1. Adriano Bayarri Gonzàlez
2nA Gràfica Publicitària
Teoría del disseny gràfic amb
Agustí Arqués
EL DISSENY ES ART?
Després d’estar llegint nombroses publicacions a internet sobre la eterna discussió sobre si el
disseny es art o no, es gairebé impossible no caure en el rol de confondre termes o no saber quins
són els detalls que hem d’agafar de referència per fer un bon anàlisis morfològic i definir socialment
uns conceptes i qüestions que son vitals per, si més no, treure algunes conclusions en net o desfilar
un entramat que porta generacions enfrontant opinions entre els experts i no experts del camp del
disseny i d’altres que s’en fan l’eco del tema.
Son diverses les maneres de las que podríem començar a treure fil del tema, i d’aquí neixen pre-
guntes que donen peu a començar; Què es el disseny? Què és l’art? Què tenen en comú?...
Podríem començar definint el disseny i l’art segons ho fa el diccionari de la real acadèmia espan-
yola, però no crec ni convenient ni adient, ja que s’allunya del concepte del que els experts en les
matèries entenen per aquests dos conceptes, així que deixaré aquest apartat pel final de tot i definir-
ho personalment de forma atrevida amb les deduccions que tregui de tot el procés analític que faci
en aquest treball.
Per començar hauríem de posar una barrera entre lo que es art i lo que es disseny sempre i quan
entenguem que no són el mateix, per que si interpretem que es el mateix el treball s’acaba aquí. Les
funcions entre art i disseny son totalment diferents, per que, encara que tots dos puguin anar de la
mà es ben cert i indiscutible que les finalitats de tots dos no tenen res a veure. L’art te una funció
estètica, pretén buscar la bellesa o la lletjor, sempre des d’un punt subjectiu sobre el creador de
l’obra, que no pretén ni comunicar ni tenir una funcionalitat social. Per altre costat el disseny té la
funció i pràcticament la obligació de comunicar, ja siguin conceptes morals d’una empresa a l’hora
de fer el logotip i la imatge de marca, o representar la ideologia d’un polític... Es a dir, un “artista”
treballa sense límits, la seva creativitat es mostra totalment lliure, sense barreres, nomes les auto-
imposades per ell mateix segon el que es vulgui reflexar en la seva obra. Un dissenyador va amb
les limitacions que un brief li imposi, i sempre estarà captiu de treballar amb la finalitat de comunicar.
Per tant: un artista no busca comunicar també amb la seva obra? Pot voler comunicar tristesa, ale-
gria, mil i un conceptes possibles... I un dissenyador, no busca crear bellesa també?... Per suposat
que dins d’una creació un espectador pot interpreta mil i una coses sobre el que veu, el que conta
es la intenció de l’executor de l’obra...
“Lo essencial es que el arte se hace preguntas y el diseño soluciona problemas...”
Joan Costa
Així doncs puc entendre l’art com una disciplina personal, subjectiva que pretén mostrar la visió
de l’autor i de la seva forma de veure el món, la societat o el medi que l’envolta sense una finalitat
concreta mes que la de representar, normalment, sense un client o exigències prèvies. Per altre
costat entenc el disseny com l’eina de comunicació per excel·lència, que facilita solucions gràficas
a un individu, entitat, comunitat o per contra solucionar una problemàtica particular però amb un
propòsit predefinit.