LA VEREMA EL RAÏM  I  EL VI
LA VINYA <ul><li>La vinya és el camp on es cultiva el raïm. Es poden plantar en diferents llocs i això fa que el raïm sigu...
<ul><li>La vinya  no necessita regar-se durant l’any, però igualment s’ha de cuidar la collita. </li></ul><ul><li>Al  dese...
<ul><li>Al  febrer i al març i abril, s’ha de llaurar , que es remoure la terra per poder-la abonar , que es escampar fems...
<ul><li>Al  maig , juny  i juliol , s’espiola, que es una poda lleugera, que es fa per eliminar l’excés de branques i així...
<ul><li>A l’agost es treuen pedres i al llarg del setembre i octubre es fa la verema. </li></ul>
<ul><li>VEREMAR és el moment de la collita del raïm. </li></ul><ul><li>Varia segons la zona i la classe del raïm, però es ...
EL CEP <ul><li>El cep és la planta que ens dóna el raïm i la trobem a la vinya. Té l’aspecte d’un arbre petit, ja que no e...
<ul><li>Té un tronc de color marró fosc, vell, dur i recargolat que s’anomena  rabassada </li></ul><ul><li>Acostumen a med...
<ul><li>L’arrel del cep és l’encarregada de xuclar les sals i l’aigua del terra. Per fer-ho creix com a molt un metre de p...
<ul><li>Passat l’hivern comencen a créixer des de les gemes del cep el  sarments , que són les branques noves del cep. Son...
<ul><li>En plena primavera neixen els pàmpols, les fulles del cep. Són verds, alternats, grossos, per poder captar bé la l...
<ul><li>També a la primavera comencen a néixer ramells de flors, que varien de color segons la varietat, d’on creixeran el...
<ul><li>Cabana de vinya. Construcció  de petites dimensions, de planta rodona o quadrada, habitualment feta de lloses de p...
 
EL RAÏM <ul><li>El raïm és el fruit de la vinya, format per un conjunt de grans, més o menys rodons i d’un perímetre d’uns...
<ul><li>Bàsicament hi ha tres tipus de raïm: blanc (groguenc), negre (lilós) i el de taula (el més conegut es el moscatell...
<ul><li>Del raïm s’aprofita tot: El suc una vegada fermentat, per fer vi, la pellofa per donar color al vi i les restes pe...
<ul><li>EL RAÏM PER DINS I EL SEU TAMANY </li></ul>
<ul><li>EL RAÏM PER DINS I LES SEVES PARTS </li></ul>
L’ELABORACÍO DEL VI  <ul><li>La verema és un procés que sempre s’havia fet manualment, però des de fa uns anys fins ara co...
<ul><li>El  raïm es talla amb podadores tisores o veremalls. </li></ul><ul><li>Després es transporta en cistells o caixes ...
 
<ul><li>El raïm recollit és transportat a les tines, lloc on abans es trepitjava sobre unes fustes i on actualment es prem...
<ul><li>Un cop premsat el raïm, ens dona un suc molt dolç anomenat  most. </li></ul>Aquest most es posa en la tina i al ca...
<ul><li>Un cop el vi ja ha fermentat es trascola a les botes de fusta de roure o castanyer del  celler  on reposarà un tem...
<ul><li>Hi ha molts tipus de vi, amb diferents etapes de criança, és a dir, diferents estades dins les botes. </li></ul><u...
 
 
FI
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

La Verema

22,689

Published on

Tractament de la verema, coneixement del cep, l'uva i la producció del vi per cicle inicial

Published in: Travel
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
22,689
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
31
Actions
Shares
0
Downloads
81
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La Verema

  1. 1. LA VEREMA EL RAÏM I EL VI
  2. 2. LA VINYA <ul><li>La vinya és el camp on es cultiva el raïm. Es poden plantar en diferents llocs i això fa que el raïm sigui diferent, amb el que el vi tindrà un gust diferent. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>La vinya no necessita regar-se durant l’any, però igualment s’ha de cuidar la collita. </li></ul><ul><li>Al desembre i al gener s’ha de podar. Això vol dir que s’han de tallar els sarments de l’any passat perque neixin de nous i amb més força </li></ul>
  4. 4. <ul><li>Al febrer i al març i abril, s’ha de llaurar , que es remoure la terra per poder-la abonar , que es escampar fems orgànics per la vinya. </li></ul>
  5. 5. <ul><li>Al maig , juny i juliol , s’espiola, que es una poda lleugera, que es fa per eliminar l’excés de branques i així produir més fruit, i també s’ensulfata , és a dir, s’ha de ruixar amb productes químics que els previndran de ser atacats per fongs o plagues d’insectes. </li></ul>
  6. 6. <ul><li>A l’agost es treuen pedres i al llarg del setembre i octubre es fa la verema. </li></ul>
  7. 7. <ul><li>VEREMAR és el moment de la collita del raïm. </li></ul><ul><li>Varia segons la zona i la classe del raïm, però es fa quan el fruit ja es madur. </li></ul>
  8. 8. EL CEP <ul><li>El cep és la planta que ens dóna el raïm i la trobem a la vinya. Té l’aspecte d’un arbre petit, ja que no el deixem créixer amb les podes anuals. </li></ul>
  9. 9. <ul><li>Té un tronc de color marró fosc, vell, dur i recargolat que s’anomena rabassada </li></ul><ul><li>Acostumen a medir de 80 cm a 1’5m. </li></ul>
  10. 10. <ul><li>L’arrel del cep és l’encarregada de xuclar les sals i l’aigua del terra. Per fer-ho creix com a molt un metre de profunditat i s’allarga més horitzontalment. </li></ul>Té de 2 a 6 mm de gruix i està plena de pèls radicals que són els que xuclen les sals i l’aigua que són els elements que li donaran energia i l’ajudaran a créixer.
  11. 11. <ul><li>Passat l’hivern comencen a créixer des de les gemes del cep el sarments , que són les branques noves del cep. Son tendres, joves, verdes i elàstiques. </li></ul>
  12. 12. <ul><li>En plena primavera neixen els pàmpols, les fulles del cep. Són verds, alternats, grossos, per poder captar bé la llum del sol, i tenen cinc nervis centrals que donen un aspecte de mà a la fulla. </li></ul>
  13. 13. <ul><li>També a la primavera comencen a néixer ramells de flors, que varien de color segons la varietat, d’on creixeran els grans de raïm en arribar l’estiu. </li></ul>
  14. 14. <ul><li>Cabana de vinya. Construcció de petites dimensions, de planta rodona o quadrada, habitualment feta de lloses de pedra. Era el lloc on el pa´`es hi guardava les eines i s’hi amagava en cas de mal temps, ja que les vinyes solien ser plantades lluny dels pobles i cases del pagès. </li></ul><ul><li>Dins s’hi podia fer un petit foc per escalfar-se o cuinar i fins hi tot s’hi podia fer una bacaineta. </li></ul><ul><li>S’han trobat actualment cabanes amb dos o tres segles. </li></ul>
  15. 16. EL RAÏM <ul><li>El raïm és el fruit de la vinya, format per un conjunt de grans, més o menys rodons i d’un perímetre d’uns 7cm., de mida i de gust diferent segons la varietat. </li></ul>
  16. 17. <ul><li>Bàsicament hi ha tres tipus de raïm: blanc (groguenc), negre (lilós) i el de taula (el més conegut es el moscatell) </li></ul>
  17. 18. <ul><li>Del raïm s’aprofita tot: El suc una vegada fermentat, per fer vi, la pellofa per donar color al vi i les restes per fer alcohol. </li></ul><ul><li>El raïm pot servir per menjar, com a fruita o secant-lo per fer-ne panses </li></ul>
  18. 19. <ul><li>EL RAÏM PER DINS I EL SEU TAMANY </li></ul>
  19. 20. <ul><li>EL RAÏM PER DINS I LES SEVES PARTS </li></ul>
  20. 21. L’ELABORACÍO DEL VI <ul><li>La verema és un procés que sempre s’havia fet manualment, però des de fa uns anys fins ara comença a fe-se mecànicament. </li></ul>Quan el raïm arriba al punt de maduració per a ser consumit com a fruit o per elaborar el vi es cull. El període que dura la collita rep el nom de verema.
  21. 22. <ul><li>El raïm es talla amb podadores tisores o veremalls. </li></ul><ul><li>Després es transporta en cistells o caixes per evitar que es malmeti. Abans es feien servir les portadores, que eren uns cubells fets de fusta, es portaven amb una mula o entre dues persones </li></ul>
  22. 24. <ul><li>El raïm recollit és transportat a les tines, lloc on abans es trepitjava sobre unes fustes i on actualment es premsa amb una pemsadora </li></ul>
  23. 25. <ul><li>Un cop premsat el raïm, ens dona un suc molt dolç anomenat most. </li></ul>Aquest most es posa en la tina i al cap dels dies el sucre es transforma en alcohol, augmenta la temperatura i desprèn CO 2 amb l'ajut dels llevats, deixant de ser most i convertint-se en vi.Aquets procés s’anomena: fermentació .
  24. 26. <ul><li>Un cop el vi ja ha fermentat es trascola a les botes de fusta de roure o castanyer del celler on reposarà un temps marcat, període que </li></ul>s’anomena: criança , on el vi adquirirà el bouquet que determinarà si és vi de qualitat. Els cellers són llocs freds, humits i foscos.
  25. 27. <ul><li>Hi ha molts tipus de vi, amb diferents etapes de criança, és a dir, diferents estades dins les botes. </li></ul><ul><li>Un cop a transcorri't el temps que volem, ja està preparat per ser embotellat. </li></ul>Antigament tot es feia a mà, avui dia, no, perquè fem servir màquines que ho fan tot.
  26. 30. FI
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×