. Vermouth li va exclamar: No et pensis, que

NOIR _ CAT
has guanyat agent Jodie, el teu pare tenia aquesta mateixa mirada al veurem, tenia ràbia pel que feia, i ara que
no el tens podré acabar amb aquest dolor que tens en el teu cor. Gin, Vodka, dispareu. Aquests agents em
molesten en els meus plans. No penso rendir-me tan fàcilment Jodie, i ara si em disculpeu, tinc coses més im-
portants que ser detinguda pels agents de l’FBI, no oblidis “A secrets makes woman woman”.. Fins aviat Jodie.
En Shuichi i la Jodie estaven a punt de ser disparats per en Gin i en Vodka que no tenien gens de sentiments
dins del seu cor, només tenien foscor, i tristor. En Tequila que s’amagava en els laboratoris i Vermouth que
ho mirava amb un telescopi esperaven en Vodka que disparés i aleshores Tequila va exclamar: Vermouth, la
porta del laboratori no s’obre, alguna cosa no funciona.
Vermouth va cridar en Gin i en Vodka que no disparessin, i van dirigir-se cap al laboratori. Però a l’entrar, la
doctora Haibara Ai havia desaparegut, però el terra hi havia vidres, algú s’havia pres la droga i havia segrestat
la doctora Haibara i això feia que els plans de l’organització és poguessin trencar-se per sempre.
En Shuichi Akai li va dir a Jodie : I si la mateixa doctora s’ha pres la comprimida droga per fugir dels se-
quaços de Vermouth i així feia que els plans de Vermouth és trenquessin per sempre. Jodie li va respon-
dre: No crec que aquesta tal Haibara vulgui trencar els seus plans prenent-se un comprimit tan perillós
i això prenent-lo sense saber en les seves conseqüències i si fos veritat, Vermouth estaria ben emprenyada
i voldria matar a tothom o almenys jo penso això. De cop i volta, en Vodka va sortir a la recerca d’en Shui-
chi Akai i alguna cosa inesperada estava a punt d’ocórrer entre ells dos. Gin que havia vist com es miraven
aquests dos, tot seguit van informar Vermouth, que algú la volia trair, que algú escaparia de l’organització
amb l’ajut d’en Shuichi Akai, però en Gin no s’havia equivocat, en Vodka tenia intencions de fugir, i deixar els
sequaços de Vermouth. Vermouth en saber-ho, va córrer i va veure amb els seus propis ulls com es miraven
en Shuichi i en Vodka com dos enamorats i aleshores en Vermouth va exclamar: No m’ho puc creure, que
l’enemic de l’FBI s’hagi enamorat d’un d’ells, és impossible, ha ha ha. Vermouth no s’havia equivocat, s’havien
enamorat, però algú estava a punt de passar i era exactament, en aquell moment que en Shuichi li va proposar
en Vodka una cosa, que deixés l’organització i que anés a viure amb ell, però Vermouth no volia que algú com
ell traís l’organització i aleshores el franctirador va disparar a Jodie al braç esquerre i aleshores Shuichi va
començar a cantar-li una cançó a en Vodka i va ser quan en Shuichi es va declarar cap en Vodka.
La remor de les Onades:
La remor de les onades ha dut al meu cor melangia, melodia subtil i transparent per l’amor absent.
Si et tingués aquí, just al meu costat, em recolzaria en tu
i, mostrant quins són els meus sentiments, parlaríem francament.
I ara ja no vull res més si tu ets amb mi,
si tu ets al meu costat...
Mira’m, doncs, només a mi i a ningú més,
because I love you
I és quan en Vodka al sentir la sinceritat d’en Shuichi Akai cap a ell, va comprendre que l’estimava de debò i
va decidir que el camí correcte era està amb ell i així va ser com Vermouth plena de ràbia i gelosia, va com-
prendre que en Vodka triava la justícia i això volia la traïció i Vermouth va decidir que en Vodka pagaria pel
que havia triat i així faria Vermouth a partir d’ara. Vodka va exclamar: Gràcies per haver-me salvat dels
homes de Vermouth. Gracies.
Vodka va ser alliberat dels sequaços de Vermouth gràcies a l’ajut de l’FBI, en Shuichi Akai va respirar profun-
dament el saber que allò que sentia el seu cor sabia poder alliberar, aquell seria un dia inoblidable per
l’agent Shuichi i per en Vodka. Mentre Vermouth planejava com venjar-se d’en Vodka per haver-hi traït a ella
i a l’organització negra, va ser aleshores com en Tequila se li va ocórrer un pla genial i malèvol, introduir
la càpsula de l’organització entre els objectes d’en Vodka i fer així que se l’empasses, però en Vermouth no ho
tenia gens clar el pla d’en Tequila així que va ocórrer el membre més temut de l’organització negra, l’ano-

menaven Pisco, i seria ell qui executaria el pla d’en Tequila, però en Tequila s’hi va oposar i això va fer
que Vermouth acceptes el pla segons en Tequila, i amb l’ajut dels franctiradors de l’organització, va citar en
Vodka a una zona apartada de la ciutat, que coneixia més bé que mai i va ser aleshores quan en Shuichi li va
preguntar en Vodka : On vas si es pot saber?- En Vodka no sabia que contestar a la pregunta d’en Shuichi,
temia en què fos descobert i això faria posar n’evidencia, que en Tequila l’havia citat a la ciutat, a la llum de la
lluna. Així que li va respondre sense cap dubte: Vaig a fer una volta, tinc una mica de maldecap i vull esvair el
meu cap. En Shuichi innocent com mai li va dir: D’acord, no tardis massa. Tot confiat, Vodka va anar al
carreró on en Tequila l’havia citat, però quan en Tequila es va trobar en Vodka, no era pas per parlar dels vells
temps en l’organització, sinó que era per passar comptes per la seva traïció a Vermouth i a l’organització
i això significava que ben aviat moriria com un perdedor en el joc més fosc, i en un carreró desconegut per la
gent. Així que en Tequila li va preguntar:
Perquè Vodka ens has fet això? Perquè de cop i volta t’has tornat bo? Que potser en Vermouth no t’ha tractat
com et mereixies o que, respon. Vodka va quedar immòbil sota aquestes preguntes d’amenaça de mort.
Semblava com si en Tequila el volgués matar amb la seva mirada i aleshores de la foscor més fosca
va aparèixer la Vermouth exigint-li que contestés. Aleshores Vodka va respondre, amb una veu d’espantat: No
us volia trair, m’heu d’entendre, que mai heu estat enamorats d’algú o que Tequila – Vermouth el va mirar i la
va respondre – Cap membre de l’organització es pot enamorar del nostre enemic i pel que es veu tu ho has fet
i això té un preu Vodka, i no puc perdonar els traïdors com tu, ho sabies. De cop i volta es va sentir un tret de
pistola i tot seguit es va sentir com un dels franctiradors exclamava: Vermouth! L’FBI! És aquí! - Tequila va
fugir i Vermouth plena de ràbia, no va poder executar la seva venjança pero va exclamar – Vodka, t’has pogut
salvar, però la pròxima no tindràs tanta sort, que et quedi molt clar, els traïdors no els volem a la nostra
organització.
Des de el lluny, una sirena es va sentir, era l’agent Jodie, que havia sigut avisada per en Shuichi Akai que
estava preocupat per en Vodka, la Jodie li va exclamar: Vodka, no et pots queixar, tens un novio que no te’l
mereixes, ell sí que t’estima de debò, lluita i no el perdis mai. Perquè agents com aquests no es troben cada
dia.
Gràcies a l’FBI, Vodka va poder salvar-se altre cop dels sequaços de Vermouth. Mentre, en un racó de la
ciutat va aparèixer una nena rossa amb ulleres i amb una bata blanca de laboratori, segons la identificació de
la bata que portava, era la desapareguda doctora Haibara Ai, de l’organització negra. Shuichi Akai va diri-
gir-se al lloc dels fets amb l’agent Jodie, segons Jodie, la nena era aquella doctora transformada en una nena
de 7 anys. Shuichi li va preguntar: És impossible que sigui la mateixa doctora, això voldria dir, que en aquell
laboratori va passar alguna cosa relacionada amb la càpsula en la qual hi treballaven, això voldria dir que
aquesta nena és la clau per enganxar l’organització negra i a Vermouth – Jodie li va preguntar – Si fos possi-
ble això que dius, com penses endur-te a casa teva aquesta nena? - Shuichi Akai va sospirar i va contestar –
Potser amb un ordre de l’FBI, podria endur-me’la, no creus? - Jodie li va dir: És possible que te la puguis
endur, però com esbrinaràs el que va passar en aquell laboratori, sinó hi ha cap prova que demostri que
aquesta nena sigui la mateixa doctora Haibara Ai. La nena els hi va contestar: Sí que n’hi ha agent – Jo-
die i Shuichi es van quedar parats per un instant i l’FBI els hi va donar un permís especial per interrogar
aquella nena rossa de set anys. Vodka el veuré aquella nena, va exclamar: No potser possible, ets la Haibara Ai
– Shuichi el fet de veure la cara del seu nòvio Vodka, va exclamar: Ho sabia, aquesta nena en realitat és aque-
lla doctora dels laboratoris de Vermouth i això significa que amb ella podrem des mascarar els veritables
objectius de Vermouth.
Mentrestant, a l’organització negra, Vermouth va veure les notícies, i plena de ràbia va exclamar: Maleïda Hai-
bara, ho sigui que et vas prendre al nostre fàrmac i ara ets una nena de 7 anys. Això significa que aquest fàr-
mac encongeix la mida d’una persona, això és genial, ara tenim l’arma més potent per venjar-nos d’en Vodka i
d’en Shuichi, ara si que podem desfer-nos de la policia i executar els nostres plans....ha ha ha. Mentrestant la
nena Haibara Ai anava dient: A secrets makes woman woman... Ben aviat,Vermouth executarà el seu pla.......
Policies us heu d’afanyar, abans no sigui massa tard. Shuichi Akai i Jodie van quedar immòbils i en Vodka que
estava en la mateixa sala, va dir: Aquella càpsula en el qual doctora hi treballaves, en realitat que era? La nena

NOIR _ CAT
li va respondre: En realitat estimat Vodka, aquella càpsula, és un fàrmac molt perillós i que en mans de
l’organització potser mortal per qualsevol persona. Aquell fàrmac és una droga que fa encongir a les persones
i convertir-les en persones de 7 anys. Shuichi i Jodie van exclamar: QUE!!!!!... Aquest era el gran misteri que
amagava la vostra organització. Ara sí que tenim un motiu per parar-los els peus.
En Shuichi Akai va trucar a en James Black, el cap de l’FBI, per demanar-li un ordre de detenció a l’organitza-
ció negra. Però Jodie va comentar a en Shuichi: Si la clau essencial fos aquesta nena, el fàrmac del qual treba-
llen els sequaços de la Vermouth, és el fàrmac el qual feia experiments aquesta doctora abans de prendre’s
al fàrmac oi? Aleshores que aconsegueix Vermouth, traient en Vodka de l’organització i fer que la doctora el
qual treballa amb el fàrmac acabi prenent-se’l i acaba convertida en una nena de 7 anys, veritablement que
aconsegueix amb aquests fets, Shuichi?, Vodka i Haibara Ai van exclamar: Sabem que el fàrmac és d’alguna
manera il·legal, i si Vermouth ens ha tret de l’organització, no serà un simple quasualitat, hi ha d’haver-hi al-
gun motiu més important i si nosaltres estem a el cert del fet, és que Vermouth no treballa sola i utilitza en
Gin i en Tequila per benefici propi, i això ens porta a fer que Vermouth està rebent ordres d’algun mem-
bre més superior que Tequila i segurament superior a ella. Jodie els hi va preguntar: Això voldria dir, que
Tequila, tu i en Gin éreu les seves marionetes de teatre, igual que Haibara, la doctora que treballava en l’expe-
riment, com ho sabeu vosaltres que éreu simples titelles dins l’organització. Haibara els hi va explicar el per-
què va desaparèixer, i el perquè va prendre’s aquell fàrmac del qual la va empetitir fins a l’edat dels 7
anys. Haibara anava dient:
“Jo era una doctora amb estudis professionals, i Vermouth un dia em va visitar a casa dels meus pares dema-
nant la meva ajuda com a doctora, per uns experiments que volia que jo provés, però qui m’hagués dit que
aquells experiments eren per fabricar un fàrmac tan perillós. L’organització negre com es diuen clandestina-
ment, els membres que la formaven eren en Vodka, en Gin (de Ginebra), en Tequila i el cap superior nostre
era l’horrible Vermouth, del qual inspeccionava els meus experiments en un laboratori que propietat dels
meus pares. Però un dia que jo feia els meus experiments vaig sentir a Vermouth dient: Un dia, aquests titelles
d’en Gin, Vodka, Tequila i la pròpia Haibara m’hauran ajudat a complir el nostre objectiu, amo i quan això si-
gui realitat, podrem executar, el nostre principal pla i cap membre ni cap membre de l’FBI ens el podrà
destruir, perquè l’organització negre és més forta que mai i això ens fa ser invencibles sobre qualsevol perso-
na...ha ha ha.
Per això l’únic pla que s’hi ha em va ocórrer en aquell moment és prendre aquell fàrmac i que Vermouth s’es-
pavilés sola com pogués. Però el fàrmac em va fer encongir el cos i vaig convertir-me en el que sóc i en
què veieu davant vostre en una nena de 7 anys. El qual vull ser la d’abans i l’única manera és lluitar el vos-
tre bàndol, agents de policies, sóc Haibara Ai, i sóc el millor membre segons Vermouth. M’em penedeixo molt
d’haver servit a Vermouth i a l’organització i per això venjaré a Vermouth i destruiré els seus plans. He de fer-
ho pels meus pares, per la meva germana petita i perquè va ser Vermouth qui va matar la meva famí-
lia poc després d’ingressar com a membre a l’organització negra”
Mentrestant Kid que s’havia adonat que l’organització l’havia vigilat durant aquest període de temps, va
dirigir-se cap al laboratori on Haibara havia treballat fins ara, però quan anava a entrar, es va trobar amb en
Tequila i en Gin que l’esperaven, tots dos portaven dos armes més un franctirador de l’organització. Però Kid,
tenia un pressentiment que faria canviar el seu propi destí i el destí d’algun membre negre. Mentrestant,
en Shuichi i Jodie es preparaven per detenir a Vermouth i els seus sequaços, mentre Vermouth anava dient
i repetint: A secrets makes woman a woman. El tret de la discòrdia ben aviat farà caure els nostres enemics.ha
ha ha
Jodie i en Shuichi Akai van seguir a Vermouth, ben a dins dels laboratoris, mentrestant Kid lluitava a mort
amb en Gin i en Tequila, Jodie va recordar el punt feble de Vermouth, i en Shuichi tenia una idea brillant per
atrapar a Vermouth, utilitzar la mateixa arma que ha utilitzat ella contra l’FBI, la disfressa, el camuflatge
perfecte. Mentre Jodie i Shuichi es disfressaven de Gin i Tequila, Vodka anava a la recerca del fàrmac de
l’organització però Pisco que l’havia seguit, li va dir en paraules tristes: Pobre Vodka, tan estimat per en Shui-
chi, ara morirà lluitant pel bé de la humanitat, en sentir aquelles paraules, li va dir: Shuichi sento haver

fallat, però és l’única forma d’aturar aquesta maleïda organització. Però des de lluny es va sentir trets de
bala, Vermouth va exclamar: Ha ha ha, per fi el tret de la discòrdia ha fet justícia, pobre perdedor, ell que no
es volia tacar de la seva pròpia sang, ara ja s’embrutat. Shuichi va tenir un mal pressentiment, un mal presagi
en el seu propi cor. Mentrestant Kid, va apuntar amb la seva arma en Tequila, i li va exclamar: Has perdut,
Tequila, ara sí que us he guanyat a tu i a l’organització negre. Vodka, en veure que no estava brut de sang,
va exclamar: Qui m’ha salvat de nou? Qui ha fet que no m’embrutés de sang?
De sobte, una veu li va contestar: Tranquil, amic Vodka, he sigut jo, ara sí que en Pisco no et podrà fer res,
el tret de la discòrdia, ha fet justícia amb ell. Vodka va exclamar: Si sou vós, Dra. Haibara Ai, vós heu disparat
el vostre excompany Pisco. Haibara li va contestar: Encara tenim temps d’atrapar a Vermouth i aturar els seus
plans diabòlics que té entre mans. Kaito Kid, en veure que en Tequila no es movia, mentre en Gin rebia
ordres del mateix Tequila, va exclamar: Pobre Kaito kid, ell apuntant en Tequila, mentre cau en les mans
meves. Baixa aquesta arma, si no vols que aquesta bala d’argent te atravessi el cervell, i matés d’un disgust a la
teva enamorada.ha ha ha, Vermouth, que no sabia els veritables plans de l’FBI, disfressats com Gin i Tequila,
van fer caure en un parany senzill a la malvada Vermouth, però Vermouth en realitat els havia descobert molt
abans del que ells s’imaginaven, i va exclamar rient: Shuichi i Jodie, feu veritablement llastima, intentant
pagar-me amb la mateixa moneda, això no és just, penseu que cauria en la vostra ridícula disfressa, pot-
ser sí que hagués caigut, però la vostra trampa no hagués servit de res, perquè per fi, els vostres plans no han
servit per aturar-me i per molt que ho intentéssiu, sempre acabaria fugint de vosaltres..ha ha ha. Vermouth va
cridar en Gin i en Tequila, que es van acomiadar d’en Kid, Jodie i Shuichi Akai van jurar, que Vermouth paga-
ria algun dia pels crims que havia comès, i així va ser com Vermouth va escapar, i l’FBI, en Kid, en Vodka
i Haibara van jurar, que trobarien la manera de detenir a Vermouth i a l’organització fos com fos. Kid es
va acomiadar de l’FBI i va exclamar: No us preocupeu, el lladre Kid, sempre estarà aquí pel que necessiteu,
sempre em podeu cridar, i Jodie no intentis disfressar-te, de res et serviria amb Vermouth, s’ha de ser un
mateix, has comès un error, però no ho facis més, perquè ja saps com acabaria el teu error, amb la mateixa
mort.. T’ho dic per experiència. I així va ser com un cop mes, l’organització negre s’havia escapat i
com l’FBI havia lliurat un últim desafiament a la terrible Vermouth, que era capaç de camuflar-se per guan-
yar.
Capitol Special
Kid VS Vermouth (la venjança)
El gran moment final s’acostava, l’organització negra preparava el seu contraatac final. Mentre Kaito aque-
lla nit va tenir un estrany somni, fosc però en aquell somni hi apareixia el seu pare i aleshores va excla-
mar: NOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!
La dama Luu li va preguntar perquè cridava d’aquella manera. Kid l’endemà va exclamar: Luu us he de dir
una cosa que m’angoixa per dins, i que feia temps que ho havia amagat en secret..però aquesta és la raó per
la qual lluito contra la maleïda Vermouth. Com tothom, jo també tinc un secret, un passat que em fa cosa
explicar-ho, no és gens fàcil dormir a les nits perquè aquell fet em desperta sempre.i ara us ho explicaré
perquè entenguis el secret del lladre que viu amb tu. Luu va exclamar: Un secret? - Quina raó tens per anar
darrere de Vermouth? No t’entenc. Kid li va dir: Entenc que estiguis així, jo en el teu lloc també ho estaria. El
meu passat és ben fosc, però si no t’ho explico, no sabré viure amb tu.. Aquest fet amb fa sentir mala per-
sona. Jo vaig créixer sense conèixer el meu pare. Segons em van dir els homes negre el van atrapar i el van
assassinar. Abans de morir em va deixar a mi en un lloc segur i en un paper posava, [cuideu el meu fill com
si vos vostre i expliqueu-li quan sigui gran, . Que el seu pare sempre l’estimat.] Jo no entenia que havia passat
amb el meu pare, per això, el meu pare adoptiu amb va explicar que ell era Kaito Kid i que era aficionat a la
màgia. Ho vaig entendre de seguida, algú l’hi havia assassinat, i va ser aleshores que em vaig convertir en el
nou Kaito Kid, i sota l’aparença de lladre vaig buscar els veritables culpables de la mort del meu pare i alesho-
res vaig trobar-me amb Vermouth, un dels homes de negre. Vermouth em va aclarir moltes coses, em va dir
tota la veritat, però quan pensava que la podria derrotar, i detenir-la, però se’n va escapar i l’he perseguit fins
ara. Vaig esbrinar, que el meu pare era realment un mag, i que l’hi havien assassinat perquè havia descobert
el pla d’aquesta Vermouth i els homes de negre descobrir-ho, el van matar i van fugir. Vaig llavors entendre,
que l’havia descobert el meu pare, era molt important i vaig contactar amb l’FBI, qui sembla que també van

NOIR _ CAT
darrere d’ells. Vaig prometre una cosa els meus pares adoptius, que venjaria aquella mort, i que fos com fos
aconseguiria detenir els seus homes.
Vols dir, que l’experiment de la fàrmac en què treballava la doctora Haibara, és el mateix que va descobrir el
teu pare, Kid? - li va preguntar Luu – N’estic segur Luu, que és el mateix, però pel que sembla el meu pare
va descobrir alguna cosa mes que un simple fàrmac, una cosa que podria canviar el món farmacèutic. Però
abans que ho escrivís en algun lloc, . El van matar i no hi ha cap manera de descobrir-ho.és una llastima, però
és el que hi ha. Luu li va exclamar – Crec que no està del tot perdut Kid, crec que en James Black sap alguna
cosa que no em va voler dir l’altre dia, el dia en què hi va haver la gran confrontació amb Vermouth. Alguna
cosa relacionada amb una llibreta d’un gran mag, podria ser que aquest llibre hi hagi el secret de Vermouth i
el seu pla. Però potser m’equivoco, perquè no ho anem a descobrir-ho, no perdem res en anar-ho a veure, no
trobes Kid? - Kid va respondre – És clar que no, però que guanyem en veient-ho? - Luu li va dir – Doncs no
ho sé, però anem-hi Kid...
Kid havia descobert alguna cosa mes sobre els sequaços de Vermouth, gràcies a l’ajut de la doctora Haibara i
en Vodka, exmembres de l’organització negra. Però Kid tenia molts dubtes sobre en la manera com va morir
el gran mag Kid, el seu pare. Shuichi Akai va rebre la visita de Jodie, tenia noves pistes sobre Vermouth, es
veu que Vermouth s’havia instal·lat a una clínica d’un conegut de l’FBI, el doctor Haraide, doctor i veterinari
de la ciutat de Tòquio. El que Jodie li resultava estrany, es que aquell doctor tenia una actitud ben estranya
davant d’ella, i això volia dir que aquell doctor no era el doctor Haraide, el conegut de la Jodie. Això només
volia dir una cosa, que Vermouth estava a la ciutat investigant la clínica del doctor Haraide per algun motiu,
en Shuichi també li va explicar que l’organització que podria estar implicada en un cas d’assassinat, la mort
del pare d’en Kaito Kid. Jodie va exclamar: Ho dius enserio, Shuichi? Si enxampem en aquesta organització
tindrem moltes proves que els incriminant i això voldria dir, tancar-los immediatament en la presó per uns
quants anys. Però primer hauríem d’interrogar a Vodka o a Haibara perquè ens puguin dir el secret d’aquest
fàrmac i si és tan perillós, l’hauríem de retirar. Però Vermouth farà els possibles per ser lliure sota càrrecs, i
això ens faria anar de bòlit. Shuichi i Jodie van interrogar a la doctora Haibara, però no acabaven de descobrir
el secret que s’amaga darrere d’aquell fàrmac i les hores anaven passant fins quan Vodka va recordar una cosa
molt important: Shuichi, Jodie, recordo que un cop algú ens havia descobert el nostre fàrmac i el que prete-
níem fer amb ell, però recordo que aquell dia, Vermouth s’hi va enfrontar, i crec que no va acabar molt bé. I
només recordo unes paraules d’aquell home: Vés molt amb compte, perquè investigaré tant com pugui, i faré
tot el possible, per veureu-ho’s tots a la presó.
I llavors Vermouth va fer alguna cosa, perquè aquell home no tornés per allà ni pels laboratoris de l’organit-
zació, i ara no m’recordo del que va fer Vermouth per aturar-lo però quan ella es va girar, hi havia tot de sang,
que corria, mentre Vermouth anava dient – Així sabràs de quin peu calcem els de l’organització negra. Jo-
die va lligar caps, i va exclamar: I si aquell home fos el pare d’en Kid? I si va descobrir que allò era més que un
simple fàrmac? És clar i Vermouth el va matar perquè no ho investigués més, és això del que dubtàvem tant
agent Jodie.
Jodie i Shuichi teníem resolt el seu dubte, la mort del pare d’en Kid no era coincidència, i això resoldria alguns
enigmes de Vermouth i el fàrmac tan perillós. Només havien d’esbrinar la manera que Vermouth cometés un
simple error en el fàrmac per poder-la enxampar d’alguna manera i d’imputar-la d’ assassinat. Kid va rebre
una trucada d’en Shuichi i Jodie de l’FBI – Ja hem resolt la mort del teu pare i va ser assassinat per Vermouth,
Vodka ens ho explicat els fets de la seva mort i com va caure apunyalat per l’organització negra, aquesta vega-
da tenim motius per detenir-la, a ella i els seus sequaços, ara sí que tenim proves suficients, només esperem
que cometin un simple error per enxampar-los al moment(amb les mans a la masa,infraganti)
Jodie i Shuichi anaven darrere de l’organització i el misteri que s’amagava sobre la mort del pare d’en Kid. Ver-
mouth va cridar al seu cap, era l’hora de posar en marxa els seus plans. Gin i Tequila vigilaven als laboratoris
des de l’exterior del edifci. Kid en saber el que havia ocorregut amb la confessió d’en Vodka va exclamar: Pare,
Juro venjar la teva mort. No deixaré escapar a Vermouth i descobriré que amaga aquesta negra organització,
juro que no descansaré fins a veure mort a Vermouth. Gin va tenir uns calfreds, notava que aquell seria la

seva fi, i si aquell cop hi hagués un simple error caurien en mans de l’FBI. Vodka va avisar en Shuichi Akai i
li va dir que el veritable assassí d’en Kid, el mag, va ser el cap de l’organització segons li havia dit Vermou-
th quan encara era membre de l’organització. Això va ser el que va fer que Kid s’enrabiés encara més i va ser
aleshores quan Tequila va atrapar pel darrere en Kid i li va dir en veu fluixa: Vaja, vaja, mira a qui tenim aquí,
el fill d’aquell famós mag, a què has vingut, a venjar el teu pobre pare. No et servirà, perquè has comès el
mateix error que aquell mag, que va entrar en el territori de l’enemic, i això un mag i un lladre ho hauria de
saber, no trobes Kid?, Vodka va intentar comunicar-se amb en Shuichi, però ja era massa tard, Shuichi i Jo-
die perseguien en Gin un dels membres negres.
En Gin va exclamar: Maleït Shuichi, no pararàs de perseguir- me, maleït Vodka penso liquidar-te quan et
trobi. Vermouth i el Baró de la nit van idear els seus plans amb l’ajut dels franctiradors i en Tequila que havia
trobat en Kid, voltant per l’edifici negre. Aleshores Gin va avisar el Baró de la nit sobre el que estava passant,
el Baró de la nit ens va empipar amb en Gin i li va recomanar que eliminés l’FBI el més aviat possible, per
posar en marxa el pla fosc. Però Kid, que estava arrestat per Vermouth i Tequila, de cop i volta, es van sentir
com si algú hagués petat uns neumàtics, però aleshores Tequila va exclamar: Oh no, en Kid s’escapa!!!!!!!!!
Vermouth no va poder reaccionar a temps i en Kid va poder sortir d’aquell tenebrós edifici per així poder-li a
explicar a en James Black els plans veritables de l’Organització negra. James de seguida va enviar totes les
patrulles FBI perquè ajudessin a Shuichi Akai i l’agent Jodie detenir a Vermouth i el Baró de la nit.
En Kid va exclamar: Crec que ara podré descansar, perquè un cop més podré venjar la mort del meu pare, si
ho hi hagués sabut molt abans de conèixer, jo mateix els haguera mort com van
fer ells amb el meu pare, juro que els vull ben morts. No es mereixen cap oportunitat, en aquest món no hi ha
lloc per uns assassins com ells. James va intentar de calmar en Kid, i el fet de veure en James que en Kid,
l’havia ajudat en la investigació li va prometre, que faria el possible perquè l’organització negra pagués per la
mort d’en Kid, el mag de capa blanca.
Però dins dels laboratoris, el Baró de la nit estava a punt de finalitzar els seus plans i va avisar a Vermouth que
els franctiradors estiguessin a punt per al contraatac final, perquè el Baró sabia que aquella vegada, l’FBI esta-
va buscant-lo per detenir-lo i trencar-li els seus veritables plans però de cop i volta, es van sentir murmurar i
amb veu silenciosa:
A secrets makes woman woman...
Vermouth estava a punt i els franctiradors llestos per disparar, aquella seria la decisió final i aquella seria la
decisió que canviaria les seves pròpies vides i les conseqüències donarien els seus propis fruits. Només hi
havia una paraula que Vermouth odiava i era justícia. S’ha acostava el moment en què l’organització negra
començaria els seus plans i amb l’ajut del baró de la nit, que estava alerta amb les sirenes de l’FBI men-
tre, Kid tenia el cos ple de rabia pel fet que havien passat últimament. Vermouth tenia una sensació, com si
aquell pla ideat de fa temps no surtis com ella esperava, però el Baró la va intentar calmar dient: Vermou-
th, tranquil·la, segur que sortirà a la perfecció, no et preocupis, en Shuichi no crec que ens faci cap molèstia,
segons m’ha dit, estava perseguint en Gin i en Tequila no crec que tardi massa. Però tu tranquil·la tot sor-
tirà com nosaltres volem. Vermouth es va calmar, mentre Gin va fer cap als laboratoris amb el cotxe de l’FBI,
al darrere, mentre el Baró informava els franctiradors per Talkie Walkie que estiguessin preparats pels con-
frontament final. L’FBI no s’esperava aquella rebuda, Jodie va exclamar: Aquell deu ser el famós Baró de la
nit també conegut com el pilot d’aquesta organització de criminals, també és qui ha fet les càpsules d’encon-
gir. Segons ells, és la solució ideal pel futur del Japó, ximpleries. En fi, Shuichi vés amb molt de compte, no
sabem amb qui ens enfrontament. En Shuichi va respondre: Jodie, no és el primer cop que m’ho dius,
no sóc aquell Shuichi que vas conèixer fa temps, he madurat, i en cada enfrontament he après una mica
i sabíem que ens havíem d’enfrontar un dia o un altre, no? - Jodie no va respondre, però la seva mirada ho
deia tot, aquell era el desenllaç que tots buscaven o almenys el que l’FBI i en Kid buscaven durant molt de
temps, trobar-se cara a cara amb l’enemic, amb aquell assassí, amb els membres negres en si. El futur dels
nostres amics estava en joc i això cada vegada s’estava posant interessant. En Kid ple de ràbia, va córrer cap
a Vermouth i va exclamar ple de ràbia encesa: Tu, Vermouth, no et pensis que te’n sortiràs d’aquesta batalla,

NOIR _ CAT
aquesta vegada podré venjar la mort del meu pare com es mereix. Pare siguis on siguis mira’m amb atenció i
estigues orgullós del teu fill, gran mag que estàs mirant-me. Vermouth va xiuxejar: O sigui que tu ets el fill
d’aquell pobre mag, aquell que ho descobreix tot, ha de pagar-ho amb la vida, no saps marrec, que ficar-se en
els assumptes dels altres, és massa arriscat... Jove mag. Kid tornava a enrabiar-se., aquelles paraules de Ver-
mouth l’havien encès i en Shuichi Akai el va intentar calmar.
Mentre algú havia seguit en Kid des de comissaria, en Vodka, que qui en Gin, ple de rabia i traïció va excla-
mar: Mira qui tenim aquí, el traïdor, el que es deia dir membre negre, el que deia que mataria el cos policial i
tot, si el descobrien, però és clar, va descobrir, que en Shuichi era el bo i que el podia treure d’aquesta foscor i
no només això, sinó que s’han enamorat com a joves vailets. En Vodka enrabiat fins a no poder va excla-
mar-hi: Gin, potser m’hauré enamorat d’ell, però almenys he conegut l’amor que vosaltres no m’havíeu ensen-
yat, no sabia el seu significat, fins que he conegut en Shuichi i penso viure amb ell encara que hagi
de dir adéu, aquells a qui creia amics meus i que m’ajudarien i em donarien suport, però veig que només era
una disfressa camuflada amb mentides i foscor, i això no m’agrada saps, perquè ara sé que significa la paraula
estimar, i això no ho entendràs mai, perquè tu odies, tu no estimes a ningú i això et crema per dins, odies
aquells que et diuen la veritat i et tragues les mentides d’una mala actriu, que en realitat eren dues dones en
una. Saps qui és en realitat Vermouth, Ginebra també alies Gin? - Doncs ara t’ho explicaré perquè entenguis
el motiu de la meva traïció. I entenguis que tu pots fer el mateix que he fet jo, només necessites voluntat i
valor i orgull. Vermouth estava a punt de ser descoberta, encara es feia creus, com podia saber en Vodka la
identitat real de Vermouth i el seu passat ocult. Jodie va exclamar: Vodka, per fi destaparàs a la veritable Ver-
mouth, gràcies a tu sabré qui era aquella qui va matar el meu pare. Vodka va seguir, i va desxifrar, que va
ser Vermouth qui va enganyar a Jodie quan era petita, també va revelar la doble identitat i com va enganyar
als pacients del Dr. Araide i també va deixar n’evidencia amb un fet relacionat amb el mag Kaito, el pare
d’en Kid. Just després Gin va reaccionar, però va exclamar: Perquè m’expliques aquelles mentides, només hi ha
una veritat i aquesta es el nostre, Vermouth mata’l en nom meu, mata el traïdor, que ens a traït a tots. Ver-
mouth va exclamar: Tantes mentides per res, no ho sé qui t’ho haurà dit, però et penso matar aquí mateix, ara
veurem com un exmembre acaba perdent la vida per una ximpleria.ha ha ha – Kaito va apuntar a Vermouth:
Oh, sigui que per tu una ximpleria, és matar a un inocent, o camuflar-se amb altres identitats, d’això tu en
dius ximpleria.. Jo ho diria d’un altre forma no trobes, membre Vermouth o com t’hauria de dir, Chris Vin-
yard, eh? - Vermouth va quedar immòbil sota les paraules d’en Kid, el Baró va exclamar: maleït mocós com
t’atreveixes a posar-te en el nostre camí! - El Baró enrabiat, va donar ordres als franctiradors, però alguna
cosa no funcionava, i en Kid va respondre: Pel que veig, els teus homes no responen, t’atreveixes desafiar a un
lladre com jo, Baró negre?
Tequila i en Gin van agafar les armes i van apuntar cap en Kid, Vodka i FBI, el Baró negre havia d’enllestir el
seu pla i no podia permetre que aquella gent se l’espatllessin, així que Vermouth i el Baró van intentar fu-
gir, mentre Kid, els va apuntar, i va cridar: On penseu que aneu? Vermouth va girar, i va veure a Gin i Tequi-
la desmaiats del cop rebut per Vodka i Shuichi, Jodie i Kid van seguir apuntant a Vermouth i el Baró que
volien fugir amb les càpsules i vendre-les algun país estranger. Kid va aconseguir que Vermouth confessés
l’assassinat del seu pare, Kaito el mag i el Baró va confessar el seu pla fracassat gràcies en Kid i FBI amb l’ajut
d’en Vodka. Gin i Tequila seguien mig estarbonits a terra, i somiant a saber amb qui.ha ha ha. Vodka va rebre
les enhorabones d’en James Black i els agents Jodie i Shuichi Akai i també les d’en Kid, que havia descobert el
veritable assassí d’en Kaito, el seu pare. I per fi, l’organització no havia aconseguit el seu propòsit i això volia
dir, que l’FBI l’havia detingut quan intentava fugir amb el fàrmac perillós i Vermouth havia sigut la prime-
ra a dir mentides, jugant-se’la a la doble identitat, i gràcies en Vodka vam saber el passat de Vermouth,
la d’una famosa actriu estrangera, Chris Vinyard. Jodie va aconseguir saber la veritat sobre l’assassinat del seu
pare, record que guardava des de que era una nena d’11 anys. I també havíem descobert que darrere de tots
els membres hi ha un únic que ho planeja tot i aquest és el pobre Baró negre, que tenint diners, va muntar
aquesta xarxa ben negre per aconseguir malèfics propòsits amb l’ajut d’en Gin, Tequila i l’actriu Chris Vine-
yard també anomenada la poma d’or (Apple Gold) del cinema. I així va ser com l’organització va acabar vivint
entre reixes, mentre els bons celebraven la victòria d’aquell tenebrós enfrontament. En Vodka és l’únic mem-
bre, que a l’haver traït l’organització queda lliure de càrrecs. I la doctora Haibara hi haurà de busca un futur
treball en el qual en un futur pugui dependre d’ell. i així van acabar menjant aniissos pero aqui no aca-

ba que això continua.....
Capitol 21
El gran moment :
Luu & Kid es casen per fi [PART I]
Han passat els mesos des d’aquella última confrontació d’en Kid, l’FBI i l’organització negra, que per fi va
ser detinguda i en Tequila, Vermouth, Gin i el Baró de la nit van ser empresonats com es mereixien, Vodka
va viure sense maldecaps, en Kid va rebre la medalla de la justícia, per haver ajudat en l’investigació. Jo-
die també la van ascendir en l’FBI i en Shuichi va respirar tranquil, i la doctora Haibara també va rebre una
petita medalla, per l’ajut en la investigació. Luu està vivint els seus últims dies com a dama soltera, aviat ella i
en Kid es casaran com ells volien i en Kid ja no tindrà cap maldecap ni haurà de patir pel seu futur.
Pocs mesos després, Luu i en Kid van enviar les targetes d’invitació pel seu gran dia, en el casament havien
sigut invitats, el Cavaller Galant, en Shuichi i en Vodka, Jodie i en James Black, i la Dra. Haibara Ai. Aquell
gran dia seria un gran dia per la parella i Luu ja tenia ganes que arribés el dia del seu casament. Kid va en-
carregar el ram de núvia, havia deixat ja la professió de lladre, i el somni del seu pare es va fer realitat, es va
dedicar a la màgia, i ara és un famós mag com va ser fa temps el seu pare. En Kid està content, que tot li surti
com ell desitjava i com ell volia, i el seu pare li hagués agradat que ell fos mag de professió, James se’l va tro-
bar i van xerrar una estona i en James li va explicar: Veig que ara ets conegut en el Japó i veig que ets el millor
mag, fins i tot superes els teus pares i els teus avis, el fill d’una gran família de mags coneguts a tot arreu del
planeta. I això em fa feliç perquè la teva família ho hagués volgut. Kid va emocionar-se després d’aquelles
paraules d’en James Black. Mentres Luu va encarregar al vestit del seu casament, de color blanc i amb una
llarga cua. Jodie es va encarregar de buscar la esglesia on es faria el casament i en Shuichi va buscar al millor
restaurant per fer el convit. Luu els hi va agrair el que estaven fent per ella i per en Kid, i en Shuichi no va dir
res i Jodie li va dir: No cal que ens donis les gràcies. Ho fem encantats, per això hi son els amics, per ajudar en
els moments més bonics i més necessaris. Mentre a la presó del Japó, Tequila ple de ràbia, va exclamar: Ver-
mouth, quan creus que podrem sortir d’aquí?
Vermouth va entendre la ràbia que tenia el seu company, però va dir: Algun dia, si sortim li farem pagar-li
en Shuichi el que ens ha fet i la treure’m allò que més valora a la vida, en Vodka.ha ha ha. Estava a punt
d’arribar aquell dia en què Luu prendria una decisió decisiva, que canviaria el seu rumb de vida, i passaria a
ser una dona com cal. Luu va emocionar-se al veure en Kid, i ell va exclamar: Que us passa estimada? Ella no
va poder contenir les llàgrimes de felicitat i aleshores Kid va entendre, que era pel que passaria ben aviat i li
va xiuxiuejar ben fluix: Jo també estic nerviós, però estic segur del que vull en aquesta vida, ens ho mereixem,
ens mereixem ser feliços i això és el que vull ser feliç al costat de la persona que no m’ha vist com el que era,
un lladre. Gràcies a tu jo he canviat, no sóc el d’abans però el que sé és una cosa, que només estimo a una sola
persona i aquesta persona ets tu, per això vull casar-me amb tu i passar-me la resta de la meva vida el teu
costat per fer-te tan feliç com sigui possible i entenc aquestes llàgrimes, per què el més important, és l’amor
que mantenim tot i haver-nos enfrontat a Vermouth i els seus sequaços i ara no ens podran separar per molt
que ho volguessin, no podrien canviar el que sento, per moltes i dures baralles, entens? - Luu aleshores va
respondre eixugant-se les llàgrimes de la cara: T’estimo Kid, això tampoc canviarà i t’entenc, tu i jo estarem
junts per sempre i això no ho podrà canviar ningú, t’estimooooo. Kid & Luu aleshores es van abraçar i es van
fer l’últim petó com a persones solteres.
Capitol 22
El gran moment :
Luu & Kid es casen per fi [PART II]
El moment havia arribat, aquell dia estava carregat de nervis i emocions, entre elles Luu no parava de mou-
re’s mentre la modista li feia els últims retocs al vestit de casament. Kid estava a la comissaria, canviant-se
de roba i posant-se el vestit de color negre i la corbata de color blau marí. James Black, Shuichi Akai i Vodka
s’estaven vestint-se, Jodie estava amb Luu, posant-se un vestit de gala de color Vermell llampant amb un

NOIR _ CAT
collaret de perles que segons Jodie era de la seva mare i també es va pentinar el seu llarg cabell. Luu no parava
de dir: Ui, tinc por de posar-me nerviosa i que surti malament. Jodie el fet de sentir aquelles paraules de Luu,
la va intentar calmar i li va xiuxejar: Tu tranquil·la, segur que ho faràs bé. Pensa que a tothom que es casa
té aquests nervis abans de dir el si definitiu, ho sigui que tranquil·la. Luu es va tranquil·litzar, gràcies a Jo-
die. Mentre Vodka i Shuichi ja estaven arreglats i van decidir, que un portaria a la núvia Luu i l’altre portaria
als anells del casament i així ho van fer. James Black va veure que en Kid estava neguitós pel moment en
què passava. Però el va poder calmar. Tots estaven a punt, es van dirigir a l’església, menys en Shuichi Akai qui
va anar a veure Luu per portar-la cap a l’església. Luu estava contenta, perquè aquell dia l’havia somiat
moltes vegades i ara per fi, podrà realitzar allò que tant havia somiat. En Shuichi va exclamar: Veig que els
nervis no se’n van? - Luu el fet de veure en Shuichi a la porta, va somriure i va respondre: Shuichi, tens raó,
aquest és el moment que totes les noies somien i per fi, ara el puc veure realitzat, en Kid, és tan maco, i me
l’estimo amb bogeria. Shuichi va respondre: Feu bona parella, i si no hagués sigut per ell, l’organització hau-
ria fugit i tot li devem a ell. Shuichi va agafar la núvia Luu per la mà i li va dir: Si voleu, dama, acompan-
yeu-me, hi ha gent que us espera. Luu li va passar tots aquells nervis, va pujar a la limusina, que havia enca-
rregat James anteriorment dies enrere. I es van dirigir cap a l’església on en Kid l’esperava amb molta il·lusió,
ben aviat serien marit i dona, i així va ser, el mossèn de l’església, estava preparat amb el seu llibret i de fons
es va sentir la dansa nupcial, i va ser aleshores com Luu va entrar ben radiant, amb la llarga cua i els ulls de
la dama brillaven amb gran il·lusió i ple de felicitat, perquè estava a punt de canviar la seva vida, com tota
dona fa el dia que es casa, no trobeu? - El mossèn va llegir el següent paragraf: Germans i germanes, amics i
amigues, estem aquí per celebrar la unió d’aquesta feliç parella, Kid & Luu. Aviat ells canviaran la seva vida, i
ells seran el que formin el nostre nou futur. Comencem? Luu estava ben feliç i Kid es mirava a Luu amb gran
emoció. Estaven a punt de fer un pas molt important en les seves vides i això era una difícil decisió, però ells
havien decidit casar-se i així va ser.
Capitol 23
El gran moment :
Luu & Kid es casen per fi [PART III]
Luu i Kid s’estaven agafant les mans, mentre el capellà està dient: Germans i germanes, estem aquí units en
aquesta església, per unir aquesta noia i aquest noi en marit i muller. Alceu-vos i resem perquè aquesta pare-
lla sigui molt feliç d’aquí endavant. El mossèn va seguir dient: Tu dama Luu, vols en Kuroba Kid com a futur
marit, en la salut, malaltia i felicitat, fins que la mort us separi?
Luu va respondre: Si ho vull, vull aquest noi com a futur marit. Kid estava nerviós, i el mossèn li
va dir: Tu Kuroba Kid, vols a la dama Luu com a futura esposa en la salut, malaltia, i felicitat fins que la mort
us separi? - Kuroba Kid, va contestar: Si ho vull. El mossèn va dir: Us podeu donar els anells. Luu va repe-
tir: Jo Luu, t’he escolleixo a tu Kuroba Kid, com a futur marit en la malaltia, salut i felicitat, fins que la mort
ens separi. Kid va repetir: Jo Kuroba Kid, t’ha escolleixo a tu Luu com a futura esposa, en la malaltia, salut
i felicitat, fins que la mort ens separi. El mossèn, un cop es van posar els anells, va exclamar: Doncs ara que
us heu posat els anells i us he promès alegria, felicitat i salut i fidelitat, jo pel poder de l’església, jo us declaro
en marit i muller, en sant matrimoni. Poc després, el mossèn anava dient: El convit es farà el costat de l’es-
glésia. Jodie, James, Shuichi, Vodka, Dra. Haibara, Cavaller Galant i els nuvis van anar a celebrar el convit, hi
havia de tot: hi havia un pica-pica, begudes, una fideua on cadascú s’hi ficava en un plat, arròs negre que tam-
bé n’hi havia. Luu i Kid, es van fer una foto junt amb els convidats d’honor. I va ser com Luu i Kid van ale-
grar- sé d’aquell dia tan bonic que van viure, van ser felicitats per tots els convidats. I Luu i Kid van agafar el
cotxe, i va ser aleshores que Jodie va preguntar: I ara James, on van? - James va respondre – Van de viatge de
lluna de mel, un viatge on els nuvis (passar-ho bé) sense la família, sense amics, sense ningú, ells tots solets.
Van passar als dies, i Luu i Kid van arribar al Japó després de visitar Osaka en el seu bonic viatge de lluna
de mel. Jodie, James i altres, van preguntar a la recent parella: Com ha anat per Osaka? Us ho heu passat bé?
I heu passat fred o calor? - Luu anava dient si a tota pregunta però al final, va contestar: Osaka és una ciu-
tat preciosa, no es pot comparar amb la nostra però un lloc per visitar de tant en tant. I de fred no gaire

i això que estem a punt de celebrar les festes de nadal. I vosaltres que fareu per nadal? - I van contestar – No
tenim res pensat. Luu va oferir celebrar el nadal a casa seva acompanyada amb amics, i sobretot, amb un con-
te molt màgic com cada any feia Luu quan era petita.
Capitol 24
Celebrem el Nadal el conte de nadal d’en Kid
Havia passat uns dos mesos des de que en Kid & Luu es van casar i van formalitzar les seves vides, es van
buscar un pis on viure i formar una família, en Kid ja no era lladre i ara es volia prendre seriosament la seva
vida, ara tenia coses per cuidar, tenia una familia. Jodie va rebre una misteriosa carta d’un admirador secret, a
qui admirava molt a l’agent Jodie, mentre en Shuichi havia formalitzat la seva relació, havia decidit viure junt
amb en Vodka, a qui se’l veia molt enamorat d’en Shuichi. Havia arribat el nadal, era 25 de desembre, Luu va
preparar un gran dia de nadal a casa seva i en Kid va anar a comprar un petit arbre de nadal on col·lo-
car-hi grans llums i decorar-lo amb moltes coses. Kid era el primer nadal sense el seu pare, segons en Kid, el
seu pare també li agradava el nadal i la nit de nadal per ell era especial perquè el seu pare li feia molts trucs
de màgia, va ser aleshores quan Kid, el fet de recordar aquells dies amb el seu pare, li van caure unes quan-
tes llàgrimes. Segons Kid, el nadal és la festa que més li emociona, perquè va ser l’últim cop que va veure el
seu pare en vida, ell només tenia 12 anys. Luu va tenir una idea brillant, i perquè reuníssim els seus amics i ell
expliqués un conte de nadal. Kid ho va acceptar, i va exclamar: I tan explicaré un conte que a mi m’explicaven
de petit, a veure si el busco, segur que encara el guardo per algun lloc d’aquest pis. Luu ben contenta, va tallar
els torrons i va treure les neules, va convidar els seus amics en Shuichi, la Jodie i en James, en Vodka, i la Hai-
bara i va arribar el moment en què Kid va començar explicar el conte de nadal que tots esperaven neguitosos
d’emocio. Kid va exclamar: El conte es titula “Els tres fantasmes dels tres diferents temps”. Temps era temps,
que un poble hi vivia un home molt gran que no parava de queixar-se tot el dia, diuen que en la Virgilia de
Nadal, mentre tot el poble celebraven les festes, el pobre home gran, no parava de queixar-se, ell el nadal no
li agradava i la gent sempre li deia: Al Nadal és per estar amb els que t’estimen i no estar amargat i sol com
tu ho estàs. L’home gran estava trist i va ser aleshores, quan una llum va acostar-se cap ell, i va exclamar
l’home mig mort de por: I tu qui sou?, la llum li va respondre: Sóc el fantasma del passat i vinc per mostrar-te
una cosa. L’home no li va fer cas pero aquella llum no parava de donar voltes..i al final va seguir aquella llum
i es va veure a si mateix quan era un nen envoltat de felicitat, i l’home al veureu-ho va exclamar: Això és el na-
dal que jo celebrava de petit, quan enyoro tant aquells moments, quants records que em porta. De cop i volta
aquella llum va desaparèixer i l’home tornava a estar el menjador de casa seva i de cop i volta, va veure una
llum blava, i va exclamar: I tu qui sou?, la llum li va contestar: Sóc el fantasma del present i vinc anunciar-vos
una cosa.
L’home la va seguir, i la llum li va mostrar el nadal de la seva època, un nadal com qualsevol altre, i aleshores
va exclamar: Enyoro el nadal de la meva infància, però el meu present ho ha canviat, ja no és com abans. La
llum li va dir: Mira el teu voltant i valora el més important de la festa i l’home va respondre: La felicitat de la
gent, estar amb els que t’estimen, i la llum li va dir: Ho entens ara i va desaparèixer, l’home ja estava cansat
pero un últim visitant li va fer veure el nadal del futur i aleshores va veure, com en una mena de jardí, hi ha
una gran roca i la llum li va dir: Aquesta és el teu nínxol, és on tu descanses, al voltant de verdor i l’home li va
preguntar: I aquells que jo estimava on són? I la llum el va portar el poble i aleshores va veure, que l’havien
oblidat del tot. I la llum li va respondre: Si no vols quedar-te sol, ja saps de fer, has de celebrar les festes amb
la gent que estimes i així sabràs que vol dir que t’estimin de debò. I així va ser com l’home va celebrar el nadal
tots els anys fins a la mort. Kid, no podia parar de plorar perquè el conte era una versió del conte de nadal que
us he explicat l’havia explicat al meu pare i se’l llegia per nadal però els 12 anys no ho va poder fer perquè ha-
via mort. Luu aleshores va entendre, que aquell conte fos un tresor per en Kid i així va ser com Luu i Kid van
celebrar el seu primer nadal, com a marit i muller. I va ser aleshores que Kid visita la tomba del seu pare per
recordar-ho sempre, i per no oblidar el seu últim somriure.

NOIR _ CAT
Capitol 25
Una nit per no oblidar
El cap d’any d’en Kid & Luu
Havien passat els mesos, i la dama Luu i en Kid, ja s’havien casat i avui dia 31 de desembre celebraven el seu
primer cap d’any feliços i junts. Feia temps que Kid havia deixat de ser el mag de les mil cares, i l’FBI ja no
havien de buscar més els sequaços de Vermouth, perquè estaven empresonats en la presó de Tòquio. Vermou-
th celebrava el seu primer cap d’any i l’únic que havia celebrat dins la presó junt amb Tequila i Gin. Feia ja
temps que Shuichi també s’havia casat amb en Vodka i havien format una família.
Tots vivien ben feliços en la ciutat japonesa, mentre de cop i volta, una llum donava el començament a les
campanades de fi d’any. La dama Luu mentre pelava els raïms i en Kaito Kid, treia les copes per brindar el nou
any. Luu li anava dient: Kid, mentre jo pelo els raïms, tu que estàs fent amor meu? - Kid li va respondre: Jo
estic amb les copes, i preparant un suculent menjar de cap d’any, després d’aquella nit de nadal, espero no es-
patllar aquesta nit de cap d’any. Mentre el cavaller galant, menjava sol com sempre havia estat, mentre el baró
de la nit, parlava amb ell sobre els vells temps.
Jodie havia quedat amb en James Black, per celebrar el nou any, això si anaven a la ciutat d’Osaka, on feien un
cap d’any ben diferent. El fred havia entrat aquell dia a totes les cases del japó, com cada any, un gran rellotge
i una gran bola, estaven a punt per a les campanades. De cop i volta, Luu i Kid estaven preparats pel raïm i Jo-
die i James també ho estaven i el cavaller galant i el baró negre també a punt.i Vermouth, amb la seva copa de
vermut, també estava a punt perquè el seu pròxim any seria més fosc que mai. I de cop i volta.. Se senten 12
tocs..Luu va dir: ostia, que ja comencen, mare meva, Kid vine, corre que comencen.
Les campanades havien acabat, la gran bola havia petat i el rellotge donava el bon dia el nou any. Men-
tre en Kid, Luu, Cavaller galant, Baró negre......
Capitol 26
La primera nit per en Kid & Luu
Els records a la llum de la lluna
Havien passat ja unes quantes setmanes des de les festes de nadal i cap d’any, Luu estava endreçant coses i
endreçant li va sortir un àlbum de fotos i va avisar en Kid, va ser aleshores quan tots dos van recordar tots els
seus tendres moments, mentre la lluna reflectava aquella nit de gener. Kid aleshores va recordar moltes coses
per exemple quan va conèixer a Luu, o quan va saber que Luu tenia un primer amor, o quan van arriscar la
seva vida per saber més coses sobre el pare d’en Kid, o els enfrontaments amb Vermouth. Va ser aleshores
quan tots dos van pensar que potser el destí els havia unit per casualitat i que el seu destí era formar una fa-
mília, i junts formar un nou futur. Però això no era qüestió del destí, això tampoc ho havia planejat les seves
cartes astrals ni tampoc la roda de la fortuna.
El destí d’en Kid & Luu era unir-se per si mateixos, sense rodes de la sort, ni cartes astrals, ni històries eso-
tèriques d’aquestes. El destí no existeix, i si estaven predestinats a estar junts per sempre. Luu va excla-
mar: Quants records, quants moments tan feliços, quants records em porten aquestes fotografies esti-
mat Kid. Kid també va recordar els moments d’aquell àlbum reflectit amb fotografies, un àlbum que estava
com perdut en la memòria d’ells. Luu & Kid, van sortir i van anar a passejar, volien descobrir si es co-
neixien tant com deia aquell àlbum. I així va ser, com en un parc de la ciutat, a la llum de la lluna van recor-
dar tots els seus moments, i van jurar que s’estimarien per sempre, Luu va exclamar: No oblidis, que aquell àl-
bum ja forma part de la nostra vida, com tu formes de la meva vida i jo de la teva, t’estimo i sempre t’estimaré,
d’això no en dubtis, Kaito Kid, el meu mag particular. Kid li van caure les llàgrimes, les paraules de Luu tenien
sinceritat, i això a Kid li agradava, i va ser aleshores com Luu li va eixugar-li’s i va dir-li: No et preocupis, no
m’importa que ploris, perquè ser que plores de felicitat, estic molt content que estiguem junts, que estiguem a
la llum de la lluna d’aquesta manera, abraça’m si us plau. Kid la va abraçar i li va respondre: Jo també t’estimo
i estic content de ser el teu espòs, dama del meu cor. Tu ets la flama que em fa viure, sense tu no sóc ningú, no

oblidaré els moments que hem viscut, perquè tu i jo serem sempre feliços per sempre.

NOIR _ CAT
2ªPART
EL RETORN D’EN KID, EL MAG

Capitol 27
El diari secret d’en Vodka,
els sentiments cap l’agent Shuichi
Han passat els mesos, en Vodka i en Shuichi han avançat molt en la seva relació. Shuichi havia aconseguit llo-
gar un pis a la ciutat de Tòquio, per ell i en Vodka, per poder-hi viure com cal. Shuichi Akai va veure que Vo-
dka estava al menjador, escrivint en una mena de llibreta, hi va exclamar: Vodka, que escrius?, Vodka se’l va
mirar fixament i va contestar-li: El meu diari, Luu em va recomanar que escrivís el meu propi diari, i així he
fet fins ara, escrivint com avança la nostra relació, com avança el dia darrere dia., etc.
Shuichi va preguntar-li: Puc llegir-ho? - Vodka va respondre, amb una veu tremolosa: Si, és clar, entre tu i
jo no tenim secrets, no Shuichi? , Shuichi li va contestar: És clar que no en tenim. Vodka, va a cuinar, men-
tre Shuichi va obrir aquella llibreta i va començar a fullejar-lo i va començar a llegir-ho....
Avui escric aquest diari, segons l’agent Jodie, és una bona manera de desfogar-se, escrivint-hi els mateixos
sentiments, emocions o coses que t’hagin passat durant el dia. Jo el principi ho veia una poca-soltada, però he
vist que no era tanta poca-soltada d’escriure’n un. Espero que en Shuichi no li sàpiga greu.
Estimat diari:
Avui ha sigut meravellós, en Shuichi ha pogut enxampar a un lladre de joies amb l’ajut de l’agent Jodie. Quan ha
tornat a casa, jo li he preparat el dinar, sembla que li agradat. Pel que fa a l’autoestima doncs estic normal. Vols
que t’expliqui un secret?
Em vaig alegrar quan van enxampar a l’organització negre a la qual havia sigut membre. Me’n alegro que tot
hagi acabat bé. Sobretot la relació que tinc amb en Shuichi ha canviat molt, ara tenim molt bon feeling i pensà
que em vaig enamorar d’ell, i pensava: Aquest noi no voldrà sortir amb mi. I pel que he vist durant aquests mesos
la cosa ha millorat, ara estem més bé que mai i me’n alegro moltíssim. Em sap greu d’haver-hi traït a en Gin i
companyia, però no era just el que feien. I pensar, que he sigut membre i company d’ell. Em sento molt segur vi-
vint amb en Shuichi i qui sap si podrem ser-ho tenint a l’organització entre les reixes de la presó, però és almenys
el millor que m’ha passat, haver-me enamorat d’en Shuichi, és la millor vitamina pel meu cos. Tot i que Vermou-
th al volia ben mort, encara no entenc el perquè, amb el maco i divertit que és el meu Shuichi.
Estimat diari:
Avui hem assistit al casament d’en Kid i la dama Luu, ha sigut un casament i el primer que veia a la meva vida.
Gràcies Luu, per convidar-nos. Va ser el meu millor dia, i el més feliç de tots i l’hi agraeixo d’haver-me fet feliç.
No ho sé, però podria formalitzar la nostra relació amb en Shuichi. Almenys podríem casar-nos com cal, com
el que van fer els nostres amics Kid i Luu, no trobes? Vull dir unes paraules abans de marxar cap al llit., dir-li a
tothom i sobretot en Shuichi per haver-me donat l’oportunitat d’estimar-lo, i també d’haver-me ajudat quan ho
necessitava i dir-li també que no el penso deixar mai a la vida, perquè ell per mi és tot, per l’amor que em dó-
nes ara i sempre. Et dic moltes gràcies, i que t’estimo com no he estimat mai a ningú.
Capitol 28
la decisió per un nou futur
Shuichi Akai va quedar parat, d’aquelles paraules que hi havia en el diari d’en Vodka, mentre en Vodka,
preparava el dinar. En Shuichi va dirigir-se cap on estava en Vodka i li va dir : El teu diari m’ha emocionat, jo
també sóc feliç el teu costat i no havia estat enamorat tant com ho estic ara amb tu, i per això et vull proposar
una cosa que per mi i crec que per tu també ho serà d’important. Vodka podem anar el menjador un mo-
ment. Vodka no es creia que li digués aquelles paraules boniquesi va ser quan li va dir: Faig els plats i vinc al
menjador. Ja estaven preparats per dinar, i en Shuichi li va preguntar: Et voldries casar amb mi Vodka? - Vo-
dka no s’ho esperava, se’l veia feliç, però no va contestar i va menjar amb tranquil·litat, Shuichi es va quedar
inmovil, amb la paraula a la boca. Un cop dinats, Shuichi va anar a l’estudi a revisar uns papers de comissaria,

NOIR _ CAT
mentre Vodka va escriure en el seu diari:
Estimat diari:
Avui mentre feia el dinar pel meu estimat Shuichi, ell estava emocionant-se amb el meu diari secret, entre ell
i jo no tenim de secrets, ens ho diem tots, com fan normalment les parelles. Però m’ha vingut mentre jo estava
fent el menjar, m’ha abraçat per l’esquena que tenia una cosa a dir-me, ens hem assegut a taula i hem començat
a menjar, quan m’ha exclamat de sobte : Et voldries casar amb mi Vodka? - No sabia que respondre-hi, m’he
quedat molt sorprès, he continuat dinant, sense respondre cap paraula, ell s’ha quedat igual, crec jo. S’ha anat
cap a l’estudi, encara hi deu ser. No ho sé que dir-li, és una decisió que decidirà el nostre futur, i canviarà les
nostres vides i no vull precipitar-me per molt enamorat que estigui, no ho puc decidir d’immediat, però en tinc
ganes, d’això no en dubtis. Em sap greu per ell, que volia una resposta en aquell precís moment, però que puc dir,
arribat l’hora que sigui jo qui aporti noves decisions i noves idees en la nostra suposada relació de parella. Crec,
que ja he decidit, el meu nou futur: estar amb ell, i formar al que mai he format, una família.
I així ha sigut com en Vodka es va dirigir cap a l’estudi d’en Shuichi, i li va dir amb molta claredat i decidit:
Shuichi et voldria dir una cosa, pots venir un moment. Shuichi no va posar cap inpediment, i va respondre:
Perquè m’has fet venir? - Vodka va contestar-li amb sinceritat – Tu has fet molt per mi, i t’ho vull agrair, el
que heu fet vosaltres i l’agent Jodie, ha sigut fer-me renéixer d’un món on només coneixia el terror i maldat. I
si tu vols, em podries repetir, la pregunta d’abans. Shuichi sorprès amb les paraules d’en Vodka, li va pregun-
tar altre cop: Vodka, voldries casar amb mi? - Vodka decidit va contestar-li sense embuts: És clar, és el que
més desitjo en aquest món, fer feliç al noi a qui jo estimo amb molt amor i afecte. T’estimo Shuichi. Vodka
va abraçar- ho i així va ser com van decidir el seu nou futur, i que d’ara endavant es dirien de coses a la cara,
sense diaris pel mig. En Shuichi també el va abraçar.
Capitol 29
Shuichi Akai & Vodka
es casen per fi [ Part I ]
En Shuichi Akai i en Vodka havien pres una decisió que faria canviar el seu futur, una decisió difícil, de pren-
dre. Jodie havia rebut la notícia per part del seu company de l’FBI, en Shuichi, Jodie es va alegrar per la feliç
i nova parella, però tot i això li va preguntar: Estàs segur que el que vols és casar-te amb en Vodka? - Shuichi
va quedar sorprès de les paraules de l’agent i companya Jodie i va respondre: Estic segur del que he decidit,
potser és aviat, però no em puc queixar de la meva relació amb en Vodka i això que quan el vaig veure per
primer cop, no m’ho hagués imaginat que acabaríem junts i casar-nos tan ràpid. La veritat, és que quan una
persona l’estima fas qualsevol cosa per estar amb ella, saps Jodie, no vull perdre’l, potser t’he semblarà una
ximpleria, però me l’estimo em bogeria, encara que quan vaig llegir aquell diari, vaig entendre’l una mica
més. Ell també tenia por el principi de perdre’m i a més, ell tampoc s’hagués imaginat que acabaríem com
hem acabat junts i creant el nostre propi futur. I qui sap si crearem la nostra pròpia família, i per això lluita-
ré perquè la nostra relació duri per sempre. Vodka mentre va parlar amb la Doctora Haibara, exmembre de
l’organització negre i company de Vodka dins l’organització. Haibara es va alegrar perquè veia que en Vodka
havia canviat bastant, des de que va conèixer en Shuichi, ja no era el Vodka fosc i arrugant que va conèixer
ella. Vodka, va quedar sorprès per aquella gran decisió, ell volia casar-se i tant, era en aquell moment el més
feliç. I lluitaria per mantenir aquella relació.
Luu & Kid es van saber la notícia, i sense que els futurs nuvis ho sàpiguen, Luu va buscar l’església i en Kid va
buscar un lloc on celebrar un gran dinar i que pels nuvis fos especial, és a dir inoblidables. I així va ser com
en Shuichi va preparar les invitacions pels seus convidats, les van enviar de seguida, aquell dia estava a punt
d’arribar. Kid va quedar amb en Vodka i Luu amb en Shuichi per anar a comprar un vestit adequat de color
negre, James Black es va encarregar dels anells i així va ser com van passar els dies, les setmanes, i va arribar
el dia en què Vodka i Shuichi Akai s’anaven a casar. Un dia abans Shuichi sense que en Vodka ho sabés, va
agafar aquell diari, i va escriure dirigint- se en el seu nòvio Vodka :

Kid, el mag de les mil cares - La Novel·la juvenil

Kid, el mag de les mil cares - La Novel·la juvenil

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Kid, el mag de les mil cares - La Novel·la juvenil

Similar to Kid, el mag de les mil cares - La Novel·la juvenil (16)

Kid, el mag de les mil cares - La Novel·la juvenil