1. ALGUNES COSES INTERESSANTS PEL TRIMESTRAL
El pla d’empresa. Idea, promotors i requisits previs
Pla d’empresa o pla de negoci
El Pla de negoci és una planificació estratègica que afecta tots els àmbits de
l’empresa durant un llarg període de temps I que té com a objectiu analitzar la
viabilitat del projecte empresarial, examinant-ne els objectius I descobrint-ne els
inconvenients.
Els avantatges d’elaborar un pla d’empresa no es redueixen únicament a la
d’analitzar fins a quin punt la idea de negoci té possibilitats d’èxit explotant-la.
Addicionalment, la funció de planificació és la de crear un pont entre la situació real
actual I una situació futura desitjable. En efecte, aquesta planificació és la base
sobre la que es fonamenta una correcta gestió, ja que fa possible una determinada
organització, direcció I control empresarial que d’altra forma es faria quasi
impossible (avantatges interns). Per altra banda, sobre la base de la planificació
feta és més fàcil aconseguir recursos externs que permetin el correcte
desenvolupament de l’empresa I, alhora, convèncer més fàcilment els proveïdors I
els clients (avantatges externs).
Els elements que inclou un pla de negoci són (cal que es tingui en compte que la
següent relació no és tancada ni exhaustiva, sinó merament indicativa):
 Idea del negoci. Antecedents i promotors. Descripció de l’activitat.
 Forma jurídica de l’empresa.
 Localització i situació.
 Pla de màrqueting. Estudi del mercat. Política del producte. Promoció i
distribució.
 Estructura de l’empresa. Àrees de funcionament.
 Pla d’inversió i de finançament.
 Actuacions legals i administratives.
 Programació de les accions.
L’’estructura general de la memòria del projecte empresarial:
1.- Introducció i presentació del projecte empresarial: descripció de l’activitat
empresarial i les característiques fonamentals de la idea de negoci.
2.- Promotors del projecte: dades personals i currículum de les persones que
formen l’empresa.
3.- Forma jurídica i òrgans de govern de l’empresa: descripció i justificació del tipus
d’empresa que es crea.
4.- Localització i situació: comentari i argumentació sobre la ubicació del negoci.
5.-Estudi de mercat: explicació sobre la viabilitat del projecte.
6.-Anàlisi de les àrees de funcionament: descripció de les diferents àrees funcionals
de l’empresa, com ara la producció, comercialització, administració, organització,
etc.
7.-Pla d’inversió i pla de finançament: justificació de la inversió que es farà,
pressupost d’aquesta inversió i manera de finançar-la.
8.- Calendari dels passos per a la creació de l’empresa.
9.- Descripció dels tràmits documentals i administratius necessaris.
10.- Comentaris globals sobre el projecte com a conclusió.
1

2. El Pla d’empresa ha de justificar la viabilitat del negoci:
CONTINGUT DEL DOCUMENT: PLA D’EMPRESA
ELS PROMOTORS, LA IDEA DE NEGOCI I ELS RECURSOS
INICIALS
VIABILITAT VIABILITAT VIABILITAT VIABILITAT
COMERCIAL TÈCNICA I ECONÒMICA LEGAL
ORGANITZATIVA
Descripció de El pla de producció ESTUDI L’elecció de la
l’activitat ECONÒMIC I forma jurídica
FINANCER :
previsió de
balanç, de
compte de
pèrdues i
guanys, previsió
o pla de
tresoreria, VAN i
TIR, llindar de
rendibilitat,
rendibilitat
financera i
econòmica.
Anàlisi de L’organització i els Despeses de
l’entorn recursos humans constitució per
socioeconòmic i la nova
del mercat empresa
(DAFO)
Pla de Tràmits de
màrqueting constitució
ALTRES VIABILITATS:MEDIAMBIENTAL, JURÍDICO LEGAL,...
Idea, promotors i requisits previs
No es pot plantejar cap projecte empresarial sense la concreció prèvia de la idea de
negoci. La idea sobre la que s’ha de basar el pla de negoci és la delimitació d’una
oportunitat de negoci encara no explotada, o bé de la detecció d’alguna capacitat
per a innovar i aconseguir fer coses de forma diferent a com ho estan fent d’altres,
millorant-les. Per a poder portar a la pràctica una determinada idea de negoci és
necessari que siguin positives les possibilitats d’èxit de la nova empresa i, per això,
2

3. es determinant la planificació prèvia de tot el pla de negoci del que han de sortir les
conclusions prospectives respecte de la potencialitat d’aplicació de la idea.
On trobar la idea de negoci? En general les idees poden trobar-se observant:
 El propi treball.
 La vida diària.
 La vida econòmica.
 Les idees alienes.
Com sorgeix la idea inicial, és fruit de la capacitat d’inventiva, de la creativitat, o
més aviat és fruit d’un treball previ i sistemàtic d’observació?
Las resposta és que pot ser una combinació de totes dues: la creativitat i el treball.
La nostra societat està en constant canvi, que donen lloc a demandes de nous
béns, de nous serveis,... o sigui oportunitats de negoci.
Els canvis poden ser:
a) canvis socials (incorporació de la dona al treball, la família,...)
b) canvis demogràfics (augment de l’esperança de vida, ...)
c) canvis tecnològics (informàtica, Internet,...)
També pot venir la idea per altres vies:
a) observació de problemes no resolts (reciclatge de materials, mapes de
muntanya impermeables,...)
b) les pròpies aficions.
c) La disponibilitat de recursos (disposar d’un local,...)
Característiques de la nova economia:
a) apareixen formes comercials de gran eficiència, com el comerç electrònic
b) Noves formes de relació amb proveïdors i clients
c) Les noves tecnologies afavoreixen la formació de xarxes d’empresa
d) Adquireixen una importància específica les activitats basades en el
coneixemen
e) El consumidor adquireix un nou protagonisme
f) Els aspectes tangibles, com ara la marca o l’quip humà, adquireixen una
major importància.
La nova economia permet a l’empresa:
a) accedir a mercats molt més grans, d’abast mundial i amb baix cost
b) funcionar amb un nivell d’existències menor en el magatzem
c) rebaixar costos mitjançant la compra i la contractació de factors de
producció per mitjà d’Internet
d) adequar la seva producció a la demanda del mercat
e) integrar-se en xarxes d’empreses i especialitzar-se
PROMOTORS
És necessari, doncs, recollir els aspectes següents sobre cada un dels promotors:
 Dades personals, fent esment de la formació, l’experiència professional... en
resum, el currículum.
 Grau en què es vol involucrar en l’empresa.
 Nivell de responsabilitat que vol assumir.
3

4.  Aportacions econòmiques o de qualsevol tipus que pot fer.
 Nivell mínim de remuneració econòmica a què vol arribar.
QUALITATS DE REFERÈNCIA DE L’EMPRENEDOR
• Psicològiques
o Confiança en si mateix
o Valor suficient per assumir riscos
o Serenitat
o Ambició i il·lusió pel projecte
o Creativitat i esperit innovador
• Intel·lectives
o Capacitat d’organització
o Capacitat de coordinació de
 Mitjans humans
 Mitjans econòmics
 Mitjans materials
o Capacitat de direcció d’equips
o Capacitat de motivar
o Capacitat de prendre decisions
o Capacitat d’anàlisis de la realitat que l’envolta i les seves necessitats
o Capacitat d’innovació i renovació constant
o Saber escollir els seus col·laboradors
• Formació
o Coneixements tècnics
o Coneixements gerencials
o Coneixement del sector
• Experiència laboral prèvia
Per això, el nou promotor ha de ser capaç de portar a terme una sèrie de tasques
multidisciplinars que no és fàcil de trobar en una mateixa persona.
En aquest sentit, adquireix importància la figura d’equip de treball en un projecte,
en el qual las diferents personalitats es complementin i reuneixin las capacitats
necessàries:
• Dirigir
• Organitzar
• Abordar nous projectes
• Tenir noves idees
• Reunir els mitjans econòmics necessaris per a abordar aquests projectes
• Seleccionar i contractar el personal de l’empresa
• Dirigir el personal de tal manera que puguin assolir els objectius motivant-los
Habilitats de gestió que ha de tenir l’emprenedor.
. Cal que assumeixi reptes i riscos per tal de tirar endavant els projectes.
. Ha de tenir noves idees.
. Capacitat tècnica de crear i dirigir una organització.
. Capacitat personal de fer, de la seva idea, un projecte col·lectiu.
. Poder d’adaptació i negociació
Viabilitat comercial. L’estudi de mercat. Anàlisi DAFO. Estudi de la
competència. Segmentació de mercats. Diferenciació de productes
4

5. La viabilitat comercial , ens permetrà veure si la situació del mercat permet la
introducció del nostre producte. L’eina fonamental és l’estudi de mercat.
L’estudi de mercat
Per aconseguir uns bons resultats a l’hora de crear una empresa no hi ha prou en
tenir una idea de negoci, sinó que s’ha de fer un estudi o investigació de mercat.
Un estudi de mercat consisteix a recopilar, elaborar i analitzar informació sobre
l’entorn general, l’estat de la competència i les característiques del
consumidor potencial (el client). Aquesta informació prèvia és necessària per a
la correcta planificació de les accions que s’han de realitzar en l’àmbit de l’empresa
i permet a la direcció la presa de decisions amb més possibilitats d’èxit.
L’estudi de mercat segueix un procés seqüencial d’elaboració que consta de les
següents fases:
1. definició de l’objectiu de la investigació: és molt important definir els
objectius prioritaris que s’han d’examinar segons la seva importància en el
desenvolupament del projecte, i descartar les qüestions d’una importància més
lateral.
2. disseny del model d’investigació: existiran diferents alternatives a l’hora de
dissenyar el pla d’investigació. Entre totes elles, caldrà identificar la que resulti
més convenient per la relació entre el cost, els resultats que es poden obtenir i
el temps que es tardarà en obtenir-los.
3. recollida de dades: la recollida d’informació en la majoria dels casos és un
procés difícil i costós. Les dades que s’utilitzen en una investigació solen ser de
dos tipus:
 Dades primàries: es tracta d’informació no estructurada que s’ha
recollit especialment per a l’estudi en qüestió. Per exemple, els resultats
d’una enquesta sobre les preferències dels consumidors.
 Dades secundàries: consisteix en una informació estructurada i de
ràpida disponibilitat. Aquestes dades han estat recollides prèviament
amb un altre propòsit.
Les tècniques més utilitzades per a recollir les dades de l’estudi de mercat són:
 L’enquesta: consisteix a presentar a una persona o grup de persones,
potencials consumidors del producte o servei de l’empresa, un qüestionari de
preguntes per a que les responguin. Si el nombre de persones és molt gran
s’elegeix una mostra representativa d’elles a partir de la qual s’infereixen
conclusions per a tota la població. Les enquestes es poden fer mitjançant
entrevista personal, per correu o per telèfon.
 L’observació: consisteix a contemplar la conducta dels potencials consumidors
I treure’n conclusions. És important que les persones observades no siguin
conscients de l’observació perquè puguin actuar en llibertat. L’observació pot
ser directa o a través de mitjans audiovisuals.
 L’experimentació: aquesta tècnica es basa a provocar la conducta del
consumidor per tal d’estudiar les seves reaccions. Es poden fer proves
d’experimentació per a determinar l’embolcall, el format, el gust dels productes,
el nom,…
4. classificació i estructuració de les dades recollides: Un cop es tenen totes
les dades que es desitgen, se’n fa una classificació per mitjà de procediments
estadístics (gràfics, taules,...)
5

6. 5. anàlisi I interpretació de les dades: Quan es tenen totes les dades reunides
i classificades es passa a la fase d’anàlisi de resultats. És la fase fonamental ja
que la decisió d’intervenció en el mercat dependrà del resultat que se
n’obtingui.
6. informe sobre els resultats obtinguts: Els resultats es presenten mitjançant
un informe comprensible per als gestors comercials. Es tracta d’un treball de
síntesi que ha de contenir les parts següents:
 Anàlisi del problema.
 Anàlisi de la metodologia que s’ha utilitzat.
 Resultats tècnics.
 Conclusions.
Anàlisi de l’entorn general
Cal estudiar tot el que envolta l’empresa en diversos aspectes. En primer lloc,
interessa conèixer aquelles dades de tipus socioeconòmic més importants de cara
al projecte: població total, estructura d’0edats, localització de la població,
distribució de la població,...
Cal també conèixer:
1.Entorn legal. L’empresa ha de conèixer el conjunt de lleis que regulen la seva
activitat econòmica.
2.Entorn tecnològic. L’empresa ha d’estar al dia de les millores tecnològiques que
es produeixen i que afecten al procés de fabricació. Una millora tecnològica implica
una reducció de costos, i per tant, poder competir millor amb el preu del producte.
3.Entorn social. És molt important conèixer els canvis que es produeixen en els
consumidors: renda, moda,...
4.Entorn econòmic. S’han de saber quines són les perspectives econòmiques del
país
Cal reconèixer en quin tipus de mercat es troba l’empresa (competència perfecta,
monopoli, oligopoli, competència monopolística).
Estudi de la competència
Dades dels agents competidors que intervenen en l’entorn comercial de l’empresa.
. Relació d’empreses que ofereixen els mateixos productes o productes substitutius.
. Ubicació, situació espacial i estat econòmic.
. Servei que ofereixen als seus clients com a complement.
. Relació que tenen amb els seus clients.
. Preus i política de descomptes
Estudi del client/consumidor
Dades que cal recopilar dels nostres clients.
. Definir el mercat objectiu: grandària del mercat, evolució futura, restriccions
legals del
mercat.
. Definir el perfil objectiu dels clients: edat, sexe, distribució geogràfica, gustos,
ingressos,
etc.
6

7. . Límit (màxim i mínim) que pot tenir el preu del producte.
. Promoció de vendes i publicitat, quantitat, mitjans, etc.
. Canals de distribució: venedors al detall o a l’engròs. Nombre, localització,
terminis de
cobrament, descomptes, amb quins marges treballen
Segmentació del mercat:
Segmentar el mercat vol dir dividir el mercat en grups o sements homogenis,
d’acord amb alguns criteris o característiques, per tal de permetre l’aplicació
d’estratègies de màrqueting adequades a cada grup i que permetin satisfer tant les
necessitats d’aquest client com els objectius de la mateixa empresa. Abans de
segmentar el mercat cal tenir present tres tipus d’agents que poden intervenir en la
comprar: comprador, prescriptor i consumidor.
La segmentació del mercat comporta tres operacions:
a) definir els segments ja existents en el mercat
b) fixar els segments específics sobre els quals es vol actuar
c) fixar el posicionament en el mercat del nostre producte (imatge del
comprador o consumidor en relació als altres productes de la
competència).
Els criteris per segmentar el mercat poden ser de 4 tipus:
a) geogràfics: dividir el mercat en diferents unitats territorials
b) socials i demogràfics: dividir el mercat en edat, sexe, ingressos familiars,...
c) psicogràfics: fa referència a la manera de viure o d’entendre-la
d) actitud i comportament vers el producte: dividir el mercat segons criteris
relacionats amb l’actitud, el comportament dels compradors a l’hora de la
comprar, la fidelitat,...
Aclariment de la coordinadora respecte d’aquest apartat:
2.- Enumerar criteris de segmentació de mercats específics per a un tipus de
sector empresarial (moda, programació de cinema o teatre, automoció,
alimentació,....) (1 punt)
Indicacions per a la correcció de les respostes: Segons el sector que es proposi,
l’estudiant pot identificar segments de mercats basats en considerar diferents
característiques de grups de clients: edat, nivell d’ingressos, zones, professions, tipus
de famílies,....
Pla de Màrqueting
El Pla de Màrqueting és un document on es reflecteixen les polítiques comercials
que durà a terme l’empresa d’acord amb els objectius plantejats i amb el segment
de mercat al qual va dirigit el meu producte. Aquestes polítiques comercials fan
referència a les quatre variables claus del màrqueting –mix:
d) Producte: quins productes, quina presentació, el format, en
definitiva, com diferenciaré el meu producte, amb quins atributs:
disseny, qualitat, quantitat, envàs, marca, opcions, quines línies i
gammes oferiré.
e) Preu: preu alts, preus baixos, preus de penetració, preus diferencials
f) Promoció: quin estratègia de comunicació amb els clients, promoció
i publicitat del producte, relacions públiques,...
g) Distribució. Com el farem arribar als nostres clients.
7

8. Diferenciació del producte:
La política de productes suposa la presa de decisions sobre diversos camps. Per
exemple:
a) decisions sobre l’estructura de l’oferta de productes que mantindrà
l’empresa.
b) Decisions sobre les marques dels productes, el nom, el logotip,...
c) Decisions sobre les característiques tècniques dels productes, com ara la
mida la composició, la forma, les propietats i els valors afegits (garantia,
possibilitat de devolució,...)
d) Decisions sobre la presentació dels productes, l’embolcall,...
Totes aquestes decisions han de ser amb l’objectiu de que el meu producte sigui
diferent als altres, per tal de facilitar la compra en el consumidor. Seran els
atributs del producte (disseny, qualitat, quantitat, envàs, marca i opcions) que
serviran per tal d’identificar el producte entre tots els de la competència.
DAFO
L’anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses, oportunitats) pretén determinar,
des d’un punt de vista intern, els punts forts i els febles que caracteritzen una
empresa, i des d’un punt de vista extern, les amenaces i oportunitats que
existeixen en el context on l’empresa s’ha de desenvolupar.
Les debilitats són: aspectes del projecte empresarial en què la competència esdevé
superior
Les fortaleses: són aspectes del projecte empresarial en què se supera la
competència
Les amenaces són: impediments i dificultats de l’entorn
Les oportunitats: possibilitat d’explotar un valor afegit o un avantatge competitiu.
Aquest tipus d’anàlisi és molt utilitzat en el plantejament dels projectes
empresarials perquè d’aquesta manera es pot valorar fins a quin punt la idea del
negoci que tenen els promotors té possibilitats d’èxit, d’acord amb la detecció d’una
oportunitat de negoci no explotada, o amb la capacitat d’innovar o de fer coses de
manera diferent als demés.
Viabilitat legal. La constitució formal de l’empresa: formes jurídiques
(empresa individual, Societat Limitada, Societat Anònima i les
Cooperatives), responsabilitat i característiques.
Aspectes a considerar per decidir quin tipus de societat constituïm: el nombre
mínim de socis, el capital mínim, la responsabilitat davant de tercers, el tipus de
règim fiscal i els llibres de comerç que s’han de portar
Empresa individual
Una empresa individual és aquella en la que el propietari és una única persona
física (empresari).
L’empresa individual ha de ser persona física major d’edat que té plena
disponibilitat dels béns propis.
En aquestes empreses coincideixen les figures d’empresari I capitalista, I per tant,
el patrimoni de l’empresari amb el de l’empresa.
8

9. La responsabilitat de l’empresari individual és il·limitada.
La constitució d’aquest tipus d’empresa no precisa un capital mínim.
La raó social de l’empresa ha de ser la de l’empresari I el benefici de l’empresa es
considera com benefici individual del titular.
Els únics requisits per poder ser empresari individual és ser major d’edat i no estar
incapacitat per disposar lliurement dels propis béns.
Societat limitada
 La societat adquireix personalitat jurídica a partir del moment de la inscripció de
l’escriptura de constitució en el Registre Mercantil.
 És una societat mercantil de tipus capitalista.
 El capital social està repartit en participacions.
 El capital mínim és de 3.005,06 €. Aquest capital pot ser en metàl·lic i/o en
béns o drets. El capital ha d’estar íntegrament subscrit i desemborsat en el
moment de la fundació.
 La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat.
 Es pot constituir la societat a partir d’un soci (societats unipersonals).
 La transmissió de les participacions entre els socis és lliure però hi ha
limitacions per a transmetre a terceres persones.
Societat Limitada Nova Empresa
• és una especialitat de la societat limitada (SL), especialment pensada per
donar cabuda a les microempreses - creades per persones físiques - i amb la
voluntat d’aconseguir un abaratiment dels costos i del temps necessari per
tal de constituir-la.
• vol donar resposta a la necessària agilitat en la constitució d’una empresa i a
la simplificació de tràmits en el procés, descarregant als fundadors dels
passos de tramitació, que passen a ser obligació de l’administració,
mitjançant mecanismes de tramitació automàtica i obligatòria.
• el seu capital social de la societat Nova Empresa no podrà ser mai superior
a 120.202 euros. Cal recordar que en tractar-se d'una societat limitada el
capital mínim és de 3.012 euros, i la responsabilitat dels socis davant les
obligacions contretes per la societat es limiten al capital aportat.
• En el moment de la constitució, el nombre de socis no pot ser superior a
cinc.
• El capital mínim indicat ha de ser desemborsat exclusivament amb
aportacions dineràries
• La seva denominació social estarà formada pels dos cognoms i el nom d'un
del socis fundadors seguit d'un codi alfanumèric que permeti la identificació
de la societat de manera única i inequívoca. En la denominació figurarà de
forma necessària la identificació "Societat Limitada Nova Empresa" o la
corresponent abreviatura "SLNE".
Societats Cooperatives
Les Cooperatives són associacions de persones físiques o jurídiques amb interessos
comuns que desenvolupen una activitat empresarial amb l’objectiu de satisfer les
necessitats comuns dels seus socis.
 Són societats que tenen l’objectiu de satisfer les necessitats comunes dels seus
socis.
 El seu patrimoni no es pot repartir i no tenen afany de lucre.
 N’hi ha de primer grau (5 socis de persones físiques) i de segon grau (2 socis
cooperatius, persones jurídiques).
9

10.  La responsabilitat dels socis és limitada (els estatuts poden determinar
responsabilitats il·limitades).
 El capital mínim es fixa als estatuts i és variable
 El 30% dels excedents s’ha de destinar als fons de reserva obligatoris i al fons
de formació
 Els socis s’associen en règim de lliure adhesió i baixa voluntària
 Té personalitat jurídica des del moment que s’inscrigui l’escriptura pública
constituent en el Registre de Cooperatives
 Els òrgans de la societat:
a) Assemblea General (delibera i adopta els principals acords)
b) Consell Rector (òrgan de representació i govern de la societat
c) Interventors (òrgan fiscalitzador de la cooperativa)
La responsabilitat dels socis es limita a les seves aportacions.
Societat Anònima
 És una societat mercantil capitalista.
 Encara que el mínim de socis és de tres, es poden constituir societats anònimes
unipersonals.
 El capital està dividit en accions, amb un mínim de 60.101,21 euros. El capital
ha d’estar subscrit en la seva totalitat i desemborsat en un 25 % en el moment
de la constitució de la societat.
 La responsabilitat dels socis és limitada al capital invertit.
 Els socis només poden aportar béns o diners, mai treball.
 Les accions en què es divideix el capital són transmissibles en els mercats
financers.
 La seva constitució precisa la formalització en escriptura pública de constitució i
dels estatuts i la inscripció en el Registre Mercantil.
 La raó social és el nom de la societat i habitualment acaba amb la sigla S.A.
 Les accions donen drets en els socis (pàgina 207)
 La gestió de la societat es confia a uns administradors que són nomenats per la
Junta General d’Accionistes.

Similituds entre les SA i les SRL:
1. Ambdues poden tenir un (unipersonals) o més socis
2. En els dos tipus la responsabilitat és limitada al capital aportat; la
responsabilitat davant tercers és limitada.
3. Ambdues tributen per l’impost de societats
4. Les dues societats es constitueixen en escriptura pública a inscriure al Registre
Mercantil
5. El tipus de règim fiscal és l’Impost de Societats
6. . Els llibres de comerç són: Llibre Diari, Llibre Inventari i Comptes, Llibre Actes,
Llibre Registre Socis.
Diferències entre SA i SRL:
1. En la Societat Anònima el capital es divideix en accions, mentre que en la SRL
es divideix en participacions.
2. En la SA, el capital social mínim de constitució és de 60.101 €, mentre que en
una SRL, el capital mínim és de 3.005
3. En el moment de la constitució, el capital de les SRL ha d’estar totalment
subscrit i desemborsat (fundació simultània), mentre que en el cas de les SA, el
seu capital no cal que es desemborsi totalment ja que poden tenir dividends
passius (és a dir, que les accions es poden anar desemborsant poc a poc de
manera successiva).
10

11. 4. En les SA, la transmissió de les accions és lliure i es pot fer en mercats
financers organitzats. Les transmissions de les participacions de les SRL
necessiten de comunicació prèvia de la intenció de traspàs i no es fan en
mercats financers organitzats.
Diferències entre el capital d’una S.L. i una S.A.
El capital social de les S.A. es divideix en accions, el capital social mínim es de
60.101,21€ i ha d’estar totalment subscrit i desemborsat com a mínim en un 25%.
Pel que fa al capital social de les S.R.L. aquest es divideix en participacions iguals,
indivisibles i acumulables, es requereix un mínim de 3.005,06€ i ha d’estar
totalment subscrit i desemborsat.
Diferències entre la responsabilitat d’un soci d’una limitada i la d’un
empresari individual
L’empresari individual té una responsabilitat il·limitada davant del patrimoni
empresarial, això vol dir que respon de l’empresa amb el patrimoni de l’empresa i
el seu propi patrimoni. En canvi el soci d’una empresa de responsabilitat limitada té
una responsabilitat limitada en l’empresa, això vol dir que només respondrà amb el
capital aportat a la societat
Expliqueu les diferències i semblances entre les formes jurídiques: societat limitada
(SL) i societat anònima (SA).
Les semblances són:
. El nombre de socis mínim és de 1 o més.
. La responsabilitat davant tercers és limitada.
. El tipus de règim fiscal és el Impost de Societats
. Els llibres de comerç són: Llibre Diari, Llibre Inventari i Comptes, Llibre Actes,
Llibre Registre
Socis.
La diferència és:
. El capital mínim necessari en la S.L. és de 3.012,00 € i la S.A. és de
60.101,21€
Diferències entre el capital d’una cooperativa i el d’una societat
anònima
El capital social de les S.A. es divideix en accions, el capital social mínim es de
60.101,21 i ha d’estar totalment subscrit i desemborsat com a mínim en un 25%.
Pel que fa al capital social de les Cooperatives, el mínim es fixa en els estatuts i és
variable segons el nombre de socis que s’incorporen i es donen de baixa. Cap soci
no pot posseir més del 25% del capital en les de primer grau, ni més del 45% en
les de segon grau.
TRÀMITS
Tràmits per l’adquisició de la personalitat jurídica:
• verificació negativa de denominació social
• obertura del compte bancari
• realitzar estatuts de la societat
• atorgament d’Escriptura Pública de Constitució al Notari
11

12. • Pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics
Documentats
• Sol·licitud del Codi d’Identificació Fiscal
• Inscripció en el Registre Mercantil de la província. (la societat adquireix la
personalitat jurídica a partir del moment de la inscripció de l’escriptura de
constitució en el Registre Mercantil)
Els tràmits davant la Seguretat Social són:
 Inscripció de l’empresa en la Tresoreria General de la Seguretat Social per tal
d’obtenir el número d’empresa i obrir el compte de cotització principal
 Elecció de l’entitat que assumeix les cobertures de risc d’accidents laborals i
malalties professionals
 Alta en el règim especial de treballadors autònoms (si s’escau)
 Afiliació i alta dels treballadors en el règim general
 Comunicació d’obertura del centre de treball (Departament de Treball de la
Generalitat)
Els tràmits davant d’Hisenda
• Alta en l’Impost d’Activitats Econòmiques
• Declaració Censal
• Llibres d’Hisenda
• Sol·licitud del Codi d’Identificació Fiscal (CIF)
Els tràmits davant l’Ajuntament
• Alta escombraries
• Llicència d’Activitats i Instal·lacions
• Llicència d’Obertura d’establiment
• Llicència d’Obres (si s’escau)
• Consulta municipal prèvia a l’obertura municipal d’establiment
• Alta en el cadastre immobiliari (si s’escau, o sigui si es compra un immoble)
Els tràmits davant del Registre de la Propietat Industrial
• Registre de marques i noms comercials
•
Els tràmits en el Registre Mercantil:
• Legalització dels llibres de documentació social (actes, socis, ...)
• Legalització dels llibres de la documentació comptable (diaris, ...)
12

13. Viabilitat mediambiental. L’impacte de l’empresa al medi ambient.
Conscienciació social i aparició de nous negocis en relació amb el medi
ambient
La viabilitat mediambiental és fonamental per a la societat i per a la conservació de
l’entorn, ja que cada vegada l’home i les seves activitats tenen més influència
nociva sobre l’entorn natural. Aquesta seria una raó més a llarg termini. A curt
termini la viabilitat mediambiental és necessària per superar i complir les
normatives al respecte que imposen les autoritats per a garantir la protecció del
medi ambient.
Determinar que es respecten i es consideren totalment la conservació i la
preservació del medi ambient i que es compleixen de manera específica totes les
reglamentacions mediambientals.
L’impacte de l’empresa al medi ambient
La producció de les empreses generen dos problemes mediambientals, en general:
a) l’esgotament dels recursos: les empreses necessiten recursos renovables
i no renovables per realitzar la seva producció. El fet de que no hi hagi
existències limitades implica la possibilitat del seu esgotament.
b) l’existència de costos socials: hi ha activitats que no originen costos
directament a qui les produeix, però sí que originen costos que han de
suportar altres persones o empreses (Cost social = cost privat (o de
producció) + cost externalitat.
L’impacte de l’empresa al medi ambient es pot donar per aquests dos grans
problemes:
a) l’esgotament dels recursos pot generar: destrucció de boscos, manca
d’aigua, degradació del sòl, pèrdua dels recursos pesquers,...
b) l’existència dels costos socials que està generat per la contaminació. La
contaminació provoca molts problemes: pluja àcida, contaminació de les
aigües, efecte hivernacle, contaminació nuclear, grans accidents,
contaminació de l’aire, pèrdua de la biodiversitat,...
Conscienciació social i aparició de nous negocis relacionats amb el medi
ambient
Per evitar aquests problemes s’ha de tendir cap a un desenvolupament
sostenible (tipus de desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense
comprometre la capacitat de les generacions del futur de satisfer les seves), i cap a
una producció neta (comprèn el disseny del bé que cal obtenir, la seva elaboració,
el tipus d’energia que s’utilitza i el reciclatge dels materials que el componen quan
ha acabat la seva vida útil, amb l’objectiu de reduir els riscos que als éssers
humans i per al medi ambient).
Però tot això passa per conscienciejar a tots els agents econòmics i socials
(empreses, consumidors i Administració) sobre la responsabilitat que tenim davant
del medi ambient.
Per aconseguir-ho, hi ha dos tipus de lleis:
a) les lleis dures, d’obligat compliment (Constitució, Codi Penal,...)
b) les lleis toves o suaus
13

14. Les lleis toves o suaus van encaminades a la sensibilització del consumidor, a
facilitar en el consumidor l’elecció de productes respectuosos amb el medi ambient
(l’etiquetatge ho facilita), l’estalvi de costos per a l’empresa, i el suport de les
institucions públiques.
En l’àmbit de l’empresa és interessant la implantació de l’empresa de Sistemes de
Gestió Mediambientals, amb les conseqüents certificacions per part dels organismes
internacionals, nacionals o autonòmics.
Un Sistema de Gestió Mediambiental, és un mètode de treball que es proposa
l’empresa amb l’objectiu de desenvo9lupar les actuacions internes i externes a
favor de la preservació del medi ambient. Consisteix a implantar rigoroses mesures
mediambientals sobre els components del producte, sobre l’envasament, sobre els
processos de fabricació i sobre els residus generats.
Trobem les normatives ISO 14001 i el Sistema Comunitari d’Ecogestió i Auditoria
(EMAS) .
La implantació de l’EMAS dóna una sèrie d’avantatges a les empreses que ho
apliquen:
a) millora en els costos
b) millora en la imatge
c) millora en les relacions amb l’Administració
d) millora en la formació i la motivació dels treballadors.
És evident que implantar una ISO o un EMAS genera costos a l’empresa, però a la
llarga els avantatges són els que hem dit abans. Quin són els costos
mediambientals que haurà de suportar inicialment l’empresa? Doncs,:
a) costos per al registre i/o control de les emissions de l’atmosfera
b) costos de gestió de residus
c) costos de la pròpia certificació: auditoria inicial, auditoria de seguiment del
sistema de gestió, la formació del, personal,...
d) costos de desmantellament de l’empresa quan deixi de funcionar
(desmuntar-la)
A més d’implantar el Sistemes de Gestió Mediambiental, l’empresa també pot:
* Usar envasos reutilitzables
* Usar envasos de més capacitat
* Reduir embalatges secundaris
* Potenciar envàs de major durabilitat
Per facilitar la feina en el consumidor (per consumir productes respectuosos amb el
medi ambient) s’han creat distintius de garantia de qualitat ambiental que
bàsicament són etiquetes a on informen de que alguns productes o serveis estan
complint els estàndards de qualitat ambiental, com per exemple l’Etiqueta Ecologia
de la Unió Europa o el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (propi de
Catalunya).
L’Administració també pot aportar el seu gra de sorra per la conscienciació social, ja
que poden ajudar al finançament de les empreses que s’acullin a alguns dels
sistemes exposats abans, construint plantes de reciclatge, facilitant contenidors en
els carrers de les poblacions,...
El consumidor, també necessita un canvi en l’actitud, i a més de consumir els
productes respectuosos amb el medi o comprar els productes a empreses que hagin
14

15. estat certificades, pot aportar el seu gra de sorra amb tota la gestió particular dels
residus. El consumidor ha de tenir clar les 3 R:
a) reduir els residus
b) reciclar els residus que siguin aprofitables
c) reutilitzar els residus que en siguin susceptibles.
A més, cal que el consumidor:
 Consumeixi racionalment
 Defugi d’embalatges superflus
 Triï productes amb menys residus
 Escolli productes de més d'1 ús
 Triï productes amb Etiqueta Ecològica
Tot això ha d’ajudar a la sostenibilitat del planeta.
Negocis relacionats amb el medi ambient
Aquesta nova manera d’entendre el procés productiu obre nous negocis i oportunitats
lligats a la viabilitat mediambiental, alguns exemples són:
 agricultura ecològica (sense l’ús de fertilitzants químics,...)
 empreses que realitzen tasques de recerca i desenvolupament (R+D)
relacionades amb el medi ambient
 turisme ecològic o ecoturisme: activitat turística que no compromet el medi
ambient.
 assessories mediambientals: la implantació dels Sistemes de Gestió
Mediambiental propicia l’aparició d’aquestes assessories
 empreses que es dediquen a la valoració de residus
 energies renovables: desenvolupament de sistemes d’energies renovables
 mercats de segona mà, ja existents, però aplicant noves tecnologies (Ebay), o
comercialització de roba de segona mà, outlets,...
La viabilitat del projecte empresarial
Com a conclusió, cal dir que es necessita tenir tota la informació possible (totes i
cadascunes de les viabilitats) referent al projecte d’iniciativa empresarial per tal
de decidir si es crearà l’empresa o no. L’anàlisi de cadascuna d’elles ens facilitarà la
decisió.
15