2. L’estiu al desert és tan llarg que no és gens estrany que n’esdevingui l’essència, l’ànima.
3. A partir del migdia, el sol descarrega tota la seva fúria directament sobre la testa com si intentés penetrar-la i assecar-ne el cervell.
4. Les últimes hores de la tarda acostumen a ser molt agradables, però el veritable encís es reserva per manifestar-se amb tots els seus enigmes a les nits del desert.
5. Les paraules se m’escapen, rodolen quan les enfilo per descriure aquestes nits. Intento trenar-les amb tendresa i em brollen emocions desbocades que les confonen i les buiden de significat.
6. Desisteixo, tanco els ulls i veig la foscor que avança tímidament. Reclama la seva nit amb el rostre ruboritzat i el cel li demana compartir-la. Li parla amb dolçor, la sedueix, s’abracen i es fonen l’un amb l’altra. S’estenen sobre la terra agafats de la mà i conviden els desvetllats a celebrar junts la seva passió.
7. Les estrelles es treuen el vel una rere l’altra i els seus alegres semblants platejats es congreguen com lletres lluents.
8. Parpallegen, dansen, s’ajunten i se separen tot dibuixant els mots d’un poema resplendent. Unes quantes tracen ratlles fugaces mentre s’apressen a ocupar-ne el lloc.
9. El cel i la foscor esdevenen poesia. L’aire en xiuxiueja la rima, i la sorra i jo guardem silenci per escoltar-lo. La màgia se m’emduu i floto, anhelant convertir-me en una lletra entre les estrelles.
10. Arrels nòmades, Pius Alibek Imatges d’internet Música iraquiana rosadebardissa
