1. Coordinadora: Clàudia Vila Matamala
Dissenyador de l’espai: Marc Cerrato
Nutricionista: Enric Izquierdo Muns
Zoòleg: Marta Undabarrena Oltra
Data: Gener 2013
1r ESO
Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013
Apartats:
1. Els porífers i els celenterats
2. Els cucs
3. Els mol·luscs
4. Els artròpodes:
5. Els insectes
6. Els aràcnids, crustacis i miriàpodes
7. Equinoderms
8. A fons

2. CARACTERÍSTIQUES ELS PORÍFERS
DELS PORÍFERS I CE- Les esponges constitueixen el grup dels porífers. El cos de les esponges té forma
LENTERATS de sac i està perforat per nombrosos porus, que es comuniquen per mitjà de ca-
Tenen una organització nals. A l’interior hi ha una cavitat atrial, o cavitat general, que comunica amb l’ex-
molt senzilla, ja que no terior per un orifici anomenat òscul. Tenen una gran capacitat de regeneració.
tenen òrgans ni aparells i
estan fixats a un substrat
rocós o arenós. El seu
aspecte és semblant al de
les plantes.
ACTIVITATS
1.A quina característica
del cos d’una esponja fa L’esponja de mar és un animal La medusa és un animal ce-
referencia el nom de porí- porífer. lenterat
fer?
ELS CELENTERATS
A que estan perforats per
molts porus.  Presenten simetria radial, es a dir, el seu cos es pot dividir per diversos plans
de simetria.
2.En què es diferencien
un pòlip i una medusa?  Tenen el cos tou, amb una única obertura envoltada de tentacles. L’obertura
En què s’assemblen? comunica amb la cavitat gastrovascular, que funciona com un estómac.
El pòlip i la medusa es  Són carnívors.
diferencien en que la me-  Poden ser amb forma de pòlip: Tenen forma de sac tubular, amb l’obertura
dusa es mou i el pòlip es a l'extrem superior del cos. Viuen fixats al fons del mar individualment, com
queda fix al terra i s’as- les actínies, o agrupats en colònies, com els coralls.
semblen en que els dos
 Poden ser amb forma de medusa: Tenen forma de paraigua amb l’obertura
tenen tentacles.
a l’extrem inferior. Viuen nedant activament o surant l’aigua.
24.Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de fletxes el recorregut que fa el corrent d’aigua des de
que hi entra fins que en surt.
25 En el dibuix següent es poden observar diversos porífer i celenterats.
A) Identifica-hi els animals de cada grup.
Meduses i coralls (de celenterats) i esponges (de porífers)
B) Des dels celenterats identificats, indica quins tenen forma de pòlip i quins en forma de medusa.
Meduses: Forma de meduses.
Coralls: Forma de pòlips.

3. Els cucs són els animals que tenen simetria bilateral, amb cos tou i sense esquelet.
ELS PLATIHELMINTS
 Són els cucs més senzills.
 Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de locomoció.
 Alguns són aquàtics o de medis humits, altres són paràsits.
 No tenen aparell digestiu ni aparell respiratori.
 Són hermafrodites (el cos té òrgans masculins i femenins).
ELS NEMATODES
 La triquina i els cucs intestinals són nematodes.
 Tenen el cos cilíndric tou, els extrems acaben en punta.
 La majoria són de vida lliure, i habiten en ambients aquàtics i en ambients terres-
tres.
 Alguns són paràsits i produeixen malalties als animals i a les plantes.
 No tenen òrgans respiratoris.
ELS ANÈL·LIDS
 Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells. Aquests anells que es repeteixen, s’a-
nomenen metameria.
 Menys la sangonera, a la par inferior de cada anell tenen uns apèndix rígids i molt petits, els quetes, que
contribueixen a la locomoció, alguns com els cucs de terra tenen un engruiximent, el clitel, que intervé en
la reproducció.
 Hi ha espècies que són hermafrodites i altres amb els sexes separats.
ACTIVITATS
3. Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?
El grup dels platihelmints tenen el cos pla i els nematodes el tenen cilíndric, com els anèl·lids. Els anèl·lids i els
platihelmints són hermafrodites i els nematodes no.
4. Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid.
Platihelmints: Grup d’animals invertebrats , en forma de cuc, de cos pla i forma allargada. La majoria són parà-
sits, com les tènies. Del grec, platýs: pla, i hélmis: cuc.
Anèl·lids: Grup d’animals invertebrats, amb el cos allargat i tou, dividit en segments o en anells, com per exem-
ple el cuc de terra. Del llatí, anellus: anell petit.
5. Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relació pot tenir aquesta característica amb el
tipus de respiració?
Com que respiren a través de la pell necessiten tindre-la humida sinó no podrien respirar.

4. 28. Els anèl·lids són un grup d’invertebrats que tan sols poden viure en medis aquàtics o terrestres molt humits.
Justifica a què creus que és degut aquest fet.
Els terrestres només poden viure en llocs humits perquè respiren per la pell, i si el lloc on viuen no està humit
no poden respirar i els aquàtics respiren per brànquies, per tant, han de viure a l’aigua.
30. La tènia o solitària és un cuc platihelmint en forma de cinta que pot arribar a fer quatre metres se longitud.
A la part anterior del cos presenta una protuberància anomenada escòlex o cap, proveïda de quatre ventoses i
una corona de garfis punxeguts. A continuació té una porció prima, anomenada coll, i també nombrosos seg-
ments, la mida i l’edat dels quals augmenten a mesura que ens allunyem de l’escòlex.
a) Per a què utilitza la tènia les ventoses i els garfis?
La tènia utilitza les ventoses i els garfis per menjar.
b) Investiga com es reprodueix la tènia i com és el seu cicle vital.
La tènia és reprodueix a través d’ous. Si et menges ous de tènia i aquests fan el seu cicle vital (créixer dins de
l’intestí) pots arribar a morir.

5. GRUPS DE MOL·LUSCS
COM SÓN ELS MOL·LUSCS
 Tenen simetria bilateral.
 Tenen el cos tou i dividit en el cap (on tenen els òrgans sensorials i la bo-
ca), la massa visceral (que conté casi tots els altres òrgans de l’animal), i el
peu.
El cargol és un animal gas-
 El peu és musclos i el fan servir per nadar, reptar o excavar.
teròpode.
 Alguns secreten un moc que els facilita el desplaçament.
 Tenen el cos cobert d’una fina membrana (el mantell).
 La majoria tenen una conquilla que els protegeix. Pot estar formada per
una o dos valves (peces).
COM SÓN LES FUNCIONS DELS MOL·LUSCS Les petxines són animals
 Els aquàtics respiren per brànquies i els terrestres respiren mitjançant un bivalves.
pulmó.
 Poden ser carnívor o herbívors.
 Poden ser hermafrodites o de sexes separats.
 La fecundació pot ser interna o externa.
 La majoria són ovípars.
 Alguns fan la metamorfosi. El pop és un animal cefalò-
pode.
 Es classifiquen en gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes.
TRES TIPUS DE MOL·LUSCS
 Gasteròpodes: Tenen el cap molt desenvolupat amb quatre tentacles, en els dos tentacles més grans hi
tenen els ulls. El peu és musculós i el fan servir per reptar, tenen una espècia de llengua amb dents ano-
mena ràdula. Gairebé tots tenen una conquilla. Tenen una alimentació molt variada. Respiren per bràn-
quies o per pulmons.
 Bivalves: el nom prové de dues valves que formen la conquilla. Les valves estan articulades. Tots són
aquàtics, la majoria marins. Respiren per brànquies.
 Cefalòpodes: Tenen el cap desenvolupat, el peu s’ha transformat en tentacles, que envolten la boca. Són
marins. La majoria no tenen conquilla. Respiren a través de brànquies. Són carnívors.
ACTIVITATS
6.Quina funció té el peu dels mol·luscs?
Els mol·luscs fan servir el peu per nadar, reptar o excavar, segons el tipus de mol·lusc.
7.Quines són les parts principals d’un mol·lusc?
Les parts principals d’un mol·lusc són el cap, la massa visceral i el peu.

6. 8.Busca als conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpode, bivalve i cefalòpode.
Gasteròpodes: Grup de mol·luscs, la majoria amb conquilla en forma d’espiral i amb un peu gran a la part ven-
tral del cos que els permet reptar, com els cargols. Del grec, gastér: panxa o estómac, i podós: peu.
Bivalves: Grup de mol·luscs que no presenten un cap diferenciat, i que tenen un peu aplanat en forma de des-
tral i una conquilla amb dues valves o peces articulades que encaixen una en l’altra, com les cloïsses o les escopi-
nyes. Del llatí, bi: dos, i i valva: porta.
Cefalòpodes: Grup mol·luscs que tenen el cap envoltat de tentacles i que generalment no tenen conquilla, com
el pop. Del grec, kephalé: cap i podós: peu.
9.A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què?
Les ostres pertanyen al grup dels bivalves perquè tenen dos valves.

7. Els artròpodes és el grup d’animals més nombrós. Ara es coneixen més d’un milió d’espècies de diferents artrò-
podes.
Viuen en el medi terrestre, marí i d’aigua dolça i presenten una gran varietat d’adaptacions a diferents maneres
de viure.
Cap Tòrax
COM ÉS EL COS DELS ARTRÒPDES Ales
 Tenen simetria bilateral.
 Tenen exosquelet format per peces articulades i compost d’una substància
que es diu quitina. Aquest esquelet, els protegeix de la dessecació i dels
depredadors.
 Tenen apèndix articulats: potes, antenes, ales o peces bocals.
 Tenen el cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen. Si tenen el cap i el
tòrax fusionat, són cefalotòrax. Al cap tenen ulls, antenes i peces bocals.
Els òrgans dels sentits estan molt desenvolupats. Els ulls poden ser sim-
ples, anomenats ocels o compostos.
COM SÓN LES FUNCIONS DELS ARTRÒPODES
 Tenen alimentació variada: carnívors, herbívors, carronyaires...
 Tenen sexes separats. Antenes
 Són ovípars i normalment tenen fecundació interna.
Potes Abdomen
 Alguns fan la metamorfosi.
 Muden la pell, que vol dir que es desprenen de l’esquelet extern i
en fan un de nou.
Ocels
 Es classifiquen en insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes.
ACTIVITATS
10.Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode.
Artròpodes és un grup d’animals invertebrats que estan recoberts
d’un exosquelet i que tenen el cos segmentat i proveït de potes
articulades, com l’escarabat, l’aranya o el cranc. Del grec, Peces bocals
árthron: articulat, i podós: peu.
Ull compost
11.Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes?
L’exosquelet dels artròpodes els protegeix dels depredadors i evi-
ta la dessecació del seu cos.
12.Per què els artròpodes han de mudar la pell externa? Com
s’anomena aquest procés?
Han de mudar la pell externa per poder créixer. Aquest procés
s’anomena muda.

8. ELS INSECTES
APARELLS BU-
COM SÓN ELS INSECTES
CALS DELS INSEC-
 Al cap solen tenir dos ulls compostos dos o tres ocels i dues antenes amb la
TES
Boca funció olfactiva i tàctil.
mas-  La boca es molt variable.
tega-
 El tòrax té tres parells de potes articulades i un o dos parells d’ales.
dora.
 L’abdomen està segmentat i no té apèndixs.
Boca  La respiració es duu a terme gràcies a les tràquees.
xucla-
 Presenten sexes separats.
dora.
 Tenen fecundació interna i són ovípars.
 Fan la metamorfosi i passen per la fase de larva i la de nimfa.
Boca
mosse-
A FONS, METAMORFOSI DE LA PAPA-
gadora i Larva
LLONA MONARCA
llepado-
De cada ou, surt una larva (l’eruga). D’eruga
ra.
passa a nimfa i en aquesta fase s’embolcalla dins
Boca el capoll (crisàlide) i fa un seguit de canvis fins
picado- que es transforma en papallona.
ra i xu- Crisàli-
cladora. ACTIVITATS de.
13.Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes.
Perquè tenen 6 potes.
14.Com respiren els insectes?
Papa-
La respiració dels insectes es duu a terme a través d’uns tubs ramificats anomenats llona
tràquees, que s’obren a l’exterior a través d’uns orificis petits situats sobretot a l’ab- adulta
domen, encara que també n’hi pot haver al tòrax.
29.Les fotografies següents són d’un anèl·lid i d’una eruga.
A) B)
a) Identifica quin és cadascun.
A) eruga B) anèl·lid
b) En que s’assemblen i en que es diferencien?
S’assemblen en que tenen el cos cilíndric i que són invertebrats i es diferencien en que un pertany al grup dels
artròpodes i l’altre al grup dels cucs. A més l’eruga fa la metamorfosi i es transforma en papallona i el cuc no.
37.Quin dels animals següents també es consideren insectes socials?
A) Tèrmits, formigues i vespes. B) Papallones, arnes i escarabats
C) Xinxes, polls i puces. D) Llagostes, pugons i escarabats de cuina o paneroles
Resposta: la a: tèrmits, formigues i vespes.

9. ELS ARÀCNIDS Abdomen Cefalotòrax
 Solen ser terrestres.
 Viuen en llocs secs i càlids.
 Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i l’abdo-
men.
 En el cefalotòrax tenen dos quelícers que els serveixen per
menjar, dos pedipalps amb funció defensiva i tàctil, i quatre
parells de potes.
 Respiren per mitjà de tràquees.
 La majoria son carnívors.
 Tenen sexes separats.
 N’hi ha d'ovípars, vivípars i ovovivípars.
 No fan la metamorfosi. Pedipalp
Quelícer
ELS CRUSTACIS Pota
 La majoria són marins. Antena
 Tenen el cos dividit en el cap, tòrax i l’abdomen.
En alguns casos el cap i el tòrax estan units for-
mant un cefalotòrax.
 Al cap hi ha dos parells d’antenes, un parell
d’ulls i mandíbules mastegadores. Cefalotòrax
 Al tòrax, normalment, hi tenen cinc parells de
potes. Abdomen
 L’abdomen està segmentat.
 Respiren per brànquies.
 Poden ser carnívors, filtradors o paràsits.
 La majoria tenen sexes separats.
ACTIVITATS
 Són ovípars i presenten metamorfosi.
15.Què són els quelícers dels aràcnids i quina
utilitat tenen?
Els quelícers son com unes potes més petites
ELS MIRIÀPODES que fan servir per menjar.
 Tenen el cos allargat format 16.Busca en els conceptes clau el significat de
pel cap i el tronc. miriàpode:
 Tenen el tronc dividit en seg- Miriàpodes: Grup d’artròpodes que tenen
ments i en cada un i poden dues antenes i un cos llarg dividit en nombro-
tindre un o dos parells de po- sos segments. Cada segment té un o dos pa-
tes. rells de potes, com el centpeus o milpeus.
 Al cap tenen un parell d’ante- Del grec myriás: molt nombrós, i podós:
El centpeus és un ani- nes, ulls simples i una boca peu.
mal miriàpode. amb mandíbules mastegado- 17. A quin grup d’artròpodes pertanyen el
res. escorpins i les paparres?
 Respiren per mitjà de tràquees. Pertanyen al grup d’aràcnids.
 Poden ser carnívors o herbí- 18.Quina és la principal diferencia que hi ha
vors. entre els centpeus i els milpeus?
 Tenen sexes separats. La diferencia és que el cent peus té un parell
 Són ovípars. de potes en cada segment i el milpeus en té
 No presenten la metamorfosi. dos de parells per cada segment.

10. COM ÉS EL COS DELS EQUINODERMS GRUPS D’EQUINODERMS
 Tenen simetria radial , tot i que en les larves es bilateral. Equinoï-
 Tenen el cos de forma arrodonida, cilíndrica, o estrellada. deus: Garo-
 Presenten un petit esquelet intern format per petites plaques tes o eri-
sota la pell que poden estar lliures, articulades o soltades çons de
entre si. mar.
 No tenen cap diferenciat, i la boca so estar a la part inferior
del cos.
COM SÓN LES FUNCIONS DELS EQUINODERMS Asteroï-
 Es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’aquest grup d’ani- deus: Es-
mals, anomenat aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de trelles de
tubs interns, plens d’aigua, que formen els peus ambulacrals, aca- mar.
bats en ventoses.
 Respiren a través de la pell i per fer-ho utilitzen l’aparell ambula-
cral.
 N’hi ha que tenen brànquies poc desenvolupades.
 Son animals carnívors.
 Normalment presenten sexes separats. Ofiuroï-
 Hi ha algunes espècies hermafrodites. deus: Fal-
 Tenen fecundació externa. ses estre-
 Fan la metamorfosi. lles.
 Són ovípars.
 Alguns equinoderms tenen una gran capacitat regenerativa com
l’estrella de mar.
Holoturioï-
ACTIVITATS deus: Co-
gombres de
19.Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm.
mar.
Equinoderms: Grup d’animals invertebrats de simetria radial coberts per
plaques i espines. Es desplacen pel fons de mar gracies als múltiples peus
ambulacrals que tenen. Per exemple, les estrelles i el eriçons de mar. Del
grec, ekhînos: eriçó, i dérma: pell.
20.Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa?
El sistema ambulacral es un aparell exclusiu dels equinoderms. Aquest
sistema els permet desplaçar-se, gracies a que tenen peus ambulacrals Crinoïdeus:
acabats en ventosa. Clavellines
o lliris de
mar.

11. Dins del regne animal, els insectes constitueixen el grup amb el nombre d'espècies i d'individus més nombrós.
Dintre d’aquest regne dels insectes destaquen els següents grups:
Himenòpters: Formigues, Dípteres: Mosques i mos- Coleòpters: Escarabats.
abelles, etc. quits. Tenen dos parells d’ales.
Tenen dos parells d’ales Tenen un parell d’ales mem- Les anteriors són gruixu-
membranoses, tot i que al- branoses. Les posteriors es- des, dures i opaques, i les
guns no en tenen. L’aparell tan reduïdes a òrgans que posteriors membranoses i
bucal llepa, mossega, i xucla mantenen l’equilibri quan quan estan amb repòs es-
líquids. Viuen en societats volen, que es diuen balan- tan plegades. L’aparell
organitzades cins. L’aparell bucal és xucla- bucal és mossegador i
dor. mastegador.
Dermàpters: Estisoretes. Ortòpters: Saltamartins i grills. Heteròpters: Xinxes.
Tenen les ales anteriors Tenen dos parells d’ales, les Tenen dos parells d’ales.
molt curtes i les posteriors anteriors endurides i les poste- Les anteriors tenen una
molt grosses, membranoses riors plegades sota les prime- part engruixida i les poste-
i plegades quan estan amb res. L’aparell bucal és mastega- riors son membranoses.
repòs. L’aparell bucal és dor. La boca està adaptada per
mastegador. xuclar i perforar.
Lepidòpters: Papallones Odonats: Libèl·lules. Sifonàpters: Puces.
i arnes. Tenen dos parells d’ales No tenen ales. Les potes es-
Tenen dos parells d’ales estretes, grosses i mem- tan adaptades per fer salts. La
membranoses amb esca- branoses. L’aparell bu- boca és xucladora i està adap-
tes. L ‘aparell bucal és cal és mastegador. tada per perforar la pell.
xuclador.