2. A peu feia el camí que separava l'estació del tren
de la casa familiar enmig d'una intensa nevada
que, per aquestes dates, és tan freqüent per
aquests paratges del Pirineo Oriental. Feia temps
que faltava de casa.

3. En el seu moment, va decidir incorporar-se a
una ONG solidària, sense afany de lucre, per
a lluitar contra la fam i la mort infantil en
l'Àfrica Subsahariana, l'Àfrica més pobre i
profunda, ple d'il·lusions per a ajudar a gent
que no coneixia, d'això feia ja 12 llargs anys.

4. Tot el que veia li era familiar, el vell roure, al
costat de les terres del senyor Josep, (el seu
veí al que, de nen, mes d'una enrabiada li havia
donat al robar-li algunes fruites del seu hort),
el petit rierol al costat del camí, ara mig gelat
per les baixes temperatures, (segons li va dir la
tieta Adela per e-mail, les més extremes dels
últims anys, segur que exagerava).

5. Prop de l'entrada de la casa, en un cantó del
pati totalment nevat, el vell gronxador, ara
quiet, però que tantes tardes d'estiu havia fet
servir empès per la seva germana Laia, avui
casada amb un metge de la capital i ja amb dos
fills,en David i la Eva.

6. Abans de arribar a la porta satura un instant.
Per la seva memòria van passar en escassos
segons tantes coses, la ment se li va emplenar
de records i moltes preguntes. Mentrestant,
comprovava que ho duia tot, les borses amb
regals exòtics africans, que hauria d'explicar
que eren a la família i algunes coses comprades
en el Dutty Free de l'aeroport.

7. -“¿Hi seran tots aquesta nit?”..., es va dir, doncs
era conscient que en aquestes dates ja molts
d'ells no venien a la casa familiar per tenir altres
compromisos o, com ell mateix, per estar lluny
del país. -“¿Hauria aquell ambient tan càlid que li
portava records de la seva infantesa?”.

8. Va tancar els ulls i li arribaren de nou tots els
records, mig oblidats. Records d'olors tan
especials, olors de pastís de poma, de gall dindi
rostit en el forn. Va sentir l`escalfor del foc de la
llar cuan es cremaven trossos de fusta ressecs,
creant figures incandescents i fantasmagòriques
que, de nen, tant li fascinaven.

9. Fins a les seves oïdes li arribaven les veus en el
record, veus de ell mateix sent un nen jugant
amb la Laia, la seva germana, del pare desafinant
al cantar nadales populars, de la mare intentant
fer-li callar amb un gest de emprenyada,
evidentment fingit.

10. De la tieta Adela, soltera empedreïda,
relatant com eren aquestes dates quan ella i
la mare eren petites. De l'oncle Joan, que
amb el pare van viure de nens en un petit
poblet de l‘oest, prop del mar i on el costum
era sopar besuc al forn i no gall dindi.

11. Dels seus cosins, Isabel i Roberto, que tenien mes
o menys la seva mateixa edat i amb els quals no es
duia massa bé. Recordava que li agradava barallarse amb ells i gastar-los bromes pesades. Ho feia
per allò que pensava que eren mig “chuletes” i
primmirats .... per viure en una gran ciutat.

12. Es va dir?.-“!!! Quant de temps ha passat!!!, i que
ràpid. Com s'oblida un d'aquestes coses quan està
lluny, però que aviat es recupera la memòria al
trobar-se en aquests mateixos llocs, que m'han
vist néixer, créixer i convertir-me en home”.

13. De sobte, va obrir els ulls, a les seves oïdes
van arribar veus de l'interior de la casa,
aquestes mateixes veus, gairebé totes, que
havia recordat, algunes ara mes trencades pel
pas del temps, unes altres, infantils, com la
que ell tenia fa molts anys quan era un nen.

14. Va escoltar les mateixes nadales, ara mes
ronques en la veu del seu pare, però
igualment desafinades. Els seus ulls es van
humitejar per l'emoció. Amb pas decidit i un
somriure que il·luminava el seu rostre, va
recorre els escassos metres que havia fins a
la porta de la casa familiar mentre notava en
el seu interior alguna cosa realment
encisadora. Sentia que el temps s'havia
aturat en la seva infantesa.

15. Amb els nusos dels dits van copejar tremolosos,
però amb decisió, la porta de fusta noble que,
amb els anys, havia sofert diverses reparacions,
però encara conservava el mateix aspecte original
que ell recordava. Va escoltar uns passos que
s'acostaven i ... una veu femenina, timbrada, el
va treure del mig son en el qual havia caigut.

16. -“Senyores i Senyors passatgers, els preguem es
cordin el cinturó, en breus instants aterrarem en
l'aeroport de Barcelona-El Prat. La temperatura
exterior és de 6º positius, el cel est clar. El
Comandant García i la tripulació els donem les
gràcies per la seva confiança. Esperem tornar-los
a veure ven aviat i que el vol hagi estat un plaer.
Els preguem comprovin que duen tot el seu
equipatge de mà. Són les 18,30 hora local i avui
és 24 de desembre...
FELIÇ NIT BONA A TOTS!!!!”.
Autor:
Nelson Moreno
de Val

17. Per a tu, estimat Josep, per a tota la teva
família i també per a les persones que
estimes ... amb moltes abraçades, plenes de
l'afecte més sincer que sóc capaç de sentir ... et
desitjo, de tot cor ...