2. Les set maravelles
Taj Mahal(India)
Machu Pichu(Perù)
La gran muralla xinesa(Xina)
El crist(Brasil)
El coliseu(Roma)
La ciutat de petra(Jordania)
Chichen Itza(Mexic)
3. Taj Mahal
El Taj Mahal en una fotografia de 1865
L'emperador Xa Jahan va ser un prolífic
mecenes, amb recursos pràcticament
il·limitats. Sota la seva tutela es van construir
els palaus i jardins de Shalimar a Lahore,
també en honor de la seva esposa.
Mumtaz Mahal va donar al seu espòs catorze
fills, però va morir en l'últim part i
l'emperador, desconsolat, va iniciar gairebé de
seguida la construcció del Taj com a ofrena
pòstuma. Tots els detalls de l'edifici mostren
la seva naturalesa romàntica, i el conjunt
presumeix d'una estètica esplèndida. En
l'oportunitat d'una visita realitzada el 1663,
l'explorador francès François Bernier va
realitzar el següent retrat del Taj Mahal i
dels motius de l'emperador per construir-lo:
4. Machu Pichu
Para los Incas el valle de Urubamba
es la entrada a la selva, el
antisuyu, la amazonia, la tierra de
los "chunchos". El río que lo
forma tuvo por nombre antiguo
Willka Mayu o Río del Sol, y el
nevado de cuyos deshielos nace
era llamado Willkan Uta o Casa
del Sol. Este valle estuvo
íntimamente ligado con el culto
solar, ya que la palabra Willka es
la de tal dios, palabra que
antecede en uso al ahora más
popular Inti.
5. La gran muralla xinesa
La Gran Muralla és l'estructura més llarga del món
construïda pels humans pel que fa a superfície i
massa. La muralla s'estén, en forma d'arc que gairebé
traça les fronteres del sud de Mongòlia, al llarg de
6.400 o 7.300 Km. Va des del congost de Shanhai (o
Shanhaiguan) al golf de Bo Hai (a l'est), fins a
Lob Nor a l'oest. Es compon de 6.259,6 km de
seccions de muralla, 359,7 km de trinxeres i 2.232,5
km de barreres defensives naturals com ara turons i
rius.
Construïda, reconstruïda i restaurada entre els segles V
aC i el segle XVI. La seva funció principal era
protegir les fronteres del nord de l'Imperi Xinès
durant el regnat de successives dinasties. Des del
segle V aC, s'han construït diverses muralles totes
elles referents a la Gran Muralla.
Al seu cim hi havia més d'un milió d'homes que vigilaven
les muralles de Ming. S'estima que van morir entre
dos i tres milions de persones durant la seva
construcció, el projecte més llarg del món que va
durar segles.
6. El crist
El Crist Redemptor (en portuguès O Cristo Redentor),
és una estàtua de Crist situada a la ciutat brasilera
de Rio de Janeiro. L'estàtua amida 39,6 metres i
pesa al voltant de 700 tones. Està situada al cim del
Mont Corcovado al Parc Nacional da Tijuca, de 700
metres, amb unes vistes privilegiades de la ciutat.
Va ser inaugurada el 12 d'octubre de 1931, després
de 9 anys d'obres. El monument és un símbol per al
cristianisme, però alhora ha esdevingut també una
icona inconfusible per a la ciutat i per tot el país.
La idea de construir un monument colossal de
simbologia cristiana a Rio de Janeiro data de
mitjans del segle XIX, però va ser desestimada en
nombroses ocasions a causa de la complexitat
tècnica del projecte i a que l'any 1889, Brasil va
esdevenir una República laica. No obstant a l'any
1921 es va reprendre el projecte, que es va finançar
de forma substancial gràcies a donacions privades
provinents de catòlics. L'obra va ser encarregada a
l'enginyer Heitor da Silva Costa i l'escultor Paul
Landowski i va costar 250.000 dòlars.
El juliol del 2007, l'estàtua va ser inclosa dins les
set meravelles del món modern en un concurs
7. El coliseu
El Colosseu o Coliseu (en llatí Colosseum, en italià Colosseo) és
un amfiteatre de Roma que es va construir al segle I. Està
situat just a l'est del Fòrum Romà, i va ser el més gran dels
que es van construir a l'Imperi Romà. Conegut originalment
com Amfiteatre Flavi (Amphitheatrum Flavium), passà a ser
anomenat Colosseum perquè al seu costat hi havia una gran
estàtua, el Colós de Neró,un monument dedicat a
l'emperador Neró que posteriorment va patir
transformacions i va arribar a desaparèixer.
El Colosseu es va seguir fent servir durant gairebé 500 anys, i
se celebraren els últims jocs durant el segle VI, bastant
més tard de la tradicional data de la caiguda de l'
Imperi Romà d'Occident fixada l'any 476. A més de les
lluites entre gladiadors, també s'hi van realitzar molts
altres espectacles: naumàquia, cacera d'animals, execucions
públiques, recreacions de famoses batalles i obres de teatre
basades en la mitologia clàssica. L'edifici va deixar de ser
usat per a aquests propòsits durant l'alta edat mitjana. Més
tard, va ser reutilitzat com a refugi, fàbrica, seu d'una
ordre religiosa, fortalesa i pedrera. De les seves ruïnes es
va extreure abundant material per a la construcció d'altres
edificis, fins que va ser convertit en un santuari cristià, en
honor als presoners martiritzats durant els primers anys
8. Ciutat de petra
Descoberta el 1812 per un viatger suís Johann
Ludwig Burckhardt, Petra va ser posteriorment
declarada Patrimoni de la Humanitat el 1985. La
història de Petra és una cosa mal definit, va
passar dels seus creadors originals 6è segle
àrabs nabateus, a través dels romans i més tard
als croats, que finalment va ser deixat a la
població local.
La porta d'entrada a aquest lloc arqueològic
d'impressionant és un tram de congost que
s'anomena un Siq, creat per una falla geogràfica
natural. Aquest passatge de les mesures de més
d'una milla de longitud, torres de més de 600
peus d'alçada en algunes seccions i pot ser tan
estreta com a 3 metres d'amplada en alguns
llocs. Com la Ciutat Perduda de Petra apareix a
poc a poc a través dels últims racons del Siq, un
sentiment de l'admiració més pura i sense
precedents supera els visitants la sort
d'aprofitar aquesta experiència. Aprovada pel
temps, aquesta ciutat tallada a la roca és un
testimoni d'una època del comerç de la seda,
9. Chized Itza
La presència d'una ciutat maia en aquest indret és
deguda a l'existència de dos pous naturals (cenotes)
que constituïen un tresor inestimable en aquesta
regió desproveïda d'aigua. Chichén Itzá deu el seu
nom a aquests dipòsits d'aigües subterrànies: en maia
chi significa «boca» i ch'en «pou». Itzà (Itza) és el
nom del poble que va fundar la ciutat entre els anys
435 i 455 i que l'abandonà un segle més tard per
raons encara desconegudes. A partir del segle X,
Chichén Itzá va esdevenir el centre religiós de les
civilitzacions maia i tolteca i probablement era un lloc
d'iniciació per als sacerdots que des d'allà eren
enviats a la resta de la península de Yucatán.
L'elit governant de Chichén Itzá era formada per
guerrers, sacerdots i comerciants. Van introduir el
culte al déu Kukulkan («la serp emplomallada»),
l'equivalent al Quetzalcóatl de l'altiplà mexicà. Van
aixecar construccions amb talussos i murs verticals i
representacions del déu ocell-serp. El militarisme va
ser el fonament indubtable d'aquesta cultura, cosa
que s'evidencia en el monument anomenat la
Plataforma de les Calaveres, on s'exhibien, clavats en
