1. L’ANIVERSARI DE LA ISABELLA
Era un dia 22 de desembre, la Nadia , la Georgina i l’Ainara s’havien plantejat fer
una festa sorpresa per l’aniversari de la Isabella que era el dia següent.
Totes 3 van quedar per comprar el material per a la festa , van decidir anar a una
botiga on hi havia una mica de tot menjar , decoracions per a festes ... i llavors...
-Isabella: hola quina sorpresa! que compreu?
-Georgina: hola! res coses per nadal...!
-Isabella: ah! Molt bé! Jo també vinc a comprar , anem totes quatre juntes?
-Nadia : no! Es que ... aquí... no hi ha lo que estem buscant .
-Isabella : ah! Doncs espereu-me vaig amb vosaltres !
-Ainara : aii! Es que ja sens passat l’hora!
-Isabella : ah! Doncs no passa res jo puc estar amb l’Ainara .
-Ainara : no! Es que me’n vaig a muntar a cavall.
-Isabella : ah! Doncs me’n vaig amb la Nadia .
-Nadia : no! Es que jo tinc patinatge.
-Isabella : ah! Però per lo menys tinc a la Georgina.
-Georgina : no! Perquè he d’anar al dentista .
-Isabella : i no puc acompanyar-te?
-Georgina : no! Es que ja tinc amb algú que m’acompanyi
-Isabella : i a tu Ainara ?
-Ainara : no! perquè al meu cotxe no hi cap ningú més
-Isabella : a acord ,doncs adéu!
-Marta: Hola Isabella! Què fas?
-Isabella: Hola! Que no has anat amb l’Ainara?
-Marta: Com, que anar amb l’Ainara? Si ella esta a casa amb les seves amigues.
-Isabella: Doncs... Bon nadal i bones festes.
2. -Marta; Igualment, guapa.
Les dues van marxar, la Isabella va tornar a casa molt trista pensant que no volien
estar amb ella, mentrestant les seves amigues preparant-ho tot per a la festa, la
mare de l’Ainara, va arribar a casa i els va explicar que es va trobar a la Isabella.
-Ainara: Li has dit que estàvem a qui totes juntes?
-Marta: Si, hem estat parlant i després he vist que marxava una mica trista.
Les tres a la vegada van dir: UI!, quin desastre!
-Georgina: Pensarà que no la volem amb nosaltres.
-Nadia: Hem de solucionar-ho d’alguna manera!
-Marta: Doncs... ja la truco jo si voleu.
-Georgina: I que li diràs?
Marta: Doncs que us sembla si truco a la seva mare per explicar-li que li preparareu
a la Isa una festa sorpresa i que l’ha de trucar perquè vingui a casa i es trobi la
sorpresa
Totes: doncs bona idea!
Marta: Isa... has d’anar a casa de la mare de la Ainara per buscar-me un vestit per
Nadal.
Isa:però mama... em fa pal, doncs... vaig amb pijama.
Maria: fes el que vulguis, però ves-hi.
La Isa tot enfadada es vesteix i marxa cap a cas de l’Ainara.
En arribar va trucar al timbre i la Marta va contestar-li :
3. Marta:puja, puja,puja, que t`ho donaré.
La Isa puja i tota cèria i ...
I és troba els llums apagats.
totes juntes vam dir: sorprès!!!
La Isa va haver de demanar perdó a les seves amigues perquè pensava que les seves amigues
l’havien abandonat.
