SlideShare a Scribd company logo
1 of 20
Elements Clau per a la Conservació de la Biodiversitat Bentònica
Marina de la Plataforma Continental (50-100 m de Profunditat) del
Canal de Menorca. Projecte LIFE+ INDEMARES (www.indemares.es)
J. Moranta, C. Barberá, M. Díaz-Valdés, N. Zaragoza
Instituto Español de Oceanografía
Centre Oceanogràfic de Balears
Moll de Ponent, s/n
Metodologia de Mostreig
Elements Clau per a la Conservació de la Biodiversitat Bentònica Marina de la
Plataforma Continental (50-100 m de Profunditat) del Canal de Menorca
Esforç de Mostreig
Biocenosis Canal Menorca Directiva Hàbitats Conveni de Barcelona
1. CIRCALITORAL ROCOS i ALTRES
SUBSTRATS DURS
ESCULLS FONDS DURS I ROQUES
1.1. Biocenosis de coral·ligen Biocenosis de coral·ligen
1.2. Coral·ligen de plataforma Coral·ligen de plataforma*
2. CIRCALITORAL DE SUBSTRATS
BLANDS
BANCS D’ARENA COBERTS
PERMANENTMENT D’AIGUA
MARINA, NO PROFUNDA
ARENES
2.1. Detrític costaner sense cobertura vegetal Biocenosis del detrític costaner
2.2. Detrític costaner dominat per macròfits
Detrític costaner amb rodòlits Associació de rodòlits
Detrític costaner amb Peyssonnelia Associació de P. rosa-marina
Detrític costaner amb O. volubilis Associació de O. volubilis
Maërl amb dominància de P. calcareum i
L. coralloides
Fàcies de maërl (P. calcareum i L. corallioides)
Associació amb L. rodriguezii A. de L. rodriguezii sobre detrític costaner*
Llistat de Biocenosis Presents a la Plataforma Continental (50-100 m) del Canal
de Menorca d'acord amb els Hàbitats i Biocenosis de la Directiva Hàbitats i el
Conveni de Barcelona
*Hàbitats Prioritaris
• 60 % de la superfície estudiada (cobertura algal inferior al 10%)
• Complexitat estructural baixa però de gran diversitat de fauna ja que son hàbitats frontera
• Elevada producció, tenen la mateixa importància ecològica que les
praderies de Posidonia a la zona costanera
• 25 % de la superfície estudiada (O. volubilis, P. crispa, H. filicina, Peyssonnelia)
• Se solapen amb altres hàbitats i formen àrees amb elevats índex
de diversitat específica i funcional
• 50 % de la superfície estudiada
• Elevada complexitat estructural, longevitat i creixement lent
• No Renovables: molt sensibles i vulnerables a qualsevol impacte
• Alberguen gran diversitat d’algues i fauna
• Importància en els fluxos de carboni i processos sedimentaris
Creixement lent: ~ 0.5 mm al any
Producció: 250 g CaCO3/m2/any
3000 gCaC03 en esculls de corall
Edat: 5000 anys d'antiguitat
Lithothamnion coralliodes
Lithothamnion Spp.
Phymatholothon calcareum
Spongites fruticulosus
• 30 % de la superfície estudiada
• Bioconstruccions complexes i longeves
• Formada per >100 algues constructores i gran diversitat de fauna
(>1300 espècies), molt característic l’estrat “Arbustiu” format per
gorgònies i esponges
Diversitat d'Espècies de la Plataforma Continental (50-100 m)
del Canal de Menorca
Grups Taxonòmics Nº d’Espècies
Algues 138
Anèl·lids 34
Briozous 49
Cnidaris 52
Equinoderms 55
Crustacis 301
Mol·luscos 226
Esponges 126
Accídies 72
Condrictis 30
Osteïctis 212
Total 1319
Espècies d'Interès per a la Conservació (50-100 m)
Grup Espècies Directiva Hàbitats Conveni de Barcelona
1 ALGA Lithothamnion corallioides Annex V
2 ALGA Phymatholithon calcareum Annex V
3 ALGA Laminaria rodriguezii Annex II
4 ALGA Cystoseria spinosa Annex II
5 ALGA Cystoseira zosteroides Annex II
6 CNIDARI Corallium rubrum Annex IV Annex III
7 ESPONJA Tethya aurantium Annex II
8 ESPONJA Axinella polyploides Annex II
9 ESPONJA Spongia agaricina Annex III
10 MOL·LUSC Ranella olearia Annex II
11 ECHINODERM Centrostephanus longispinus Annex IV Annex II
12 CRUSTACI Scyllarides latus Annex V Annex III
13 CRUSTACI Scyllarus arctus Annex III
14 CRUSTACI Scyllarus pygmaeus Annex III
15 CRUSTACI Homarus gammarus Annex III
16 CRUSTACI Maja squinado Annex III
17 CRUSTACI Palinurus elephas Annex III
18 ELASMOBRANQUI Rostraja alba Annex III
Directiva Hàbitats: Annex IV-Espècies animals i vegetals d'interès comunitari que requereixen una protecció estricta;
Annex V-Espècies animals i vegetals d’interès comunitari , la seva explotació ha d’esser objecte de mesures de gestió.
Conveni de Barcelona: Annex II-Espècies en perill o amenaçades; Annex III-Espècies la seva explotació està
reglamentada.
Distribució de l’Esforç de Pesca Artesanal (Tremall i Palangre) en els Fons de
Coral·ligen i Maërl (Font: COB-RESMARE Projectes PESCALA I-II, ERICOL, LAMBAL)
Distribució de l’Esforç de Pesca d‘Arrossegament en el Canal de Menorca
(Font: Caixes Blaves, Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente)
40.2
39.8
39.6
3.4 3.6 3.8 4.0 4.2
Latitud
Longitud
40
VMS ~s1(lat, log)(2)
Les Comunitats Demersals i l’Impacte de la Pesca
Grup ~ Any_f + s1(lat, log) + s2(fondària) + s3(log(VMS))(1)
Año
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
3.8 4.0 4.2
gitud
b
0
-2
-4
100 200 400
300 500 600 700
Efecto
parcial
Profundidad (m)
2
-6
c
1
0
-1
-2
2 3 5
4
Log (VMS)
2 d
Efecto
parcial
Año
9
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
8.5
Parcial
por
f
1
0
-1
-2
-3
-4
100 200 400
300 500 600 700
Profundidad (m)
c
Efecto
parcial
40.2
40
39.8
39.6
3.4 3.6 3.8 4.0 4.2
Longitud
b
Latitud
2
0
-1
-2
2 3 5
4
Log (VMS)
1
d
Efecto
parcial
Cefalòpodes
R=0.74; F=6.44; df=1, p<0.05
Peixos
R=0.64; F=7.22; df=1, p<0.01
Log (VMS) Log (VMS) Longitud
Latitud
Efecte
Parcial
R=0.81; GVC= 0,95
F=7.22; df=1, p<0.01
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
%
Abundància
Les Comunitats Demersals i l’Impacte de la Pesca
Espèciei ~ Any_f + s1(lat, log) + s2(fondària) + s3(log(VMS))
Efecte
Parcial
0
-1
2 3 4 5
Efecto
parcial
2
3
1
Log (VMS)
2007 2008 2009 2010 2011 2012
o
c
Lepidotrigla cavillone
0
-3
-4
2 3 4 5
1
2
-1
-2
d
Log (VMS)
Efecto
parcial
-2
-3
-4
100 200 300 400 500 700
-1
0
600
1
2
Profundidad (m)
Efecto
parcial
3.4 3.6 3.8 4.0 4.2
40.2
40
39.8
39.6
Latitud
Longitud
b
Año
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
1
c
Merluccius merluccius
39.6
3.4 3.6 3.8 4.0 4.2
Longitud
-6
-8
100 200 300 400
Profundidad (m)
-3
-4
2 3 4
0
1
5
-1
-2
2
3
d
Log (VMS)
Efecto
parcial
Mullus surmuletus
-1
2.5 3 3.5
Log (VMS)
2
4
4
1
3
-2
2
1.5
d
Efecto
parcial
39.6
3.4 3.6 3.8 4.0 4.2
Longitud
-4
-6
60 80 100
Profu
Octopus vulgaris
-3
-4
0
2
2 3 4
Log (VMS)
5
d
-2
-1
3
1
Efecto
parcial
Año
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
3.8 4.0 4.2
gitud
b
c
100 200 400
300 500 600 700
Profundidad (m)
2
-2
-4
-6
Efecto
parcial
0
c
Scyliorhinus canicula
Efecte
Parcial
Nephrops no
-5
-10
2 3 4
Log(VMS)
0
5
5
b
Efecto
parcial
2
4
6
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2
1
Parcial
por
factor
(yr)
3
5
7
Añ
Nephrops norvegicus
R=0.92
F=6.78; df=1, p<0.05
R=0.68
F=5.26; df=1, p<0.05
R=0.81
F=4.78; df=1.96, p<0.05
R=0.83
F=31.85; df=1, p<0.001
R=0.79
F=9,05; df=1.77, p<0.001
R=0.55
F=22; df=1.94, p<0.001
Anàlisis BIO-ENV (φ= Correlació de Spearman)
Comunitat
algas
Comunitat
fauna
Variables ambientals
Latitud n.s. 0.155**
Longitud 0.320*** 0.183**
Profunditat 0.253*** 0.274***
Matèria orgànica n.s. n.s.
Ф Partícula sediment 0.198** 0.108**
% Graves n.s. 0.135**
% Fangs 0.289*** 0.246**
V. corrent mitjana 0.326*** 0.181***
Esforç pesca (VMS) 0.253*** 0.274***
Biomassa rodòlits - 0.164**
Biomassa algues blanes - n.s.
% Cobertura rodòlits - 0.274***
%C. algues blanes - 0.388***
Nº Clapes vegetació - 0.088*
Mida clapes vegetació - 0.196**
Les Comunitats Epibentòniques i l’Impacte de la Pesca
%
Cobertura
algal
Les Comunitats Epibentòniques i l’Impacte de la Pesca
A les Localitats més
Impactades són més
Abundants els
Rodòlits de Tipus
Ramificat i Mida Petita
0
10
20
30
40
50
60
0 1 2 3
%
Esforç de Pesca
+
−
Elements Clau de Conservació i Zones Vulnerables (Proposta de Zonificació)
Elements Clau de Conservació
Hàbitats i Biocenosis d’Interès Comunitari
Coral·ligen
Mäerl
Detrític Costaner amb Rodòlits
Hàbitats d’Elevada Representativitat i Biodiversitat Detrític Costaner amb Algues Blanes
Espècies
Especies Incloses en els Annexes de
la DH i el CB
Valoració Ambiental
Presència d’ Elements Clau de Conservació
Valoració de l’Estat de Conservació dels Hàbitats i de les Espècies d’Interès
Valoració de la Pressió Pesquera
Pesca de Bou (Caixes Blaves)
Pesca Artesanal (Entrevistes)
Elements Clau de Conservació i Zones Vulnerables (Proposta de Zonificació)
Coordinació: Joan Moranta
Edició: J. Moranta i Carmen Barberá
Autors:
SIG i cartografia: C. Barberá, María Druet i Juan Acosta
Hidrografia: José Luis Lopez Jurado, Rosa Balbín i Mar Flexas
Anàlisi d’imatge: Marta Díaz-Valdés, Nuria Zaragoza i Stefano Ambrosio
Comunitats epibentòniques: C. Barberá, N. Zaragoza i J. Moranta
Comunitats suprabentòniques: C. Barberá i N. Zaragoza
Comunitats demersals: N. Zaragoza, C. Barberá i J. Moranta
Anàlisi activitat pesquera: Antoni Quetglas, Raquel Goñi, Sandra Mallol, C. Barberá i J. Moranta
Modelat sistema nectobentònic: M. Díaz-Valdés i Francisco Sánchez
Assessors especialistes en taxonomia: Algues: Sergi Joher; Accídies: M. Díaz-Váldes, Briozous: Eugenio
Fernández i Javier Souto; Cnidaris: Josep Mª Gili; Crustacis: C. Barberà, María Valls, Guillermo Guerau i Pere Abelló;
Equinoderms: Antonio Esteban, Esponges: Mª Jesús Uriz; Mol·luscs: Montserrat Ramón; Peixos: Francesc Ordines.
Altres col·laboradors: Sara Albuixec, Miguel A. Bécares, Daniel Contreras, Marcial Cosme, Silvia de Juan; Laura del
Valle, Carlos Domínguez, Marta Fernández, Joan J. Fornós, Raúl Gómez, Beatriz Guijarro, Juan Mª Junoy, Vicens
Moltó (UIB), Carlos Morell, Araceli Muñoz, Alba Muntades, Gavin Newman (ROV NEMO), Francesc Ordines, Nuria
Ortega, Gabriel Pomar1, Sergi Quesada (Empresa PRAESENTIS); Verónica Sanz, Susana Ruiz i Bàrbara Terrasa.
PARTICIPANTS PROJECTE LIFE+ INDEMARES:

More Related Content

Viewers also liked

Arts & Crafts with Jason
Arts & Crafts with JasonArts & Crafts with Jason
Arts & Crafts with JasonSpinWeb
 
Extended indigenous economics and climate 2013
Extended indigenous economics and climate 2013Extended indigenous economics and climate 2013
Extended indigenous economics and climate 2013Spencer Mann
 
Carta para papai noel
Carta para papai noelCarta para papai noel
Carta para papai noelcommorito1
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1elenitava
 
Cultura, ciudad, acción colectiva
Cultura, ciudad, acción colectivaCultura, ciudad, acción colectiva
Cultura, ciudad, acción colectivaWendyCastro96
 
практическое занятие поиск книг в электронных библиотеках
практическое занятие поиск книг в электронных библиотекахпрактическое занятие поиск книг в электронных библиотеках
практическое занятие поиск книг в электронных библиотекахANSevrukova
 
Ahmad saber ahmad
Ahmad saber ahmadAhmad saber ahmad
Ahmad saber ahmadAhmad Saber
 
Andre haegeman, nieuwe roman : dansen boven de afgrond
Andre haegeman, nieuwe roman : dansen boven de afgrondAndre haegeman, nieuwe roman : dansen boven de afgrond
Andre haegeman, nieuwe roman : dansen boven de afgrondwriter
 
Recipe collection 57
Recipe collection 57Recipe collection 57
Recipe collection 57Sal Lie
 
Formato plan degestion_v2
Formato plan degestion_v2Formato plan degestion_v2
Formato plan degestion_v2corredor53
 
КУЛЬТУРА РИМУ
КУЛЬТУРА РИМУКУЛЬТУРА РИМУ
КУЛЬТУРА РИМУigorajosufiv
 

Viewers also liked (16)

Arts & Crafts with Jason
Arts & Crafts with JasonArts & Crafts with Jason
Arts & Crafts with Jason
 
Ovaron
OvaronOvaron
Ovaron
 
Extended indigenous economics and climate 2013
Extended indigenous economics and climate 2013Extended indigenous economics and climate 2013
Extended indigenous economics and climate 2013
 
Carta para papai noel
Carta para papai noelCarta para papai noel
Carta para papai noel
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Cultura, ciudad, acción colectiva
Cultura, ciudad, acción colectivaCultura, ciudad, acción colectiva
Cultura, ciudad, acción colectiva
 
практическое занятие поиск книг в электронных библиотеках
практическое занятие поиск книг в электронных библиотекахпрактическое занятие поиск книг в электронных библиотеках
практическое занятие поиск книг в электронных библиотеках
 
Ahmad saber ahmad
Ahmad saber ahmadAhmad saber ahmad
Ahmad saber ahmad
 
Andre haegeman, nieuwe roman : dansen boven de afgrond
Andre haegeman, nieuwe roman : dansen boven de afgrondAndre haegeman, nieuwe roman : dansen boven de afgrond
Andre haegeman, nieuwe roman : dansen boven de afgrond
 
Recipe collection 57
Recipe collection 57Recipe collection 57
Recipe collection 57
 
Formato plan degestion_v2
Formato plan degestion_v2Formato plan degestion_v2
Formato plan degestion_v2
 
Cpr in childhood 2013
Cpr in childhood 2013Cpr in childhood 2013
Cpr in childhood 2013
 
Imperio inca
Imperio incaImperio inca
Imperio inca
 
Turkish presentation
Turkish presentationTurkish presentation
Turkish presentation
 
China antică
China anticăChina antică
China antică
 
КУЛЬТУРА РИМУ
КУЛЬТУРА РИМУКУЛЬТУРА РИМУ
КУЛЬТУРА РИМУ
 

Similar to Indemares Canal de Menorca

Presentació a .tecno del catedràtic d'Ecologia Joandomènc Ros
Presentació a .tecno del catedràtic d'Ecologia Joandomènc RosPresentació a .tecno del catedràtic d'Ecologia Joandomènc Ros
Presentació a .tecno del catedràtic d'Ecologia Joandomènc RosEcotendències Cosmocaixa
 
Àrees Marines Protegides i conservació a la Mediterrània (ub ceab-csic)
Àrees Marines Protegides i conservació a la Mediterrània (ub ceab-csic)Àrees Marines Protegides i conservació a la Mediterrània (ub ceab-csic)
Àrees Marines Protegides i conservació a la Mediterrània (ub ceab-csic)Ecotendències Cosmocaixa
 
Rius de biodiversitat slide
Rius de biodiversitat slideRius de biodiversitat slide
Rius de biodiversitat slidekokoloko
 
Natura 2000 Network
Natura 2000 NetworkNatura 2000 Network
Natura 2000 NetworkJoan Moranta
 
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...Irta
 
Introducció a la gestió pesquera seminari00
Introducció a la gestió pesquera seminari00Introducció a la gestió pesquera seminari00
Introducció a la gestió pesquera seminari00Marc Baeta
 
Marine protected areas
Marine protected areasMarine protected areas
Marine protected areasJoan Moranta
 
Treball ocells
Treball ocellsTreball ocells
Treball ocellslaauraaa
 
Parc Nacional de l'arxipèlag de Cabrera.pptx
Parc Nacional de l'arxipèlag de Cabrera.pptxParc Nacional de l'arxipèlag de Cabrera.pptx
Parc Nacional de l'arxipèlag de Cabrera.pptxSergioMartnez967875
 
Recursos de la biosfera II La pesca
Recursos de la biosfera II  La pescaRecursos de la biosfera II  La pesca
Recursos de la biosfera II La pescajargerich
 
Fons llaurats i deixalles a munts Canals
Fons llaurats i deixalles a munts CanalsFons llaurats i deixalles a munts Canals
Fons llaurats i deixalles a munts CanalsUniversity of Barcelona
 
Curs 4 (1)
Curs 4 (1)Curs 4 (1)
Curs 4 (1)ADENC
 
CTMA2 Impactes a la hidrosfera
CTMA2 Impactes a la hidrosferaCTMA2 Impactes a la hidrosfera
CTMA2 Impactes a la hidrosferaMireia Llobet
 

Similar to Indemares Canal de Menorca (20)

Presentació a .tecno del catedràtic d'Ecologia Joandomènc Ros
Presentació a .tecno del catedràtic d'Ecologia Joandomènc RosPresentació a .tecno del catedràtic d'Ecologia Joandomènc Ros
Presentació a .tecno del catedràtic d'Ecologia Joandomènc Ros
 
Àrees Marines Protegides i conservació a la Mediterrània (ub ceab-csic)
Àrees Marines Protegides i conservació a la Mediterrània (ub ceab-csic)Àrees Marines Protegides i conservació a la Mediterrània (ub ceab-csic)
Àrees Marines Protegides i conservació a la Mediterrània (ub ceab-csic)
 
Rius de biodiversitat slide
Rius de biodiversitat slideRius de biodiversitat slide
Rius de biodiversitat slide
 
Natura 2000 Network
Natura 2000 NetworkNatura 2000 Network
Natura 2000 Network
 
Cartografia dels hàbitats litorals
Cartografia dels hàbitats litoralsCartografia dels hàbitats litorals
Cartografia dels hàbitats litorals
 
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
 
OP ED ER. Narcís Prat
OP ED ER. Narcís PratOP ED ER. Narcís Prat
OP ED ER. Narcís Prat
 
Introducció a la gestió pesquera seminari00
Introducció a la gestió pesquera seminari00Introducció a la gestió pesquera seminari00
Introducció a la gestió pesquera seminari00
 
Marine protected areas
Marine protected areasMarine protected areas
Marine protected areas
 
Investiguem el mar (respostes fitxes 2a)
Investiguem el mar (respostes fitxes 2a)Investiguem el mar (respostes fitxes 2a)
Investiguem el mar (respostes fitxes 2a)
 
Treball ocells
Treball ocellsTreball ocells
Treball ocells
 
Parc Nacional de l'arxipèlag de Cabrera.pptx
Parc Nacional de l'arxipèlag de Cabrera.pptxParc Nacional de l'arxipèlag de Cabrera.pptx
Parc Nacional de l'arxipèlag de Cabrera.pptx
 
Recursos de la biosfera II La pesca
Recursos de la biosfera II  La pescaRecursos de la biosfera II  La pesca
Recursos de la biosfera II La pesca
 
Fons llaurats i deixalles a munts Canals
Fons llaurats i deixalles a munts CanalsFons llaurats i deixalles a munts Canals
Fons llaurats i deixalles a munts Canals
 
Projecte NINAM
Projecte NINAMProjecte NINAM
Projecte NINAM
 
Laboratori de mar (mestre)
Laboratori  de mar (mestre) Laboratori  de mar (mestre)
Laboratori de mar (mestre)
 
Coneguem el riu ripoll
Coneguem el riu ripollConeguem el riu ripoll
Coneguem el riu ripoll
 
Curs 4 (1)
Curs 4 (1)Curs 4 (1)
Curs 4 (1)
 
CTMA2 Impactes a la hidrosfera
CTMA2 Impactes a la hidrosferaCTMA2 Impactes a la hidrosfera
CTMA2 Impactes a la hidrosfera
 
Descobreix els ecosistemes aquàtics d'Osona i Ripollès
Descobreix els ecosistemes aquàtics d'Osona i RipollèsDescobreix els ecosistemes aquàtics d'Osona i Ripollès
Descobreix els ecosistemes aquàtics d'Osona i Ripollès
 

Recently uploaded

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Recently uploaded (7)

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Indemares Canal de Menorca

  • 1. Elements Clau per a la Conservació de la Biodiversitat Bentònica Marina de la Plataforma Continental (50-100 m de Profunditat) del Canal de Menorca. Projecte LIFE+ INDEMARES (www.indemares.es) J. Moranta, C. Barberá, M. Díaz-Valdés, N. Zaragoza Instituto Español de Oceanografía Centre Oceanogràfic de Balears Moll de Ponent, s/n
  • 2. Metodologia de Mostreig Elements Clau per a la Conservació de la Biodiversitat Bentònica Marina de la Plataforma Continental (50-100 m de Profunditat) del Canal de Menorca
  • 4. Biocenosis Canal Menorca Directiva Hàbitats Conveni de Barcelona 1. CIRCALITORAL ROCOS i ALTRES SUBSTRATS DURS ESCULLS FONDS DURS I ROQUES 1.1. Biocenosis de coral·ligen Biocenosis de coral·ligen 1.2. Coral·ligen de plataforma Coral·ligen de plataforma* 2. CIRCALITORAL DE SUBSTRATS BLANDS BANCS D’ARENA COBERTS PERMANENTMENT D’AIGUA MARINA, NO PROFUNDA ARENES 2.1. Detrític costaner sense cobertura vegetal Biocenosis del detrític costaner 2.2. Detrític costaner dominat per macròfits Detrític costaner amb rodòlits Associació de rodòlits Detrític costaner amb Peyssonnelia Associació de P. rosa-marina Detrític costaner amb O. volubilis Associació de O. volubilis Maërl amb dominància de P. calcareum i L. coralloides Fàcies de maërl (P. calcareum i L. corallioides) Associació amb L. rodriguezii A. de L. rodriguezii sobre detrític costaner* Llistat de Biocenosis Presents a la Plataforma Continental (50-100 m) del Canal de Menorca d'acord amb els Hàbitats i Biocenosis de la Directiva Hàbitats i el Conveni de Barcelona *Hàbitats Prioritaris
  • 5.
  • 6. • 60 % de la superfície estudiada (cobertura algal inferior al 10%) • Complexitat estructural baixa però de gran diversitat de fauna ja que son hàbitats frontera
  • 7. • Elevada producció, tenen la mateixa importància ecològica que les praderies de Posidonia a la zona costanera • 25 % de la superfície estudiada (O. volubilis, P. crispa, H. filicina, Peyssonnelia) • Se solapen amb altres hàbitats i formen àrees amb elevats índex de diversitat específica i funcional
  • 8. • 50 % de la superfície estudiada • Elevada complexitat estructural, longevitat i creixement lent • No Renovables: molt sensibles i vulnerables a qualsevol impacte • Alberguen gran diversitat d’algues i fauna • Importància en els fluxos de carboni i processos sedimentaris Creixement lent: ~ 0.5 mm al any Producció: 250 g CaCO3/m2/any 3000 gCaC03 en esculls de corall Edat: 5000 anys d'antiguitat Lithothamnion coralliodes Lithothamnion Spp. Phymatholothon calcareum Spongites fruticulosus
  • 9. • 30 % de la superfície estudiada • Bioconstruccions complexes i longeves • Formada per >100 algues constructores i gran diversitat de fauna (>1300 espècies), molt característic l’estrat “Arbustiu” format per gorgònies i esponges
  • 10. Diversitat d'Espècies de la Plataforma Continental (50-100 m) del Canal de Menorca Grups Taxonòmics Nº d’Espècies Algues 138 Anèl·lids 34 Briozous 49 Cnidaris 52 Equinoderms 55 Crustacis 301 Mol·luscos 226 Esponges 126 Accídies 72 Condrictis 30 Osteïctis 212 Total 1319
  • 11. Espècies d'Interès per a la Conservació (50-100 m) Grup Espècies Directiva Hàbitats Conveni de Barcelona 1 ALGA Lithothamnion corallioides Annex V 2 ALGA Phymatholithon calcareum Annex V 3 ALGA Laminaria rodriguezii Annex II 4 ALGA Cystoseria spinosa Annex II 5 ALGA Cystoseira zosteroides Annex II 6 CNIDARI Corallium rubrum Annex IV Annex III 7 ESPONJA Tethya aurantium Annex II 8 ESPONJA Axinella polyploides Annex II 9 ESPONJA Spongia agaricina Annex III 10 MOL·LUSC Ranella olearia Annex II 11 ECHINODERM Centrostephanus longispinus Annex IV Annex II 12 CRUSTACI Scyllarides latus Annex V Annex III 13 CRUSTACI Scyllarus arctus Annex III 14 CRUSTACI Scyllarus pygmaeus Annex III 15 CRUSTACI Homarus gammarus Annex III 16 CRUSTACI Maja squinado Annex III 17 CRUSTACI Palinurus elephas Annex III 18 ELASMOBRANQUI Rostraja alba Annex III Directiva Hàbitats: Annex IV-Espècies animals i vegetals d'interès comunitari que requereixen una protecció estricta; Annex V-Espècies animals i vegetals d’interès comunitari , la seva explotació ha d’esser objecte de mesures de gestió. Conveni de Barcelona: Annex II-Espècies en perill o amenaçades; Annex III-Espècies la seva explotació està reglamentada.
  • 12. Distribució de l’Esforç de Pesca Artesanal (Tremall i Palangre) en els Fons de Coral·ligen i Maërl (Font: COB-RESMARE Projectes PESCALA I-II, ERICOL, LAMBAL)
  • 13. Distribució de l’Esforç de Pesca d‘Arrossegament en el Canal de Menorca (Font: Caixes Blaves, Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente)
  • 14. 40.2 39.8 39.6 3.4 3.6 3.8 4.0 4.2 Latitud Longitud 40 VMS ~s1(lat, log)(2) Les Comunitats Demersals i l’Impacte de la Pesca Grup ~ Any_f + s1(lat, log) + s2(fondària) + s3(log(VMS))(1) Año 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 3.8 4.0 4.2 gitud b 0 -2 -4 100 200 400 300 500 600 700 Efecto parcial Profundidad (m) 2 -6 c 1 0 -1 -2 2 3 5 4 Log (VMS) 2 d Efecto parcial Año 9 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 8.5 Parcial por f 1 0 -1 -2 -3 -4 100 200 400 300 500 600 700 Profundidad (m) c Efecto parcial 40.2 40 39.8 39.6 3.4 3.6 3.8 4.0 4.2 Longitud b Latitud 2 0 -1 -2 2 3 5 4 Log (VMS) 1 d Efecto parcial Cefalòpodes R=0.74; F=6.44; df=1, p<0.05 Peixos R=0.64; F=7.22; df=1, p<0.01 Log (VMS) Log (VMS) Longitud Latitud Efecte Parcial R=0.81; GVC= 0,95 F=7.22; df=1, p<0.01 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 % Abundància
  • 15. Les Comunitats Demersals i l’Impacte de la Pesca Espèciei ~ Any_f + s1(lat, log) + s2(fondària) + s3(log(VMS)) Efecte Parcial 0 -1 2 3 4 5 Efecto parcial 2 3 1 Log (VMS) 2007 2008 2009 2010 2011 2012 o c Lepidotrigla cavillone 0 -3 -4 2 3 4 5 1 2 -1 -2 d Log (VMS) Efecto parcial -2 -3 -4 100 200 300 400 500 700 -1 0 600 1 2 Profundidad (m) Efecto parcial 3.4 3.6 3.8 4.0 4.2 40.2 40 39.8 39.6 Latitud Longitud b Año 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 1 c Merluccius merluccius 39.6 3.4 3.6 3.8 4.0 4.2 Longitud -6 -8 100 200 300 400 Profundidad (m) -3 -4 2 3 4 0 1 5 -1 -2 2 3 d Log (VMS) Efecto parcial Mullus surmuletus -1 2.5 3 3.5 Log (VMS) 2 4 4 1 3 -2 2 1.5 d Efecto parcial 39.6 3.4 3.6 3.8 4.0 4.2 Longitud -4 -6 60 80 100 Profu Octopus vulgaris -3 -4 0 2 2 3 4 Log (VMS) 5 d -2 -1 3 1 Efecto parcial Año 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 3.8 4.0 4.2 gitud b c 100 200 400 300 500 600 700 Profundidad (m) 2 -2 -4 -6 Efecto parcial 0 c Scyliorhinus canicula Efecte Parcial Nephrops no -5 -10 2 3 4 Log(VMS) 0 5 5 b Efecto parcial 2 4 6 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2 1 Parcial por factor (yr) 3 5 7 Añ Nephrops norvegicus R=0.92 F=6.78; df=1, p<0.05 R=0.68 F=5.26; df=1, p<0.05 R=0.81 F=4.78; df=1.96, p<0.05 R=0.83 F=31.85; df=1, p<0.001 R=0.79 F=9,05; df=1.77, p<0.001 R=0.55 F=22; df=1.94, p<0.001
  • 16. Anàlisis BIO-ENV (φ= Correlació de Spearman) Comunitat algas Comunitat fauna Variables ambientals Latitud n.s. 0.155** Longitud 0.320*** 0.183** Profunditat 0.253*** 0.274*** Matèria orgànica n.s. n.s. Ф Partícula sediment 0.198** 0.108** % Graves n.s. 0.135** % Fangs 0.289*** 0.246** V. corrent mitjana 0.326*** 0.181*** Esforç pesca (VMS) 0.253*** 0.274*** Biomassa rodòlits - 0.164** Biomassa algues blanes - n.s. % Cobertura rodòlits - 0.274*** %C. algues blanes - 0.388*** Nº Clapes vegetació - 0.088* Mida clapes vegetació - 0.196** Les Comunitats Epibentòniques i l’Impacte de la Pesca % Cobertura algal
  • 17. Les Comunitats Epibentòniques i l’Impacte de la Pesca A les Localitats més Impactades són més Abundants els Rodòlits de Tipus Ramificat i Mida Petita 0 10 20 30 40 50 60 0 1 2 3 % Esforç de Pesca + −
  • 18. Elements Clau de Conservació i Zones Vulnerables (Proposta de Zonificació) Elements Clau de Conservació Hàbitats i Biocenosis d’Interès Comunitari Coral·ligen Mäerl Detrític Costaner amb Rodòlits Hàbitats d’Elevada Representativitat i Biodiversitat Detrític Costaner amb Algues Blanes Espècies Especies Incloses en els Annexes de la DH i el CB Valoració Ambiental Presència d’ Elements Clau de Conservació Valoració de l’Estat de Conservació dels Hàbitats i de les Espècies d’Interès Valoració de la Pressió Pesquera Pesca de Bou (Caixes Blaves) Pesca Artesanal (Entrevistes)
  • 19. Elements Clau de Conservació i Zones Vulnerables (Proposta de Zonificació)
  • 20. Coordinació: Joan Moranta Edició: J. Moranta i Carmen Barberá Autors: SIG i cartografia: C. Barberá, María Druet i Juan Acosta Hidrografia: José Luis Lopez Jurado, Rosa Balbín i Mar Flexas Anàlisi d’imatge: Marta Díaz-Valdés, Nuria Zaragoza i Stefano Ambrosio Comunitats epibentòniques: C. Barberá, N. Zaragoza i J. Moranta Comunitats suprabentòniques: C. Barberá i N. Zaragoza Comunitats demersals: N. Zaragoza, C. Barberá i J. Moranta Anàlisi activitat pesquera: Antoni Quetglas, Raquel Goñi, Sandra Mallol, C. Barberá i J. Moranta Modelat sistema nectobentònic: M. Díaz-Valdés i Francisco Sánchez Assessors especialistes en taxonomia: Algues: Sergi Joher; Accídies: M. Díaz-Váldes, Briozous: Eugenio Fernández i Javier Souto; Cnidaris: Josep Mª Gili; Crustacis: C. Barberà, María Valls, Guillermo Guerau i Pere Abelló; Equinoderms: Antonio Esteban, Esponges: Mª Jesús Uriz; Mol·luscs: Montserrat Ramón; Peixos: Francesc Ordines. Altres col·laboradors: Sara Albuixec, Miguel A. Bécares, Daniel Contreras, Marcial Cosme, Silvia de Juan; Laura del Valle, Carlos Domínguez, Marta Fernández, Joan J. Fornós, Raúl Gómez, Beatriz Guijarro, Juan Mª Junoy, Vicens Moltó (UIB), Carlos Morell, Araceli Muñoz, Alba Muntades, Gavin Newman (ROV NEMO), Francesc Ordines, Nuria Ortega, Gabriel Pomar1, Sergi Quesada (Empresa PRAESENTIS); Verónica Sanz, Susana Ruiz i Bàrbara Terrasa. PARTICIPANTS PROJECTE LIFE+ INDEMARES:

Editor's Notes

  1. Detrític Costaner: 60 % de la Superfície Estudiada; Complexitat Estructural Baixa, però Gran Diversitat de Fauna ja que Son Hàbitats Frontera Detrític Costaner amb Dominància d’Algues Blanes: 25 % de la Superfície Estudiada; Se Solapen amb altres Hàbitats i Forman Àrees amb Elevats Índexs de Diversitat Específica i Funcional Fons de Maërl i Rodòlits: 50 % Superfície Estudiada; Elevada Complexitat Estructural, Longevitat i Creixement Lent; No Renovables: Molt Sensibles i Vulnerables a Qualsevol Impacte; Presenta una Gran Diversitat de Algues i Fauna; Importància en els Fluxos de Carboni i Processos Sedimentaris Fons de Coral·ligen: 30 % Superfície Estudiada; Bioconstruccions Complexes i Longeves; Format per >100 Algues Constructores i Gran Diversitat de Fauna (>1300 Espècies), Sent molt Característic l'Estrat “Arbustiu” Format per Gorgònies i Esponges
  2. Existe un efecto de la presión pesquera en la estructura de los fondos de la plataforma, que se debe a cambios tanto en la composición algal como de fauna
  3. El efecto de la presión pesquera se ha evidenciado en el tamaño y el tipo de rodolitos.