3. FRANCESC EIXIMENIS Francesc Eiximenis va néixer a Girona cap al 1327. Fill d'una família burgesa benestant, va entrar de jove a l'orde franciscà. Va viatjar força per Europa i va visitar universitats i convents. Residí i estudià a Colònia, Pans, Òxford, Cambridge, Roma i Tolosa de Llenguadoc, on obtingué el títol de mestre en Teologia. Fou una persona d'una considerable influència política que tingué la protecció i la confiança de la família reial. Va residir durant vint-i-cinc anys a València, on fou conseller dels jurats de la ciutat. L'any 1408, el papa Benet XIII el nomenà bisbe d'Elna i, a títol honorífic, patriarca de Jerusalem. L'any següent, el 1409, va morir a Perpinyà, on fou enterrat.
4. FRANCESC EIXIMENIS És un dels escriptors més prolífics de l'edat mitjana i un dels que ha tingut més difusió. Les seves obres van ser conegudes no solament a la corona catalanoaragonesa sinó per tot Europa, ja que durant els segles XV i XVI van ser traduïdes a diferents llengües.
5. LLIBRE MES IMPORTANT Pel que fa a la teologia, la seva obra més important és Lo Crestià, que havia de constar de tretze volums i havia de contenir "sumàriament tot lo fonament de cristianisme", com diu ell. Eiximenis pretenia estimular l'estudi de la teologia entre els laics. Només se'n coneix, però, quatre volums.
6. LO CRESTIÀ Lo Crestià fou una enciclopèdia impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis entre 1379 i 1386. Fou publicada per l'impressor alemany Lambert Palmart. D'aquest projecte només es coneixen els tres primers llibres, dedicats a matèries teologicomorals, i el dotzè, que es refereix al govern de la "cosa pública", als prínceps i als súbdits, la resta de volums.
7. LO CRESTIÀ L'obra d‘ Eiximenis té una intenció didàctica i divulgadora. Volia posar a l'abast del poble tot el saber cristià que s'acumulava a les universitats, monestirs i convents. És una obra de caràcter religiós en què destaca l'ús d 'una prosa senzilla i directa, per captar l'atenció de la gent. Per aquest motiu utilitza dites populars, exemples, anècdotes, històries i acudits, en un estil amè, pIe d'humor i d'ironia, que el converteix en un «cronista popular del seu temps»
9. LO CRESTIÀ Dels dotze volums que hi havia del llibre LO CRESTIÀ nomes s’han trobat quatre: Primer volum Segon volum Tercer volum Dotzè volum
10. LO CRESTIÀ: 1r Volum Escrit entre 1379 i 1381 és una introducció general a la religió cristiana que inclou una refutació de la religió musulmana i de la judaica. Dividit en quatre parts de diversa proporció, que formen un conjunt de tres-cents setanta capítols. L'interés del rei Pere el Cerimoniós per aquesta producció va ser tan important, que va donar ordres de no deixar eixir del convent a Eiximenis "fins que la dita obra haja perfecció".
11. LO CRESTIÀ: 2n Volum Escrit entre 1382 i 1383 analitza el problema de les temptacions. Dividit en dos-cents quaranta capítols.
12. LO CRESTIÀ: 3r Volum Escrit el 1384, està dividit en tres volums que apleguen mil seixanta capítols, compresos en dotze tractats de diversa proporció, en els que estudia els concepte de mal i de pecat i fa una presentació molt detallada dels set pecats capitals i dels pecats de la llengua, ampliant els temes tractats en el segon volum. Aquest volum inclou l'apartat Com usar bé de beure e menjar que, encara que no inclou receptes, pot usar-se com a guia per conèixer tot el que envoltava a la astronomia d'aquell temps, incloent el servei a taula, el protocol i les normes morals aplicades a la taula.
13. LO CRESTIÀ: 12é Volum Escrit entre 1385 1386 és un tractat dividit en dos volums que apleguen nou-cents set capítols, distribuïts en vuit parts n què s'estudien els principis fonamentals del govern de les ciutats i de les comunitats.
15. FRANCESC EIXIMENIS. Una altra gran obra de Francesc Eiximenis va ser el llibre de les dones. Aquest llibre tracta de com tenien que ser les dones i el que no podien fer ni portar.
17. El llibre de les dones El Llibre de les dones (1396) és un llibre de caire moralitzador que descriu la vida de la nena, de la donzella, de la casada, de la viuda i de la religiosa, tal com era i tal com Francesc Eiximenis creia que havia d’ésser. L’estudiós Albert Vila ha descrit l’obra d’Eiximinis sobre les dones com fruit d’una època en què la personalitat de la dona començava a afermar-se; lluny d’ésser una obra misògina, com tantes n’hi havia a l’Edat Mitjana, és feta amb un esperit constructiu.
18. El llibre de les dones. Deia que era un gran error que els homes, per poder controlar més bé les seves dones, no volguessin que elles sabessin de lletra, ja que saber llegir i posar-ho en pràctica dóna a les dones moltes més oportunitats d’aprendre moltes coses bones i de dur-les a terme que cap altra cosa, ja que saber llegir fa quests béns a la dona
