1. AVALUACIÓ DE
TECNOLOGIES SANITÀRIES
(ATS; en anglés, HTA)
Concepte i implicacions

2. Document base per a la presentació
EVALUACION DE TECNOLOGÍAS MEDICAS BASADA EN LA
EVIDENCIA. (José Luis Conde Olasagasti, Director de la
Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias. Instituto de
Salud Carlos III). Madrid. Diciembre 1998
© Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias
Instituto de Salud Carlos III
Ministerio de Sanidad y Consumo

3. Definició operativa i relació amb la
MBE
 ATS: procés d’anàlisi i investigació, adreçat a
estimar el valor i contribució de cada
tecnologia sanitària a la millora de la salut
individual i col.lectiva, tenint també en
compte el seu impacte econòmic i social.
 ATS i MBE: son complementàries i
sinèrgiques, no oposades.

4. Àmbits d’actuació
 MBE: ajuda a prendre decissions que afecten
a pacients individuals.
 ATS: ajuda a prendre decissions
a molts nivells (micro, meso i macro)
 i per molts actors (clínics, gestors, polítics,
asseguradors i ciutadans).


5. Esquema d’interrelacions
Presa de decissions,
micro, meso i macro
CONTEXT
Identificació de
carències de
coneixement
AVALUACIÓ
DE
TECNOLOGIES
SANITÀRIES
MBE: ajuda a les
decissions el la
pràctica clínica
EVIDÈNCIA
CIENTÍFICA
Investigació
sobre serveis
de salut i
pràctica
clínica
Síntesis de
l’evidència
(Cochrane i
altres)

6. Raons per a l’ATS
 Tracta de donar resposta a un triple problema
comú als països desenvolupats:
A) Creixement incessant de la despessa
sanitària.
 B) Variabilitat inexplicada de la pràctica clínica.
 C) Desconeixement de gran part dels resultats
finals i globals de moltes tècniques sanitàries.


7. Aspectes objecte d’avaluació
 Seguretat.
 Eficàcia.
 Efectivitat.
 Utilitat.*****
 Impacte econòmic:

Estudis de costos.

Anàlisi de cost-resultat: *****
 Cost-utilitat.
 Cost-efectivitat.
 Cost-benefici.
 Cost-oportunitat.

8. Aspectes objecte d’avaluació (II)
 Impacte organitzatiu:
 Nous models organitzatius, noves necessitats
qualitatives i quantitatives.
 Impacte ètic:
 No tot el que és tècnicament possible és sanitàriament
útil ni èticament acceptable.
 Impacte social:
 La introducció i generalització d’una tècnica pot ser
difícilment reversible si crea una necessitat social, al
marge de la seua utilitat real.

9. Mètodes emprats per l’ATS
 Anàlisi i síntesi de la informació científica disponible.
 Cerca i anàlisi d’informació epidemiològica i de registres




sanitaris.
Disseny i realització de projectes d’investigació “ad hoc”.
Judicis d’experts ,mitjançant tècniques específiques,
quan no hi ha evidència disponible sobre un determinat
tema.
Anàlisis econòmics.
Simulacions i models.

10. Destinataris dels resultats
 Àmbits:
 Regulació:
 Autorització, registre i aprovació de condicions bàsiques
d’ús.
 Abast de l’aplicació pública d’una tècnica concreta:
catàleg de prestacions i grau de finançament públic.

Provisió o prestació de serveis:
 Criteris d’ús eficaç i segur, indicacions precises, aspectes
econòmics a valorar, etc.
 Actors: polítics, administradors, professionals, industrials
i pacients actuals o potencials.

11. Institucions dedicades a l’ATS a
Espanya
 Osteba (Euskadi).
 AAT(R)M (Catalunya).
 Agencia de Evaluación de Tecnología Sanitaria





(Instituto de Salud Carlos III).
Servicio Canario de Salud
Agencia de Evaluación de Tecnología Sanitaria
da Andalucía
Avalia T (Galícia)
IACS (Aragó)
Agencia Laín Entralgo (Madrid)

12. Algunes institucions internacionals
implicades en l’ATS
 INHATA (International Network of Agencies of Health
care Technology Assessment)
 ISTAHC (International Society of Technology
Assessment of Health Care).
 EURASSESS – HTA EUROPE - ECHTA
 COL.LABORACIÓ COCHRANE

13. Reptes actuals de l’ATS a Espanya
 Operatius o formals:
 Participació dels pacients.
 Participació dels hospitals.
 “Mini-ATS” o ATS “ràpides”.
 ATS per a la nova genètica.
 Outsourcing: el problema de la delegació de funcións
en tercers.
 Acords amb la indústria.
 Institucionals:
 Coordinació entre les diferents agències.