1. Elements Clau per a la Conservació de la Biodiversitat Bentònica
Marina de la Plataforma Continental (50-100 m de Profunditat) del
Canal de Menorca. Projecte LIFE+ INDEMARES (www.indemares.es)
J. Moranta, C. Barberá, M. Díaz-Valdés, N. Zaragoza
Instituto Español de Oceanografía
Centre Oceanogràfic de Balears
Moll de Ponent, s/n
2. Metodologia de Mostreig
Elements Clau per a la Conservació de la Biodiversitat Bentònica Marina de la
Plataforma Continental (50-100 m de Profunditat) del Canal de Menorca
4. Biocenosis Canal Menorca Directiva Hàbitats Conveni de Barcelona
1. CIRCALITORAL ROCOS i ALTRES
SUBSTRATS DURS
ESCULLS FONDS DURS I ROQUES
1.1. Biocenosis de coral·ligen Biocenosis de coral·ligen
1.2. Coral·ligen de plataforma Coral·ligen de plataforma*
2. CIRCALITORAL DE SUBSTRATS
BLANDS
BANCS D’ARENA COBERTS
PERMANENTMENT D’AIGUA
MARINA, NO PROFUNDA
ARENES
2.1. Detrític costaner sense cobertura vegetal Biocenosis del detrític costaner
2.2. Detrític costaner dominat per macròfits
Detrític costaner amb rodòlits Associació de rodòlits
Detrític costaner amb Peyssonnelia Associació de P. rosa-marina
Detrític costaner amb O. volubilis Associació de O. volubilis
Maërl amb dominància de P. calcareum i
L. coralloides
Fàcies de maërl (P. calcareum i L. corallioides)
Associació amb L. rodriguezii A. de L. rodriguezii sobre detrític costaner*
Llistat de Biocenosis Presents a la Plataforma Continental (50-100 m) del Canal
de Menorca d'acord amb els Hàbitats i Biocenosis de la Directiva Hàbitats i el
Conveni de Barcelona
*Hàbitats Prioritaris
5.
6. • 60 % de la superfície estudiada (cobertura algal inferior al 10%)
• Complexitat estructural baixa però de gran diversitat de fauna ja que son hàbitats frontera
7. • Elevada producció, tenen la mateixa importància ecològica que les
praderies de Posidonia a la zona costanera
• 25 % de la superfície estudiada (O. volubilis, P. crispa, H. filicina, Peyssonnelia)
• Se solapen amb altres hàbitats i formen àrees amb elevats índex
de diversitat específica i funcional
8. • 50 % de la superfície estudiada
• Elevada complexitat estructural, longevitat i creixement lent
• No Renovables: molt sensibles i vulnerables a qualsevol impacte
• Alberguen gran diversitat d’algues i fauna
• Importància en els fluxos de carboni i processos sedimentaris
Creixement lent: ~ 0.5 mm al any
Producció: 250 g CaCO3/m2/any
3000 gCaC03 en esculls de corall
Edat: 5000 anys d'antiguitat
Lithothamnion coralliodes
Lithothamnion Spp.
Phymatholothon calcareum
Spongites fruticulosus
9. • 30 % de la superfície estudiada
• Bioconstruccions complexes i longeves
• Formada per >100 algues constructores i gran diversitat de fauna
(>1300 espècies), molt característic l’estrat “Arbustiu” format per
gorgònies i esponges
10. Diversitat d'Espècies de la Plataforma Continental (50-100 m)
del Canal de Menorca
Grups Taxonòmics Nº d’Espècies
Algues 138
Anèl·lids 34
Briozous 49
Cnidaris 52
Equinoderms 55
Crustacis 301
Mol·luscos 226
Esponges 126
Accídies 72
Condrictis 30
Osteïctis 212
Total 1319
11. Espècies d'Interès per a la Conservació (50-100 m)
Grup Espècies Directiva Hàbitats Conveni de Barcelona
1 ALGA Lithothamnion corallioides Annex V
2 ALGA Phymatholithon calcareum Annex V
3 ALGA Laminaria rodriguezii Annex II
4 ALGA Cystoseria spinosa Annex II
5 ALGA Cystoseira zosteroides Annex II
6 CNIDARI Corallium rubrum Annex IV Annex III
7 ESPONJA Tethya aurantium Annex II
8 ESPONJA Axinella polyploides Annex II
9 ESPONJA Spongia agaricina Annex III
10 MOL·LUSC Ranella olearia Annex II
11 ECHINODERM Centrostephanus longispinus Annex IV Annex II
12 CRUSTACI Scyllarides latus Annex V Annex III
13 CRUSTACI Scyllarus arctus Annex III
14 CRUSTACI Scyllarus pygmaeus Annex III
15 CRUSTACI Homarus gammarus Annex III
16 CRUSTACI Maja squinado Annex III
17 CRUSTACI Palinurus elephas Annex III
18 ELASMOBRANQUI Rostraja alba Annex III
Directiva Hàbitats: Annex IV-Espècies animals i vegetals d'interès comunitari que requereixen una protecció estricta;
Annex V-Espècies animals i vegetals d’interès comunitari , la seva explotació ha d’esser objecte de mesures de gestió.
Conveni de Barcelona: Annex II-Espècies en perill o amenaçades; Annex III-Espècies la seva explotació està
reglamentada.
12. Distribució de l’Esforç de Pesca Artesanal (Tremall i Palangre) en els Fons de
Coral·ligen i Maërl (Font: COB-RESMARE Projectes PESCALA I-II, ERICOL, LAMBAL)
13. Distribució de l’Esforç de Pesca d‘Arrossegament en el Canal de Menorca
(Font: Caixes Blaves, Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente)
14. 40.2
39.8
39.6
3.4 3.6 3.8 4.0 4.2
Latitud
Longitud
40
VMS ~s1(lat, log)(2)
Les Comunitats Demersals i l’Impacte de la Pesca
Grup ~ Any_f + s1(lat, log) + s2(fondària) + s3(log(VMS))(1)
Año
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
3.8 4.0 4.2
gitud
b
0
-2
-4
100 200 400
300 500 600 700
Efecto
parcial
Profundidad (m)
2
-6
c
1
0
-1
-2
2 3 5
4
Log (VMS)
2 d
Efecto
parcial
Año
9
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
8.5
Parcial
por
f
1
0
-1
-2
-3
-4
100 200 400
300 500 600 700
Profundidad (m)
c
Efecto
parcial
40.2
40
39.8
39.6
3.4 3.6 3.8 4.0 4.2
Longitud
b
Latitud
2
0
-1
-2
2 3 5
4
Log (VMS)
1
d
Efecto
parcial
Cefalòpodes
R=0.74; F=6.44; df=1, p<0.05
Peixos
R=0.64; F=7.22; df=1, p<0.01
Log (VMS) Log (VMS) Longitud
Latitud
Efecte
Parcial
R=0.81; GVC= 0,95
F=7.22; df=1, p<0.01
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
%
Abundància
16. Anàlisis BIO-ENV (φ= Correlació de Spearman)
Comunitat
algas
Comunitat
fauna
Variables ambientals
Latitud n.s. 0.155**
Longitud 0.320*** 0.183**
Profunditat 0.253*** 0.274***
Matèria orgànica n.s. n.s.
Ф Partícula sediment 0.198** 0.108**
% Graves n.s. 0.135**
% Fangs 0.289*** 0.246**
V. corrent mitjana 0.326*** 0.181***
Esforç pesca (VMS) 0.253*** 0.274***
Biomassa rodòlits - 0.164**
Biomassa algues blanes - n.s.
% Cobertura rodòlits - 0.274***
%C. algues blanes - 0.388***
Nº Clapes vegetació - 0.088*
Mida clapes vegetació - 0.196**
Les Comunitats Epibentòniques i l’Impacte de la Pesca
%
Cobertura
algal
17. Les Comunitats Epibentòniques i l’Impacte de la Pesca
A les Localitats més
Impactades són més
Abundants els
Rodòlits de Tipus
Ramificat i Mida Petita
0
10
20
30
40
50
60
0 1 2 3
%
Esforç de Pesca
+
−
18. Elements Clau de Conservació i Zones Vulnerables (Proposta de Zonificació)
Elements Clau de Conservació
Hàbitats i Biocenosis d’Interès Comunitari
Coral·ligen
Mäerl
Detrític Costaner amb Rodòlits
Hàbitats d’Elevada Representativitat i Biodiversitat Detrític Costaner amb Algues Blanes
Espècies
Especies Incloses en els Annexes de
la DH i el CB
Valoració Ambiental
Presència d’ Elements Clau de Conservació
Valoració de l’Estat de Conservació dels Hàbitats i de les Espècies d’Interès
Valoració de la Pressió Pesquera
Pesca de Bou (Caixes Blaves)
Pesca Artesanal (Entrevistes)
19. Elements Clau de Conservació i Zones Vulnerables (Proposta de Zonificació)
20. Coordinació: Joan Moranta
Edició: J. Moranta i Carmen Barberá
Autors:
SIG i cartografia: C. Barberá, María Druet i Juan Acosta
Hidrografia: José Luis Lopez Jurado, Rosa Balbín i Mar Flexas
Anàlisi d’imatge: Marta Díaz-Valdés, Nuria Zaragoza i Stefano Ambrosio
Comunitats epibentòniques: C. Barberá, N. Zaragoza i J. Moranta
Comunitats suprabentòniques: C. Barberá i N. Zaragoza
Comunitats demersals: N. Zaragoza, C. Barberá i J. Moranta
Anàlisi activitat pesquera: Antoni Quetglas, Raquel Goñi, Sandra Mallol, C. Barberá i J. Moranta
Modelat sistema nectobentònic: M. Díaz-Valdés i Francisco Sánchez
Assessors especialistes en taxonomia: Algues: Sergi Joher; Accídies: M. Díaz-Váldes, Briozous: Eugenio
Fernández i Javier Souto; Cnidaris: Josep Mª Gili; Crustacis: C. Barberà, María Valls, Guillermo Guerau i Pere Abelló;
Equinoderms: Antonio Esteban, Esponges: Mª Jesús Uriz; Mol·luscs: Montserrat Ramón; Peixos: Francesc Ordines.
Altres col·laboradors: Sara Albuixec, Miguel A. Bécares, Daniel Contreras, Marcial Cosme, Silvia de Juan; Laura del
Valle, Carlos Domínguez, Marta Fernández, Joan J. Fornós, Raúl Gómez, Beatriz Guijarro, Juan Mª Junoy, Vicens
Moltó (UIB), Carlos Morell, Araceli Muñoz, Alba Muntades, Gavin Newman (ROV NEMO), Francesc Ordines, Nuria
Ortega, Gabriel Pomar1, Sergi Quesada (Empresa PRAESENTIS); Verónica Sanz, Susana Ruiz i Bàrbara Terrasa.
PARTICIPANTS PROJECTE LIFE+ INDEMARES:
Editor's Notes
Detrític Costaner: 60 % de la Superfície Estudiada; Complexitat Estructural Baixa, però Gran Diversitat de Fauna ja que Son Hàbitats Frontera
Detrític Costaner amb Dominància d’Algues Blanes: 25 % de la Superfície Estudiada; Se Solapen amb altres Hàbitats i Forman Àrees amb Elevats Índexs de Diversitat Específica i Funcional
Fons de Maërl i Rodòlits: 50 % Superfície Estudiada; Elevada Complexitat Estructural, Longevitat i Creixement Lent; No Renovables: Molt Sensibles i Vulnerables a Qualsevol Impacte; Presenta una Gran Diversitat de Algues i Fauna; Importància en els Fluxos de Carboni i Processos Sedimentaris
Fons de Coral·ligen: 30 % Superfície Estudiada; Bioconstruccions Complexes i Longeves; Format per >100 Algues Constructores i Gran Diversitat de Fauna (>1300 Espècies), Sent molt Característic l'Estrat “Arbustiu” Format per Gorgònies i Esponges
Existe un efecto de la presión pesquera en la estructura de los fondos de la plataforma, que se debe a cambios tanto en la composición algal como de fauna
El efecto de la presión pesquera se ha evidenciado en el tamaño y el tipo de rodolitos.