CEIP Punta de N'amer

3. Diuen que fa molts i molts d’anys, a
la vila de Montblanc, hi vivia un
drac temible.
Tothom vivia amb l’ai al cor

4. Les murades de la vila

5. La fam del drac no s’acabava mai, i
es menjava totes les persones i
animals que arreplegava.

7. Desesperats, els habitants de la
vila van fer una reunió per veure
què podien fer. Així, perquè no
se’ls mengés a tots, van decidir
donar-li cada dia un animal.

9. Dia rere dia, van anar
desapareixent ovelles, cabres,
bous, vaques, cavalls,…Fins
que no en va quedar ni un!

11. Van fer una assemblea on posaren
una gran olla al mig de la plaça on
hi havia uns paperets amb el nom
de totes les persones de la vila.
Llavors treien un paper i el pobre
que tenia la mala sort de ser
l’escollit el portaven al drac perquè
se’l menjàs.

14. Un dia, la mala sort va tocar a la
filla del rei.
El rei va convocar el poble i va dir:
- Teniu, preneu tot l’or i la plata,
però per l’amor de Déu, deixeu
viure la meva filla!
- No! (va dir la gent del poble), la
llei ha de ser igual per a tothom.

16. L’endemà al matí, tot el poble
va acompanyar la princesa fins
on vivia el drac. Havia arribat el
moment!

18. La princesa, terroritzada, es va
tapar la cara amb les mans.
Era el final…

20. Però en aquell moment, va
aparèixer un cavaller vestit amb
una armadura de plata, dalt
d’un cavall blanc i amb una
llança al braç!

22. El cavaller Sant Jordi, que així li
deien, li va clavar al drac la llança ,
que es va enfonsar fins al mig del
cor i aquest va caure a terra mort!
De la terra xopa amb la sang del
drac, va començar a brotar un
roser, que va florir a l’instant.
Sant Jordi va collir una rosa i la va
donar a la princesa.

24. -Us dono la meva filla i la meitat
del meu regne! (li va proposar el
rei).
- Gràcies!, però he de seguir el
meu camí salvant altres
persones d’aquests temibles
dracs!.

26. -Visca Sant Jordi! –cridava la gent,
mentres ell s’allunyava
tranquil·lament.
…
I a l’aire d’aquella vila va quedar
per sempre un perfum de roses.