2. • Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d’abril
de 1893 - Palma, 25 de desembre de
1983).
• Va ser un pintor, escultor i ceramista
català, considerat un dels màxims
representants del surrealisme.
• A la seva obra va reflectir l’esperit
«infantil» i la seva estima pel seu país,
Catalunya.
• A partir de la seva estada a París, la
seva obra va estar més relacionada amb els
somnis.
• A la dècada de 1930, Miró va manifestar
el seu desig d’abandonar els mètodes
convencionals de pintura, per poder crear
una forma d’expressió que fos
contemporània.
• Un dels seus grans projectes va ser la
creació de la Fundació Joan Miró, fundada
el 1975 i ubicada a Barcelona, un centre
cultural i artístic per difondre les noves
tendències de l’art contemporani.
4. A Barcelona, la gran ciutat, hi vivia
un nen, en Joan. Li agradava molt pintar
animals, gossos, peixos, gats i ocells. El
que li cridava més l'atenció eren els ulls
dels animals, perquè a través de la seva
expressió sabia si estaven contents o
tristos, si tenien gana o fred, si volien
jugar o estaven cansats. Els pintava els
ulls de totes les maneres possibles: ulls
grans, ulls petits, ulls grocs, ulls oberts,
ulls blaus tancats, ulls misteriosos i ulls de
molts colors.
4
7. No us penseu que només sabia pintar
ulls. En Joan dibuixava a tots els animals,
però no com eren, sinó que els feia més
bells, els posava tres cues i cinc ulls, dos
nassos i set potes o quatre orelles i vuit pèls.
Així va ser que els animals es divertien més
dins els quadres d’en Joan que als carrers
de la ciutat, i no van voler sortir mai d'aquell
món alegre i fantàstic on podien volar i jugar
sempre. Era el món de la fantasia i la il·lusió.
7
11. En Joan estimava la natura, per això va cridar
a les flors, a les fulles, als arbres i a tots els
insectes perquè gaudissin també d'aquest
món de felicitat, ah! i a les pedres pesades i
grises els va dir:
“jo, us pintaré de colorins perquè sigueu més
belles.” Va agafar els colors que utilitzava, que
eren pocs, i pintà les pedres grans de groc,
vermell, verd, blau i taronja.
Mai les pedres havien lluït tant!
11
12. Un dia, el nostre amic, es va endur els
animals i els insectes a París. Pujaren a una
gran torre de ferro i els mostrà la immensitat
de l'Univers, els presentà la lluna i el sol, els
estels, els planetes i també les grans
constel·lacions o agrupacions d'estrelles. A
partir d'ara, els va dir, formaran part del vostre
entorn, podreu viatjar amb la imaginació a
través del cosmos i descobrireu nous mons i
tindreu grans aventures, perquè tot això és
possible si de veritat ho desitgeu.
12
14. Encara varen fer un altre viatge. En Joan va
marxar a viure a Mallorca. Era un lloc tranquil i
lluminós. En Joan pensà:
“Tots els animals, les plantes i les estrelles hi
estaran ben a gust” .
Els personatges que habitaven Mallorca eren
els humans: homes, dones i nens, eren una
gent bondadosa, tranquil·la i divertida que
gaudia del món màgic d’en Joan.
14
