Your SlideShare is downloading. ×
Conclusions de la Jornada 20è Aniversari Renda Mínima d'Inserció
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Conclusions de la Jornada 20è Aniversari Renda Mínima d'Inserció

1,918
views

Published on

Conclusions de la Jornada 20è Aniversari Renda Mínima d'Inserció que va tenir lloc el 22 de setembre de 2010 i que va organitzar la Comissió Interdepartamental de la Renda Mínima d'Inserció.

Conclusions de la Jornada 20è Aniversari Renda Mínima d'Inserció que va tenir lloc el 22 de setembre de 2010 i que va organitzar la Comissió Interdepartamental de la Renda Mínima d'Inserció.

Published in: Education, Travel

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,918
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. PRESENTACIÓ DE CONCLUSIONS JORNADES XXè ANIVERSARI RMI Barcelona, 22 de setembre de 2010
  • 2. ÍNDEX
    • INTRODUCCIÓ
    • TEMES TRACTATS – GRUPS DE TREBALL
    • ENTITATS PARTICIPANTS
    • CONCLUSIONS ESPECÍFIQUES DE CADA GRUP DE TREBALL
    • CONCLUSIONS GENERALS DE TOTS ELS GRUPS
    • PROPOSTES DES DE L’ÒRGAN TÈCNIC
    • RECULL DE LES PONÈNCIES
  • 3. INTRODUCCIÓ
    • En les Jornades celebrades per commemorar els vint anys de la creació de la
    • prestació de la renda mínima d’inserció (RMI), s’ha pogut constatar
    • que s’ha consolidat com una de les prestacions més importants en la lluita
    • contra l’exclusió social a Catalunya.
    • L’RMI no només és una prestació econòmica, és un instrument bàsic per afavorir la
    • integració i l’autonomia de les persones, tot incorporant un pla de treball
    • personalitzat que inclou mesures socials i laborals .
    • L’RMI aplica un model de protecció mixta: combina la percepció d’una prestació
    • bàsica mínima, amb una especial protecció per a aquells grups socials que
    • necessiten major empara, que perceben diferents complements per tal de garantir
    • una millor resposta per assolir una autonomia econòmica.
    • L’RMI ha contribuït a reduir de manera substancial la pobresa extrema a Catalunya, i
    • alhora ha estat un element clau per mantenir la cohesió social.
  • 4.
    • La prestació de la RMI s’ha consolidat, ha madurat i sobretot ha sabut adaptar-se als
    • canvis socials.
    • El programa disposa d’una plataforma tecnològica que permet efectuar tots els
    • tràmits, les comunicacions i el seguiment de qualsevol aspecte per via telemàtica.
    • També té accés a diferents aplicacions per accedir a la informació necessària per la
    • tramitació de les sol·licituds. Aquests fets suposen una reducció de tràmits i
    • documents, i permet consultar en línia la situació dels expedients en qualsevol
    • moment, tot simplificant el procediment i desburocratitzant el tràmit.
    • L’avaluació ha estat sempre un element fonamental per a la millora del programa.
    • Periòdicament s’han realitzat anàlisis de la situació de la prestació. La darrera
    • efectuada destaca com a positiu la baixa cronificació (més d’un 70% dels expedients
    • vigents porten menys de 3 anys al programa).
    • L’escenari actual planteja molts reptes per al futur de la prestació i indubtablement
    • per a les estratègies de treball contra l’exclusió. En aquest sentit s’està treballant en
    • l’anàlisi i millora de tots els aspectes que permetin una major adaptació a la nova
    • situació socioeconòmica
    Introducció 2/3
  • 5.
    • En efecte, de manera gairebé unànime, a les diferents intervencions de les jornades es va poder constatar que
    • el fortíssim increment de la demanda el darrer període, provoca desajustos i riscos:
    • Risc de la pèrdua del caràcter integrador de l’RMI.
    • Augment dels nous perfils de beneficiaris, que no tenen problemàtica social.
    • Endarreriment en la concessió de la prestació.
    • Sobrecàrrega de la xarxa de Serveis socials Bàsics.
    • Insuficiència i inadaptació dels dispositius ocupacionals.
    • Dificultats per a efectuar el seguiment dels casos.
    • Solapament i conflicte amb altres prestacions com el subsidi, PRODI o la RAI.
    • Des del programa, seguim compromesos en resoldre aquestes dificultats amb la cooperació de tots els serveis.
    • Enguany, estem elaborant un pla de qualitat que conté els elements substancials per agilitzar la resolució,
    • millorar l’eficàcia dels dispositius ocupacionals, descarregar de tasques burocràtiques els serveis i recuperar el
    • seguiment dels casos i establir nous circuits de tràmit de la prestació per mantenir el caràcter integrador de la
    • prestació. Assumim la proposta de repetir aquestes jornades l’any vinent i fer-ne balanç de les dificultats.
    • Volem agrair-vos un cop més la vostra gran participació (qualitativa i quantitativa) i el vostre suport i
    • col·laboració per tal que la RMI esdevingui l’instrument idoni per a donar suport a les famílies més vulnerables.
    Introducció 3/3
  • 6. TEMES TRACTATS (Grups de treball)
    • Impacte del nou escenari econòmic i social.
      • Nous perfils. Efectes dels canvis socials en els perfils dels beneficiaris de l’RMI.
      • L’RMI en el context dels nous models familiars. Perspectiva de gènere.
      • El Treball comunitari en el marc de la RMI. Noves formes d’abordar les problemàtiques.
    • La RMI i la gestió de la diversitat
      • L’RMI davant l’efecte de la immigració
      • L’ètnia gitana.
    • Els sectors tradicionalment atesos pels Serveis Socials
      • Marginació endèmica
      • Problemàtiques sociosanitàries
    • Perspectiva territorial
      • Zones Rurals
  • 7. ENTITATS PARTICIPANTS 1 /2*
    • Nous perfils. Efectes dels canvis socials en els perfils dels beneficiaris de la RMI:
      • AJUNTAMENT DE GRANOLLERS: Berta Castells i Gemma Junoy
      • AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT: Marta Sastre
      • AJUNTAMENT DE TERRASSA: Montserrat Rosaura
      • AJUNTAMENT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS: Marta Penas i Meritxell Guinovart
      • AJUNTAMENT DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT: Ana Martín
      • El Treball comunitari en el marc de la RMI. Noves formes d’abordar les problemàtiques:
      • AJUNTAMENT DE GIRONA: Josep Just
      • AJUNTAMENT DE MATARÓ: Pilar Orodea i Joan Gerard Sánchez
      • AJUNTAMENT DE MATARÓ – IMPEM: Vanessa Tejón
      • AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ: Ma. José Ruiz
      • AJUNTAMENT DE SANT BOI DE LLOBREGAT: Montse Jolís
      • L’ètnia gitana:
      • AJUNTAMENT DE BADALONA – IMPO: Joan Casas i Oriol Escofet
      • AJUNTAMENT DE SANT ADRIÀ DE BESÓS: Noelia Gutiérrez i Ramón Espejo
      • AJUNTAMENT DEL PRAT DE LLOBREGAT: Paulina Blanco i Ma. Teresa Gómez
      • AJUNTAMENT DE FIGUERES: Vivi Pérez
      • AJUNTAMENT DE REUS: Eulàlia Barceló
      • L’instrument de la RMI davant l’efecte de la immigració
      • AJUNTAMENT DE VIC: Teresa Pla
      • AJUNTAMENT DE MANRESA: Montse Torras i Glòria Serra
      • AJUNTAMENT DE TERRASSA: Montse Hernández
      • CONSORCI BENESTAR SOCIAL GIRONÈS-SALT: Rosa Hernández
      • CARITAS: Carme Gargallo
  • 8. ENTITATS PARTICIPANTS (2)
    • La RMI en el context dels nous models familiars. Perspectiva de gènere:
    • - AJUNTAMENT DE RUBÍ: Candela Gutiérrez i Elena Arrieta
    • - AJUNTAMENT DE SABADELL: Montse Montáñés
    • - AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS: Dolores Gallego
    • - CONSORCI BENESTAR SOCIAL DE LA SELVA: Neus Seseña
    • - APIP: Anna Gómez
    • Marginació endèmica:
    • - AJUNTAMENT DE BARCELONA: Andreu Parera
    • - AJUNTAMENT DE TARRAGONA: Mar Lechuga
    • - AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMENET: Silvestre Moreno
    • - AJUNTAMENT DE VILADECANS: Bárbara Vega
    • Problemàtiques sociosanitàries:
    • - AJUNTAMENT DE BARCELONA: Carmen Balboa
    • - AJUNTAMENT DE SABADELL: Irene Martín
    • - AJUNTAMENT D’IGUALADA: Montserrat Montrabeta
    • - AJUNTAMENT DE LLEIDA: Ma. Carme Sandiumenge
    • - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT: Montse Ferraz
    • - CECAS: Natalia Ribas
    • Perspectiva territorial: Zones Rurals
    • - CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA: Coralí Balés i Margarida Coma
    • - CONSELL COMARCAL DE L’ALT EMPORDÀ: Dani Sánchez i Carme Ortega
    • - CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ: Annabel Vilà
    • - CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE: Cinta Panisello
    • - CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ: Gemma Plancheria
    • *Tot i que consta la persona que va fer la ponència, el contingut de les mateixes ha estat fruit del treball col·lectiu d’un equip de treball format per diversos treballadors socials i educadors dels diversos equips dels Serveis Socials Bàsics del municipi.
  • 9. Representació dels participants dins del territori de Catalunya
  • 10. CONCLUSIONS DELS GRUPS DE TREBALL
  • 11. GRUP DE TREBALL: Impacte del nou escenari econòmic i social: Nous perfils dels beneficiaris de l’RMI
    • CONCLUSIONS :
    • Notable augment dels perfils laborals sense problemàtica social
    • Cal proximitat dels centres ocupacionals i anàlisi de les necessitats i recursos del territori
    • Ampliar oferta formativa i adaptar-la.
    • Calen més empreses d’inserció
    • Abordatge grupal segons perfil, juntament amb insertors laborals
    • Millorar la comunicació amb els centres de formació i inserció en els casos laborals
    • Racionalitzar les prestacions
  • 12. GRUP DE TREBALL: Impacte del nou escenari econòmic i social: Nous perfils dels beneficiaris de l’RMI
    • ASPECTES POSITIUS:
    • Adaptabilitat de la prestació (complements, normativa…)
    • Eina de treball dels Serveis Socials
    • Instrument de cohesió social
    • Intervenció transversal
    • Garantia d’ingressos mínims
    • Referents de l’òrgan tècnic molt accessibles
    • Tramitació telemàtica per reduir termini i simplificar els tràmits. Simplificació administrativa (desburocratització)
    • Combinació vessant social i laboral
    BALANÇ DELS 20 ANYS DE RMI:
    • ASPECTES A MILLORAR:
    • La resposta a l’increment de la demanda
    • Ràtio excessiva per professional de Serveis
    • Socials. Pressió assistencial
    • El seguiment dels casos.
    • El termini en la resolució dels nous expedients
  • 13. GRUP DE TREBALL: El Treball comunitari en el marc de la RMI. Noves formes d’abordar les problemàtiques
    • CONCLUSIONS:
    • Cal recuperar el Treball Social, l’assistència i l’acompanyament. No només prestació de serveis.
    • Calen noves eines d’intervenció i dissenyar un protocol per homogeneïtzar la intervenció social
    • Es proposa crear un fòrum de bones pràctiques.
    • Agilitzar l’assignació de mesures formatives i d’inserció i que aquestes es desenvolupin en el territori. Control d’ofertes de treball rebutjades
    • Cal una limitació temporal de la prestació.
    • Cal treballar les competències laborals en els recursos de formació/inserció.
  • 14. GRUP DE TREBALL: El Treball comunitari en el marc de la RMI. Noves formes d’abordar les problemàtiques
    • ASPECTES POSITIUS:
    • Cobreix les necessitats bàsiques de les persones, proporcionant uns ingressos mínims
    • Permet elaborar un pla de treball per als usuaris
    • Constitueix una eina d’integració social.
    • Genera dinàmiques de treball en xarxa.
    • Informatització/tramitació telemàtica.
    • Facilitat d’interlocució amb els tècnics de gestió del programa.
    BALANÇ DELS 20 ANYS DE RMI:
    • ASPECTES A MILLORAR:
    • El temps en resoldre les sol·licituds inicials
    • Cronificació de determinats casos
    • Augment de la demanda: augment dels tràmits.
    • Sobrecàrrega de Serveis Socials.
    • Oferta formativa limitada i no adaptada.
    • Saturació dels centres formatius.
    • Insuficients empreses d’inserció
    • En alguns casos: RMI com a complement
    • de l’economia submergida.
  • 15. GRUP DE TREBALL: L’ètnia gitana.
    • CONCLUSIONS:
    • Cal potenciar l’educació de dones i joves. Dificultats d’inserció per la manca d’experiència en el mercat laboral i la baixa formació. Dificultats per assumir rutines laborals
    • L’economia submergida es manté en molts casos. L’RMI es contempla com a complement.
    • Cal integrar a l’RMI accions específiques per a ètnies culturals
    • Cal que les empreses superin la lògica mercantil
    • Increment progressiu de la demanda de sol·licituds de RMI: menys recursos: baix grau de compromís
    • Afavorir la promoció de les dones: facilitant-lis eines per a la seva autonomia amb els itineraris en clau de gènere.
    • Cal temporitzar la prestació
    • La dona és la principal educadora, transmet els valors. Cal conscienciar les dones en la necessitat de formar-se, disminuirien les taxes d’abandonament escolar.
    • Dependència del col·lectiu amb els Serveis Socials
    • Cal trebalar la corresponsabilitat dels beneficiaris en relació al compliment dels objectius marcats en el pla individual. Anàlisi compartida dels objectius.
    • Han fet de la prestació la seva forma de vida.
    • Cal acompanyament sociolaboral
  • 16. GRUP DE TREBALL: L’ètnia gitana
    • ASPECTES POSITIUS:
    • És un instrument de lluita contra l’exclusió social i té una funció protectora.
    • Suposa una millora en la cura de la salut femenina i infantil i la normalització de l’escolaritat primerenca.
    • Suport a l’emancipació en monomarentals i violència de gènere.
    • Evolució de la prestació a nivell tècnic. Adaptació per no perjudicar els nuclis familiars.
    • Tenir referents clars al Departament
    BALANÇ DELS 20 ANYS DE RMI:
    • ASPECTES A MILLORAR:
    • Alt nivell de cronificació. Es considera vitalícia.
    • Ingrés estable i hegemònic.
    • RMI = salari social per aquest col·lectiu
    • Nivell d’inserció gairebé nul i accions formatives
    • no prou operatives.
    • No accepten procés formatiu ni educatiu.
    • Dificultats per a modificar el model actitudinal.
    • Mesures formatives no adequades a aquesta
    • població, i no permeten la conciliació de la vida
    • familiar.
    • Insuficients empreses d’inserció
  • 17. GRUP DE TREBALL: L ’instrument de la RMI davant l’efecte de la immigració
    • CONCLUSIONS:
    • Dificultats davant manca de formació d’aquest col·lectiu (analfabetisme o desconeixement de la llengua), on caldria adaptar els recursos formatius.
    • Dividir els casos segons el grau d’ocupabilitat i el seu potencial d’inserció.
    • Reforçar l’acompanyament en els itineraris d’inserció.
    • Potenciar les mesures d’alfabetització, sobretot femení.
  • 18. GRUP DE TREBALL: L ’instrument de la RMI davant l’efecte de la immigració .
    • ASPECTES POSITIUS:
    • L’RMI és una garantia d’ingresos mínims
    • Divisió dels casos en socials i no socials
    • Element bàsic per a la cohesió social.
    • Constitueix una bona eina de treball amb les famílies
    BALANÇ DELS 20 ANYS DE RMI:
    • ASPECTES A MILLORAR:
    • El termini de resolució de les sol·licituds inicials
    • L’excés de demanda i el poc coneixement
    • dels casos inicialment, dificulta fer el seguiment
    • Incrementa la dependència respecte els
    • Serveis Socials.
    • Dificultat per treballar les famílies
    • amb menors a càrrec.
    • Dificultat per conéixer els ingressos provinents
    • de l’economia submergida.
    • Manca de programes d’alfabetització
    • El cobrament de la prestació disminueix la
    • motivació per treballar.
  • 19. GRUP DE TREBALL: La RMI en el context dels nous models familiars. Perspectiva de gènere
    • CONCLUSIONS:
    • Portar a terme una atenció més integral dels casos, per fer un seguiment més acurat.
    • Cal augmentar el nombre d’empreses d’inserció i generalitzar la informació a les empreses.
    • Complementar la cartera de serveis de Serveis Socials per a una millor articulació dels itineraris d’inserció sociolaboral.
    • Cal atendre i potenciar la capacitat de les dones en influir i participar en el seu entorn relacional.
    • Dificultats en conéixer tots els ingressos de la unitat familiar.
    • Sobrecàrrega dels serveis socials: Estudiar la possibilitat d’ampliar les vies d’accés al tràmit de sol·licitud de RMI.
    • Potenciar polítiques de suport a famílies amb menors de 0-3 anys.
    • Cal cercar noves formes de treballar: Treball comunitari, grupal…
  • 20. GRUP DE TREBALL: La RMI en el context dels nous models familiars. Perspectiva de gènere
    • ASPECTES POSITIUS:
    • L’RMI permet la intervenció individualitzada i el seguiment dels casos
    • Adaptació de la prestació a les diferents
    • contexts socioeconòmics.
    • Eina de treball eficaç.
    • Garanteix la subsistència amb uns ingressos mínims.
    • Permet treballar les relacions maternofilials.
    BALANÇ DELS 20 ANYS DE RMI:
    • ASPECTES A MILLORAR:
    • Dificultat de treball en famílies
    • multiproblemàtiques. Necessitat d’un únic referent
    • Excessiu preu habitatge que no es cobreix
    • amb l’RMI
    • Manca de places de FO: Han de ser
    • obligatòries i per tots els beneficiaris.
    • Cal implicació de tots els Departaments de la
    • Generalitat.
    • El termini en resoldre els expedients
  • 21. GRUP DE TREBALL: Marginació endèmica
    • CONCLUSIONS:
    • Cal treballar el compliment del pla de treballles contraprestacions i fer programes específics per abordar els casos cronificats, famílies multiproblemàtiques…
    • Si no hi ha compromís de l’usuari per implicar-se en els objectius: acaba sent un salari social
    • Cal augmentar el nombre de professionals. Desbordament dels S.Socials
    • Compartir experiències amb altres municipis on poder fer anàlisi qualitativa i generar noves idees.
    • Fer anàlisi qualitativa de la feina que fem.
    • Coordinació entre tècnics i centres de F.Ocupacional
    • És necessari recuperar el seguiment dels casos de forma anual amb els tècnics del programa.
    • Calen noves formes de treballar els casos:Treball Comunitari
    • Calen polítiques socials transversals amb més recursos (habitatge, salut i laborals)
    • Cal temporalitzar la prestació
    • Cal més habitatge social i més plans d’ocupació per aquests col·lectius.
    • La major part d’expedients antics són de beneficiaris d’ètnia gitana.
    • Cal treballar la prevenció, sobretot en les famílies amb menors per trencar la marginació.
  • 22. GRUP DE TREBALL: Marginació endèmica
    • ASPECTES POSITIUS:
    • Eina d’integració social i laboral que redueix considerablement la pobresa extrema, evita exclusió i marginació social
    • Tramitació telemàtica
    • Adaptació de la prestació
    • Ingressos mínims regulars: Coixí
    • per a cobrir despeses d’allotjament.
    BALANÇ DELS 20 ANYS DE RMI:
    • ASPECTES A MILLORAR:
    • El possible assistencialisme que es dóna en aquest
    • tipus de col·lectiu.
    • Dificultat de coordinació de tots els Serveis
    • Socials implicats
    • Dificultat de plantejar la inserció laboral per
    • aquests col·lectius.
    • Manca d’empreses que contractin beneficiaris RMI
    • L’augment en el termini de resolució dels expedients
    • A més diversitat cultural, més complexitat
    • en la intervenció.
    • El col·lapse dels Serveis Socials Bàsics
  • 23. GRUP DE TREBALL: Problemàtiques sociosanitàries
    • CONCLUSIONS:
    • Cal aconseguir una atenció integral de la persona: amb un sol referent per no duplicar intervencions ni temps.
    • Els casos laborals poden esdevenir casos socials, amb problemàtiques sociosanitàries en un breu espai de temps. Es podria fer una anàlisi de l’evolució.
    • Cal treball en xarxa de tots els agents implicats. Coordinació amb les AABB de salut. Consensuar terminologia i establir noves vies de comunicació, tractament conjunt i periodicitat en les coordinacions.
    • Cal tancament de casos on ja no es pot fer més intervenció de tipus social. Es podria estudiar si existeix correlació entre el temps d’estada al programa i les problemàtiques sociosanitàries.
    • Protocolaritzar un pla de treball amb els casos crònics.
    • Cal actualitzar les categories de les problemàtiques de salut.
    • Augmentar la coordinació entre el Departament de Treball i els Serveis Socials Bàsics per millorar l’orientació, l’ocupabilitat i la inserció en el mercat laboral dels beneficiaris.
    • Són necessàries altres formes d´abordatge: grupal.
  • 24. GRUP DE TREBALL: Problemàtiques sociosanitàries
    • ASPECTES POSITIUS:
    • La prestació de l’RMI fa possible el seguiment mèdic: ajuda a crear una vinculació terapèutica i un compromís amb l’elaboració del pla de treball.
    • Capacitat d´adaptació contínua del programa a les noves realitats.
    • La prestació cobreix necessitats bàsiques
    • Constitueix un instrument de lluita contra l´exclusió i desarrelament social
    • Incorporació de noves tecnologies al treball social
    BALANÇ DELS 20 ANYS DE RMI:
    • ASPECTES A MILLORAR:
    • Augmenta la dependència institucional
    • de les persones amb aquest perfil.
    • Es manté l´economia submergida
    • Dificultat d´inserció laboral degut a la baixa
    • formació i poca qualificació professional
    • Mesures formatives insuficients i no
    • adaptades a la diversitat. Dificultat per
    • accedir a les mesures. Cal crear més
    • recursos formatius específics.
    • Dificultats en la intervenció per la gran
    • heterogeneïtat dels perfils.
  • 25. GRUP DE TREBALL: Perspectiva del territori: Zones Rurals
    • CONCLUSIONS:
    • Cal la creació de models consensuats de seguiment dels beneficiaris
    • Proposta de signar un document amb el pla de treball inclòs
    • Reforçar el treball grupal previ a la inserció laboral
    • Caldria la incorporació d’inseridors laborals als equips dels Serveis Socials
    • Recuperar els seguiments i coordinacions anuals amb l´Òrgan Tècnic RMI
    • Millorar la coordinació amb el SOC
    • Calen més plans d’ocupació adreçats a beneficiaris RMI
    • Compartir experiències d`èxit amb altres territoris
    • Potenciar la participació dels beneficiaris en activitats cíviques municipals i xarxes socials
    • Cal el coneixement de la llengua per a immigrants per a millorar el seguiment i el compliment del pla: Creació de recursos de formació de l´idioma al territori.
    • Cal temporalitzar la prestació
  • 26. GRUP DE TREBALL: Perspectiva del territori: Zones Rurals
    • ASPECTES POSITIUS:
    • Adaptació de la prestació als diferents moments: Normativa, complements…
    • Requereix la implicació de tota la unitat familiar.
    • Cobreix les necessitats básiques
    • Fomenta l`autonomia de les persones
    • Tràmit més àgil, simplificat: tramitació telemàtica
    • Signatura de convenis des del territori.
    • La bona disposició per part dels tècnics de l´RMI per a la interlocució i el seguiment dels casos.
    • Pla de Treball signat i per escrit.
    BALANÇ DELS 20 ANYS DE RMI:
    • ASPECTES A MILLORAR:
    • Serveis Socials desbordats. Sobrecàrrega.
    • A zones rurals mateixa ràtio de beneficiaris per
    • professional que a les urbanes.
    • Manca de metodologia consensuada per a tots
    • els professionals.
    • Augment de casos amb problemàtica no
    • social, que col.lapsen el servei, i que en alguns
    • casos esdevindran socials.
    • Dificultats per tractar casos violents,agressius
    • Nombre insuficient d’empreses d`inserció.
    • Dificultat per fer plans de treball real en els
    • perfils més laborals i els que busquen vida
    • alternativa.
    • Insuficients itineraris de formació/inserció
    • adaptats als beneficiaris. La distància dificulta
    • l’assistència als centres ocupacionals.
    • No temporalitat de la prestació
  • 27. CONCLUSIONS GENERALS
  • 28.
    • L’increment massiu de la demanda ha sobrecarregat els Serveis Socials Bàsics, la qual cosa ha tingut una incidència en els terminis de resolució dels expedients i amb l’augment del termini de resolució de la prestació, la despesa dels Ajuntaments en ajuts d’urgència s’ha multiplicat. La pressió sobre els Serveis Socials Bàsics augmenta i es devalua el compromís social dels beneficiaris de participació en el PIR.
    • Cal buscar altres circuits de tràmit per descongestionar els Serveis Socials Bàsics i per mantenir la coherència de la intervenció, com que les Oficines de Treball del SOC poguessin fer el tràmit de sol·licitud dels casos laborals, per no tenir problemàtica social.
    CONCLUSIONS GENERALS
  • 29.
    • Cal recuperar el Treball social com a concepte dels professionals dels Serveis Socials Bàsics i el seguiment dels casos amb els tècnics del programa de l’RMI.
    • Dissenyar protocols d’intervenció per homogeneïtzar les actuacions i crear models consensuats de seguiment. És important fer tasques de prevenció del deteriorament dels casos.
    • Crear noves metodologies de treball adequades al context (p.ex. treballar en grups o subgrups)
    • Es considera útil crear un fòrum de bones pràctiques on recollir experiències positives dels diversos municipis.
    • Manca d’espais de debat entre professionals. Es proposa donar continuïtat a aquestes jornades.
    • L’heterogeneïtat dels perfils (canvi tipus de famílies, immigració, tipus de casos, el control dels ingressos reals, el poc temps per valorar), dificulta el bon treball dels equips dels SSBB.
    CONCLUSIONS GENERALS
  • 30.
    • La manca de formació de joves i dones i les poques possibilitats d’accedir a una formació ocupacional més adaptada a les seves necessitats i realitat del mercat, augmenta les possibilitats per romandre més temps al programa.
    • Cal fomentar el coneixement de la llengua en el cas dels immigrants creant recursos als territoris. Actualment hi ha manca de programes d’alfabetització.
    • Afavorir la promoció de l’educació en dones que potenciarà la capacitat en influir i participar en el canvi de la seva situació (Incidència del factor gènere)
    CONCLUSIONS GENERALS
  • 31.
    • Calen polítiques socials transversals que impliquin un treball en xarxa dels agents implicats.
    • Es considera imprescindible la coordinació dels SSBB i les AABB de Salut i la millora de les vies de comunicació entre ells.
    • Cal aconseguir una atenció integral de la persona amb un sol referent (s’economitzarien recursos, temps…)
    • Racionalitzar les prestacions per tal d’eradicar el solapament i contradiccions entre l’RMI i el subsidi d’atur, la RAI o el PRODI, fins i tot amb la possible eliminació d’alguna d’aquestes
    CONCLUSIONS GENERALS
  • 32.
    • La cronificació en el programa afecta principalment als casos de beneficiciaris d’ètnia gitana.
    • El 62% dels casos porten més de 6 anys al programa. Només el 4% de les extincions per motiu laboral, corresponen a expedients amb titulars d’ètnia gitana.
    • Cal afavorir l’educació de les dones ja que són les principals transmissores dels valors.
    CONCLUSIONS GENERALS
  • 33.
    • Les mesures ocupacionals són insuficients, havent de passar a llistes d’espera, la qual cosa provoca un baix grau de compromís dels beneficiaris.
    • Aquestes polítiques ocupacionals haurien de ser immediates, al territori i amb un bon seguiment i control de les ofertes rebutjades. Que afectessin a tots els membres de la unitat familiar i ampliar l’oferta formativa.
    • Possible tractament dels casos segons la seva ocupabilitat per tal de millorar elseu potencial d’inserció laboral .
    CONCLUSIONS GENERALS
  • 34.
    • Augment dels casos sense problemàtica social (laborals), derivats en la seva majoria per les OT (oficines de treball), que poden esdevenir en socials, si no hi ha sortida laboral.
    • Cal coordinació entre els Serveis Socials bàsics i els Centres de Formació Ocupacional i el SOC, per poder donar sortida el més ràpid possible a aquests casos.
    • Els dos primers anys en el programa són bàsics per poder assolir la inserció laboral dels beneficiaris. És essencial fomentar tots els mecanismes d’inserció en aquest període.
    • S’hauria d’augmentar el nombre d’empreses d’inserció i de plans d’ocupació per als beneficiaris.
    CONCLUSIONS GENERALS
  • 35.
    • Altres propostes que es suggereixen:
    • Limitar temporalment la prestació.
    • Cal reforçar el compromís de l’usuari amb la signatura del pla de treball.
    • Actualització de la categorització de les problemàtiques.
    • Estudi dels motius de tancaments de casos.
    CONCLUSIONS GENERALS
  • 36. PROPOSTES DES DE L’ÒRGAN TÈCNIC
  • 37.
    • Estendre la tramitació telemàtica a la totalitat del territori l’any 2010: Actualment en tramita el 80% de les àrees bàsiques.
    • Creació d’un manual de gestió, en col·laboració amb Treballadors Socials de les Àrees Bàsiques per consensuar criteris d’actuació.
    • Definir els diferents perfils per poder abastar les problemàtiques de forma correcta.
    • Recuperar el seguiment dels casos entre l’equip de gestió del programa i els referents dels casos a S.Socials Bàsics.
    • Definir casos sense intervenció social per haver assolit els objectius (tancament per part de Serveis Socials): Seguiment des de l’Òrgan Tècnic.
    • Donar continuïtat a la trobada, per compartir experiències i revisar objectius i comentar novetats del programa.
    • Informar a tots els ens implicats dels acords i necessitats dels Serveis Socials Bàsics en relació a la prestació de l’RMI.
    • Actualització de les categories de problemàtiques sociosanitàries.
    • Reestructuració de tot el sistema de gestió i poder reduir el temps de resolució dels expedients.
    • Altres propostes de treball: projecte cases forestals…