3. L’amfiteatre
• L'Amfiteatre de Tarragona és una edificació romana de l'antiga Tàrraco que actualment es conserva
relativament restaurada. La seva gestió depèn del Museu d'Història de Tarragona. Cap al segle VI s'hi
edificà al bell mig una basílica visigòtica dedicada a sant Fructuós, martiritzat al mateix amfiteatre.
Sobre aquesta basílica s'hi superposà al segle XII l'església romànica de Santa Maria del Miracle. És
part del conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Té la consideració de Bé Cultural d'Interès Nacional.
• L'amfiteatre fou construït al sud-est de la ciutat de Tàrraco, fora del recinte emmurallat al sud de la via
Augusta, al costat del mar i prop de la porta d'accés a la ciutat.
•
4. El temple
• El Temple d'August de Barcelona fou un temple romà dedicat al culte imperial a August bastit
a Bàrcina, colònia fundada amb el permís d'August, que seria amb el pas del temps la ciutat
de Barcelona. Fou la part central del Fòrum al cim del mont Tàber. Fou enderrocat pel pas del temps
i a finals del segle XIX se'n van trobar tres columnes en les obres de construcció de la seu del Centre
Excursionista de Catalunya. Una quarta es trobava exposada a la plaça del Rei de la ciutat comtal i
fou incorporada al conjunt que es pot visitar. És probable que s'iniciés la construcció del temple en
època de Tiberi, que fou qui instituí el culte a Augusta.
• Segons relata Josep Puig i Cadafalch, l'arquitecte Antoni Celles hauria redactat una memòria descriptiva
i un plànol de la planta del temple efectuats en diverses excavacions el 1830, pagades per la Junta de
Comerç de Barcelona. Sembla que la hipòtesi que el temple era dedicat a August és reafirmada pel
mateix Puig i Cadafalch, que també el descriu com de tipus perípter i hexàstil, amb onze columnes a
cada ala comptant-hi les cantoneres, sis a la part frontal i sis més al posticum. El conjunt estaria alçat
en un pòdium d'un terç de l'alçada de les columnes.
•
5. El circ romà
• El circ romà (circus en llatí ) era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros
(bigues,quadrigues) (no s'hi feien lluites de gladiadors, que se celebraven a l'amfiteatre)
• Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre es construïa una balustrada que
dividia l'edifici pel centre (spina). Les grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades.
A l'Spina hi podia haver de tot, temples, obeliscs, estàtues de dofins (per comptar les voltes)→
símbol del déu Neptú, déu del mar i protector dels cavalls. Les voltes també es podien comptar amb
ous, símbol dels dioscurs Càstor i Pòl·lux .A cada extrem de l'Spina hi havia les metae, pilars o fites
que assenyalaven el punt on havien de girar els carros.. Al davant d'unes de les metae es trovaben
les carceres.
•
6. L’arc de berà
• L'Arc de Berà (que incorrectament hom s'hi refereix com a Arc de Barà) és un arc de triomf situat a uns
20 km al nord de la ciutat de Tarragona, prop de Roda de Berà. L'arc es troba situat sobre el traçat
del que fou la via Augusta, actualment sobre la carretera nacional 340.
• El seu nom derivaria del comte Berà. Es tracta d'un arc honorífic constituït per un cos central sobre un
podi decorat amb falses pilastres acanalades que culminen en capitells corintis. Té una única
obertura en arc de mig punt i la part superior de la construcció culmina amb un entaulament format
per arquitrau, fris i cornisa. El monument està fet de pedra calcària, segurament provinent de la
regió.
• La construcció data de l'època de l'emperador August, vers l'any 13 aC. Se suposa que fou dedicat a
August o al seu geni i que serví per marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco.
7. L’arc de triomf
• L'arc de triomf és un monument típic de arquitectura romana en forma d'arc que originàriament
commemorava el triomf en alguna batalla, d'aquí el seu nom; els més antics són del ssegle l de la
nostra era, i es troben a ìtalia. Normalment constituïen l'entrada monumental a les ciutats.
Acostumen a tenir un arc, i alguns arriben als tres. D'aquesta època destaquen els arcs de Titus i
Constantí, a Roma, i a casa nostra l’ arc de Berà al Tarragonès i l‘arc de cabanes a la Plana alta.
• Més endavant es van tornar a construir arcs de triomf durant el Renaixament (com l'entrada del Castell
Nou deNàpols, la porta de Saint-Denis a París, la porta de Brandenburg a Berlín o la porta d'Alcalà
a Mdrid). Un altre gran constructor d'arcs d'aquesta mena fouNapoleó, que a París va fer aixecar els
arcs del Carrousel i el de l'Étoile. A Barcelona, en commemoració del’ exposició universal del 1888,
se'n va construir un a l'entrada de l'Exposició, a la confluència dels actuals passeigs de Sant Joan i
Lluís Companys (vegeu Arc de triomf de barcelona).
•
8. forum
• El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) fou durant molts segles el centre de la vida pública de l'antiga
Roma. En llatí era anomenat el Forum Romanum, si bé els ciutadans s'hi referien més sovint com
a Forum Magnum (el Fòrum Gran) o, simplement, com a Forum. A mesura que la ciutat va anar
creixent, es va quedar petit i els emperadors en van fer construir de nous a la part nord, els
anomenats Fòrums Imperials. El Fòrum Romà se situa a la vall compresa entre els turons del Palatí i
el Capitoli, a Roma.
9. La muralla
• Les muralles romanes de Tarragona és una de les primeres grans obres que els romans van emprendre,
després del desembarcament dels Escipions a Empúries, l'any 218 aC, i de l'arribada a Tàrraco i és
que Tàrraco, en el context de la Segona Guerra Púnica, va constituir la principal base militar romana.
• Des de l'època romana, amb la primigènia estacada de fusta que envoltaria l'establiment militar i les
dues fases constructives inicials, fins l'actualitat, aquesta muralla ha anat patint tota una serie de
transformacions i s'ha anat refent quan ha estat necessari de forma que, avui en dia, és el resultat
de pràcticament vint-i-dos segles d'evolució. A més, amb el temps, parts de la mateixa s'han anat
integrant dins les edificacions medievals, modernes i contemporànies de la ciutat formant avui una
unitat en si mateixes.
•
