2. JUNO
(HERA)
Pare i rei de totes
les divinitats i dels
mortals.
Esposa i germana de
Júpiter.
Deessa protectora de les
dones i els naixements.
3. IMATGE
DIANA
(ÀRTEMIS)
IMATGE
Déu de les arts i la
bellesa, creador de
la poesia i la
música.
Deessa de la
castedat i la caça.
MINERVA
(ATENEA)
Deessa de la saviesa
i la tàctica bèl·lica.
4. Déu del foc i els
metalls.
La seva esposa
era Venus.
Deessa de l’amor i
de la bellesa
femenina.
5. MART
(ARES)
IMATGE
Déu de la guerra i de
la primavera.
MERCURI
(HERMES)
Missatger de les
divinitats i déus dels
mercaders.
NEPTÚ
(POSIDÓ)
Déu del mar, de les
illes, les penínsules, les
muntanyes i els
continents
7. Júpiter és el déu màxim en l‟Olimp.
En l‟Antiga Roma era el més gran ja que se‟l
considerava protector de la ciutat i del mateix
estat romà.
A més a més, governa establint l‟ordre, la
justícia i el destí de la terra i del cel, i encara
que Júpiter era molt poderós, la seva voluntat
era limitada només pel destí.
Els atributs que el representen són: el raig,
l‟àguila, el toro i el roure.
8. El Temple de Júpiter Òptim Màxim, aixecat sobre
el cim Capitolina, era el major temple romà. En
aquest temple se li adorava amb la seva dona i
reina Juno i la seva filla Minerva (la deessa de la
saviesa), formant la Tríade Capitolina.
Ell va viure moltes aventures amoroses amb
deesses i amb dones mortals, encara que tenia
esposa, Juno.
De les seves relacions amb deesses van néixer
Mart, Minerva, Mercuri, Apol·lo, Afrodita... En les
seves aventures amb mortals s‟havia de
transformar o disfressar en animals.
9. Juno era la deessa del matrimoni I deessa dels
déus. Era germana i esposa de Júpiter.
Era la protectora de les dones i l'encarregada de
vetllar per la felicitat i la prosperitat domèstiques.
Les dones que havien de casar-se la invocaven a
fi d'assegurar-se un matrimoni feliç o un bon part.
10. Una altra de les atribucions de Juno era la de
defensar l'Estat romà.
L’atribut que la representa és el gall dindi.
En els treballs màgics s'associa aquesta
divinitat amb l'espelma de color blanc
i, també, amb la vessant femenina de la
Humanitat.
11. És el déu de la medicina, de la bellesa mas-
culina, de la música i de la poesia en la mito-
logia grega i posteriorment en la romana.
Considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Va destacar la seva capacitat atlètica per això va
ser el primer guanyador dels antics Jocs Olímpics,
així com un hàbil caçador, igual que la seva germa-
na Artemisa.
Fill de Zeus i Letó, i el germà bessó d'Àrtemis. Letó
va donar a llum primer a Àrtemis, i després, amb
ajuda d'aquesta, a Apol·lo. En el moment del seu
naixement, uns cignes sagrats van volar sobre l'illa
donant set voltes al seu voltant (ja era el setè del
dia del mes).
12. Els atributs més comuns d'Apol·lo eren l'arc i
les fletxes o també una lira o una cítara, ja que
era el déu de la música, i també el plectre i
l'espasa.
El seu animal és el corb.
Apol·lo va tenir nombrosos enamoraments amb
Nimfes i amb mortals. Així, va estimar a la nimfa
Dafne, filla del déu-riu Peneu, a Tessàlia. La
nimfa no corresponia als seus déus i va fugir a
les muntanyes. Apol·lo la perseguia, i quan va
estar a punt d'aconseguir-la, Dafne va dirigir una
pregària al seu pare, suplicant-li que la
metamorfosi per permetre-li escapar de les
abraçades del déu. El seu pare va consentir en
això i la va transformar en llorer, l'arbre consa-
grat a Apol·lo.
13. Diana era filla de Júpiter i Latona.
Deessa de la caça, dels boscos i de la Lluna.
Deessa de la castedat restà verge i eternament
jove.
Era cruel i se li atribuïen les morts sobtades.
Atributs: Arc, cérvol o gos, corona lunar, roure
Se la representa amb túnica llarga i cabellera
solta; arc i sagetes i amb un cérvol o uns
gossos.
14. Nascuda poc abans que el
seu germà bessó a l‟illa
d‟Ortigia.
Sent testimoni dels dolors
del part de la seva mare, va
demanar al seu pare la
gràcia de guardar la
virginitat, igual que la seva
germana Minerva. Per
aquesta raó les dues reben
el nom de “verges
blanques”.
15. Minerva és la deessa de les ciències, la saviesa i la
pau.
Protectora de la important ciutat de Roma, capital
de l'Imperi i així mateix representava un valor
especialíssim per als artesans, que l'havien adoptat
com la seva patrona.
Sol aparèixer amb un casc sobre el cap, una pica a
una mà, un escut en l'altra i una ègida (cuirassa amb
pell de cabra) sobre el seu pit.
Els seus atributs ens recorden que no només era
deessa de la guerra, sinó que les seves activitats
estaven relacionades amb el seu intel·lecte.
16. Segons explica la llegenda, Júpiter es va
empassar a Metis, la deessa de la Prudència i
immediatament va sentir un agut mal de cap, per
la qual cosa va ser en recerca de solucions a
Vulcà, déu del foc i els metalls, que va decidir
directament obrir el cap d'un cop de destral, i
increïblement va aparèixer Minerva.
Un dels seus temples amb més antiguitat es
localitza en el „Celio‟, el turó on segons es creia
s‟havien establert les tropes etrusques que
venien a ajudar a Ròmul, a les or-
dres de Cele Vibenna.
17. Vulcà és representat com un home
lleig, suat, amb la barba descurada, el pit
descobert, sempre treballant en la farga.
Fill de Juno i Júpiter.
És el déu del foc, del ferro. El seu foc no és
destructor. És un geni deforme i
maltractat, objecte de riure, però al que tots van
al necessitar joies, armes o màquines subtils.
Popular a la terra i al cel.
18. Deessa de l'amor, la bellesa, i la fertilitat.
Posseeix una capacitat bastant particular que és
la de poder immortalitzar als enamorats.
Del seu naixement hi ha diverses llegendes
contradictòries: Unes asseguren que Venus va
sorgir de l'escuma dels fluxos després que Saturn
mutilarà a Urà, mentre que altres afirmen que la
deessa de l'amor és filla de Júpiter i de Dione.
Va estar casada amb Vulcà, però l‟enganyava en
repetides vegades amb Marzo, i d'aquesta unió
adúltera neix Ròmul. Un dia, va ser descoberta pel
seu marit qui els va empresonar en una xarxa.
19. Així per la vergonya Venus es va allunyar de
l'Olimp per un temps.
Mare de Cupido i Anteros.
Els antics la representaven sota diferents formes,
però, normalment, sota la figura d'una dona d'una
bellesa perfecta, vestida elegantment, i adornada
d'un cinturó, que tenia el poder d'inspirar l'amor.
Va gairebé sempre acompanyada d'Adonis, la
seva amant, del seu fill Cupido, i de les tres
Gràcies. El cigne, el colom i el pardal l'estaven
consagrats, com també la rosa, la murta, i la
poma.
Va ser la causa de la guerra de Troia.
20. Divinitat romana associada als mars i als terratrè-
mols.
Neptú era el fill gran de Saturn, germà de Júpiter i
Plutó.
Tots els habitants de les aigües havien d'obeir-lo.
El símbol del déu és un cavall.
També sempre solia montar amb dofins
Podia provocar des de terribles tempestes fins a
onades tranquil·les i pacífiques.
21. Quan Júpiter el va alliberar, Ell va escollir el mar
com a llar i en les profunditats tenia el regne.
Era inseparable dels seus cavalls i solia cavalcar
sobre les aigües amb cavalls blancs.
Aquest déu era molt perillós i inestable.
Era el déu que sostenia la Terra, perquè l'oceà
voltejava el planeta i era evident que Ell sostenia el
planeta des dels mars, suportant el seu pes.
Neptú va donar forma a les costes, arrancant tros-
sos de muntanyes per a formar els penya-segats o
passant la mà pel litoral per a crear platges.
22. Era el déu de la guerra.
Inicialment fou el déu romà de la fertilitat i
la vegetació, i protector dels bovins, però més tard
s'associà amb la batalla.
Fill de Júpiter en forma de flor i de Juno.
Se‟l representava com a un guerrer amb una arma
madura i amb un elm.
El llop i el picot eren els seus símbols.
Els seus atributs principals eren la cuirassa, el
casc, la llança i l‟espasa.
23. Mart rebia sacrificis abans del combat i
es deia que apareixia al camp de batalla
acompanyat per Bel·lona.
Mart va donar nom al quart planeta del sistema
solar: Mart, al segon dia de la setmana: dimarts, i
al tercer mes de l'any: Març.
A Roma, el seu temple principal estava situat al
Capitoli, compartit amb Júpiter i Quirí.
Un altre temple dedicat a Mart Gradivus (aquell
que precedeix l'exèrcit en la batalla) era el lloc on
l'exèrcit es concentrava abans d'anar a la guerra.
El Camp de Mart estava dedicat a ell; era allà on
s'entrenaven els soldats i atletes.
24. Fill de Júpiter i Maia Maiestas (Filla d‟Atles).
Missatger dels déus, protector del comerç, patró
dels viatgers i dels lladres.
Era un déu important dels negocis, els beneficis
i el comerç.
Atributs:Sandàlies i barret alat,
cadoceu (branca d‟olivera)
25. Portava les ànimes dels morts al més
enllà, davant d‟Hades.
La seva vestimenta era simple,
una túnica blanca i les sandàlies
amb ales.
