Taller Web2 061007

L’expressió social a la xarxa global: Web 2.0 El web de les persones Enric Gil i Garcia Universitat Autònoma de Barcelona, 6 d’octubre de 2007

Web 2.0

Què és Web 2.0?

El Web 2.0 marca el pas d’un sistema rígid d’aplicacions d’escriptori focalitzat en la informació distribuïda per serveis centralitzats a un sistema flexible d’aplicacions web distribuïdes per serveis descentralitzats centrats en l’usuari i la seva col·laboració amb altres usuaris en la creació de continguts i en la interacció social.

Característiques

1. Web com a plataforma

2. Web com a expressió de la intel·ligència col·lectiva

3. Web com una arquitectura de participació

4. Web com a sistema descentralitzat

Plataforma

De les aplicacions d’escriptori a les aplicacions en xarxa

El valor del programari és proporcional a les dades que ajuda a gestionar

La plataforma supera l’aplicació

Intel·ligència col·lectiva

Usuaris creen, editen, publiquen i comparteixen contingut

Creació d’una xarxa d’interrelacions (blogosfera)

Arquitectura de participació

El web depèn de l’activitat col·lectiva dels usuaris

Els continguts es classifiquen lliurement (folcsonomia)

Sistema descentralitzat

Els llocs web petits tenen un gran poder

Gestió col·laborativa de la informació

Ús massiu per part de la gent

Programari social

“ Programari que suporta la interacció grupal” (Clay Shirky)

Eines creadores de comunitat

Faciliten la interacció i la comunicació

Nous serveis que fan possible que els usuaris puguin generar contingut i no simplement consumir-lo

Web 1.0 i Web 2.0

El blog: definició

Un blog (o weblog o bloc) és una pàgina web formada per un conjunt d’entrades ordenades per data, amb la més nova a la part superior de la pàgina.

La unitat mínima és el post, entrada, apunt o anotació.

L’ordenació cronològica és essencial.

Permet interacció a través dels comentaris.

El contingut pot ser textual o multimèdia (imatges, vídeos, gràfics).

El blog: història del terme

Jorn Barger va utilitzar per primera vegada el terme weblog (1997), fent al·lusió als diaris electrònics que permetien abocar a la xarxa amb regularitat textos breus ordenats cronològicament:

A weblog [...] is a webpage where a weblogger (sometimes called a blogger, or a pre-surfer) 'logs' all the other webpages that finds interesting. (Jorn Barger)

Un blog combina registre i navegació .

En anglès ha fet fortuna el terme blog. En català, tot i que el TERMCAT recomana bloc, s’utilitza indistintament aquest terme i blog (en principi, hom parlava també de quadern de bitàcola o bitàcola i de diari interactiu personal). En castellà, s’usa blog i bitácora .

Trets essencials

En la presentació:

Estructuració de continguts en apunts aportats per l’autor del blog i pels seus lectors.

Ordenació cronològica inversa de publicació (prioritat pels continguts més recents).

Trets essencials

En el contingut:

Actualització freqüent i regular.

Acotació d’un àmbit temàtic.

Estil de redacció adaptat a la personalitat dels autors.

Trets essencials

En la navegació:

Ús d’hipervincles per recórrer el contingut intern del blog (arxius històrics).

Enllaços amb continguts externs de la xarxa ( blogroll ).

Trets essencials

En la interacció:

Eines de relació entre usuaris (accés a comentaris).

Interacció amb usuaris d’altres blogs ( blogroll, retroenllaços, sindicació de continguts).

Trets essencials

En la gestió:

Iniciativa oberta i accessible per a qualsevol usuari de la xarxa.

Accés des de qualsevol punt de connexió i amb qualsevol tipus de navegador.

Facilitat i immediatesa de publicació.

Despeses mínimes de manteniment.

Font: Bruguera, E. (2006): Els blocs . Barcelona: UOC.

El blog: tipus

Segons Rebecca Blood, una de les estudioses del fenomen, hi ha fonamentalment dos tipus pel que fa a l’estructura:

Estil de filtre ( filter-style ): format per enllaços a diferents llocs web filtrats per l’autor ( blogger ). És una prenavegació de la xarxa. Estil lliure ( free-style ): no es basa tant en els enllaços que apunten a l’exterior, sinó en el món de l’autor. Adopten generalment la forma de diari.

El blog: estructura

En un blog podem distingir una sèrie de parts:

Capçalera

Posts o entrades

Calendari

Arxius històrics

Enllaços (blogroll)

Accés a RSS

Categories

Widgets

Accés a comentaris

Altres

El post : estructura

L’entrada, anotació, apunt o post , part mínima de significat, posseeix una estructura recurrent:

Enllaç permanent ( permalink ) Cos del post Marcador de data Categoria Indicador de comentaris Indicador de trackbacks

Sistemes de publicació (CMS)

En els blogs l’autor és escriptor i editor alhora: només necessita un programari adient. Pot escollir entre instal·lar el programa en el servidor propi o bé obrir un compte en un servidor centralitzat.

Avantatges dels CMS

Permeten l’accés a un servidor.

Solucionen els problemes amb el llenguatge HTML.

Resolen les dificultats del disseny gràfic, a través de les plantilles predefinides.

Sindicació de continguts

Es pot accedir als continguts dels blogs mitjançant subscripció.

La subscripció ens la faciliten uns programes anomenats lectors de fonts RSS.

RSS ( Really Simple Sindication ): format d’arxiu utilitzat per distribuir continguts a través de la sindicació.

Directoris de blogs

Quan actualitzem un blog, podem avisar perquè aparegui en els directoris de blogs, a través del ping .

Cercadors de blogs

Llocs web especialitzats en la indexació i la cerca de blogs. Normalment també són directoris.

Mesuradors de tràfic

Llocs web que s’especialitzen en classificar els blogs per la seva rellevància.

Blogs segons el mitjà

Blogs de text

Fotologs

Audioblogs ( podcast )

Videoblogs (videopodcast)

Moblogs

Blogs de text

Es basen en la publicació i intercanvi dels apunts textuals. Són encara els majoritaris.

Permeten l’autopublicació de textos literaris.

Fotologs

La informació es basa en fotografies i imatges digitals.

És un vehicle de creació artística o de presentació de la identitat.

Audioblogs

Funcionen a través de podcasts , arxius de so distribuïts a través de sindicació RSS.

Poden ser enregistrats directament pels usuaris o es poden intercanviar entre ells.

Videoblogs

Funcionen a través de posts en els quals s’incorporen imatges en moviment.

Es nodreixen dels videos de YouTube, Google Video, Yahoo! Video o MSN Video.

Poden ser enregistrats pels usuaris o bé ser intercanviats entre ells.

Moblogs

Servei de publicació de blogs per mitjà d’equips mòbils (PDA o telèfon mòbil).

Des de la perspectiva del lector, blogs que es poden consultar a través de dispositius mòbils.

Blogs segons el contingut

Miscel·lanis ( contingut variat )

Tecnològics

Diaris íntims ( molt sovint d’adolescents)

Literaris

Polítics

Periodístics

Edublogs

Altres

Perspectives sobre els blogs

Mitjà de comunicació en línia.

Gènere discursiu, a mig camí entre el web personal i el fòrum asincrònic (Herring).

Forma de periodisme, aliè als mitjans tradicionals ( warblogs ).

Forma de presentar la identitat.

Creador de sociabilitat: el blogroll tendeix a vincular els blogs (blogosfera) i els comentaris fomenten la discussió.

Eina per a l’ensenyament i l’aprenentatge.

Ensenyar amb blogs: per què?

Los weblogs son una herramienta de gran utilidad para su uso en Educación, ya que suponen un sistema fácil y sin apenas coste para la publicación periódica en internet. Algunos profesores se han visto atraídos por el formato y han aprovechado la publicación de weblogs para desempeñar su docencia. De esta manera se ha dado lugar a un nuevo género que ya se conoce como Edublog y define a los weblogs educativos.

Tíscar Lara, professora de Periodisme (Univ. Carlos III, Madrid)

Bloc de Filosofia

Bitàcola creada l’agost de 2004 per als alumnes de 2n de Batxillerat de l’assignatura de Filosofia:

El projecte que comença avui és merament educatiu i se centra en la matèria de Filosofia de Batxillerat, amb especial èmfasi en la història de la filosofia, des dels inicis amb Tales de Milet fins a l'actualitat. Entrarà en funcionament de forma oficial amb l'inici del curs i cadascuna de les entrades serà com una petita lliçó de filosofia des de l'àgora global. De fet, treballo com a professor de Filosofia -i altres matèries humanístiques- en el Col·legi Sant Andreu de Badalona i des de fa uns anys intento que els meus alumnes aprenguin a filosofar sense desconnectar-se del seu món. Aquesta és la raó per la qual vull que utilitzin Internet com una eina privilegiada, no només per a la recerca d'informació, sinó també per a la reflexió.

Bloc de Filosofia

Es divideix en un seguit de categories per a les diferents entrades:

1. Textos: comentari de fragments de filòsofs

2. Apunts: ampliació dels continguts

3. Llibres: informació sobre assaigs filosòfics

4. Notícies: notícies d’actualitat sobre filosofia

5. Discussió: debats sobre temes tractats a l’aula

6. Imatges: imatges de filòsofs

Aplicacions didàctiques

Seguiment d’un període lectiu: els posts, ordenats cronològicament, marquen una seqüència. De fet, el Tauler està organitzat per entrades en el temps.

Interacció entre estudiants o entre l’estudiant i el professor.

Ús d’eines multimèdia (clips de vídeo, podcasts …).

Aplicacions didàctiques

Plataforma de treball per als alumnes de doctorat.

Seguiment de treballs de recerca, TFC o tesis doctorals (el desenvolupament a nivell cronològic permet comprovar-ne l’evolució).

Gestió de projectes i difusió de resultats de la recerca.

Publicació de notícies i referències.

El viqui

Els viquis (wikis) són conjunts de pàgines web generades i editades des d'un entorn tecnològic col·laboratiu, que permeten que qualsevol usuari pugui introduir-hi aportacions de contingut i modificar el conjunt global de la publicació electrònica.

Les informacions creixen amb les ampliacions o millores dels usuaris.

El podcast

Fa referència a la sindicació d’arxius de so, habitualment MP3, a través de RSS, que permet la subscripció i la descàrrega de forma automàtica.

El videopodcast

El videopodcast és la sindicació d’arxius de vídeo, normalment MPEG, AVI o WMV, a través de RSS (o Atom), la qual cosa permet la subscripció i la reproducció d’aquests arxius de forma automàtica.

L’etiquetatge social

També anomenat tagging , és un sistema que permet a qualsevol usuari marcar continguts o pàgines web amb paraules clau (etiquetes: tag , en anglès) que consideri significatives de la seva informació o utilitat, compartint alhora aquesta catalogació amb les que han fet la resta d'usuaris.

La prescripció social

Anomenat digging , utilitza també la sindicació de continguts i algunes funcions dels blogs per establir valoracions socials d'articles i notícies, de manera que aquests continguts apareixen indexats i classificats segons els graus d'interès per als usuaris.

Comunitats d’interacció virtual

Les comunitats d'interacció virtual són enclavaments de la xarxa que intenten combinar les opcions més convencionals (cercador, xat, fòrum...) amb altres mecanismes emergents d'interacció (creació i allotjament de blogs, fórmules d'etiquetatge i prescripció social...) per crear comunitats d'usuaris que puguin arribar a interactuar de manera global.

Comunitats fotogràfiques

Aprofitant la tecnologia dels blogs, les comunitats fotogràfiques fan possibles els àlbums en línia, amb l’opció de la interacció social i fent ús de l’etiquetatge social.

Bibliografia i webgrafia