1. Inscrita en el protectorado de fundaciones
del Ministerio de Cultura con el nº 212
www.fundacionrosacruz.org
Si desea apoyar las actividades
de la Fundación Rosacruz,
escanee este código QR
y conozca más acerca de su
trabajo y labor divulgativa.
Visite nuestra librería online:
tienda.fundacionrosacruz.org
SETEMBRE – OCTUBRE 2013
Biblioteca Manuel Arranz
Joncar, 23 · L4 Poble Nou · Barcelona
EL
A L’IMAGINARI
CATARISME
COL·LECTIU D’UN POBLE
CICLE DE CONFERÈNCIES
SETEMBRE – OCTUBRE 2013
Biblioteca Manuel Arranz
Joncar, 23 · L4 Poble Nou · Barcelona
COL · LABORA:
EL
A L’IMAGINARI
CATARISME
COL·LECTIU D’UN POBLE
CICLE DE CONFERÈNCIES
ORGANITZA:
FUNDACIÓN ROSACRUZ · fundacionrosacruz.org

2. DIMECRES, 18 DE SETEMBRE DE 2013, A LES 19 H.
BELIBASTA, L’ÚLTIM HERETGE
JESÚS ÁVILA GRANADOS
Afinals del segleXIII,tot el món occidental es trobava trasbalsat: la croada
contra els càtars,primer,i les detencions portades a terme per la inquisició,
desprès,havien assolat les ciutats i els pobles d’Occitània.El pànic s’apoderà
dels creients en la fe càtara,i desprès de la caiguda de Montségur,van iniciar
un èxode sense precedents al continent.La majoria d’aquestes persones,en
precàries condicions,fugint d’amagat i seguint camins de muntanya,entre
gorgues i espessos boscos del Pirineu,va buscar refugi a Catalunya i a altres
territoris del Regne d’Aragó.Però,des de l’església oficial i des de les
prèdiques dels púlpits,la por era inculcada a l’esperit de la gent; els sagnants
episodis no deixaven d’assolar les terres occitanes al temps que el llarg braç
de la inquisició arribava també a Espanya,a la recerca“d’heretges”.
Una d’aquestes persones,Guilhem Belibasta —l’últim perfecte càtar que havia
aconseguit evadir-se de les tenebroses masmorres de Carcassona— és el
protagonista de la història que ocupa el tema central de la conferència,basada
en un llibre que narra en primera persona l’odissea de la seva agitadavida.Una
epopeia que el portarà fins a Sant Mateu,al Maestratvalencià,després de la
seva iniciació a la fe càtara i de conèixer de prop el misteris delTemple.
El catarisme es troba dins de l’imaginari
col·lectiu dels antics pobles de la Corona
d’Aragó.Història i llegenda han construït una
imatge tan profundament arrelada dins
nostre que desperta un reconeixement més
enllà de la realitat o la imaginació.
Des d’una visió literària o històrica,des de
la recerca de les fonts originals o de la
interpretació que s’ha fet d’ells al llarg del
temps,veritablement els càtars tenen
encara quelcom a dir-nos,al començament
del segleXXI.
DIMECRES, 2 D’OCTUBRE DE 2013, A LES 19 H.
ELS CÀTARS I LA INQUISICIÓ
LLIBERTAT I PERSECUCIÓ DURANT EL SEGLE XIII A LA
CORONA D’ARAGÓ
SERGI GRAU TORRAS
El catarisme s’ha convertit avui dia en un fenomen mediàtic que ha transcendit
el temps i l’espai.No només la història s’ha ocupat d’aquest moviment religiós
sinó també l’assaig,la literatura,la ciència ficció,la televisió i fins hi tot la
promoció turística.El que trobem darrera de totes aquestes múltiples
interpretacions és el testimoni d’un grup d’homes i dones que durant el segle
XIII va proposar una nova reforma del cristianisme fonamentada en la tradició
evangélica i el dualisme filosòfic.La seva doctrina reclamava l’antiga tradició
apostòlica i criticava durament els sagraments de l’Església.La seva aparició va
comportar una dura repressió per part de la jerarquia eclesiàstica i el poder
polític que va acabar amb la instauració dels tribunals inquisitorials,uns
tribunals que durant molts anys han limitat el debat religiós,han perseguit
qualsevol dissidència que s’alcés en contra del dogma establert i han fixat uns
mecanismes repressius encara evidents en la societat d’avui dia.En aquesta
xerrada farem una aproximació al catarisme a través de les seves fonts,
documents i testimonis recollits a la Corona d’Aragó.
DIMECRES, 25 DE SETEMBRE DE 2013, A LES 19 H.
EL CATARISME A LA
TRADICIÓ ESPIRITUAL
D’OCCIDENT
EDUARD BERGA SALOMÓ
Hi ha dos conceptes clau per entendre la veritable tradició espiritual d’occident.
En primer lloc,la idea de la perfecció,del principi essencial de les coses,de
l’harmonia de les esferes pitagòrica,de l’ideal en sentit platònic.En segon lloc,
la idea del mal,de la imperfecció de la realitat,de la carència existencial que
pateix l’ésser humà en sentir-se allunyat,exclòs d’aquesta perfecció.Aquests
dos conceptes,un procedent de la tradició egípcia i grega i l’altre de la tradició
judeocristiana,van conviure a l’Alexandria dels primers segles de l’era cristiana i
van fecundar els corrents de pensament provinents de l’hermetisme,el
gnosticisme i el maniqueisme.Cada un d’aquests tres corrents va tenir una
existència atzarosa i dispar,però el llegat que deixaren darrera seu continuà
sembrant,a Orient i a Occident,les llavors d’una inquietud interior per
transcendir la realitat del món a través del coneixement i la transformació de
l’ésser humà.Indubtablement,el catarisme va recollir el testimoni d’aquesta
sembra a l’Edat Mitjana.Les seves ensenyances representaren una veritable
revolució del pensament religiós i van obrir noves vies d’espiritualitat que
encara avui continuen vigents.