SlideShare a Scribd company logo
1 of 36
EL PLA  D’ACCIÓ TERRITORIAL FORESTAL PATFOR . VALORACIÓ  CRÍTICA.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
2. QUINA IMPORTÀNCIA TÉ? Regirà la política forestal  de la Conselleria   als propers anys. Pot modificar PATs i  plans urbanístics . Modifica la  llei forestal . Pot modificar normativa   de  paratges protegits . Pretén aconseguir més recursos econòmics   i justificació legal. Per intensificar, estendre i endurir la política actual (silvicultura destructiva).
3. QUINS PERILLS REPRESENTA? Intensificarà la degradació forestal , l'eliminació de vegetació i tota classe d'impactes sobre territori forestal. Intentarà superar el problema del finançament  obtenint recursos econòmics que ara no té la Conselleria. Intentarà eliminar les traves legals  que puguen limitar o controlar les actuacions agressives sobre el bosc ( simplificació procedimental ). Dificultarà l'oposició a les actuacions  revestint-les d'un  llenguatge “sostenible”,  ambientalista, i justificant-se en una ampla  participació pública  (esbiaixada i manipulada).
4. CONCRETAMENT, EN EL SEU ARTICULAT  S'OBRI LA PORTA  A: Simplificar legislació , simplificar tràmits, rebaixar controls, rebaixar protecció. Facilitar la conversió de terrenys forestals en cultius  i altres canvis d'ús. Facilitar l'eliminació de vegetació  forestal. Incentivar l'explotació de fusta  (tales) i altres extraccions i explotacions. Intensificar l'extracció de  biomassa  (vegetació viva) per a incinerar-la.
Intensificar una  silvicultura  agressiva ,   que elimina coberta vegetal . Poder intervenir amb més intensitat en zones protegides . Facilitar expansions urbanístiques , construccions,  infrastructures,  mineria  i altres  usos no forestals  en la muntanya. Promoure circuits per a vehicles  de motor en els boscos . Facilitar l‘obertura de pistes i “vías de saca”. Eliminar vegetació per a  salvar  grans arbres . Eliminar la vegetació   per altres  finalitats ambientals   (CO 2 , sequera,...)
II. QUINES  TRAMPES   PRESENTA EL PATFOR?
5. LA PARTICIPACIÓ  HA ESTAT UNA CARICATURA. Participació limitada  i totalment  esbiaixada i desequilibrada. Conclusions "precuinades".   Ja es tenien abans. Interpretació manipulada  del procés de participació. i seguirà sent-ho: la Mesa Forestal i la Xarxa Forestal.
6. LA DISFRESSA AMBIENTALISTA ESTÀ PLENA DE CONTRADICCIONS. Ús inadequat i manipulació de conceptes ambientals: Sostenibilitat,  Lluita contra la sequera i el canvi climàtic. Defensa de la biodiversitat. Prevenció d'incendis i plagues. Pagament per serveis ambientals,   custòdia del territori. Tot açò pretén amagar la finalitat d'explotació productivista del Pla.
7. S'OBLIDEN ELS OBJECTIUS DE LA VIGENT LLEI FORESTAL VALENCIANA. Ni tan sols es mencionen . Aquests objectius (i el  preàmbul  de la llei)   són positius ...  (encara que no s'apliquen). Tanmateix, el Patfor s'hauria de basar  en la Llei Forestal Però encara empitjora la llei i el PGOF. Empra altres objectius, que no són equivalents.
8. S'INCLOUEN OBJECTIUS CONFUSOS, CONTRADICTORIS I PRODUCTIVISTES. El Patfor es presenta com un  Pla ambiental Per a  combinar   conservació  i  explotació  sostenible. Però l'enfocament és   clarament  productivista ,  (com ho deixen clar les  directrius ,  les  mesures  proposades i  l’articulat) La part ambiental és la justificació.
Dels  sis objectius , presentats  tots  com  ambientals ,  dos són  clarament  productivistes : nº 3 : millorar les  funcions productives ... nº 6 : millorar les  funcions socials   i econòmiques ... A banda, els 4 primers s'agrupen en:  silvicultura  i medi ambient. Així, qualsevol actuació acompleix algun objectiu “ambiental” del Pla.
9. LA MULTIFUNCIONALITAT ÉS BONA... Si es  compatibilitzen  bé els diferents  usos   i la  conservació . Si es  jerarquitzen  els objectius   i es  prioritzen  adequadament. Si la  zonificació  és ajustada   per a admetre diferents usos. Si  es limiten bé  els aprofitaments i usos  en  àrees valuoses . Però açò no es fa en aquest Pla.
10. ELS  SERVEIS FORESTALS  AMBIENTALS ES CONFUNDEIXEN AMB ELS PRODUCTIUS. Tots  els serveis són  ambientals ,  segons el Patfor. Inclouen com  ambientals   els serveis  culturals i els de producció . (Junt als de regulació i biodiversitat). No sempre són compatibles. Cal separar-los i garantir els ambientals.
11. LA GESTIÓ FORESTAL.... DE QUIN TIPUS? Ecològica o productivista ? No és el mateix. On i quan correspon cadascuna? Gestió  activa ...què vol dir? Quina és la  passiva ? Què vol dir " no hay gestión "? De quin tipus?  Què fa ara  la Conselleria? Cal definir el concepte de gestió forestal sostenible   i les seues implicacions.
12. ELS ECOSISTEMES FORESTALS O EL  SECTOR  FORESTAL? QUÈ SON “ LOS   MONTES” ? Confusió  entre situació del medi i situació de la producció. Imatge  catastròfica  del  sector forestal  (econòmic):  no analitzen bé les causes. Imatge també catastròfica del bosc. Però presenten  dades injustificadament bones . El que pretén el Pla és  millorar el sector econòmic  forestal (amb mesures errònies) A costa d’ intensificar la degradació  dels ecosistemes forestals. Però fent creure que l'objectiu és ambiental, no productivista
13. LA SILVICULTURA, DE QUIN TIPUS? És  omnipresent  en el Patfor,  però té un significat  confús . Silvicultura  ecològica o d'explotació ? Quines  modalitats   són acceptables en cada cas? Mai consideren els  efectes negatius   de la  silvicultura preventiva No justifiquen la  hipotètica eficàcia   de la silvicultura actual. La silvicultura, tal com la practica la Conselleria,   es un greu factor de degradació.
14. S'OBLIDEN DE L'EROSIÓ. Maquillen  la situació (sense fonamentació). No consideren adequadament el  risc erosiu   i de  desertificació . No proposen  estratègies per combatre-la . Moltes de les mesures proposades  incrementen el risc. L'erosió és el risc més greu. El sòl és la base del bosc  i la seua pèrdua, irreversible.
15. ELS INCENDIS HO JUSTIFIQUEN TOT. Açò contradiu els  plantejaments científics . El pitjor és la  possible erosió  posterior. Qualsevol actuació val,   si és  contra els incendis . Permet  rebaixar tota classe de cauteles (paratges naturals, impacte ambiental).
16. TERRENYS ESTRATÈGICS I COMUNS: SEMBLA UNA MILLORA, I ÉS UN RETROCÉS. En uns i altres es podrà actuar  fomentant l'explotació . Els sols  estratègics  no estaran ben protegits . (encara que donaran aquesta imatge) En els  comuns  es pot fer pràcticament tot. (com a  contrapartida  a “tanta” protecció).
17. LA “IMPERIOSA NECESIDAD” PERMET EXCEPCIONS MOLT GREUS . “ Razones imperiosas de interés público de primer orden” (art.10). Amb aquesta  excusa  es podrà passar per damunt de normes protectores . (p. e, en espais protegits,  i per evitar avaluació ambiental). Bastarà invocar els  incendis   per a justificar moltes agressions.
18. ES MENCIONA EL “PRINCIPI DE PRECAUCIÓ”, PER A LIMITAR-LO ESTRICTAMENT. En la pràctica, posen totes les  traves   per a poder usar-lo. “ Regula” (o siga,  limita ) el principi de precaució: exigeix que es justifique tècnicament   molt bé, per poder-lo aplicar... ... en comptes d´exigir que es justifique  l´actuació proposada,... Inverteix el significat i la finalitat de la precaució.
III. AVALUACIÓ AMBIENTAL  DE FANTASIA . ( ISA : INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL)
19. L´ISA DEL PATFOR ESTÀ FET A MIDA PER A JUSTIFICAR-LO. La legislació obliga a fer un   informe ambiental  del Patfor. Es fa un  simulacre  d'estudi ambiental. Sense cap profunditat ni rigor . Clarament  parcial i predeterminat .
20. NO HI HA VERITABLES ALTERNATIVES. La normativa exigeix que es consideren  diferents alternatives  viables. Alternativa 0: situació actual.   Es considera inviable.   Es considera molt negativa,  però la gestió forestal és molt semblant Alternativa 1: PGOF . Es considera   encertada, semblant al Patfor.   Però inviable legal i econòmicament. No es considera cap alternativa   realment diferent i viable
21. ES MINIMITZEN O IGNOREN ELS IMPACTES NEGATIUS  Totes les mesures proposades tenen   impactes mínims, acceptables.   (Incloent repoblacions, neteges,   tallafocs, pistes, construccions,...) No es consideren  els efectes de  manera detallada  i exhaustiva, La valoració es fa  sense dades ni documentació Anàlisi superficial, incomplet,   gens rigorós.  Argumentació banal.
22. ELS HIPOTÈTICS BENEFICIS S'EXAGEREN INJUSTIFICADAMENT.  Es presenten els  possibles efectes positius   futurs,  de les mesures proposades, com a reals. Donen per fet que  totes  les actuacions   tindran éxit  i l'efecte buscat. Així, els hipotètics beneficis compensen de sobra  alguns  mínims  impactes negatius . Sense argumentació seriosa , sense dades, sense justificació.  S'empren expressions com: “ se espera, se supone, se prevé, se presume, se considera,...”
23. LES CONCLUSIONS ESTAVEN JA DECIDIDES: FANTÀSTIC. Es considera que, com la  intenció  és bona,   els resultats han de ser  positius . Totes  les mesures proposades tenen impactes   positius o acceptables , cap negatiu. Açò  contradiu dades  i estudis coneguts   i els fets reals. El balanç global  totalment positiu . L’ISA no proposa cap mesura correctora,   ho considera innecessari.
V. ALGUNES DE LES MESURES MÉS PERILLOSES:
Simplificar legislació, simplificar tràmits,   rebaixar controls, rebaixar protecció. Artículo 16 ... Simplificación de procedimientos La Administración forestal, establecerá medidas de simplificación, documental  o de tramitación, en la gestión de los procedimientos administrativos… Artículo 17 ... Declaración responsable y comunicación previa Facilitar la conversió de terrenys forestals en cultius. Artículo 31 ... Plantaciones forestales temporales en terrenos agrícolas.   Los terrenos agrícolas en los que se realicen plantaciones forestales temporales,  podrán solicitar la reversión a terrenos agrícolas… Artículo 22 ... Terrenos excluidos . No tendrán la consideración legal de terrenos forestales: d) Los terrenos que previa resolución administrativa que así lo autorice expresamente,  cambien su uso forestal o compatible con el suelo forestal a otro distinto. Facilitar l'eliminació de vegetació forestal. Artículo 32 ... Modificación sustancial de la cubierta vegetal  sin producirse cambio de uso forestal Incentivar l'explotació de fusta (tales).
Intensificar l'extracció de  biomassa  viva per a incinerar-la. Intensificar una  silvicultura  agressiva ,  que elimina coberta vegetal. Artículo 5 ... Criterios de la gestión forestal.  d) Priorizar, para la consecución de los  objetivos del PATFOR, la mejora y conservación de las masas arboladas frente al  incremento artificial de la superficie ocupada por las mismas. Es decir, se priorizarán los  tratamientos selvícolas, frente a los trabajos de repoblación. Poder intervenir amb més intensitat en  zones protegides. Artículo 11 ... Normativa de Espacios Naturales Protegidos. Las actuaciones, planes o programas sectoriales podrán contradecir o no acoger el  contenido de la normativa de espacios naturales protegidos, por existir razones  imperiosas de interés público de primer orden, en cuyo caso la decisión deberá  motivarse y hacerse pública.   Artículo 12 ... Razones imperiosas de interés público de primer orden.
Facilitar expansions urbanístiques, construccions,   infraestructures, mineria  i altres usos no forestals en la muntanya. Artículo 33 ... Condiciones generales.  En el terreno forestal, serán compatibles las obras, usos y aprovechamientos contemplados en la legislación urbanística, cumpliendo, al menos,  con los requisitos en ella establecidos, .. No se permitirá construir en las zonas con pendiente superior al veinte por ciento.   No obstante lo anterior, podrá autorizarse… Promoure circuits per a vehicles de motor en els boscos. Artículo 65 ... Catálogo y red de itinerarios y rutas para vehículos motorizados. … .elaborará un catálogo de itinerarios para el uso de vehículos motorizados en  determinadas áreas con especial interés turístico, histórico, o paisajístico, … Eliminació de vegetació per  salvar  grans arbres. Artículo 81 ... Descripción de los trabajos 2. Eliminación completa del arbolado y del matorral en un círculo concéntrico   al pie seleccionado de diez metros de diámetro. Eliminació de la vegetació amb altres  finalitats ambientals  (CO 2 , sequera,...) Artículo 67 ... Conservación del suelo . 2. Como norma general en zonas de alta potencialidad  erosiva no se podrá reducir la cobertura vegetal total (arbolada, matorral o herbácea) por debajo del  cuarenta por ciento. Podrán realizarse actuaciones que supongan la reducción de la cobertura vegetal  por debajo del límite marcado, ..
LA IDEOLOGIA DEL PATFOR Es tracta d’un document ple d’ideologia neoliberal i intervencionista .
Si no s´obté benefici econòmic del bosc, sucumbirà. El bosc necessita d'una continua intervenció humana per a poder funcionar. Cal una gestió activa, és a dir, que se note, que modifique la vegetació i els processos naturals. Ara la situació forestal és catastrófica,... per què no es trau benefici. S´adopta la visió del propietari. No s´analitzen les causes d'aquesta situació (socio-econòmiques, històriques,...) Es considera que tot passa perquè no s´explota prou el bosc.
S'extrapol·la la situació del sector a la situació física del bosc: també és un desastre. Per contra, es donen dades totalment paradoxals No hi ha una anàlisi mínimament seriosa de la situació dels ecosistemes forestals. Vivim sota un paradigma dominant proteccionista. Ja esta bé de tanta prohibició. Hi ha excés de protecció. Massa figures de protecció. Massa prohibicions. Patim una hiper-regulació; excés de lleis, contradiccions, confusió, desconcert. però no s’analitza quines coses estan duplicades. quines són confuses. Cal simplificar traves, eliminar burocràcia, cal un “adelgazamiento de las instituciones”. Privatitzar serveis, aconseguir que la gestió forestal privada es finance ella mateixa.
Cal treure rendibilitat del bosc, explotar-ho més. Tanmateix no s’estimulen altres possibilitats  (turisme ecològic; agricultura ecològica, etc.) Subvencionar només si es fa gestió activa (silvicultura destructiva). Contradiccions entre aquesta visió i algunes conclusions    arreplegades en el procés de participació.. Si no s’actua amb una intensa silvicultura,   el bosc sucumbirà al desastre:   plagues, incendis, erosió, inundacions, canvi climàtic, sequera. Cal eliminar vegetació per tots els motius: Per a treure rendiment econòmic. Per a evitar que es creme, per a millorar la infiltració, per a evitar plagues per a desenvolupar energies alternatives Per a lluitar contra el canvi climàtic, per a augmentar la biodiversitat,  per a millorar el paisatge.

More Related Content

Viewers also liked

Marco REDD+ Jurisdicción y anidado (JNR) Summer Montacute - paulatassara vcs
Marco REDD+ Jurisdicción y anidado (JNR)  Summer Montacute - paulatassara vcsMarco REDD+ Jurisdicción y anidado (JNR)  Summer Montacute - paulatassara vcs
Marco REDD+ Jurisdicción y anidado (JNR) Summer Montacute - paulatassara vcsFundación Natura Colombia
 
3789 memoria del encuentro nacional 2011
3789 memoria del encuentro nacional 20113789 memoria del encuentro nacional 2011
3789 memoria del encuentro nacional 2011hanachiel
 
PATFOR: Un plan forestal desde los servicios ambientales
PATFOR: Un plan forestal desde los servicios ambientalesPATFOR: Un plan forestal desde los servicios ambientales
PATFOR: Un plan forestal desde los servicios ambientalesJavier de Vicente
 
Taller foresteria comunitaria Gerard Raessens
Taller foresteria comunitaria Gerard RaessensTaller foresteria comunitaria Gerard Raessens
Taller foresteria comunitaria Gerard RaessensJUan Carlos Uribe
 
Formulación de proyectos forestales comunitarios
Formulación de proyectos forestales comunitariosFormulación de proyectos forestales comunitarios
Formulación de proyectos forestales comunitariosRónald Miranda Chavarría
 
Presentación taller de foresteria comunitaria
Presentación taller de foresteria comunitariaPresentación taller de foresteria comunitaria
Presentación taller de foresteria comunitariaJUan Carlos Uribe
 
Bosque San Patricio: Del Rescate al Comanejo (2005)
Bosque San Patricio: Del Rescate al Comanejo (2005)Bosque San Patricio: Del Rescate al Comanejo (2005)
Bosque San Patricio: Del Rescate al Comanejo (2005)jalmeyda23
 
Foresteria Comunitaria Elizabeth Pinto
Foresteria Comunitaria Elizabeth PintoForesteria Comunitaria Elizabeth Pinto
Foresteria Comunitaria Elizabeth PintoJUan Carlos Uribe
 
Presentación informe final 2013 Nicaragua CATIE (7 agosto 2014)
Presentación informe final 2013 Nicaragua CATIE (7 agosto 2014)Presentación informe final 2013 Nicaragua CATIE (7 agosto 2014)
Presentación informe final 2013 Nicaragua CATIE (7 agosto 2014)CATIE Nicaragua
 
Aclareo Sucesivo grupo 12
Aclareo Sucesivo grupo 12Aclareo Sucesivo grupo 12
Aclareo Sucesivo grupo 12atinerom
 
Manual forestería comunitaria layasiksa
Manual forestería comunitaria layasiksaManual forestería comunitaria layasiksa
Manual forestería comunitaria layasiksalaptaingnika
 
Julian R - Diversidad tropical, conservacion y desarrollo
Julian R - Diversidad tropical, conservacion y desarrolloJulian R - Diversidad tropical, conservacion y desarrollo
Julian R - Diversidad tropical, conservacion y desarrolloCIAT
 
Adolfo Chavez: La Silvicultura Comunitaria en México
Adolfo Chavez: La Silvicultura Comunitaria en MéxicoAdolfo Chavez: La Silvicultura Comunitaria en México
Adolfo Chavez: La Silvicultura Comunitaria en MéxicoRights and Resources
 
Pequeños productores de madera en Perú y Ecuador: Capacidad de adaptación a l...
Pequeños productores de madera en Perú y Ecuador: Capacidad de adaptación a l...Pequeños productores de madera en Perú y Ecuador: Capacidad de adaptación a l...
Pequeños productores de madera en Perú y Ecuador: Capacidad de adaptación a l...CIFOR-ICRAF
 

Viewers also liked (20)

Marco REDD+ Jurisdicción y anidado (JNR) Summer Montacute - paulatassara vcs
Marco REDD+ Jurisdicción y anidado (JNR)  Summer Montacute - paulatassara vcsMarco REDD+ Jurisdicción y anidado (JNR)  Summer Montacute - paulatassara vcs
Marco REDD+ Jurisdicción y anidado (JNR) Summer Montacute - paulatassara vcs
 
10 años de la forestería análoga en Nuevo Mundo, Ecuador
10 años de la forestería análoga en Nuevo Mundo, Ecuador10 años de la forestería análoga en Nuevo Mundo, Ecuador
10 años de la forestería análoga en Nuevo Mundo, Ecuador
 
3789 memoria del encuentro nacional 2011
3789 memoria del encuentro nacional 20113789 memoria del encuentro nacional 2011
3789 memoria del encuentro nacional 2011
 
HONDURAS COURSE - Foresteria comunitaria / Elvin Munguia
HONDURAS COURSE - Foresteria comunitaria / Elvin MunguiaHONDURAS COURSE - Foresteria comunitaria / Elvin Munguia
HONDURAS COURSE - Foresteria comunitaria / Elvin Munguia
 
Fórmula Fisionómica en Forestería Análoga
Fórmula Fisionómica en Forestería AnálogaFórmula Fisionómica en Forestería Análoga
Fórmula Fisionómica en Forestería Análoga
 
PATFOR: Un plan forestal desde los servicios ambientales
PATFOR: Un plan forestal desde los servicios ambientalesPATFOR: Un plan forestal desde los servicios ambientales
PATFOR: Un plan forestal desde los servicios ambientales
 
Taller foresteria comunitaria Gerard Raessens
Taller foresteria comunitaria Gerard RaessensTaller foresteria comunitaria Gerard Raessens
Taller foresteria comunitaria Gerard Raessens
 
Formulación de proyectos forestales comunitarios
Formulación de proyectos forestales comunitariosFormulación de proyectos forestales comunitarios
Formulación de proyectos forestales comunitarios
 
Presentación taller de foresteria comunitaria
Presentación taller de foresteria comunitariaPresentación taller de foresteria comunitaria
Presentación taller de foresteria comunitaria
 
Bosque San Patricio: Del Rescate al Comanejo (2005)
Bosque San Patricio: Del Rescate al Comanejo (2005)Bosque San Patricio: Del Rescate al Comanejo (2005)
Bosque San Patricio: Del Rescate al Comanejo (2005)
 
Foresteria Comunitaria Elizabeth Pinto
Foresteria Comunitaria Elizabeth PintoForesteria Comunitaria Elizabeth Pinto
Foresteria Comunitaria Elizabeth Pinto
 
Introducción a la forestería análoga
Introducción a la forestería análogaIntroducción a la forestería análoga
Introducción a la forestería análoga
 
Presentación informe final 2013 Nicaragua CATIE (7 agosto 2014)
Presentación informe final 2013 Nicaragua CATIE (7 agosto 2014)Presentación informe final 2013 Nicaragua CATIE (7 agosto 2014)
Presentación informe final 2013 Nicaragua CATIE (7 agosto 2014)
 
Aclareo Sucesivo grupo 12
Aclareo Sucesivo grupo 12Aclareo Sucesivo grupo 12
Aclareo Sucesivo grupo 12
 
Manual forestería comunitaria layasiksa
Manual forestería comunitaria layasiksaManual forestería comunitaria layasiksa
Manual forestería comunitaria layasiksa
 
Costa AtláNtica GestióN Recursos Naturales Eileen Mairena
Costa AtláNtica GestióN Recursos Naturales Eileen MairenaCosta AtláNtica GestióN Recursos Naturales Eileen Mairena
Costa AtláNtica GestióN Recursos Naturales Eileen Mairena
 
Diagnóstico Rural Participativo
Diagnóstico Rural ParticipativoDiagnóstico Rural Participativo
Diagnóstico Rural Participativo
 
Julian R - Diversidad tropical, conservacion y desarrollo
Julian R - Diversidad tropical, conservacion y desarrolloJulian R - Diversidad tropical, conservacion y desarrollo
Julian R - Diversidad tropical, conservacion y desarrollo
 
Adolfo Chavez: La Silvicultura Comunitaria en México
Adolfo Chavez: La Silvicultura Comunitaria en MéxicoAdolfo Chavez: La Silvicultura Comunitaria en México
Adolfo Chavez: La Silvicultura Comunitaria en México
 
Pequeños productores de madera en Perú y Ecuador: Capacidad de adaptación a l...
Pequeños productores de madera en Perú y Ecuador: Capacidad de adaptación a l...Pequeños productores de madera en Perú y Ecuador: Capacidad de adaptación a l...
Pequeños productores de madera en Perú y Ecuador: Capacidad de adaptación a l...
 

Similar to Valoració crítica del PATFOR

Bloc3.Sostenibilitat
Bloc3.SostenibilitatBloc3.Sostenibilitat
Bloc3.Sostenibilitatbendinat2esoc
 
U14 Ct2 0910(GestióMa)
U14 Ct2 0910(GestióMa)U14 Ct2 0910(GestióMa)
U14 Ct2 0910(GestióMa)tiotavio
 
3(3) Desenvolupament I Mediambient El Desenvolupament Sostenible Pdf
3(3)   Desenvolupament I Mediambient   El Desenvolupament Sostenible Pdf3(3)   Desenvolupament I Mediambient   El Desenvolupament Sostenible Pdf
3(3) Desenvolupament I Mediambient El Desenvolupament Sostenible Pdfjordimanero
 
Congrés mundial d’espais naturals protegits i conservats de la UICN a Sydney...
Congrés mundial d’espais naturals protegits i conservats  de la UICN a Sydney...Congrés mundial d’espais naturals protegits i conservats  de la UICN a Sydney...
Congrés mundial d’espais naturals protegits i conservats de la UICN a Sydney...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
T4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientT4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientFDaniCM
 
Presentació Proposta Plataforma Aturem Eurovegas al Fòrum Social Català 2012
Presentació Proposta Plataforma Aturem Eurovegas al Fòrum Social Català 2012Presentació Proposta Plataforma Aturem Eurovegas al Fòrum Social Català 2012
Presentació Proposta Plataforma Aturem Eurovegas al Fòrum Social Català 2012reyeshg
 
Dossier El Medi Ambient Sostenible A Lescola
Dossier El Medi Ambient Sostenible A LescolaDossier El Medi Ambient Sostenible A Lescola
Dossier El Medi Ambient Sostenible A Lescolaguest251a32
 
La Rsc Com A Sortida A La Crisi Social Per Jesadeuoc 2009
La Rsc Com A Sortida A La Crisi Social   Per Jesadeuoc 2009La Rsc Com A Sortida A La Crisi Social   Per Jesadeuoc 2009
La Rsc Com A Sortida A La Crisi Social Per Jesadeuoc 2009JESADEUOC
 
L’informe IPBES. Avaluació global de l’estat de la biodiversitat i dels serve...
L’informe IPBES. Avaluació global de l’estat de la biodiversitat i dels serve...L’informe IPBES. Avaluació global de l’estat de la biodiversitat i dels serve...
L’informe IPBES. Avaluació global de l’estat de la biodiversitat i dels serve...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Espais naturals i figures de protecció
Espais naturals i figures de proteccióEspais naturals i figures de protecció
Espais naturals i figures de proteccióana de la torre
 

Similar to Valoració crítica del PATFOR (20)

Bloc3.Sostenibilitat
Bloc3.SostenibilitatBloc3.Sostenibilitat
Bloc3.Sostenibilitat
 
U14 Ct2 0910(GestióMa)
U14 Ct2 0910(GestióMa)U14 Ct2 0910(GestióMa)
U14 Ct2 0910(GestióMa)
 
3(3) Desenvolupament I Mediambient El Desenvolupament Sostenible Pdf
3(3)   Desenvolupament I Mediambient   El Desenvolupament Sostenible Pdf3(3)   Desenvolupament I Mediambient   El Desenvolupament Sostenible Pdf
3(3) Desenvolupament I Mediambient El Desenvolupament Sostenible Pdf
 
Congrés mundial d’espais naturals protegits i conservats de la UICN a Sydney...
Congrés mundial d’espais naturals protegits i conservats  de la UICN a Sydney...Congrés mundial d’espais naturals protegits i conservats  de la UICN a Sydney...
Congrés mundial d’espais naturals protegits i conservats de la UICN a Sydney...
 
Fundació Gran Teatre El Liceu
Fundació Gran Teatre El LiceuFundació Gran Teatre El Liceu
Fundació Gran Teatre El Liceu
 
Dipsalut
DipsalutDipsalut
Dipsalut
 
Preparació Little Sidney Nature, last call!
Preparació Little Sidney Nature, last call!Preparació Little Sidney Nature, last call!
Preparació Little Sidney Nature, last call!
 
Lvdr47 mar aguilera
Lvdr47 mar aguileraLvdr47 mar aguilera
Lvdr47 mar aguilera
 
T4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientT4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambient
 
Continuaràs tapant-te els ulls?
Continuaràs tapant-te els ulls?Continuaràs tapant-te els ulls?
Continuaràs tapant-te els ulls?
 
Presentació Proposta Plataforma Aturem Eurovegas al Fòrum Social Català 2012
Presentació Proposta Plataforma Aturem Eurovegas al Fòrum Social Català 2012Presentació Proposta Plataforma Aturem Eurovegas al Fòrum Social Català 2012
Presentació Proposta Plataforma Aturem Eurovegas al Fòrum Social Català 2012
 
Carles Castell, Diputació de Barcelona
Carles Castell, Diputació de BarcelonaCarles Castell, Diputació de Barcelona
Carles Castell, Diputació de Barcelona
 
Dossier El Medi Ambient Sostenible A Lescola
Dossier El Medi Ambient Sostenible A LescolaDossier El Medi Ambient Sostenible A Lescola
Dossier El Medi Ambient Sostenible A Lescola
 
Cap a una economia VERDA
Cap a una economia VERDA Cap a una economia VERDA
Cap a una economia VERDA
 
La Rsc Com A Sortida A La Crisi Social Per Jesadeuoc 2009
La Rsc Com A Sortida A La Crisi Social   Per Jesadeuoc 2009La Rsc Com A Sortida A La Crisi Social   Per Jesadeuoc 2009
La Rsc Com A Sortida A La Crisi Social Per Jesadeuoc 2009
 
Clima urbà, agricultura vertical i sostenibilitat
Clima urbà, agricultura vertical i sostenibilitatClima urbà, agricultura vertical i sostenibilitat
Clima urbà, agricultura vertical i sostenibilitat
 
L’informe IPBES. Avaluació global de l’estat de la biodiversitat i dels serve...
L’informe IPBES. Avaluació global de l’estat de la biodiversitat i dels serve...L’informe IPBES. Avaluació global de l’estat de la biodiversitat i dels serve...
L’informe IPBES. Avaluació global de l’estat de la biodiversitat i dels serve...
 
Ecologia
EcologiaEcologia
Ecologia
 
Tumismo Mundo Pac4
Tumismo Mundo Pac4Tumismo Mundo Pac4
Tumismo Mundo Pac4
 
Espais naturals i figures de protecció
Espais naturals i figures de proteccióEspais naturals i figures de protecció
Espais naturals i figures de protecció
 

Valoració crítica del PATFOR

  • 1. EL PLA D’ACCIÓ TERRITORIAL FORESTAL PATFOR . VALORACIÓ CRÍTICA.
  • 2.
  • 3. 2. QUINA IMPORTÀNCIA TÉ? Regirà la política forestal de la Conselleria als propers anys. Pot modificar PATs i plans urbanístics . Modifica la llei forestal . Pot modificar normativa de paratges protegits . Pretén aconseguir més recursos econòmics i justificació legal. Per intensificar, estendre i endurir la política actual (silvicultura destructiva).
  • 4. 3. QUINS PERILLS REPRESENTA? Intensificarà la degradació forestal , l'eliminació de vegetació i tota classe d'impactes sobre territori forestal. Intentarà superar el problema del finançament obtenint recursos econòmics que ara no té la Conselleria. Intentarà eliminar les traves legals que puguen limitar o controlar les actuacions agressives sobre el bosc ( simplificació procedimental ). Dificultarà l'oposició a les actuacions revestint-les d'un llenguatge “sostenible”, ambientalista, i justificant-se en una ampla participació pública (esbiaixada i manipulada).
  • 5. 4. CONCRETAMENT, EN EL SEU ARTICULAT S'OBRI LA PORTA A: Simplificar legislació , simplificar tràmits, rebaixar controls, rebaixar protecció. Facilitar la conversió de terrenys forestals en cultius i altres canvis d'ús. Facilitar l'eliminació de vegetació forestal. Incentivar l'explotació de fusta (tales) i altres extraccions i explotacions. Intensificar l'extracció de biomassa (vegetació viva) per a incinerar-la.
  • 6. Intensificar una silvicultura agressiva , que elimina coberta vegetal . Poder intervenir amb més intensitat en zones protegides . Facilitar expansions urbanístiques , construccions, infrastructures, mineria i altres usos no forestals en la muntanya. Promoure circuits per a vehicles de motor en els boscos . Facilitar l‘obertura de pistes i “vías de saca”. Eliminar vegetació per a salvar grans arbres . Eliminar la vegetació per altres finalitats ambientals (CO 2 , sequera,...)
  • 7. II. QUINES TRAMPES PRESENTA EL PATFOR?
  • 8. 5. LA PARTICIPACIÓ HA ESTAT UNA CARICATURA. Participació limitada i totalment esbiaixada i desequilibrada. Conclusions "precuinades". Ja es tenien abans. Interpretació manipulada del procés de participació. i seguirà sent-ho: la Mesa Forestal i la Xarxa Forestal.
  • 9. 6. LA DISFRESSA AMBIENTALISTA ESTÀ PLENA DE CONTRADICCIONS. Ús inadequat i manipulació de conceptes ambientals: Sostenibilitat, Lluita contra la sequera i el canvi climàtic. Defensa de la biodiversitat. Prevenció d'incendis i plagues. Pagament per serveis ambientals, custòdia del territori. Tot açò pretén amagar la finalitat d'explotació productivista del Pla.
  • 10. 7. S'OBLIDEN ELS OBJECTIUS DE LA VIGENT LLEI FORESTAL VALENCIANA. Ni tan sols es mencionen . Aquests objectius (i el preàmbul de la llei) són positius ... (encara que no s'apliquen). Tanmateix, el Patfor s'hauria de basar en la Llei Forestal Però encara empitjora la llei i el PGOF. Empra altres objectius, que no són equivalents.
  • 11. 8. S'INCLOUEN OBJECTIUS CONFUSOS, CONTRADICTORIS I PRODUCTIVISTES. El Patfor es presenta com un Pla ambiental Per a combinar conservació i explotació sostenible. Però l'enfocament és clarament productivista , (com ho deixen clar les directrius , les mesures proposades i l’articulat) La part ambiental és la justificació.
  • 12. Dels sis objectius , presentats tots com ambientals , dos són clarament productivistes : nº 3 : millorar les funcions productives ... nº 6 : millorar les funcions socials i econòmiques ... A banda, els 4 primers s'agrupen en: silvicultura i medi ambient. Així, qualsevol actuació acompleix algun objectiu “ambiental” del Pla.
  • 13. 9. LA MULTIFUNCIONALITAT ÉS BONA... Si es compatibilitzen bé els diferents usos i la conservació . Si es jerarquitzen els objectius i es prioritzen adequadament. Si la zonificació és ajustada per a admetre diferents usos. Si es limiten bé els aprofitaments i usos en àrees valuoses . Però açò no es fa en aquest Pla.
  • 14. 10. ELS SERVEIS FORESTALS AMBIENTALS ES CONFUNDEIXEN AMB ELS PRODUCTIUS. Tots els serveis són ambientals , segons el Patfor. Inclouen com ambientals els serveis culturals i els de producció . (Junt als de regulació i biodiversitat). No sempre són compatibles. Cal separar-los i garantir els ambientals.
  • 15. 11. LA GESTIÓ FORESTAL.... DE QUIN TIPUS? Ecològica o productivista ? No és el mateix. On i quan correspon cadascuna? Gestió activa ...què vol dir? Quina és la passiva ? Què vol dir " no hay gestión "? De quin tipus? Què fa ara la Conselleria? Cal definir el concepte de gestió forestal sostenible i les seues implicacions.
  • 16. 12. ELS ECOSISTEMES FORESTALS O EL SECTOR FORESTAL? QUÈ SON “ LOS MONTES” ? Confusió entre situació del medi i situació de la producció. Imatge catastròfica del sector forestal (econòmic): no analitzen bé les causes. Imatge també catastròfica del bosc. Però presenten dades injustificadament bones . El que pretén el Pla és millorar el sector econòmic forestal (amb mesures errònies) A costa d’ intensificar la degradació dels ecosistemes forestals. Però fent creure que l'objectiu és ambiental, no productivista
  • 17. 13. LA SILVICULTURA, DE QUIN TIPUS? És omnipresent en el Patfor, però té un significat confús . Silvicultura ecològica o d'explotació ? Quines modalitats són acceptables en cada cas? Mai consideren els efectes negatius de la silvicultura preventiva No justifiquen la hipotètica eficàcia de la silvicultura actual. La silvicultura, tal com la practica la Conselleria, es un greu factor de degradació.
  • 18. 14. S'OBLIDEN DE L'EROSIÓ. Maquillen la situació (sense fonamentació). No consideren adequadament el risc erosiu i de desertificació . No proposen estratègies per combatre-la . Moltes de les mesures proposades incrementen el risc. L'erosió és el risc més greu. El sòl és la base del bosc i la seua pèrdua, irreversible.
  • 19. 15. ELS INCENDIS HO JUSTIFIQUEN TOT. Açò contradiu els plantejaments científics . El pitjor és la possible erosió posterior. Qualsevol actuació val, si és contra els incendis . Permet rebaixar tota classe de cauteles (paratges naturals, impacte ambiental).
  • 20. 16. TERRENYS ESTRATÈGICS I COMUNS: SEMBLA UNA MILLORA, I ÉS UN RETROCÉS. En uns i altres es podrà actuar fomentant l'explotació . Els sols estratègics no estaran ben protegits . (encara que donaran aquesta imatge) En els comuns es pot fer pràcticament tot. (com a contrapartida a “tanta” protecció).
  • 21. 17. LA “IMPERIOSA NECESIDAD” PERMET EXCEPCIONS MOLT GREUS . “ Razones imperiosas de interés público de primer orden” (art.10). Amb aquesta excusa es podrà passar per damunt de normes protectores . (p. e, en espais protegits, i per evitar avaluació ambiental). Bastarà invocar els incendis per a justificar moltes agressions.
  • 22. 18. ES MENCIONA EL “PRINCIPI DE PRECAUCIÓ”, PER A LIMITAR-LO ESTRICTAMENT. En la pràctica, posen totes les traves per a poder usar-lo. “ Regula” (o siga, limita ) el principi de precaució: exigeix que es justifique tècnicament molt bé, per poder-lo aplicar... ... en comptes d´exigir que es justifique l´actuació proposada,... Inverteix el significat i la finalitat de la precaució.
  • 23. III. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE FANTASIA . ( ISA : INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL)
  • 24. 19. L´ISA DEL PATFOR ESTÀ FET A MIDA PER A JUSTIFICAR-LO. La legislació obliga a fer un informe ambiental del Patfor. Es fa un simulacre d'estudi ambiental. Sense cap profunditat ni rigor . Clarament parcial i predeterminat .
  • 25. 20. NO HI HA VERITABLES ALTERNATIVES. La normativa exigeix que es consideren diferents alternatives viables. Alternativa 0: situació actual. Es considera inviable. Es considera molt negativa, però la gestió forestal és molt semblant Alternativa 1: PGOF . Es considera encertada, semblant al Patfor. Però inviable legal i econòmicament. No es considera cap alternativa realment diferent i viable
  • 26. 21. ES MINIMITZEN O IGNOREN ELS IMPACTES NEGATIUS Totes les mesures proposades tenen impactes mínims, acceptables. (Incloent repoblacions, neteges, tallafocs, pistes, construccions,...) No es consideren els efectes de manera detallada i exhaustiva, La valoració es fa sense dades ni documentació Anàlisi superficial, incomplet, gens rigorós. Argumentació banal.
  • 27. 22. ELS HIPOTÈTICS BENEFICIS S'EXAGEREN INJUSTIFICADAMENT. Es presenten els possibles efectes positius futurs, de les mesures proposades, com a reals. Donen per fet que totes les actuacions tindran éxit i l'efecte buscat. Així, els hipotètics beneficis compensen de sobra alguns mínims impactes negatius . Sense argumentació seriosa , sense dades, sense justificació. S'empren expressions com: “ se espera, se supone, se prevé, se presume, se considera,...”
  • 28. 23. LES CONCLUSIONS ESTAVEN JA DECIDIDES: FANTÀSTIC. Es considera que, com la intenció és bona, els resultats han de ser positius . Totes les mesures proposades tenen impactes positius o acceptables , cap negatiu. Açò contradiu dades i estudis coneguts i els fets reals. El balanç global totalment positiu . L’ISA no proposa cap mesura correctora, ho considera innecessari.
  • 29. V. ALGUNES DE LES MESURES MÉS PERILLOSES:
  • 30. Simplificar legislació, simplificar tràmits, rebaixar controls, rebaixar protecció. Artículo 16 ... Simplificación de procedimientos La Administración forestal, establecerá medidas de simplificación, documental o de tramitación, en la gestión de los procedimientos administrativos… Artículo 17 ... Declaración responsable y comunicación previa Facilitar la conversió de terrenys forestals en cultius. Artículo 31 ... Plantaciones forestales temporales en terrenos agrícolas. Los terrenos agrícolas en los que se realicen plantaciones forestales temporales, podrán solicitar la reversión a terrenos agrícolas… Artículo 22 ... Terrenos excluidos . No tendrán la consideración legal de terrenos forestales: d) Los terrenos que previa resolución administrativa que así lo autorice expresamente, cambien su uso forestal o compatible con el suelo forestal a otro distinto. Facilitar l'eliminació de vegetació forestal. Artículo 32 ... Modificación sustancial de la cubierta vegetal sin producirse cambio de uso forestal Incentivar l'explotació de fusta (tales).
  • 31. Intensificar l'extracció de biomassa viva per a incinerar-la. Intensificar una silvicultura agressiva , que elimina coberta vegetal. Artículo 5 ... Criterios de la gestión forestal. d) Priorizar, para la consecución de los objetivos del PATFOR, la mejora y conservación de las masas arboladas frente al incremento artificial de la superficie ocupada por las mismas. Es decir, se priorizarán los tratamientos selvícolas, frente a los trabajos de repoblación. Poder intervenir amb més intensitat en zones protegides. Artículo 11 ... Normativa de Espacios Naturales Protegidos. Las actuaciones, planes o programas sectoriales podrán contradecir o no acoger el contenido de la normativa de espacios naturales protegidos, por existir razones imperiosas de interés público de primer orden, en cuyo caso la decisión deberá motivarse y hacerse pública. Artículo 12 ... Razones imperiosas de interés público de primer orden.
  • 32. Facilitar expansions urbanístiques, construccions, infraestructures, mineria i altres usos no forestals en la muntanya. Artículo 33 ... Condiciones generales. En el terreno forestal, serán compatibles las obras, usos y aprovechamientos contemplados en la legislación urbanística, cumpliendo, al menos, con los requisitos en ella establecidos, .. No se permitirá construir en las zonas con pendiente superior al veinte por ciento. No obstante lo anterior, podrá autorizarse… Promoure circuits per a vehicles de motor en els boscos. Artículo 65 ... Catálogo y red de itinerarios y rutas para vehículos motorizados. … .elaborará un catálogo de itinerarios para el uso de vehículos motorizados en determinadas áreas con especial interés turístico, histórico, o paisajístico, … Eliminació de vegetació per salvar grans arbres. Artículo 81 ... Descripción de los trabajos 2. Eliminación completa del arbolado y del matorral en un círculo concéntrico al pie seleccionado de diez metros de diámetro. Eliminació de la vegetació amb altres finalitats ambientals (CO 2 , sequera,...) Artículo 67 ... Conservación del suelo . 2. Como norma general en zonas de alta potencialidad erosiva no se podrá reducir la cobertura vegetal total (arbolada, matorral o herbácea) por debajo del cuarenta por ciento. Podrán realizarse actuaciones que supongan la reducción de la cobertura vegetal por debajo del límite marcado, ..
  • 33. LA IDEOLOGIA DEL PATFOR Es tracta d’un document ple d’ideologia neoliberal i intervencionista .
  • 34. Si no s´obté benefici econòmic del bosc, sucumbirà. El bosc necessita d'una continua intervenció humana per a poder funcionar. Cal una gestió activa, és a dir, que se note, que modifique la vegetació i els processos naturals. Ara la situació forestal és catastrófica,... per què no es trau benefici. S´adopta la visió del propietari. No s´analitzen les causes d'aquesta situació (socio-econòmiques, històriques,...) Es considera que tot passa perquè no s´explota prou el bosc.
  • 35. S'extrapol·la la situació del sector a la situació física del bosc: també és un desastre. Per contra, es donen dades totalment paradoxals No hi ha una anàlisi mínimament seriosa de la situació dels ecosistemes forestals. Vivim sota un paradigma dominant proteccionista. Ja esta bé de tanta prohibició. Hi ha excés de protecció. Massa figures de protecció. Massa prohibicions. Patim una hiper-regulació; excés de lleis, contradiccions, confusió, desconcert. però no s’analitza quines coses estan duplicades. quines són confuses. Cal simplificar traves, eliminar burocràcia, cal un “adelgazamiento de las instituciones”. Privatitzar serveis, aconseguir que la gestió forestal privada es finance ella mateixa.
  • 36. Cal treure rendibilitat del bosc, explotar-ho més. Tanmateix no s’estimulen altres possibilitats (turisme ecològic; agricultura ecològica, etc.) Subvencionar només si es fa gestió activa (silvicultura destructiva). Contradiccions entre aquesta visió i algunes conclusions arreplegades en el procés de participació.. Si no s’actua amb una intensa silvicultura, el bosc sucumbirà al desastre: plagues, incendis, erosió, inundacions, canvi climàtic, sequera. Cal eliminar vegetació per tots els motius: Per a treure rendiment econòmic. Per a evitar que es creme, per a millorar la infiltració, per a evitar plagues per a desenvolupar energies alternatives Per a lluitar contra el canvi climàtic, per a augmentar la biodiversitat, per a millorar el paisatge.