1. Cap a la Guerra Total
Com hem vist en el primer tema, durant la primera meitat del
segle XX s'avança cap a la Guerra Total. En aquest Power
Point intentarem fer una aproximació a com es desenvolupa
aquesta evolució. No es tracta d'uns desenvolupaments
tecnològics que porten a l'ús d'armament químic o dels
bombardeigs si no unes necessitats bel·liques fruït de noves
teories militars i noves ideologies.
2. La idea del bombardeig, està present en la
literatura del s.XIX i principis del XX. Aquí
podem veure una imatge publicada en una
revista científica dels EUA i en un diari
britànic el 1911; en que defensen el menor
cost dels aparells aeronàutics comparant
els dos milions de lliures que va costar el
vaixell de guerra cuirassat amb els 52
dirigibles i 235 aeroplans que es podrien
adquirir.
3. El primer bombardeig de la història:
Tripoli 1911
Els italians en el marc de la guerra italo-turca van ser els primers
en emprar avions per exercicis militars, així es van produir:
El 23 d'octubre de 1911: Primer vol de reconeixement militar des
d'un avió.
1 de novembre de 1911: Primer llançament de bombes des d'un
avió pilotat per Gavotti contra uns campaments als afores de
Tripoli.
Març de 1912: Primeres fotografies aèries en un vol de
reconeixement.
4. El primer bombardeig és descrit en aquest fragment de “Canzone della Diana”
escrit el mateix 1911 pel poeta i aviador futurista Gabrielle D'Annunzio :
E tu Gavotti, dal tuo lieve spalto I tu Gavotti, des del teu lleu glacis
Chinato nel pericolo u dei venti Ajagut en els perills dels vents
Sul nemico che ignora il nuovo assalto! Sobre l'enemic que ignora el nou assalt!
Poi come il tessitor lancia la spola Com el teixidor llença la llançadora
O come il frombolier lancia la fromba O com el foner llença la pedra
(gli attoniti la grande ala sorvola) (als atònits els sobrevola la granada)
Anche la Morte or ha le sue sementi També la mort té les seves llavors
La bisogna con una mano sola Necessites una sola mà
Tratti, e strappi la molla con i denti. Tires i desprens l'anella amb les dents
Di su l'ala tu scag,li la tua bomba Des de l'ala llences la bomba
Alla subita strage; e par che t'arda Fins la matança sobtada, i sembla que et cremi
Il cuor vivo nel filo della romba... El cor viu en el fil del rugit
5. Giulio Douhet: El domini del aire
El bombardeig de Tripoli va ser seguit pel general Douhet qui un any
més tard publica “reglas para el uso del aeroplano en la guerra” ,
primera publicació al respecte ampliada el 1921 amb “El domini del
aire” on defensa els següents postulats:
Qui controli el cel guanyarà la guerra sense necessitat d'exèrcit.
La guerra aèria elimina la distinció entre soldats i civils.
L'atac a grans concentracions de població civil obligarà els
governs a firmar la pau.
S'ha d'atacar primer, més ràpid i amb més crueltat per evitar que
et puguin tornar l'atac.
6. La Primera Guerra Mundial
Durant la Primera Guerra Mundial l'ús de bombardeigs apareix a la
part final de la guerra i queda sobretot reduït a la zona del front,
davant l'immovilisme de la guerra de trinxeres encara que
finalment esdevé decisiu l'ús de tancs i blindats.
●
També apareix l'ús indicriminat d'atacs per part
de submarins i la utilització de gas mostassa per
l'exèrcit de la triple aliança. Aquestes mesures
van ser impulsades per Erich Ludendorf que les
plasmà en el llibre “La guerra total” el 1935, on
apareix per primera vegada aquest concepte. La
idea és molt semblant a la de Douhet, tot i que
aquest últim es referia amb el terme de “guerra
integral”.
7. Els moviments d'avantguardes. Europa,
en el periode d'entreguerres
Aquests moviments creixen exponencialment després de la Primera
Guerra Mundial quan molts joves artistes expressaran les seves
vivències en la guerra, ja que la majoria van participar en la Primera
Guerra Mundial; molts influïts per el corrent futurista italià. Artistes
com Grosz, Dix, Nevinson entre d'altres, marquen un abans i un
després en la percepció de la guerra a Europa. Molts, després de la
seva participació en la Primera Guerra Mundial, alertaran sobre
l'ascens del feixisme a Itàlia i del nazisme a Alemanya.
8. Els moviments d'avantguardes:
El Futurisme
Neix del manifest futurista de Marinetti
que en tretze punts defensa el
trencament absolut amb el passat i la
bellesa de la màquina i el moviment.
Així com la glorificació de la guerra i el
patriotisme.
Marinetti viatja a Tripoli on fa de
corresponsal de la guerra per un diari
francès. Anys més tard publica “el
bombardeo”. ( cl i ck e u d a m u n t e l t e xt p e r fe r -
l o m é s g ra n )
9. Els moviments d'avantguardes:
Otto Dix
Dix es va allistar en l'artilleria a l'agost del 1914. Més tard va comentar
sobre el seu entusiasme de joventut: “ La guerra era una cosa horrible,
però també hi havia quelcom de formidable. No me la volia perdre de cap
de les maneres”. Els seus dibuixos, aniran mostrant la seva ambivalència
davant la guerra i seran la base de les seves desenganyades obres de
postguerra.
“Piojos, ratas, alambradas, pulgas, granadas, bombas, trincheras,
cadaveres, sangre, aguardiente, ratones, gatos, gases, cañones,
inmundicia, balas, morteros, fuego, acero ¡Eso es la guerra! ¡Todo obra
del diablo !”
10. OTTO DIX
Invàlids de la guerra jugant a cartes, 1920- La guerra #39, 1924 - Autorretrat, 1915
11. OTTO DIX. “LA GUERRA”, 1929.
És una de les més crues expressions dels horrors de la guerra dins la història de l'art.
Construït a la manera d'un retaule, el record de la guerra passada és una denúncia del
renaixement del bel·licisme a Alemanya. Va merèixer la censura del nazisme i l'expulsió de
Dix de la seva càtedra.
12. Els moviments d'avantguardes:
George Grosz
Grosz es va allistar voluntari a Berlín al novembre de 1914. Al començam ent de
1915 va passar a un batalló de la reserva i des d'aquell mateix any es va implicar
activam ent en el m oviment de resistència contra la guerra, en ple auge del
m ilitarism e. Les seves abundants im atges del front i la rereguarda, i sobre els
efectes de la guerra mostren el seu rebui g i condem na de l'esdevenim ent bèl·lic.
La seva experiència durant la Primera Guerra Mundial li va inspirar, en l'etapa
d'entreguerres, presaigs apocalíptics d'un altre conflicte imm inent.
“El estallido de la guerra m e m ostró que las m asas, que desfilaban con entusiasm o
por la calle sugestionadas por la prensa y la pompa militar, no tenian voluntad.
Estaban dom inadas por la voluntad de los estadistas y los generales.”
14. Els moviments d'avantguardes:
Max Beckmann
Es va enrolar com a voluntari a les tropes durant la Primera Guerra Mundial,
decideix participar directament en el procés i ser com afirmava: “testimoni directe
de la barbàrie humana que representava l'enfrontament”. L'horror de les trinxeres
fou una experiència vital i necessària per al seu art.
“Esta mañana temprano estuve en el polvoriento y grisáceo frente y vi cosas
incandesentes y transformadas por hechizo. Negro ardiente, como un violeta
grisaceo dorado a un ocre de barro devastado, y un cielo pálido y polvoriento, y
hombres desnudos y semi desnudos con armas y vendas. Todo disolviéndose...
Para mí la guerra es un milagro, si bien un milagro bastante incómodo. Esto es
alimento para mi arte.”
16. Els moviments d'avantguardes: Christopher Nevinson
Nevinson va començar essent futurista, l'únic deixeble anglès
de Marinetti. L'interès dels futuristes per l'acció i la màquina
troba en la guerra un tema privilegiat. La guerra és per als
futuristes la màxima manifestació d'energia renovadora.
Nevinson va ser conductor d'ambulància per a la Creu Roja i
nomenat artista de guerra oficial el 1917. Les obres anteriors
a aquest nomenament se centren sobretot en la destrucció i
el sofriment de la guerra.
18. Epíleg. La guerra del Rif: Xauen (1)
L'estat espanyol i francès es van repartir Marroc en la Conferència
d'Algeciras el 1906. Però el 1921 l'exèrcit espanyol és derrotat a Annual
en el transcurs de la guerra del Rif. Contra la guerra de guerrilles dels
rifenys es posen a prova les noves armes: bombardeigs de bombes i gas
mostassa; així prenen el control del poble sagrat de Xauen per establir-se
com a base i després d'un setge de 4 anys es veuen obligats a retirar-se .
19. Epíleg. La guerra del Rif: Xauen (i 2)
Després de la retirada, el 1925 les forces aèries franceses intervenen i
mitjançant uns pilots voluntaris americans bombardegen la ciutat, on no hi
havien guerrillers, ja que aquests s'amagaven en les coves; a la ciutat
només hi quedaven infants, dones i avis. El bombardeig va deixar la ciutat
en ruïnes. Xauen, podia ser només un acte “casual” de dany col·lateral vers
la població civil però... Manxúria, 1931, Abissinia, 1934.
