Descripción de les principales técnicas de fabricación de objectos a la industria.

1. TÈCNIQUES DETÈCNIQUES DE
FABRICACIÓFABRICACIÓ
GLÒRIA GARCÍA GARCÍAGLÒRIA GARCÍA GARCÍA

2. 2
SISTEMES DE FABRICACIÓ
Artesanal Producte en poques quantitats
Eines i màquines senzilles (de tipus manual)
Industrial Producte en gran quantitat i varietat
Moltes màquines automàtiques
Organització eficient de la producció
Sistemes de fabricació: conjunt de tècniques i operacions
destinades a la transformació de materials mitjançant
processos tecnològics.

4. PROCESSOS DE CONFORMACIÓ SENSE
PÈRDUA DE MATERIAL
 Per fusió i emmotllament:Per fusió i emmotllament:
 Gravetat:Gravetat:
 En conquillaEn conquilla
 En sorraEn sorra
 A la cera perdudaA la cera perduda
 Pressió:Pressió:
 Per injeccióPer injecció
 Per força centrífugaPer força centrífuga
 Per deformació:Per deformació:
 Compressió: forja, estampació, laminatge…Compressió: forja, estampació, laminatge…
 Tracció: estiratge o trefilatgeTracció: estiratge o trefilatge

5. Conformació per emmotllamentConformació per emmotllament
Parts del motlle:
Part inferior: reprodueix en buit la part principal de la peça
Part superior: serveix de tapa
Orifici de colada, embut de fosa i canal d’alimentació
Massalota: dipòsit de reserva per compesar la contracció de
la peça en solidificar-se i evitar que es produexi rebeguts
Nucli o mascle: permet fer un forat en la peça que
s’emmotlla.

6. El motllesEl motlles
 Poden ser:
 Permanents:
 Es fabriquen de ferro colat o
acer.
 S’anomenen conquilla
 Per fabricar sèries molt grans
 Perduts:
 Són de sorra + argila o cera.
 Per fer formes molt complicades
i sèries curtes.

7. Emmotllament en conquillaEmmotllament en conquilla
 Avantatges:
 Reutilització
 Refredament ràpid
 Bon acabat de les peces i ajust als nivells de
tolerància
 No hi ha pèrduda de material
 Inconvenients:
 No es fa per peces complexes
 Elevat preu
 Si s’utilitzen per a aliatges fèrrics vida curta

8. Emmotllament en sorra
 Avantatges: econòmic i peces aguantin altes T.
 Inconvenients: no s’aplica peces grans, acabat no perfecte,
necessiten un mecanitzat posterior i peces amb resistència
mecànica reduïda.

9. Emmotllament a la cera perduda

10. Emmotllament per injecció

11. Emmotllament per força
centrífuga

12. Conformació per deformació

13. Forja (compressió)Forja (compressió)

14. ForjaForja

15. Forja artesanalForja artesanal

16. La forja històricaLa forja històrica

17. ForjaForja

18. ForjaForja

19. ForjaForja

20. ForjaForja

21. Forja industrialForja industrial

22. Estampació en calentEstampació en calent

23. Estampació calentEstampació calent

24. Estampació en fredEstampació en fred

25. EstampacióEstampació

26. EmboticióEmbotició

27. ExtrussióExtrussió

28. LaminatgeLaminatge

29. Tren de laminatgeTren de laminatge

30. Deformació per traccióDeformació per tracció

31. EstiratgeEstiratge

32. TrefilatgeTrefilatge

33. FABRICACIÓ AMB PÈRDUA DEFABRICACIÓ AMB PÈRDUA DE
MATERIAL o MECANITZACIÓMATERIAL o MECANITZACIÓ
 AMB EINES MANUALS:
 LLIMADA
 SERRADURA
 AMB MÀQUINES-EINES:
 TREPATGE
 TORNEJAMENT
 FRESATGE
 RECTIFICACIÓ
 ELECTROEROSIÓ
 CONTROL NUMÈRIC DE MÀQUINES

34. Màquines-einesMàquines-eines
 Segons la potència: fixes i portàtils
 Segons la quantitat de material desprès:
 Retalls: cisalla o guillotina
 Encenalls o ferritges: treballar fustes, plàstics i metalls. Torn,
trepant i fresadora.
 Llimadures o partícules: metalls, esmeriladora o rectificadora.
 Paràmetres:
 La velocitat de tall: velocitat de desplaçament de l'eina
respecte de la peça o viceversa.
 Quan la peça es mou (m/min)
 Quan l’eina gira (rpm)
 Avançament: és el desplaçament de l'eina o de la peça per
cada pas (mm/min)o per cada volta (mm/volta).
 Profunditat de tall: és el gruix del material eliminat per l'eina
(mm).

35. Tornejament (arrencament de ferritja)Tornejament (arrencament de ferritja)
El tornEl torn
Màquina eina que permet conformar peces cilíndriques,
còniques, esfèriques i rosques. Té instal·lada la gavineta de
tornejar.
Característiques
 Al torn, la peça a conformar gira, i l’eina de tall es desplaça.
 La peça gira a travès del plat on és subjectada
 L’eina es desplaça endavant-endarrera i esquerra-dreta
 La velocitat del tall és una característica de la peça que gira
(m/min o rpm)
 L’avançament és propi de l’eina que s’utilitza que es
desplaça longitudinalment (mm/volta)
 La velocitat dels moviments pot regular-se
 Exemples d’operacions: cilindratge, realitzar cons, trepat,
roscatge, etc.

36. Parts del tornParts del torn

37. TORN (arracament de ferritja)TORN (arracament de ferritja)

38. TrepantTrepant
El trepant
Màquina eina destinada principalment a la
realització de forats
Característiques
* Broca: subjectada pel portabroques, fa un moviment
de rotació sobre la peça. Dóna la velocitat de tall i
l’avançament.
* Poden ser portàtils o fixos. Els fixos disposen de
mordassa, per subjectar la peça a treballar, i de control
de la velocitat de gir.
* Si en lloc de broques es posen altres eines, poden
roscar, refrentar o aixamfranar els forats.

39. TrepanatgeTrepanatge

40. FresatgeFresatge
La fresadora
Màquina eina que permet conformar
superfícies planes i corbes, fer ranures, tallar dents
d’engranatges, etc..
Característiques
* L’eina de tall o fresa té moviment de rotació.
Velocitat de tall.
* La peça es desplaça endavant, endarrera,
dreta, esquerra, amunt, avall. Avançament.
* La velocitat dels moviments pot regular-se.

41. FresadoraFresadora

42. FRESADORAFRESADORA

43. RectificacióRectificació
 Consisteix en ajustar a la tolerància (fins centèsimes
de mm) precisa fent passar moles que tenen grans
abrasius.
 Operació que s’aplica també per tenir un bon
acabat o afinament de les superfícies de les peces.
 El gruix de material arrencat és de l’ordre de
centèsimes de mm.
 S’utilitza també en peces molt dures difícils de
treballar i mecanitzar amb altres màquines-eines.
 Moviment de gir de la mola i dóna la velocitat de
tall.
 Avançament depèn de la peça i de la mola.

44. Rectificadora planaRectificadora plana

45. ElectroerosióElectroerosió
 Una descàrrega elèctrica orientable arranca
material.
 La peça que s’ha de mecanitzar i l’elèctrode que
és l’eina es submergeixen en un líquid dielèctric.
 Avantatges:
 Treballar materials molt durs.
 Reproducció automàtica de les formes de
l’elèctrode.

46. Tall per làser (IMH)Tall per làser (IMH)
t
 Generació d’un raig làser d’alta potència que és
dirigit cap la peça mitjançant un sistema de
miralls d’alta precisió.
 Permet mecanitzar peces molt dures de petites
dimensions.

47. SinteritzacióSinterització (Pulverimetal·lúrgia(Pulverimetal·lúrgia))
1. Barreja de pols
metàl·lica+lubrificants
+additius.
2. Compactació dintre
del motlle amb
prensa (200-1500
MPa).
3. Extracció de la peça i
procés deprocés de
sinteritzaciósinterització: cicle
tèrmic a T inferior al
punt de fusió que
permet la soldadura
de les partícules.

48. Avantatges SinteritzacióAvantatges Sinterització
 Formes complexes
 Elevada precisió dimensional
 La pulverimetal·lúrgia minimitza les costoses operacions de
mecanització i minimitza també les pèrdues de material.
 Excel·lent acabat superficial
 Fiabilitat i repetibilitat en grans sèries
 Autolubricació
 Materials únics i isotròpics
 Reducció de pes
 Amortiguació de vibracions
 Materials compòsits. Se sinteritzen partícules de diferents
materials per tal d’obtenir propietats superiors.

49. SoldaduraSoldadura
Elèctrica per arc voltaic
Oxiacetilènica
Per punts

50. Soldadura per arc voltaic
 Per què es produeix?Per què es produeix?
 Es fon un elèctrode metàl·lic damunt de les
arestes per on cal unir les peces a travès d’un
arc o espurna elèctrica que es forma entre les
peces i l’elèctrode.
 L’escalfor arriba a més de 3000 ºC
 Es fonen l’electrode i les arestes, i formaran un
cordó de soldadura, que ho deixarà tot unit
en solidificar

51. Soldadura arc voltaic

52.  Què és l’elèctrode?Què és l’elèctrode?
És una vareta amb un recobriment desoxidant
que dirigeix el metall fos a la soldadura.
 Com es produeix l’espurna que genera calor?Com es produeix l’espurna que genera calor?
Amb la màquina de soldar: transformador de
220 o 380V d’entrada i 48V de sortida.
El circuit de sortida té una pinça a l’elèctrode i
una altra (massa) a la peça a soldar.
En contactar peça i elèctrode es produeix l’arc
voltaic
Soldadura arc voltaic

53.  Com es produeix el calor?Com es produeix el calor?
Amb la barreja de 2 gasos,Amb la barreja de 2 gasos, oxígen i acetilè, que es
conserven en ampolles d’acer independents
amb manòmetre (regulador de pressió).
La barreja es fa sortir per un bufador, i en
encendre’ls a la sortida es produeix la combustió.
 Com es treballa?Com es treballa?
Amb la flama s’escalfen les peces a unir fins fondre
les arestes, llavors, amb vareta de metall
d’aportació, es fa el cordó de soldadura
Soldadura oxiacetilènica

54. Altres aspectes a destacarAltres aspectes a destacar
 La vareta de metall pot aportar pòlvores desoxidants
(el metall que ha estat fos, després té alt risc d’oxidar-
se).
 Normalment s’uneixen peces del mateix metall, però
també poden ser diferents (llavors, la vareta serà de
llautó)
 Aquesta tècnica s’usa en peces de poc gruix, que no
poden soldar-se amb elèctrica. És més car i menys
resistent.
 Una aplicació relacionada és l’oxitall, que incorpora
un broquet especial al bufador que permet tallar
aprofitant el calor.
Soldadura oxiacetilènica

55. Soldadura oxiacetilènica

56.  Com es produeix el calor?Com es produeix el calor?
Mitjançant el corrent elèctric (com l’arc voltaic), amb 2
elèctrodes que fan contacte tenint entremig els 2
elements metàl·lics a unir. Es produeix calor quan els
elèctrodes fan pressió.
 Aquesta tècnica és usada per xapes estretes. Es va
sequint tota la unió entre planxes i es fan punts d’unió,
on s’han fos les xapes i després, en solificar, queden
unides.
 És molt adequat pel treball robotitzat
Soldadura per punts

57. Soldadura per punts

58. Control numèric deControl numèric de
màquines (CNC)màquines (CNC)
Vocabulari:
CAD: Disseny Assitit per Ordinador
CAM: Fabricació Assitida per Ordinador
CNC: Control numèric per Ordinador
MHCN: Màquina Eina de control numèric

59.  Els moviments de l’eina de la màquina-eina estan controlats
per un programa d’ordinador de forma automàtica.
 Les ordres del programa poden ser de 2 tipus:
 Informacions dimensionals: trajectòria que ha de recórrer l’eina per
mecanitzar la peça mitjançant un Sistema de coordenades.
 Informacions tecnològiques: condicions de la mecanització com la
selecció de l’eina, la dosificació del refrigerant, les velocitats de tall,
la profunditat de tall…
Control numèric deControl numèric de
màquines (CNC)màquines (CNC)