2. PROPIETATS DE LES FIBRES LONGITUD : a més llargues millor FINOR: més flexibles i suaus RESISTÈNCIA AL DESGAST: capacitat per suportar desgast degut a l’ús RETENCIÓ TÈRMICA: capacitat per retenir la calor RESISTÈNCIA AL DESFILAMENT: si les fibres tenen baixa resistència apareix el borrissol HIGROSCOPICITAT: absorbir aigua. Importants per teixits impermeables : fibres de baixa higroscopicitat.
5. FIBRES NATURALS VEGETALS Bàsicament de cel·lulosa LLAVORS cotó Miraguá (farcit dels coixins) TIGES Llí Jute Cànem FULLES Espart FRUIT cocoter
6. PROPIETATS FIBRES NATURALS VEGETALS Cotó i llí : Fresques, lleugeres, absorbeixen l’aigua, tendeixen a arrugar-se Espart, jute, cànem, ràfia: Resistents, poc flexibles, i molt bastes
7. FIBRES NATURALS ANIMALS Sustàncies a base de proteines (pèl d’alguns animals o secrecions de cucs) LLANA PÈLS DE CABRA CONILL D’ANGORA ALPACA VICUNYA SEDA
8. PROPIETATS FIBRES NATURALS ANIMALS LLANA : aïllant, higroscòpica, proporciona calor, flexible. SEDA: elàstica, aïllant de la calor, lluentor característica, absorbeix l' humitat.
9. FIBRES NATURALS MINERALS De la descomposició de certes roques L’amiant (vestits termo resistents, ignífugs (incombustibles) Flexibles i suaus i no es deformen al rentar-los De metalls dúctils Or, plata Vidre tractat a temperatures elevades
10. FIBRES QUÍMIQUES ARTIFICIALS S’obtenen de la transformació de la cel·lulosa dels arbres. Flexibles i suaus i no es deformen al rentar-los RAIÓ CUPROAMONIACAL Vels, mitges RAIO ACETAT Impermeables , paraigües RAIÓ VISCOSA corbates, camises Tela 100% Rayón Acetato Forro 100% Rayón Viscosa
11. FIBRES QUÍMIQUES SINTÈTIQUES A partir de productes derivats de combustibles , com el petroli. Es produeixen fibres elàstiques i impermeables, no s’arruguen, no se encongeixen i s’eixuguen fàcilment. Difícils de tenyir. POLIAMIDES (resistent i impermeable), nylon (mitges,teles de paracaigudes, airbags) Roba esportiva (exterior impermeable), mitjons POLIESTER (s’arruguen molt poc): els paraigues Folre abrics Pantalons, camises, tovallons, llençols Farcit de fibres tèrmiques (polar, interior d'anoracs..) ACRILIQUES (semblants a la llana) POLIURETÀ (LICRA) Roba interior, banyadors
12. Netejar Elimina les restes vegetals o la brutícia Pentinar Aconsegueix que quedin totes paral·leles Estirar Aprima la massa fibrosa LA FILATURA Tot i que cada fibra en particular necessita un procés de filatura específic, podem dir que la filatura consta de les operacions següents: Torçar o cargolar Dóna consistència i cohesió
13. Netejar Elimina les restes vegetals o la brutícia LA FILATURA. NETEJA NETEJA Les fibres d’origen vegetal o animal, com el cotó o la llana, solen arribar a la filatura en forma de bales, que són una mena de farcells on hi ha totes les fibres premudes. Llavors cal obrir les bales per extreure’n les fibres i netejar-les, ja que contenen restes vegetals, com ara fulles, pols, sorra, etc. La màquina encarregada de dur a terme aquesta operació és el batàobridor. El resultat és la napa, una mena de tela gruixuda i esponjosa que és recollida en bobines.
14.
15. Aquesta operació la realitza una màquina anomenada la carda, que conté una sèrie de corrons amb pues a la seva perifèria que en girar actuen com pintes.
16.
17.
18.
19. Del fil a la roba: el tissatge El teixit pla El teixit pla és el més antic de tots, i també es coneix amb el nom de teixit de calada. Està format pels fils de l’ordit i de la trama, posats alternativament l’un damunt de l’altre, entrellaçats en direccions perpendiculars, formant un angle de 90º. L’ordités un conjunt de fils disposats paral·lelament l’un al costat d’un altre, mentre que la trama és un sol fil que es va lligant (passant per sobre i per sota) amb els fils de l’ordit. La trama pot passar per sobre d’un fil d’ordit i per sota del següent, i així successivament. També pot ser que passi per sobre d’un i per sota dels dos següents
20. D’aquesta manera, podem fer moltes combinacions. Segons com es passa la trama, s’obtenen diferents tipus de lligats o lligaments, que donen lloc a diferents tipus de teixits plans. Els més comuns són el tafetà : és el lligament més simple i el més utilitzat. Cada fil d'ordit s'entrellaça amb un fil de trama, que passa un cop per sobre i un cop per sota del fil d'ordit (lligat de plana). La tela no té ni dret ni revés i es fa servir en teixits com batista, lona, alpaca, xarpellera. la sarja: Els fils d'ordit i els de trama s'entrellacen formant un lligament que dona com a resultat una tela amb bordons en diagonal. Els punts de lligament es desplacen un espai cap el costat en cada passada. Es necessita un teler amb tres lliços com a mínim. Les teles tenen dret i revés com els teixits de gavardina. El setí: en el setí el fil d'ordit passa per sobre de passades de trama. En el cas del ras és la trama que passa per sobre de quatre fils d'ordit. Són teixits de gran densitat. Es fa servir fil de seda, cotó, lli o fibres químiques. Els teixits de setí són molt lluents.
21. PARAIGÜES FIBRA QUIMICA ARTIFICIAL RAIO ACETAT FLEXIBLES I SUAUS I NO ES DEFORMEN AL RENTAR-LOS HIGROSCOPICITAT BAIXA SINTÈTICA POLIESTER : CREMA FÀCILMENT, MOLTA RESISTÈNCIA, NO ARRUGUES HIGROSCOPICITAT BAIXA POLIAMIDA (NILÓ): CREMA POC,
22. ROBA INTERIOR FIBRA NATURAL VEGETAL COTÓ MOLT FRESC S’ARRUGA HIGROSCOPICITAT ALTA FRESCA I SUAU FIBRA QUIMICA SINTÈTICA LYCRA ELÀSTICA
