1. T10 C4 Cures L’aparell circulatori

5. Les cavitats cardíaques : El cor està format per quatre cavitats, en concret dues aurícules, a la part superior i dos ventricles a la part inferior Les vàlvules cardíaques : Entre cada aurícula i cada ventricle hi ha una vàlvula que permet el pas de la sang, però que impedeix el seu retrocés, i són La vàlvula tricúspide ( o auriculoventricular dreta) La vàlvula (o auriculoventricular esquerra o mitral ) bícúspide Els vasos sanguinis cardíacs o coronaris ,són: Les 2 venes caves, en què la vena cava superior arriba a l’auricula dreta amb la sang que ha recollit de la part del cos que està per sobre el cor, i la vena cava inferior que ha recollit la sang de la part del cos de per sota. Les 4 venes pulmonars , que arriven a l’aurícula esquerra provinents des de cada pulmó L’artèria pulmonar, que té forma de T,ja que es divideix en dues branques, la arteria pulmonar dreta i la artèria pulmonar esquerra, que van una a cada pulmó L’artèria aorta, té forma de U, i surt del ventricle esquerre per portar sang a tot el cos,

6. Fisiologia del cor El cor, consta de dues bombes independents, que al bombejar, donen lloc al cicle cardíac, el qual es caracterítza per tenir dues fases , la sístole o contracció i la diàstole o relaxació. Però pel fet de se dues bombes independents, la bomba auricular acaba sempre d’omplir els ventricles, fan d’encebadora perquè la bomba ventricular guanyi en eficàcia, i aquesta segona bomba impulsa la sang a la resta del cos. Per tant, hi ha : I el mateix passa al costat esquerra amb l’auricula esquerre que rep la sang de 4 venes pulmonars i amb el ventricle esquerre que envia la sang a l’artèria aorta. Sístole auricular L’auricula dreta rep la sang de les 2 venes caves, i es contrau i empeny la sang cap al ventricle dret Diàstole auricular Es relaxa aquesta cavitat Sístole ventricular Es contrau el ventricle dret, i empeny la sang pel tronc de l’artèria pulmonar Diàstole ventricular Es relaxa aquesta cavitat

7. El cor funciona com una bomba aspirant-impel·lent. Per a això realitza moviments de relaxació ( diàstoles ) seguits de moviments de contracció ( sístoles ). El cicle cardíac (batec) dura 0,8 segons i presenta 3 etapes: 1Diàstol . Les parets de les aurícules i dels ventricles es relaxen i aspiren la sang, la qual arriba per les venes. La sang que omple les artèries no retrocedeix gràcies que les vàlvules semilunares (també denominades sigmoidees ) estan tancades. Aquesta fase dura 0,35 segons. 2Sístole auricular . Les parets de les aurícules es contreuen, s'obren les vàlvules auriculo-ventriculars (mitral i tricúspide) i la sang passa als ventricles. Aquesta fase dura 0,15 segons. 3Sístole ventricular . Les parets dels ventricles es contreuen i la sang del ventricle esquerre pansa a l'artèria aorta, cap a la resta del cos, i la del ventricle dret passa a l'artèria pulmonar cap als pulmons. Aquesta fase dura 0,3 segons.

9. Hi ha dos circuits : la circulació pulmonar: la sang arriba a l’aurícula dreta, procedent de les venes caves superior i inferior ,passa al ventricle dret travessant la vàlvula tricúspide i surt per l’artèria pulmonar cap als pulmons i la circulació general : la sang torna dels pulmons, al cor, per les 4 venes pulmonars, entrant a l’ aurícula esquerra, passa a través de la vàlvula mitral al ventricle esquerre , i surt per l’artèria aorta portant la sang a tot l’organisme

10. un aparell circulatori doble i complet . Es diu doble perquè compren dos circuits, que són el pulmonar i el general . Es diu complet perquè en el cor no hi ha barreja de sang oxigenada i no oxigenada, concretament la sang oxigenada passa per la part esquerra del cor i la no oxigenada passa per la part dreta.

16. Per tant , Artèries . Són els vasos que duen sang des del cor a altres parts del cos . Són elàstiques gràcies a tenir una gruixuda capa muscular intermèdia . Totes elles, menys l'artèria pulmonar, duen sang rica en oxigen. Les arterioles: Al dividir-se les artèries ,dona lloc a les arterioles, mantenint la capa muscular per continuar regulant la pressió sanguínia arterial. Venes . Són els vasos que duen sang cap al cor . Són molt poc elàstiques, pel que precisen tenir unes vàlvules internes per a evitar el retorn de la sang. Totes elles, menys la vena pulmonar, condueixen sang pobra en oxigen. Les vènules : com a resultat de la reunió de capil.lars es formen les vènules i aquestes acaben formant les venes. Capil·lars sanguinis . Són uns vasos extremadament prims que uneixen el final de les artèries amb el principi de les venes .Són les ramificacions finals de les arterioles. Les seves parets són tan primes que permeten l'intercanvi de gasos en els pulmons, l'entrada de nutrients en l'intestí i la sortida dels productes de excreció en els ronyons

17. Els efectes de la circulació de la sang: -La pressió arterial : és la força que efectua la sang contra les parets de les artèries (també s’anomena tensió arterial) -La pressió venosa: la pressió dins les venes.(per mesurar-la cal introduïr una sonda de pressió dins el corrent sanguini venós) Aquesta pressió és l’empenta que provoca la contracció dels ventricles, i és alta durant la sístole i baixa durant la diàstole( ja que la tensió no és constant al llarg del cicle cardíac), els quals són els valors de màxim i mínim de tensió(PA) I el pols, que es palpa a les artèries superficials, és degut a la dilatació de les artèries resultat de l’arribada de sang de cada sístole cardíaca. El retorn venós , (ja no depèn de l’empenta de la sístole ventricular,) és passiu ja que el retorn de la sang per les venes cap al cor, depèn de la gravetat, de la compressió de les venes pels músculs i de les vàlvules venoses que n’impediran el reflux.

18. El sistema limfàtic . Està constituït pels vasos limfàtics i pels ganglis limfàtics. El líquid que conté es denomina limfa. Els vasos limfàtics són cecs, és a dir no tenen sortida. Per les seves parets absorbeixen part del líquid intersticial i ho condueixen o drenen al les venes a traves del conducte toràcic El sistema limfàtic realitza tres funcions: 1.- Retornar a la sang una gran part del plasma que, a causa de la pressió, ha sortit dels capil·lars sanguinis. 2.- Transportar els greixos absorbits en l'intestí evitant així que arribin massa concentrades al cor. 3.- Produir anticossos . En els ganglis limfàtics es generen limfòcits, els quals produeixen anticossos. Els principals ganglis limfàtics es troben el coll, aixelles i engonals. La seva inflamació és símptoma de patir una infecció.Si s’acumula limfa es forma un edema limfàtic

19. 10.3 La sang . Està formada per un líquid denominat plasma sanguini i per diversos tipus de cèl·lules : els glòbuls vermells , els glòbuls blancs i les plaquetes . Plasma està format bàsicament per aigua i per determinades substàncies disoltes (sals minerals, glucosa, lípids i proteïnes). El plasma sense proteïnes de coagulació i sense fibrina es denomina sèrum sanguini . Glòbuls vermells o eritròcits o hematíes són cèl·lules sense nucli i plenes d'hemoglobina, que és una proteïna capaç de captar i alliberar oxigen. Glòbuls blancs o leucòcits poden tenir funció fagocítica ( neutròfils , eosinòfils , i monòcits ), generar anticossos ( limfòcits ) o ser productors de vasodilatadors ( basòfils ). Plaquetes o trombòcits són fragments de citoplasma que contenen una substància que inicia la coagulació de la sang en les lesions dels vasos sanguinis

23. Procés de producció d’anticossos: Davant un antígen , es van fabricant els anticossos durant un periode de latència fins que es van concentrant enel sèrum. Hi ha la resposta primària quan hi ha en el sèrum un número molt gran d’Immunoglobulines IgM , i es va establint la memòria immunitària I tot seguit es dóna la resposta secundària , quan hi ha una nova exposició al mateix antigen, i en poc temps es produeixen Ig G de manera intensa i ràpida.

27. 10.7 Les malalties del Sistema immunitari

29.  Immunització passiva:és la injecció directa d’anticossos(gammaglobulines) contra un agent infecció concret , per destruir-lo quan aquest té possibilitats d’infectar i entra al cos, per acabar amb ell abans de que s’escampi IMMUNOSUPRESSIÓ : Quan el propi sistema immunitari està incapacitat per donar resposta , i apareix una malaltia Ex: el rebuig a òrgans transplantats, un càncer de leucòcits, o qualsevol altre malaltia autoimmune

41. L’electrocardiograma: és la gràfica que representa els impulsos elèctrics del cor (el potencial elèctric de les fibres del miocardi) que recullen uns electrodes situats sobre la superfície del cos I l’electrocardiògraf és l’aparell que capta i enregistra aquest gràfic de l’activitat elèctrica. S’utilitza de manera rutinària per veure el funcionament del cor i també per diagnòstic de malalties cardíaques.

42. En el cicle cardíac, es donen de manera sequencial i ordenada dues fases, ja que en estat de repós les cèl·lules cardíaques estan polaritzades , és a dir , presenten la mateix càrrega d’ions sodi(Na) i potassi(k) tan a l’interior , com a l’exterior de la seva membrana --quan es dona la DESPOLARITZACIÓ (estimulació) s’inverteixen les càrregues dels ions ,entre dins i fora. I es desencadena un “potencial d’acció” el qual es transmet per tota la fibra miocardica i provoca la contracció (corrent elèctric de baix voltatge) --quan es dona la REPOLARITZACIÓ , hi ha de nou una inversió dels ions, al canviar de nou la permeabilitat de la membrana fins a recuperar de nou l’estat de repòs Per tant, podrem enregistrar ,mitjançant electrodes, aquest front elèctric que es nota a qualsevol punt de la pell i que correspon a la contracció de les aurícules i tot seguit la contracció dels ventricles , però que a la pràctica es realitza des de “derivacions standard”acceptades universalment.

46. S’anomenen derivacions , segons la localització que tenen els electrons en cada zona de la superfície corporal del pacient, i l’enregistrament és diferent, i diferenciem: Derivacions bipolars DI braç dret i braç esquerre DII braç dret i cama esquerre i DIII braç esquerre i cama esquerra Derivacions unipolars aVR:canell dret , canell esquerre i turmell dret aVL : braç dret, braç esquerre i cama esquerra aVF i V1 4t espai intercostal , vora dreta esternum V2, 4t espai intercostal, vora esquerra esternum V3, punt equidistant entre V2 i V4 V4, 5è espai intercostal esquerre (línia mediaclavicular) ,en concret sota el mugró V5 linia axilar anterior, mateix nivell que V4 i V6 línia medioaxil·lar , mateix nivell que V4 El que surtin les corves positives o negatives dependrà d’on es col.loqui l’electrode en el cos, per poder donar bé el diagnostic correcte de que hi hagut modificació en un sector miocardic

47. Pel que fa a la col.locació correcta , de les derivacions dels membres és: Cable amb electrode vermell al canell dret Cable amb electrode groc al canell esquerre Cable verd al turmell esquerre i Cable negre al turmell dret (el neutre) I els colors de les derivacions precordials són : V1 vermell , V2 groc , V3 verd , V4marró V5 negre i V6 violeta Exemple d’ECG amb arrítmies

50. L’electrocardiograma serveix per averiguar el ritme cardíac, el funcionament de les cavitats del cor, el múscle cardíac o algun altra problema Atenció, si es veuen diferències entre les diferents derivacions, cal recordar que són les diferents derivacions d’un mateix batec, representades al mateix gràfic I el que si es poden veure són les bradicardies si les ones QRS són molt separades , de menys de 60 batecs de FC