Presentació d'Albert Serra sobre com la crisi econòmica global està afectant als serveis socials i d'atenció a les persones

1. Perspectives dels serveis socials i
’
d’atenció a les persones
Albert Serra
Barcelona. 1 de juliol de 2011
Les causes de la crisi
ESTRUCTURA ECONÒMICA
La globalització dels mercats
Els costos socials de l’estat del benestar i la competitivitat
El desenvolupament espontani del model de benestar
Increment continuat de la demanda i de les prestacions. Noves formes d'exclusió
La crisi fiscal
Conflicte entre increment de la despesa i fiscalitat
La desocupació
Redueix la contribució fiscal. Sobrecarrega els subsidis.
ESTRUCTURA SOCIAL
El canvi demogràfic
Descens de la natalitat, recomposició migratòria i l’envelliment de la població.
Els canvis en l’estructura familiar
Dimensió, estructura, variabilitat i rols
ELS EFECTES DISFUNCIONALS DEL MODEL
Desincentivació del treball. Absentisme, Reducció vida activa, grups subsidiats
Pèrdua del sentit d’auto-protecció
Excessos i malbaratament en el consum.
© Albert Serra 2011
1

2. La crisi accentua canvis globals en marxa
La crisis accelera l’evolució de la globalització
desestructuradament:
dèficit de governança global
desplaçament de l’eix de la riquesa
empobriment relatiu europeu
envelliment i moviments migratoris
Pressió creixent sobre les estratègies fiscals incrementalistes
Dificultats per accedir a finançament
Recuperar l’ocupació i la competitivitat.
La qualitat de la política importa
VISIONS DE LA CRISI
Tornar enrere o posar-nos on toca?
Globalització i democratització del risc vital
© Albert Serra 2011
2

3. 3

4. Les formes de la crisi
V U W L
© Albert Serra 2011
Les formes de la crisi
© Albert Serra 2011
4

5. Responsabilitats i responsables
La política
L’economia
La classe dirigent
La reestructuració del sistema globals de poder
La crisi dels sistemes de governança
La recomposició dels grups socials d’interessos
El medis de comunicació
Els moviments socials
Els creadors d’opinió
Les dinàmiques generacionals
© Albert Serra 2011
’ ’
L’impacte sobre l’estat del benestar
Miguel Sebastian. El modelo social europeo.
Laboratorio de Alternativas-Policy NetworkSeminarios y Jornadas 28/2006
5

6. 6

7. L’estat del benestar
Sanitat universal
Educació Universal
Pensions Universals
Serveis Socials i Dependència
Cultura, Esport
Serveis Generals a la Producció
Seguretat Pública
Mobilitat
…….
© Albert Serra 2011
7

8. L’estat del benestar
IRPF-Impost sobre la renda
Sanitat universal
de les persones físiques
Educació Universal
IS-Impost de Societats
Pensions Universals
IVA-Impost sobre el
Serveis Socials i Dependència
Valor Afegit
Cultura, Esport
IBI
IAE
Serveis Generals a la Producció
………….
Seguretat Pública
Indirectes (carburants, tabac,
Mobilitat
alcohol i altres)
…….
© Albert Serra 2011
L’estat del benestar: el nostre model
Sanitat universal
Educació Universal
Pensions Universals IRPF-Impost sobre la renda
de les persones físiques
Serveis Socials i IS-Impost de Societats
IVA-Impost sobre el
Dependència Valor Afegit
IBI
Cultura, Esport IAE
………….
Indirectes (carburants, tabac,
Servís Generals a la Producció alcohol i altres)
Seguretat Pública
Mobilitat
Mirant al nord……?
© Albert Serra 2011
8

9. La sostenibilitat de l’estat del benestar
IRPF-Impost sobre la renda
de les persones físiques
Sanitat universal IS-Impost de Societats
Educació Universal IVA-Impost sobre el
Pensions Universals Valor Afegit
Serveis Socials i Dependència IBI
Cultura, Esport IAE
Indirectes (carburants, tabac,
Serveis Generals a la Producció alcohol i altres)
Seguretat Pública
Mobilitat PARTICIPACIÓ REDISTRIBUTIVA
……. DELS USUARIS
EN ELS COST DELS SERVEIS
© Albert Serra 2011
Gasto público UE y España
Miguel Sebastian. El modelo social europeo. Laboratorio de Alternativas-Policy
NetworkSeminarios y Jornadas 28/2006
9

10. Els debats actuals sobre l’estat del benestar
El debat de la universalització: Qui rep què?
Quines necessitats han de ser ateses per l’Estat? Quins ciutadans han de rebre
les prestacions? Segmentar o mantenir prestacions universals? Orientar-se vers
els pobres? Cobrir les classes mitjanes? Crear rendes mínimes?
El debat del finançament. Qui paga què?
Quan i com s’han d’establir mecanismes de copagament? Segona redistribució
S’han d’estimular els fons privats? Quin és el paper de les assegurances
privades? S’ha d’admetre el finançament privat de serveis addicionals?
El debat de la gestió: Qui fa què?
Qui produeix els serveis? Separació provisió-producció, Externalitzacions,
Monetarització-Xecs, Com desenvolupar mecanismes de regulació-control
eficaços?
El debat dels incentius vs. les normes
© Albert Serra 2011
Els reptes estratègics
QUI REP QUÈ QUI PAGA QUÈ
ESTRATÈGIA DE SERVEI PÚBLIC ESTRATÈGIA FISCAL
Exhaustivitat vs Priorització
Universalitat vs Segmentació
Gratuitat vs Copagament
QUI FA QUÈ
ESTRATÈGIA PRODUCTIVA
DELS SERVEIS PÚBLICS I
COOPERACIÓ PÚBLIC PRIVAT
© Albert Serra 2011
10

11. Les nostres especificitats
El diferencial de consolidació institucional 35 anys
1945-1980-2007
La pressió fiscal
38-47-55
La cultura pública
Els desequilibris sectorials: salut, educació, pensions, serveis
socials, polítiques actives d’ocupació i protecció.
El model de provisió
Universalitat, exhaustivitat d’oferta i gratuitat
La cobertura social. Classe mitja o assistencialisme?
La productivitat del sistema
L’atur
© Albert Serra 2011
La gestió de l’ajust de l’estat del benestar
’
L’ajust pressupostari: retallades
Productivitat, eficiència, efectivitat i qualitat
La cartera de serveis: demanda, oferta i expectatives
El finançament: impostos i copagament
Els públics
Els drets
Fer sostenible el model o canviar de model?
© Albert Serra 2011
11

12. La posició dels serveis socials
Posició central en la nova etapa
El quart pilar: les polítiques locals de serveis de benestar social
Dependència, pobresa, inclusió social, familia, habitatge,…
El paper central dels serveis socials en les polítiques de benestar
social local
El caràcter emergent del sistema de serveis socials
El repte
’
Com passar d’un aglomerat feble de serveis a un
sistema de serveis socials…en un entorn de crisi
econòmica?
© Albert Serra 2011
Les especificitats positives: un model equitatiu i sostenible
Accés universal
Priorització de públics
Redistributiu
Recurs pressupostàri
Copagament en base a renda
Descentralitzat
Cooperatiu
Tercer sector, empresa, ciutadania participativa
Organitzativament equilibrat
Política, tècnica i gestió
© Albert Serra 2011
12

13. Els reptes d’un sector emergent
El pressupost no és l’únic ni potser el principal problema: qualitat
de la política, del treball professional i de la gestió
1. Identitat i espais propis en procés de definició
La identificació de la missió, del resultat i del valor aportat
2. Model d’intervenció (provisió i producció) cooperatiu, però,
complex i insuficent. Desenvolupament sistèmic feble
3. Desenvolupament cientifico tècnic i professional incipient
4. Sistema de valors en desenvolupament
1. Qualitat tècnica
2. Professionalitat
3. Responsabilització
© Albert Serra 2011
Els programes
Atencio Social Bàsica
Familia, infància i adolescència
Dependència
Integració social i educació comunitària
Habitatge social
Pobresa i exclusió
© Albert Serra 2011
13

14. La cooperació com senyal d’identitat
Tots els recursos d’una societat són recursos potencials per la
gestió de les polítiques i els serveis públics
La cooperació públic-social-privat implica, genera sinergies i
optimitza recursos
La cooperació públic-social-privat esta al servei de les polítiques
públiques
La cooperació públic-social-privat ha de respectar i assumir les
especificitats de l’altre: aliança estratègica, client-proveïdor o
súbdit i administrat?
La qualitat del sistema depén de la qualitat de la cooperació i de la
descentralització
© Albert Serra 2011
L’escenari intersectorial
SECTOR
PÚBLIC
SECTOR
MERCANTIL
SECTOR
SOCIAL
14

15. El nou escenari organitzatiu
L’escenari GOVERN
públic NACIONAL
OPERADORS
GOVERN NO LUCRATIUS
LOCAL L’escenari
social
OPERADORS
SERVEIS PÚBLICS COMUNITAT
OFERTA
L’escenari PRIVADA
mercantil
….en un marc global
Les cadenes de valor: complementarietat
OBJECTIU
SOCIAL
ORGANITZACIÓ i ENTORN SOCIETAT
ACTIVITATS PÚBLICS RESULTAT
RECURSOS POLÍTIC
PROCESSOS PRODUCTES USUARIS
INPUT OUTCOME
OUTPUT BENEFICIARIS
OBJECTIU
DE SERVEI
© Albert Serra 2011
15

16. Les prioritats del proper mandat
Una política orientada a la governança integral
Accents de la concepció del rol públic: lideratge estratègic, model territorial i
provisió de serveis
Els recursos públics: propis i aliens. Cooperació
Les polítiques prioritaries
Competitivitat territorial i creació d’ocupació
Capital social: educació i inclusió social i econòmica
Convivència i desenvolupament comunitari
Necessitat de prioritzar l’articulació de les polítiques d’inclusió,
promoció econòmica i ocupació i educació
Vinculació de la formació básica i continua al territori
© Albert Serra 2011
L’escenari del benestar i l’espai dels serveis socials
TERRITORIS/SECTORS DE POBLACIÓ
CULTURA, ESPORT, COMUNITAT
PROMOCIÓ
PREVENCIÓ
SEGURETAT, JUSTICIA,...
ATUR I OCUPACIÓ
ATENCIÓ
HABITATGE
EDUCACIÓ
PENSIONS
SERVEIS SOCIALS
SANITAT
Línia d’exclusió
INCLUSIÓ
CONTENCIÓ
© Albert Serra 2011
16

17. Estructura dels mercats: demanda
Necessitat social
Tendències demogràfiques
Formes d’organització de la convivència
El mercat de treball
Les prioritats
Piràmide de Maslow (?)
Opcions de mix (treball+serveis o serveis enlloc de treball)
Capacitat de demanda
Disponibilitat pressupostària
Estratègies de provisió (públic, social, privat, mixte): accessibilitat
Estratègies de finançament (gratuitat, copagament, cost directe, cost total):
capacitat de rendes
Estratègies de producció
© Albert Serra 2011
L’estratègia econòmica: fiscalitat, serveis i copagament
Serveis, Fiscalitat i Copagament
?
Serveis Recursos
Fiscalitat
Serveis
© Albert Serra 2011
17

18. ’
L’estructura dels mercats: oferta
Provisió
vs
Producció
Escenaris de futur
Provisió
Producció
Finançament
Estratègies??
© Albert Serra 2011
La cooperació públic privat
Concebre al CPP com un instrument estratègic per a la gestió de les
polítiques i els serveis públics
Partir de la COMPLEMENTARIETAT dels objectius de les parts i no de
la seva COINCIDÈNCIA. Construir sistemes consistents d’objectius
diferents
Establir la creació de valor públic com a condició bàsica per a la
CPP
Assegurar la viabilitat de la consecució dels objectius privats
necessaris per a la factibilitat de la CPP
Orientar la CPP, per ambdues parts, a la eficiència i qualitat del
servei públic i no exclusivament a costos
Desenvolupar capacitació directiva pública i privada adequada a la
complexitat de la gestió de la CPP
Transitar de l’administració burocràtica de la contractació pública
a la gestió estratègica de la cooperació publicoprivada
© Albert Serra 2011
18