Your SlideShare is downloading. ×
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 1
AJUNTAMENT DE L’ALBAGÉS
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
MEMORIA DE L’ORDENACIÓ...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 2
- La distribució en el territori dels àmbits destinats a espais lliures i equipament...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 3
- Que el desenvolupament pugui tenir un caràcter evolutiu a partir de la situació re...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 4
Pel que fa al sistema d’assentaments el Pla reconeix dues categories d’assentaments,...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 5
El desenvolupament urbanístic previst per aquest Pla, coherentment amb les prevision...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 6
1.9 Accions concretes que proposa el Pla
Accions de cara al creixement residencial d...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 7
D’una banda les petites accions de connexió i obertura de nous espais lliures de car...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 8
2.2.3 Modes de gestió: amb la finalitat de facilitar la gestió de lesactuacions, es ...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 9
2.3 Dades numèriques i discussió de les opcions proposades:
ORDENACIÓ URBANÍSTICA
SI...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 10
De tot plegat es dedueix un potencial màxim futur de l’ordre dels 1300 habitants; l...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 11
AJUNTAMENT DE L’ALBAGÉS
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
MEMORIA DE L’ORDENACI...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 12
Exposa:
Que és administradora de l’empresa BIKURIM, SL, amb propietari de la finca ...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 13
difícil de maniobrar per als vehicles. Que en l’actualitat dita finca esta tapiada ...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 14
Que es faci una estructuració diferent del PAU 5 – La Bassa i el PAU El Freginal co...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 15
Núm. al·legació B8
Manuel Ramirez Martin
C. Joncosa 96, L’Albagés
Exposa:
Que es pr...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 16
Que en l’aprovació inicial del POUM de l’Albagés, s’ha situat un espai lliure d’edi...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 17
Exposa:
Que es propietari de la finca que s’ha qualificat en part com a clau E – eq...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 18
Informe-proposta: Per les necessitats avaluades, es considera inadequat incrementar...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 19
Informe-proposta: el creixement per aquesta banda s’ha de limitar a actuacions de c...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 20
Núm. al·legació D2
Rosa Montagut i Rey
C. santiago Russinyol 5, L’Albagés
Exposa:
Q...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 21
Núm. al·legació E1
Rosa Montagut i Rey
C. Santiago Russinyol 5, L’Albagés
Exposa:
Q...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 22
Núm. al·legació E1
Josep Mª Alventosa i Cuadrat
C. Vall de Cabó 26, Lleida
Exposa:
...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 23
AJUNTAMENT DE L’ALBAGÉS
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
MEMORIA DE L’ORDENACI...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 24
INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC JACIMENT – BALMA DE
...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 25
INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC JACIMENT – EL BARRAN...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 26
INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC JACIMENT – LES
PARET...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 27
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 28
INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC JACIMENT – TOSSAL DE...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 29
que normalment s'utilitza la roca natural i les irregularitats s'anivellen amb l'ap...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 30
INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC JACIMENT – CASTELL D...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 31
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 32
INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC JACIMENT – LLARGA DE...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 33
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 34
INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC JACIMENT – LLARGA DE...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 35
INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC JACIMENT – COVA DE L...
POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 36
INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC JACIMENT – VALL
D’AU...
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
547 memòria provisional
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

547 memòria provisional

103

Published on

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
103
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "547 memòria provisional"

  1. 1. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 1 AJUNTAMENT DE L’ALBAGÉS PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL MEMORIA DE L’ORDENACIÓ 0 . ANTECEDENTS El present document és la culminació del tràmit iniciat amb l’aprovació inicial del POUM pel Ple de l’Ajuntament de l’Albagés en data 8 d’octubre de 2009. Aquest tràmit fou interromput per l’entrada en vigor de les normes de Planejament, aprovades per decret del Conseller de Política Territorial i Opbres Públiques en data maig de 2010. 1. CONTINGUTS I CRITERIS DETERMINATS AL DOCUMENT APROVAT INICIALMENT En primer lloc es trasncriuen els aspectos més rellevants de la Mremòria de l’Ordenació del projecte de POUM aprovat inicialment en 8 d’octubre de 2009. 1.1 Procés de Participació Ciutadana L’ajuntament de l’Albagés ha impulsat el procés de participació ciutadana amb el lema "L’Albagés, participa. Quin poble vols?". El procés de consulta s’ha concebut en dues fases. La primera es basa en una consulta d’arrel quantitativa mitjançant una enquesta ciudadana per detectar els aspectes urbanístics del poble que més preocupaven als habitants de l’Albagés. La segona es vertebrava a través d’una jornada explicativa per part de l’Ajuntament, de diversos tècnics i de representants elegits a través d’un Consell Ciutadà, els quals han confeccionat un informe resum de la jornada i han contestat individualment una enquesta sobre el model de desenvolupament sostenible lligat al creixement demogràfic i urbanístic. Finalment es va redactar un informe de totes les fases de la Participació Ciutadana. El Programa de Participació Ciutadana es va desenvolupar durant la tardor de l'any 2005 amb l’objectiu d’establir criteris per a la revisió del POUM del municipi. Les enquestes de la 1ª fase varen ser elaborades durant el mes de setembre-octubre es varen recollir el dia 24 d’octubre del 2005. D’altra banda, les enquestes individualitzades dels representats del Consell Ciutadà es varen realitzar el dia 30 de novembre de 2005, a la seu del Consell Comarcal de les Garrigues, a les Borges Blanques. Aquest informe pretén explicar el procés i els resultats de la consulta popular per a poder incorporar la voluntat dels habitants del municipi en la seva futura planificació urbanística. El procés de consulta va comptar amb tres ingredients fonamentals: - Un procés d’informació desenvolupat per mitjà d’un Ban a l’Ajuntament - Una enquesta postal enviada a totes les llars del municipi - Uns Consells Ciutadans formats per ciutadans triats a l’atzar En primer lloc, es tracta de donar als habitants de L’Albagés tanta informació com sigui possible sobre el procés i els seus continguts, tant per assolir el màxim de participació, com perquè aquesta no sigui solament l’expressió d’actituds apriorístiques sinó el resultat d’una informació i una reflexió tan àmplies com siguin possibles. 1.2. Objectius de Sostenibilitat i criteris bàsics del POUM L’article 3 de la Llei 2/2002, de 14 de març d’urbanisme defineix el concepte de desenvolupament sostenible com “la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de la vida de les generacions futures”. Les directrius per al planejament urbanístic estan contingudes a l’article 9 de l’esmentada Llei. Les administracions han de vetllar, perquè les determinacions i execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics. Aquestes directrius es concreten en: - La prohibició d’urbanitzar i edificar en zones inundables o de risc. - La preservació dels valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis. - La incorporació de prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin deconstruir, i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de carácter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn.
  2. 2. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 2 - La distribució en el territori dels àmbits destinats a espais lliures i equipamentsajustada a criteris que garanteixin la funcionalitat en benefici de la col·lectivitat. - Les determinacions adequades per a les efectives mesures que contingui l’avaluació de l’impacte ambiental. La recent implementació de la Llei d’urbanisme 2/2002 i l’encara més recent aplicació del reglament 10/2004 han generat la necessitat de la redacció de l’informe ambiental associat a la proposta del futur POUM. La situació generada ha provocat un salt qualitatiu pel que fa a la consideració i incorporació del medi ambient en el planejament general. L’informe ambiental, tal i com determina l’article 10 del reglament de la llei 2/2002 contempla tres apartats bàsics: la part descriptiva, l’anàlisi ambiental i la justificació de la proposta (veure apartat de l’Informe Ambiental). Un altra aspecte rellevant del futur POUM de L’Albagés és la consideració dels valors rurals existents, així com els ecològics i paisatgístics. Efectivament el Pla proposa una evolució en la preservació de l’entorn assumint la realitat del caràcter rural del municipi amb el conreu productiu amb una protecció expressa. També aprofundeix en la conservació de la diversitat biològica i el patrimoni fent un salt qualitatiu en establir un àmbit d’especial interès per a la connectivitat ecològica de la Vall del riu Set amb un mosaic d’ambient com són els espais fluvials, els conreus i els forests. Finament també considera elements a protegir del patrimoni cultural i arquitectònic dels quals n’estableix un inventari corresponent. 1.3. Mobilitat sostenible en el municipi Pel que fa a la xarxa viària, a l’Albagés s’accedeix per la carretera comarcal C-233 de l’Hospitalet de l’Infant a Bellpuig, o bé des de Juncosa per la carretera LV-7011. Hi ha diverses maneres d’accedir a la població: per la carretera de l'Albagés a Juncosa, per la carretera de l'Albagés a Soleràs, per la pista de l'Albagés al Cogul i per la pista de l’Albagés a Cervià de les Garrigues. La concentració parcel·laria de L’Albagés comportà la reestructuració de tota la xarxa de camins rurals que es dotaren de secció suficient (amplades de 6 i 8 m pels camins i 10m per les carrerades) per facilitar l’accessibilitat a les terres de conreu resultants i acomplir les condicions necessàries pel pas de maquinària agrícola. El POUM adopta com a xarxa de camins rurals la que resulta de la concentració parcel·laria, així com les àrees de servitud i protecció definides per aquesta. En aquest esquema es marquen els camins principals, que es consideren amb una amplada de 8 m. La revisió del Pla preveu la situació indicativa de les parades de transport públic de viatgers per carretera per als nous sectors a desenvolupar, el qual està situat a l’entrada del nucli urbà en direcció a Juncosa i Granyena de les Garrigues. Actualment es cobreix el transport públic per carretera amb una línia regular de 2 autobusos diaris que uneix Albagés amb Lleida. Recorregut: Albagés-Castelldans-Puigverd i també entre l’Albagés i les Borges 1 diària. Artesa-Lleida: sortida a les 7.40 h, a les 15 h i a les 16 h tornada a les 13.15 h i a les 19.30 h (també a les 15 h i a las 18.30 h, però solament durant el curs escolar). Aquesta previsió respon al compliment de l'obligació de prestació del servei de transport col·lectiu urbà de viatgers que marca l’article 59. 3 que es refereix l'apartat 1–a. 1.4 Planificació Territorial El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, pel Parlament de Catalunya, és el primer instrument jeràrquic en l’ordenació territorial i urbanística del territori català, que defineix objectius per assolir el desenvolupament sostenible de Catalunya, l’equilibri territorial i la preservació del medi ambient. El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) té com a funció definir el model indicatiu i de referència per a la resta de plans, programes i actuacions que afecten el territori. El Pla incorpora els principis, criteris i directrius de caràcter territorial del Pla Territorial General de Catalunya. A la comarca de Les Garrigues, les àrees bàsiques territorials col·loquen les Borges-Juneda com els dos nuclis estructuradors del seu territori. La proposta de la Xarxa Viària és la següent: Eix Mollerusa-Les Borges Blanques i la Granadella. Entre les infraestructuras hidràuliques destaca la construcció i l’adequació de Garrigues Baixes. En desenvolupament del PTGC, ja es disposa del Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Lleida).El Departament de Política Territorial i Obres Públiques va aprovar definitivament el Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Lleida) el 24 de juliol de 2007. L’Acord de Govern i la Normativa del Pla van ser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4982, de 5 d’octubre de 2007. La finalitat del Pla és establir les pautes espacials per a un desenvolupament del territori que compleixi les condicions següents: - Que doni cabuda a les previsions de necessitats d’habitatge i llocs de treball adoptades com a hipòtesis de futur per a l’àmbit del Pla, - Que la distribució d’usos i la disposició de les xarxes d’infraestructures en el territori afavoreixin una eficiència econòmica creixentconsiderada en el conjunt de l’àmbit i en el conjunt de Catalunya,
  3. 3. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 3 - Que el desenvolupament pugui tenir un caràcter evolutiu a partir de la situació real del territori sense perjudici dels canvis d’orientació que convingui proposar i - Que el desenvolupament sigui sostenible i que respongui als criteris del Programa de planejament territorial de Catalunya explicitats en la memòria del Pla. Pel que fa al sistema d’infraestructures de mobilitat, fa propostes de nous traçats i de millores en la xarxa viària territorial i en la xarxa ferroviària. Igualment, el Pla fa propostes relatives a les àrees –logístiques i de serveis– associades a les xarxes viària i ferroviària. Els objectius bàsics que proposa el PTPP s’estructuren en els tres sistemes principals, el sistema d’espais oberts, el sistema d’assentaments urbans i el sistema de mobilitat. El sistema d’espais oberts està format per aquelles parts del territori que el Pla assenyala que, en principi, han de ser preservades de la urbanització. En aquest aspecte, el Pla proposa tres categories bàsiques de sòl no urbanitzable segons el grau de protecció que els atorga davant les possibles transformacions, el sòl no urbanitzable de protecció especial, el sòl no urbanitzable de protecció territorial i el sòl no urbanitzable de protecció preventiva. Pel que fa al sistema d’espais oberts, el Pla reconeix l’efecte que tindrà la construcció de l’embassament que regularà el cabdal del canal Segarra- Garrigues. Aquest embassament suposarà una alteració en quant a l’hàbitat, el paisatge i l’ecosistema actual. Per tant, es defineix un àmbit de sòl de protecció especial, qualificat com a sòl de valor natural i de connexió, a tot el que és el marge del futur embassament, i es perllonga aquest àmbit de protecció per tot l’àmbit de la vall del riu Set. Pel que fa a la resta del territori municipal, el Pla el considera com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva. : Contingut del PTPP Pel que fa al sistema de mobilitat, els objectius del Pla són els següents: - Millorar la interconnexió de l’àmbit amb la resta de Catalunya - Augmentar la cohesió interna de l’àmbit - Afavorir la integració territorial de les infraestructures que travessen l’àmbit, en especial pelque fa a les xarxes d’altes prestacions. En l’àmbit de Les Garrigues, i amb caràcter estratègic de relligat intern, el Pla determina com a prioritàries les següents actuacions sobre la xarxa viària estructurant secundària: - Condicionament integral del l’itinerari Cervià de les Garrigues- l’Albagés- El Cogul-Alcanó - Condicionament integral de l’itinerari Castelldans-l’Albagés-el Soleràs-la Granadella-Bovera- límit comarcal de la carretera c-233 i que inclou la nova variant de l’Albagés, pel marge sud del nou embassament.
  4. 4. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 4 Pel que fa al sistema d’assentaments el Pla reconeix dues categories d’assentaments, que recullen les formes fonamentals de l’organització actual del poblament i l’activitat humana: -Els nuclis històrics i les seves extensions -Les àrees especialitzades, assentaments resultants d’implantacions aïllades per al desenvolupament d’usos específics 1.5. Estructura general del territori El terme municipal de l’Albagés se situa a la meitat occidental de la comarca de les Garrigues. Limita al nord amb el municipi de Castelldans, a l’est amb Cervià de les Garrigues, al sud amb els municipis de Juncosa i els Torms i a l’oest amb el Cogul i el Soleràs. El terme municipal de l’Albagés se situa uns 21 Km al nord-oest de la Serra del Montsant i té una extensió de 25’99 Km2. El seu límit occidental transcorre sobre la serra de les Arcades passant per la Punta del Purgatori. Al sud travessa la Vall de Coma Extremera per enfilar-se en direcció nord fins la serra dels Fontanets. A l’est el límit travessa el Riu Set i el serrall de la Punta Alta i finalment al nord transcorre en direcció est-oest passant per sobre la serra Fosca. El nucli urbà de l’Albagés se situa a 341’5 m d’alçada sobre el nivell del mar. La població del municipi de l’Albagés és de 490 habitants segons el cens realitzat l’any 2007. L’any 2008 ha disminuït el nombre d’habitants amb 476 persones. Pel que fa a l’activitat econòmica del terme municipal, aquesta és tradicionalment agrària, amb els conreus principals d’olivera i ametller. El nucli de població de l’Albagés és l’únic nucli de població del municipi. Pel que fa a la xarxa viària, a l’Albagés s’accedeix per la carretera comarcal C-233 de l’Hospitalet de l’Infant a Bellpuig, o bé des de Juncosa per la carretera LV-7011. Hi ha diverses maneres d’accedir a la població: per la carretera de l'Albagés a Juncosa, per la carretera de l'Albagés a Soleràs, per la pista de l'Albagés al Cogul i per la pista de l'Albagés a Cervià de les Garrigues. 1.6 Criteris d’ordenació del POUM La necessitat d’aquest Pla deriva, en general, de les determinacions de la legislació urbanística i, en particular, de la dinàmica pròpia del municipi que assoleix uns nivells de població i d’activitat que fan imprescindible l’establiment d’un marc adequat que reguli el seu desenvolupament urbanístic. Es proposa una ordenació urbanística per l’Albagés que es fonamenti essencialment en les possibilitats reals naturals i antròpiques del municipi. D’entre els condicionants naturals més importants hi destaquem la topografia. D’entre les característiques antròpiques hi destaquem la voluntat majoritària de la població de no créixer de forma exagerada i descontrolada i la realitat econòmica del municipi. Així, el nucli urbà té la forma d’una estrella de cinc puntes donat que s’estén per sobre de les carenes d’un massís amb aquesta forma El criteri principal que regirà sobre la ordenació pels nous creixements serà el de respectar la morfologia del poble i la forma que imprimeix la topografia. Per tant els criteris que donen lloc a la present proposta són els següents: - Creació de nous creixements de completament al voltant del nucli, àmbits de Lo Freginal, Capellanes, Granja del Català, Els Soleràs i Les Eres, operacions de mida acurada com a consolidació de l’actual estructura urbana del nucli. - Creació de dos àmbits residencials de creixement, Les Sorts i Els Horts, al Nord i Nord Est, per assolir la nova demanda residencial en els àmbits geogràficament més òptims del municipi quant a topografia, accessibilitat viària, i reconeixent les noves actuacions estructurals de l’embassament i la nova carretera de Cervià com a elements estructurantssobre els que es plantegen els vectors de creixement. - Creació d’un petit sector de tallers o activitat econòmica a la façana sud del municipi ien una posició d’òptima accessibilitat des de la carretera principal. - Consolidació de petites actuacions a la façana Oest del nucli urbà per a la millora de l’accessibilitat del nucli antic existent, i per reconèixer i preservar el valor paisatgístic d’aquest àmbit del nucli. - Completar el teixit viari per tal d’articular de forma adient els nous creixements amb els carrers existents, proposar en aquest sentit afectacions per eixamplar els vials existents que ho requereixin - Regular i ordenar els teixits existents consolidats històricament, amb propostes per auna millor estructuració i dotació de serveis. - Constitució de les figures de planejament necessàries, en aquest cas Polígons d’Actuació Urbanística, per poder portar a terme l’execució del planejament proposat
  5. 5. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 5 El desenvolupament urbanístic previst per aquest Pla, coherentment amb les previsions del planejament de rang superior. L’any 1920 s’arribà al màxim sostre poblacional amb 892 habitants). En base aquestes previsions i a d’altres requeriments s’han dimensionat els continguts d’aquest document normatiu. 1.7 Objectius del POUM El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) constitueix una modalitat integrant del sistema de planejament general. Les determinacions d’aquest Pla seran: a) La delimitació de les distintes classes de sòl previstes a la legislació urbanística: 1. Assignació d’usos detallats i les normes urbanístiques, definint també el traçat i lescaracterístiques de la xarxa viària, així com els polígons d’actuació en sòl urbà i 2. L’establiment de zones d’especial protecció i normes de protecció del patrimoni natural idel paisatge enfront la urbanització i edificació en sòl no urbanitzable. b) Aportació de sòl urbà no consolidat on es determinarà la prioritat i la prescripció perurbanitzar-los; s’especificarà la projecció (creixement) , dimensions i característiques deldesplegament previsible; es definirà la densitat màxima d’habitatges per hectàrea, etc. c) Aportació d’infraestructures i dotacions públiques. Les aportacions d’infraestructures esconcreten en els àmbits establerts proposats i aporten una millora del conjunt de dotacions. En consideració als estàndards de la legislació urbanística, la promoció de sòl a urbanitzar aportarà al municipi en un futur una estructura viària i altres dotacions públiques, particularment pel que fa referència als següents aspectes: - El conjunt residencial s’estructura en continuïtat amb el nucli urbà i recull la vialitat urbana preexistent. - Els espais lliures i equipaments comunitaris es localitzaran lligats als nous creixements. - Els habitatges de dotació pública (protegits i assequibles), així com la constitució depatrimoni públic desòl s’adequaran a les previsions mínimes previstes en el TRLU 1/2005, iel DLL 1/2007. En consideració als estàndards de la legislació urbanística, la promoció de sòl urbà aportarà al municipi en un futur una estructura viària i altres dotacions públiques, particularment pel que fa referència als següents aspectes: -El conjunt residencial s’estructura en continuïtat amb el nucli urbà i recull la vialitat urbana preexistent fins a la zona educativa i esportiva. - Els espais lliures a aportar en base al possible nou creixement residencial esproposen d’emplaçar contigus al costat de les actuals zones esportiva i educativa. - Previsions mínimes per a centres i serveis públics per a fins d’interès general o comunitari. D’acord amb les especificacions de la Llei 2/2002 d’Urbanisme pel qual s’aprova el text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, l’estructura general i orgànica del territori està integrada per: el sistema general viari o de comunicacions i les seves zones de protecció; el sistema hidrogràfic; el sistema de espais lliures i zones verdes; el sistema d’equipaments; i per les xarxes i instal·lacions de serveis tècnics. (Veure plànol adjunt). 1.8 Objectius principals que es marca el planejament de l’Albagés El present Pla es planteja assolir els següents objectius: 1. Millorar la qualitat de vida fomentant l’equilibri socio-econòmic. 2. Localitzar les àrees de possible creixement tenint en compte tant les necessitats tipològiques com les d’accés. Garantir el creixement compacte potenciant l’edificació en zones consolidades i limitant les actuacions fora d’aquests límits. 3. Potenciar las morfologia del poble amb petites operacions que completen teixits i milloren les diferents fronts urbans. 4. Generar operacions urbanes estructurants encaminades a la millora qualitativa del’espai públic dins del sòl urbà tot considerant el paisatge com element integrador del medi urbà i del medi naturals. 5. Millora tipològica, rehabilitació i consolidació dels teixits existents. 6. Impulsar la creació d’equipaments al centre de la vila. 7. Protecció del patrimoni cultural, arquitectònic i paisatgístic existent en tant queconfigurador del paisatge del municipi. 8. Millorar i conservar la xarxa veïnal i rural de camins i potenciar els recorregutspaisatgístics que connecten amb el nucli. 9. Millorar la xarxa urbana, donar amplada suficient a alguns punts dels carrers actuals i generar recorreguts cívics de passeig i d’àrees d’aparcament. 10. Completar les xarxes bàsiques de serveis tècnics: abastament d’aigua, clavegueram, sistema de depuració, enllumenat i telecomunicacions millorant els seu impacte sobre l’espai urbà.
  6. 6. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 6 1.9 Accions concretes que proposa el Pla Accions de cara al creixement residencial del nucli urbà Es proposa que l’Albagés tingui un creixement essencialment ubicat en funció de la seva topografia i amb la intenció de distribuir el creixement en diverses zones de forma equilibrada en tot el nucli i no concentrat en un sol sector. Es tracta de poder crear nous sectors de creixements en continuïtat amb el nucli existent i evitant la implantació dels nous àmbits residencial sobre les zones amb pendent més acusada. Així es reconeix i preserva la forma del nucli que a partir del casc antic, s’estira a través dels ravals que busquen l’assentament dels vials sobre linies de pendent. Així, les accions concretes fomenten el completament del nucli, per una banda, amb els Polígons d’Actuació Urbanística sobre Sòl Urbà Consolidat; i aquests sobre Sòl Urbà No Consolidat per una altra. Les actuacions sobre Sòl Urbà Consolidat són les següents, actuacions de mida petita o mitjana amb la finalitat de completar el teixit existent i de millorar la mobilitat interna del nucli existent: 1. Al Nord, Lo Freginal, amb l’obertura del carrer paral.lel al Raval de Lleida; La Bassa, amb la consolidació de l’àmbit de l’actual bassa d’aigua. 2. A l’Est, Capellanes, consolidant la zona verda de l’actual entrada a la població des de la carretera; i la Granja del Català, completant la zona urbana en l’accés des de la carretera de Juncosa. 3. Al Sud, Els Soleràs, completant amb tipologia residencial i permetent l’accessibilitat del propi àmbit. 4. A l’Oest, La Botera, amb el fi de completar la urbanització d’aquest àmbit perimetral del Casc Antic. Les actuacions sobre Sòl Urbà No Consolidat, actuacions d’extensió immediata del nucli existent, posant èmfasi en la recerca de llocs amb topografia adequada per a les noves implantacions residencials: 1. Al Nord, l’àmbit de La Sort, conformant la nova façana urbana vers la vall del riu Set, en continuació amb la promoció existent de la urbanització de La Sort; i permetent un nou accés viari a l’àmbit des de la carretera. 2. A l’Est, i reconeixent la polarització que suposen la nova carretera de Cervià i la construcció del propi pantà, l’àmbit d’Els Horts, proposant un teixit residencialcompletant i connectant amb la xarxa viària existent; i reservant una superfície per a les necessitats futures de l’equipament escolar actual. Actuació fragmentada en dos sectors de cara a facilitar la viabilitat i seqüenciació en el temps de l’actuació. 3. Al Sud, el sector d’Els Erals, proveint d’un àmbit per a la implantació de petites activitats econòmiques de tipus tallers. En aquest àmbit, resulta important la necessària i fàcil accessibilitat al propi àmbit des de la carretera Accions de cara a la millora del sistema viari Donat que les principals accions de creixement urbanístic i residencials es fan per extensió de l’actual teixit urbà, una bona part de les operacions d’obertura de carrers tenen com a finalitat la prolongació, en el mateix sentit dels carrers existents. En aquest sentit, el Pla proposa una vialitat que depassi l’esquema purament radiocèntric actual, en el que la majoria dels recorreguts possibles obliguen a passar pel centre del poble. El Pla proposa nous vials que relliguin el nucli per l’anella exterior i que permetin una vialitat alternativa i necessària sense passar pel centre. 1. Al PAU 1 Lo Freginal, amb l’obertura d’un carrer que permeti una vialitat alternativa al carrer del Raval o de Lleida 2. Als PAU de l’àmbit de La Sort, on es proposa un doble viari amb accès des de la carretera i que relligui amb el carrer de la urbanització de La Sort. Proposant també un accés en cul de sac per a totes les parcel.les que dónen façana sobre l’espai de la bassa existent i així poder accedir-hi amb vehicle des d’aquest nou vial. 3. Al PAU d’Els Horts, on es proposa el vial de ronda que proporcioni sortida als vials Pau Casals i Pompeu Fabra; plantegi un nou sector a l’àmbit més proper a la nova carretera de Cervià, preveient una futura connexió directa a través del carrer de Cervià; i plantegi una accessibilitat alternativa a les escoles. 4. Al PAU d’Els Soleràs proporcionant accessibilitat a l’àmbit mitjançant un vial en cul de sac però amb continuïtat peatonal cap al carrer de Juncosa. 5. I als PAU d’Els Erals, on es preveu completar i millorar la vialitat tant rodada com peatonal en aquest sector del nucli antic; i proporcionar una fàcil i òptima accessibilitat al nou sector de tallers i activitat econòmica. Accions de cara a la millora dels espais públics L’espai públic de referència de l’Albagés, donada la seva ubicació central respecte del nucli i la seva configuració de saló arbrat és el passeig de Les Garrigues. Les actuacions per a la millora de l’estructura dels espais lliures es planteja des de dues escales d’intervenció.
  7. 7. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 7 D’una banda les petites accions de connexió i obertura de nous espais lliures de cara a la millora i completament de la xarxa actual: és el cas de l’alliberament de l’espai de la façana Oest de l’Esglèsia de Sant Joan Baptista; o la connexió peatonal entre els dos sectors d’Els Erals i al voltant de la façana oest del nucli fins l’àmbit del Mirador del Castell; l’espai que remata el cul de sac al polígon d’Els Soleràs i connecta amb el carrer de Juncosa; o l’obertura de l’àmbit de la bassa existent a La Sort, que connectarà, d’igual manera amb un dels nous vials del sector de La Sort. D’altra banda trobem com, els dos nous àmbits de creixement principal, La Sort i Els Horts, estructuren el seu creixement en funció d’una xarxa viària transversal i d’un espai lliure de referència, que en ambdòs casos, i d’alguna manera, pren com a referència el Passeig de les Garrigues, i així es conforma com a saló verd en sentit nord sud, i preservant les vistes cap a la vall del riu Set, Accions de cara a la millora de l’espai no urbanitzable El paisatge que envolta el nucli, amb els seus elements naturals (coves, vaumes, espones i vegetació) i agraris (geometria de les feixes-parets de pedra, marges, eres, erals, etc.) es considera un actiu de gran valor per la població i per aquest motiu és de vital importància la correcta trobada entre les construccions del poble i els marges naturals. Dit d’una altra manera; la ubicació de la línia de delimitació de la zona urbana es considera de gran importància. Els terrenys situats en els seus marges exteriors, els de Costes (al Nord) i els marges que miren cap a la Vall de Torrents (al Sud) tindran una qualificació de protecció especial per a la seva preservació. D’igual manera, es proposa la realització d’un Pla Especial de Protecció per a la protecció i millora de l’espai fluvial del riu Set, a l’àmbit de la seva conca que es defineix a l’oest de l’embassament previst. Sobre aquests continguts s’ha produit el periode d’informació pública en el què s’han rebut 35 al·legacions de particulars i els informes dels organismes, que són informats en document annex a la present Memòria. 2. CRITERIS DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA Del resultat de la informació pública i el debat municipal subsegüent, en resulta la present proposta que es justifica tot seguit. 2.1 Naturalesa del document: El present POUM es proposa com a document d’ escassa complexitat urbanística, per tant que només distingeix entre sòl urbà i sòl no urbanitzable, s’aplica a un municipi que en els darrers dos anys ha concedit una única llicència per a habitatge de nova construcció (resultant per tant una ratio de 0,21 hab/1.000 habitants) i per què el potencial d’habitages de nova creció és de 145 unitats, segons es detalla la quadre del punt següent. Aquest exterm degut al recent canvi del mart legal de referència altera algunes de les previsions dels informs dels organismes emesos al seu moment, Amb tot l’àmbit màxim de creixement determiant per l’informre del de la Secretaria de Planificació Territorial (àmbit “A” 12,70 Ha, extensió màxima 6,43Ha) és respectat a la baixa: sòl urbà total de 17,03 Ha. 2.2 Criteris que alteren l’ordenació 2.2.1 Criteri general del model urbà: en relació a la proposta aprovada inicialment, i atenent a l’anàlisi de la viabilitat de les actuacions, es determinen nous polígons amb el clar propòsit de fer-los viables per costos i oportunitat en l’escenari que es presuposa de l’evolució urbana de l’albagés en un futur de mig termini, que serà molt probablement de creixement vegetatiu, potser incentivat en una petita part per la posada en funcionament del pantà. En aquest sentit la superfíce urbana es redueix: sòl urbà projecte de POUM aprovat inicialment 186.016,00 sòl urba Normes vigents 146.574,00 sòl urbpa proposta per a l'Aprovació provisional 170.373,71 Donem per reproduïda la justificació del compliment del PTP incorporada al projecte aprovat inicialment. 2.2.2 Criteris de l’ordenació general: s’eliminen les reserves per a habitatge protegit segons es justifica al punt anterior; pel que fa a l’ordenació urbana es proposen retocs menors de proposit flexibilitzador com ara eliminar la fixació d’ús als equipaments, flexibilitzar l’ocupació i les alçades dels solars entre mitgeres que confronten als de forts pendents, preveure el canvi d’ús de la cooperativa, etc. Com a criteri general i sens prejudici de reconsideracions futures (segons es preveu a l’article 8), tots els àmbits de creixement tenen definida l’ordenació llur, per facilitar-ne l’execució.
  8. 8. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 8 2.2.3 Modes de gestió: amb la finalitat de facilitar la gestió de lesactuacions, es detalla el règim jurídic dels polígons; l’article 63 de la Normativa Urbanística diferencia segons la seva naturalesa els polígons a la llum del què disposa l’article 70.2.a LUC. Els plànols d’actuació també identifiquesn els àmbits de sòl urbà no consolidat que són objecte de cessió de terrenys prèvia a l’edificació sense necessitat de tramitar una actuació poligonal. També queden deteminades les àrees objecte d’actuació perexpropiació. 2.2.4 Regulació del patrimoni: s’incorporen les fitxes de ptrotecció dels elements catalogats (cinc) i dels jaciments arqueològics. E nrelació als jaciments, es fa la seva regulació a l’article 90, i s’incorpora el detall de la seva catalogació segons Inventari del Departament de cultura de la generalitat de Catalunya en anex a la present Memòria. 2.2.5 En sòl no urbanitzable, hom ha recollit els criteris d’ordenaació del projecte aprovat inicialment simplificant la redacció normativa; l’àmbit de la làmina d’aigua del pantà en construcció es qualifica de sistema hidrogràfic- embassament i la presa de sistema tècnic. S’ha ajustat la delimitació de les eres per reconèixer tots els àmbits existents. 2.2.6 Ordenació de les infrastructures: pel que a a l’aigua potable, hom preveu la ocmpleció de la xarxa, que no presenta cap dificultat digna de menció; pel que fa al sanejament, i en atenció al que és prevista al projecte de renovació de la xarxa, redactat per la Diputació de Lleida, i amb les previsions establertes al PSARU que es detallen al segúent esquema: Cal partir del criteri de que és impossible dissenyar la xarxa separativa per als usos residencials atès que ja és existent el col·lector general fins a l’emplaçament de la futura EDAR; sí que és possible preveure el sistema separatiu per al creixement d’usos industrials de la banda sud-oest, destinant el col·lector existent a pluvials i instal·lant un petit sistema de bombeig de les residuals.
  9. 9. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 9 2.3 Dades numèriques i discussió de les opcions proposades: ORDENACIÓ URBANÍSTICA SISTEMES vialitat 42.941,38 25,20% P espais lliures i zones verdes 7.914,08 4,65% E equipaments 27.748,43 16,29% total sistemes 78.603,89 46,14% ZONES SSAP 1a 40.197,43 23,59% 1b 14.219,27 8,35% 1c 2.153,25 1,26% 2 14.082,21 8,27% 3 6.480,15 3,80% 4 12.043,53 7,07% 5 2.593,98 1,52% total zones 91.769,82 53,86% TOTAL SÒL URBÀ 170.373,71 equipament en SNU 2.296,35 serveis tècnics en SNU 3.414,33 Per establir el potencial dels diferents polígons d’actuació s’ha considerat el sòl buit en relació a la seva probable parcel·lació: polígon Sostre residencial disponible habitatges 1 0 0 2 0 0 3 2.275 18 4 3.099 25 5 5.847 47 6 3.906 31 7 1.004 8 8 1.088 9 9 898 7 habitatges 145 Per avaluar la capacitat urbana definida pel projecte de POUM detallarem el potencial d’habitatges: existents IDESCAT 2011 240 estimació capacitat sòl urbà consolidat 52 previsibles polígons segons desglòs 145 potencial total 437
  10. 10. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 10 De tot plegat es dedueix un potencial màxim futur de l’ordre dels 1300 habitants; la valoració dels polígons establerts s’ha de fer en funció: a) de la poca flexibilitat d’un mercat del sòl que es manté vinculat a l’estructura familiar pràcticament de forma invariable b) la necessitat de disposar de diferents alternatives de gestió en funció de les oportunitats que en cada moment es valorin. Desglos del contingut dels polígons: POLÍGONS ÀMBIT T/SSAP V P E T/SIST cess PAU 1 6.586,29 2.593,98 2.404,35 1.141,49 446,47 3.992,31 60,62% PAU 2 3.277,77 1.520,73 1.757,04 1.757,04 53,60% PAU 3 7.088,90 4.110,36 2.242,14 736,40 2.978,54 42,02% PAU 4 3.898,56 2.365,21 769,06 764,29 1.533,35 39,33% PAU 5 12.242,40 7.458,25 1.842,80 1.766,61 1.174,74 4.784,15 39,08% PAU 6 19.066,09 11.698,14 7.367,95 7.367,95 38,64% PAU 7 1.610,34 1.059,18 551,16 551,16 34,23% PAU 8 6.490,77 2.493,21 2.470,91 1.526,65 3.997,56 61,59% PAU 9 4.946,80 2.985,64 1.690,21 270,95 1.961,16 39,65% 65.207,92 28.923,22 44,36% 2.4 Valoració de les magnituds i criteris: Es conclou que els àmbit de futur desenvolupament representes 6,502 Ha, que és el 38% del total del sòl urbà classificat, representant un incrment de sistemes de2.89 Ha, objecte de futures cessions, que representa un 37% del total, és a dir el creixement té uns paràmetres equilibrats respecte de l’estructura del poble actial. Especial consideració ha de tenir el redisseny dels polígons en vista a la seva gestió. En primer lloc, s’ha reduït el seu abast (en 1,60 Ha) però també s’ha incrementat la seva edificablitat (en més del 200%). Tot plegat representa una reducció dels costos d’urbanització tant per la reducció de la vialitat dissenyada com per la baixa de repercussió deguda a l’increment de l’edificabilitat, segons es detalla al quadre següent: pr a inicial pr a provisional total àmbits 81.266 65.208 sostre total 38.464 70.936 ed bruta promig 0,47 1,09 costos 3.620.550 € 2.774.969 € cost/m² sostre 94,13 € 39,12 € Menció especial mereix el tractament del plígon PAU 4, que és la transcripció de la resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 30 de juliol de 2010. L’Albagés, Juny de 2013. L’arquitecte redactor, Lluís Guasch Fort
  11. 11. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 11 AJUNTAMENT DE L’ALBAGÉS PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL MEMORIA DE L’ORDENACIÓ ANNEX A LA MEMÒRIA – INFORME DE LES AL·LEGACIONS REBUDES EN EL PERÍODE D’INFORMACIÓ PÚBLICA Núm. al·legació A1 Concepció Cuadrat Cuadrat C. Enric Granados, 2 L’Albagés Exposa: Que es propietari de la finca situada entre el c. Major i el Raval de Lleida, amb referència cadastral nº 1213016CF191150001RB, no està d’acord amb la profunditat edificable que es fixa en l’actual POUM en la seva finca. Demana: Que la parcel·la a la qual fa referència, la qual està dins del sòl urbà consolidat, tingui més superfície i que es permeti construir la totalitat de la parcel·la. Informe-proposta: es proposa desestimar l’al·legació per raons de protecció del castell. Núm. al·legació A2 Maria del Carme Triquell Solà Jordi Seró Roigé Usufructuaria i propietari de la finca amb referència cadastral 1213012CF1911S0001FB Exposen: Que la parcel·la a la qual fan referència,la qual està dins del nucli antic de la població, zona marcada com a clau 1B, i en l’actual POUM, s’ha previst una profunditat edificable que en cas de practicar-se afectaria l’edificació existent. L’edifici està destinat com a habitatge habitual i els murs que tanquen la propietat pel carrer dels erals són de pedra de gran envergadura i ajuden a suportar el talús superior on es troba la torre del Castell. S’hauria de valorar la necessitat d’augmentar l’amplada del carrer en aquesta zona ja que és un carrer trànsit mínim. Demanen: Que es tingui en compte la seva al·legació i es realitzin les modificacions necessàries en el nou POUM, per tal de poder conservar l’habitatge del carrer Major 16 i les edificacions que l’envolten per la part posterior i els murs afectats per l’eixamplament del carrer. Informe-proposta: la proposta s’ha acceptat genèricament per a tot el poble, al revisar el concepte d’ocupació a la part antiga, eliminant la rigidesa de la profunditat edificable Núm. al·legació A3 Juan Melero Ruiz C. Major, 15 L’Albagés Exposa: Que es propietari de la finca urbana situada al carrer Major 18 de l’Albagés, al costat del Castell de l’Albagés. Atés que la finca és una propietat privada. Demana: Que s’elimini la qualificació d’equipament cultural/social a la seva finca. El traçat d’aquest carrer i la corresponent afectació. Que es comuniqui a la seva persona la modificació corresponent. Informe proposta: s’ha acceptat parcialment limitant l’afectació a un vial. Núm. al·legació A4 Mª del Rosario Mancha Egea Com a administradora de l’empresa BIKURIM, SL C. Vall de Boí 28, Sant Fost de Campecentelles (Barcelona)
  12. 12. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 12 Exposa: Que és administradora de l’empresa BIKURIM, SL, amb propietari de la finca urbana situada al carrer Major 4 de l’Albagés, al costat de l’Església. Atès que el important desnivell entre el carrer Major i el que porta al camp de tir creiem inviable tècnicament la proposta del nou traçat, en cas de trànsit rodat i desmesurada econòmicament, en cas de la solució d’escala. Atès que la finca resta inclosa dins d’una illa d’edificació perfectament delimitada amb una qualificació de 1B (Nucli Antic) Atès que no s’explica en claredat la gestió del canvi de propietat privada a vial públic. Demana: Que s’elimini el traçat d’aquest carrer i la corresponent afectació. L’Ajuntament expliqui amb claredat la gestió del canvi de propietat privada a vial públic. Informe proposta: desestimada l’al·legació; per les catracterístiques de l’edifici actual és viable una expropiació a mig termini, que permetrà una millora de l’entorn. Núm. al·legació A5 Josep Ramon Mateu Oriol C. Major, 8 L’Albagés Exposa: Que és propietari d’un corral en SUC. Que tot i estar afectat per l’ampliació del carrer prevista al POUM, no surt aquesta reflexada. Demana: Que sigui presa en consideració aquesta al·legació i que s’assenyali al plànol del POUM aquesta afectació. Informe proposta: s’ha grafiat adequadament al plànol 4 la seva afectació. Núm. al·legació A6 Mª del Rosario Mancha Egea Com a administradora de l’empresa BIKURIM, SL C. Vall de Boí 28, sant Fost de Campsentelles (Barcelona) Exposa: Que és administradora de l’empresa BIKURIM, SL, amb propietari de la finca urbana situada al passeig de les Garrigues, de l’Albagés com a E4 al POUM del municipi. Atés que la finca de 269 m² qualificada acom a E4- Equipament Assistencial, amb un índex d’edificabilitat neta de 1,00 m²st/m²sòl, la qual cosa comporta un sostre de 269 m², el qual fa inviable, per poca edificabilitat, la ubicació d’un equipament del tipus E4- Equipament Assistencial, especialment per una residència per a la Gent Gran. Atès que l’esmentada finca resta inclosa dins a una illa d’edificació amb una qualificació 2A (urbà tradicional – eixample entre mitgeres), no correspon amb l’edificabilitat de l’illa. Demana: Que l’esmentada finca tingui consideració d’equipament privat (titularitat de sòl i gestió privats) amb dotacions i serveis públics del tipus E (Equipaments de tot tipus). Que l’edificabilitat i condicions d’edificació siguin les mateixes a les de l’illa on està englobada (Zona 2A urbà tradicional – eixample entre mitgeres). Aclariment de l’execució del canvi propietat privada a pública (clau E4-Equipament Assistencial) i els paràmetres de gestió del canvi de propietat privada a vial públic. Informe-proposta: s’acdepta parcialment; l’article 53 NO estableix el tipus d’equipament i admet la titularitat i gestió privades. Núm. al·legació A7 Mario Pons Suñé En nom i representació de l’empresa PONS PRODUCCIÓ, SLU Polígon Al-Kanis Nou A, Ctra. N230, Km. 11,2 Roselló (Lleida) Exposa: Que l’empresa que representa és titular de dues finques afectades per l’actual POUM del municipi de l’Albagés, concretament les del carrer Verge de Montserrat, 6 i 8. Que la finca del carrer Verge de Montserrat 8, la qual en el present POUM es converteix en vial públic de pas de vehicles i vianants, resulta un pas estret i amb poca visibilitat i
  13. 13. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 13 difícil de maniobrar per als vehicles. Que en l’actualitat dita finca esta tapiada pel dos extrems. Es proposa la connexió dels carrers Pompeu Fabra i Verge de Montserrat, per la finca del número 2 del carrer Verge de Montserrat (actualment en estat de ruïna). En cas de no atendre la proposta detallada, es demana el rescabalament de l’esmentada propietat per l’Ens Públic. Demana: Que es tinguin en consideració les propostes i modificacions a dit POUM, en especial la modificació del pas per la parcel·la amb número 2 del carrer Verge de Montserrat, en lloc la del número 8 del mateix carrer. Informe-proposta: es desestima l’al·legació per ser el traçat del projecte el més convenient per l’estructura urbana de la població. Núm. al·legació B1 Juan Leiva i Gomez C. La Sort 11, L’Albagés Exposa: Que no està d’acord amb l’accés proposat al PAU 5 – La Bassa. Que hi ha un excés d’habitatge protegit. Demana: Que deixin construir al mateix nivell existent, facilitant un petit accés. Informe-proposta: les reserves d’habitage protegit s’han eliminat d’acord al què disposa el “llei òmnibus”; l’ordenació respecta el que s’estableix a la resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 30 de juliol de 2010. Núm. al·legació B2 Jose Manzanera Franco C. Goethe 14 B 2º, Sabadell Exposa: Que les parcel·les situades en el paratge Molí (C. Enric Granados 6 i 8) queden afectades pel POUM del municipi. Que segons ens comunica el consistori quedaran partides per la meitat. El desacord amb la proposta. Demana: Que se li informi dels metres exactes als quals té dret a l’aprofitament. Que es tingui en compte la seva al·legació. Informe-proposta: l’ordenació respecta el que s’estableix a la resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 30 de juliol de 2010 Núm. al·legació B3 Javier Bartomeu Martí C. Enric Granados 4, L’Albagés Exposa: Que el seu desacord amb la proposta del carrer proposat en el POUM situat darrera dels habitatges situats al carrer Enric Granados. Que no està d’acord amb cedir cap metre per un carrer tancat (en cul de sac) tal com es proposa. Demana: Que es tingui en compte la seva al·legació ja que en un futur volia edificar la resta de la finca. Informe-proposta: l’ordenació respecta el que s’estableix a la resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 30 de juliol de 2010, es desestima la proposta. Núm. al·legació B4 Josep Mor Bonet C. Enric Granados 2, L’Albagés Exposa: Que atès que el seu habitatge, situat al carrer Enric Granados 2, té sortida a la finca rústica 185 del polígon 1 del terme municipal, la qual passarà a ser sòl urbà amb l’aprovació del POUM del municipi. Demana:
  14. 14. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 14 Que es faci una estructuració diferent del PAU 5 – La Bassa i el PAU El Freginal continuï sense interrupció fins arribar a sortir a la carretera C-233, en direcció Castelldans. No es creu convenient que el carrer traçat per darrera del nostre habitatge acabi en cul de sac. Informe-proposta: l’ordenació respecta el que s’estableix a la resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 30 de juliol de 2010; es desestima la proposta. Núm. al·legació B5 Ramon Preixans Canals C. Cervià 7, L’Albagés Exposa: Vista l’exposició del POUM. Demana: Que està en desacord amb l’obertura del carrer proposat en el PAU 5-La Bassa i entén que la pèrdua del seu corral d’aproximadament 250 m² s’haurà de repartir entre veïns. Informe-proposta: : l’ordenació respecta el que s’estableix a la resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 30 de juliol de 2010; la compensació es garantida en l’execució del polígon, es desestima la proposta. Núm. al·legació B6 Raquel Ramirez Moriana C. Cervià 13, L’Albagés Exposa: Que sent afectada pel nou POUM de l’Albagés, concretament en el solar situat al carrer Cervià número 13. Que atès que es crea un nou carrer amb objecte de donar accés a la zona posterior de les finques del carrer Cervià 1 a 7. Demana: Que es prolongui el nou vial a la resta de finques per tal de fer possible l’accés posterior a les mateixes. Que es tingui en compte la seva al·legació i s’efectuïn les modificacions que es sol·liciten. Informe-proposta: : l’ordenació respecta el que s’estableix a la resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 30 de juliol de 2010; prolongar el carrer és afegir complexitat a la gestió del polígon; en tot cas resta la seortda de vianants en zona verda. Núm. al·legació B7 Josep Mª Cuadrat C. Cervià 15, L’Albagés Exposa: Atès que hi ha la possibilitat de tenir accés al carrer que hi ha de passar per darrera al seu habitatge. Demana: Que el seu habitatge disposi de l’accés al nou carrer. Que es realitzi una xarxa de clavegueram ja que en l’actualitat no existeix. Informe-proposta:al no estar afectat per l’execució del polígon veï, i ser innecessaria l’afectació, caldrà que l’interessat adquireixi terrenys a l’interior del polígon per satisfer la seva aspiració, es desestima la proposta.
  15. 15. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 15 Núm. al·legació B8 Manuel Ramirez Martin C. Joncosa 96, L’Albagés Exposa: Que es propietari del solar situat al carrer Cervià nº 19-20 i està afectat per la nova ordenació del l’actual POUM municipal. Atès que en l’actualitat la finca de la seva propietat té accés a un carrer posterior al carrer Cervià, el qual no es troba urbanitzat i únicament disposa de part de la xarxa de clavegueram. Atesa la topografia de les finques que es troben entre el carrer Cervià i el carrer posterior existent. Demana: Que es mantingui l’accés posterior de la seva finca, per tal d’accedir al soterrani, ja sigui mantenint la situació actual del carrer existent o desplaçant el mateix a la línia de la profunditat edificable des del carrer Cervià, el qual no lesionaria la distribució del PAU 9. Donades les cotes del nou vial i el de l’existent considera que es podrien unir crenat una via de servei. Que es tingui en compte la seva al·legació i s’efectuïn les modificacions que es sol·liciten. Informe-proposta:al no estar afectat per l’execució del polígon veï, i ser innecessaria l’afectació, caldrà que l’interessat adquireixi terrenys a l’interior del polígon per satisfer la seva aspiració, es desestima la proposta Núm. al·legació B9 Ramón Seró Trinquell Propietari de les finques 1512301CF1911S0001JB i 25006A003000690000RZ Exposa: Que les finques el qual és propietari queden afectades per la proposta del PAU2 – Les Capellanes. Les quals estan qualificades com a clau 5A (Habitatge unifamiliar aïllat) i P (Espai Lliure – Zona verda). Que sempre han estat limitades per una tanca que separa la paret d’ús públic de la privada de les finques, tanca que donat el desnivell del terreny fa que sigui essencial per la integritat de l’habitatge existent. Demana: Que s’ampliï uns metres la zona qualificada com a 5A al mur de contenció existent tal com es proposa a la documentació entregada. Que es tingui en compte la seva al·legació. Informe-proposta: aquest PAU s’ha reordenat, i per tant s’ha assumit l’al·legació, ajustant la proposta. Núm. al·legació B10 Ramón Seró Triquell Jordi Seró Roigé Exposa: Que són propietaris de les finques amb referència cadastral 25006A003000690000RZ i 101093800CG19A0001QL de l’Albagés. Que les finques a les quals fan referència queden afectades en el PAU 7 – Els Horts i són qualificades com a 5B (habitatge unifamiliar aïllat), P (espai lliure) i part de viari. S’indica l’existència d’edificacions amb ús d’habitatge, magatzems i quatre naus amb ús de granja, així com el camí que delimita bé dues parts. Demana: Que en el disseny del PAU 7 – Els Horts, es tingui en compte la possibilitat de conservar les edificacions existents, en la mesura que sigui possible. Informe-proposta: el PAU ha ajustat els límits reduint vialitat i les reserves d’habitatge protegit; no s’afecta l’habitage existent. S’ha estimat l’al·legació. Núm. al·legació B11 Marcel Alentà i Pelegrí Com a president i en representació de l’entitat Camp i secció de Crèdit La Fraternal de l’Albagés SCCL Plaça Catalunya 1, L’Albagés Exposa:
  16. 16. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 16 Que en l’aprovació inicial del POUM de l’Albagés, s’ha situat un espai lliure d’edificació en l’actual espai de descàrrega d’olives de la finca propietat de la Cooperativa, que afecta a l’immoble propietat de la mateixa situat al carrer Nou amb sortida al carrer Pompeu Fabra (Cal Pauet). Que l’espai situat al PAU 7 on se situen habitatges de protecció oficial és actualment ocupat per una plaça pública. Demana: 1. Que l’espai actualment ocupat per la descàrrega d’olives de la Cooperativa sigui considerat d’ús Dotacions – Serveis – Industria, la igual que la resta de l’immoble de la propietat de la Cooperativa. 2. Que no es destini cap part dels immobles de la Cooperativa com a espai lliure d’edificació. 3. Que l’espai actualment sense edificar situat al final del carrer Pompeu Fabra segueixi sense edificar i sigui considerat plaça pública. Informe-proposta:s’han acceptat les al·legacions; la totalita de les edifcacions poden ser dedicades als usos de la cooperativa o, en un futur, transformats; així mateix es qualifica d’espai verd la plaça posterior. Núm. al·legació B12 Josep Alentà i Piqué Josep Marcel Alentà i Pelegrí C. Juncosa 81, L’Albagés Exposa: Que en la proposta de l’aprovació inicial del POUM de l’Albagés, en el PAU 3 – la Granja del Català, part de la superfície de la seva propietat s’hi situen blocs plurifamiliars tipus 4A i un nou vial que ocupa part d’edificacions existents. Que consideren inadequada la tipologia proposada, diferent de la resta del carrer Juncosa. Que actualment necessiten les edificacions per a usos agrícoles de la seva explotació, que desitgen conservar integrament la propietat del seu immoble i que en cas de construir-hi habitatges, siguin del típus 2A, 5A o 5B. Demana: Que es tingui en compte la seva al·legació i es reestructuri la superfície del PAU 3 – La Granja del Català. Informe-proposta: s’ha estimat l’al·legació, passant l’ordenació a zona 1a. així mateix s’ha eliminat la reserva d’habitatge protegit. Núm. al·legació B13 Sergi Sero Font C. Botera 7, L’Albagés Exposa: Que és titular de l’immoble situat al carrer Eres número 4. Que no està d’acord amb el canvi d’alineació el vial que afecta el seu immoble. Demana: Que es tingui en compte la seva al·legació. Informe-proposta: el traçat final del carrer s’ha ajustat, estimant la proposta. Núm. al·legació B14 Francisco Balague Roige C. Juncosa 55, L’Albagés Exposa: Que en el carrer Juncosa en el camí de Les Eres, a continuació de propietat del Sr. Sergio Sero es troba un pati perfectament delimitat de la seva propietat. Que dit pati es troba afectat per l’actual POUM. Demana: Que està en desacord amb l’estructuració el PAU 4 – Els Soleràs, en el qual per la seva actual finca hi passaria un pas per a vialitat restringida o peatonal. Informe-proposta:comprovada la situació, la seva propietat es troba en sòl no urbanitzable i no és afectada. Núm. al·legació B15 Jordi Iglesias Ramón C. Urgell 35 , Barcelona
  17. 17. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 17 Exposa: Que es propietari de la finca que s’ha qualificat en part com a clau E – equipament, com a clau 6 – Industrial Compacte i clau P – Espais lliures, dins del PAU 8 – Els Erals. Demana: 1. La continuïtat de la figura 3A, de l’illa compresa entre el carrer La Botera, carrer del Soleràs i finca de la seva propietat, deixant els mateixos usos a la part interior de la seva finca. 2. L’ampliació del PAU 8 – Els Erals, a la resta de la finca fins a trobar el Camí Torrent. Informe-proposta: en quant a l’ordenació d’usos es desetima la proposta ja que es valora aquesta situació com la més convenient per a activitats econòmiques; en tot cas s’ha redissenyat per minimitzarel viari i millorar-ne la imatge com a peça d’entrada al poble. Per les necessitats avaluades, es considera inadequat incrementar-ne la superfície; es desestima l’al·legació. Núm. al·legació B16 Emilia Roigé Llimós C. Llancà 41, Barcelona Exposa: Que és propietària de la parcel·la nº 225 polígon 1, Eres, amb una sortida al carrer Botera i una altra al proposat PAU 8 – Els Erals. Que en la façana del PAU 8 consta com a espai lliure d’edificacions i en canvi dóna a una gran plaça. Demana: Que es pugui construir fins a 15 metres també en la façana del PAU 8 ja que actualment estan construïdes vàries edificacions. Informe-proposta: estimada l’al·legació ja que la nova regulació de la zona 1 elimna les profunditats edificables. Núm. al·legació B17 Pepita Roigé Alentorn C. La Sort 11, L’Albagés Exposa: Que al PAU 8 – Els Erals, paral·lel al camí La Botera hi ha un espai lliure d’edificacions quant hi ha un camí de 5 metres. Que hi ha un excés d’habitatge protegit. Demana: Que igual que al carrer Botera, que es pot edificar fins a 15 metres, es pugui construir fins a 15 metres per la banda de baix, paral·lela al carrer Botera. Informe-proposta: estimada l’al·legació ja que la nova regulació de la zona 1 elimna les profunditats edificables. Núm. al·legació B18 Josep Iglesias Ramon C. Juncosa 2, L’Albagés Exposa: Que es propietari de la parcel·la 230 del polígon 1 del terme del municipi, parcel·la que queda afectada pel PAU 8 – Els Erals, proposat pel POUM. Que també és propietari de la parcel·la 234 del polígon 1, situada a l’altra banda del Camí el Torrent i immediatament contigua al sector PAU 8. Que seria més raonable estendre el sector fins part de la parcel·la 234. Considera millor l’amplada de vial a 10 metres, enlloc dels 8 proposat. Proposa la supressió el cul de sac i connectar el vial proposat amb un paral·lel en direcció al sòl no urbanitzable. Considera que la gestió del sector seria més equilibrada en termes econòmics i que les cessions permitrien un equipament de més entitat. Demana: Que l’àmbit PAU 8 – Els Erals s’estengui, en part, sobre la parcel·la 234 el polígon 1 del cadastre de rústica del terme de L’Albagés.
  18. 18. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 18 Informe-proposta: Per les necessitats avaluades, es considera inadequat incrementar-ne la superfície; es desestima l’al·legació. Núm. al·legació B19 Mª Pilar Gil Cuadrat C. Joncosa 11, L’Albagés Exposa: Atès que la finca de la seva propietat situada al carrer La Botera s/n qualificada com a clau 3A (densificació urbana – ordenació en illa tancada), presenta una afectació de vial. Atès que actualment destina la seva propietat com a magatzem agrícola, l’afectació implicaria l’enderroc total de l’edificació esmentada en el moment de l’execució i urbanització del carrer Botera. Atés que existeix una zona o franja residual a nivell del carrer La Botera respecte la resta de finca qualificada com a 5B (Unifamiliar aïllada) situada just davant de la seva finca. Demana: Que mantingui la línia de façana de la meva finca i es traslladi l’afectació a l’altra banda de carrer, just al marge – desnivell de pedra. Informe-proposta: el traçat final del carrer s’ha ajustat, estimant la proposta. Núm. al·legació B20 Josep Ramon Mateu Oriol C. Major 8, L’Albagés Exposa: Que es propietari d’una finca part de la qual ha estat inclosa al PAU 6- La Botera com a sòl urbà. Que paga IBI per tota la finca. Demana: Que sigui inclosa tota la finca dins del PAU 6 – La Botera. Informe-proposta: el creixement per aquesta banda s’ha de limitar a actuacions de costos raonables sense extensions excessives del nucli, es desestima l’al·legació. Núm. al·legació C1 Liouvina Seró Moyá C. Juncosa 3, L’Albagés Exposa: Que és titular de la finca rústica del polígon 1 parcel·la 177, la qual limita amb les casetes del carrer La Sort. Que per la situació de la finca i ala seva orografia, seria una bona zona per ser urbana. Demana: Que l’Ajuntament estudiï la seva proposta. Informe-proposta: el creixement per aquesta banda s’ha de limitar a actuacions de costos raonables sense extensions excessives del nucli, es desestima l’al·legació. Núm. al·legació C2 Josep Seró Rey C. Joncosa 7, L’Albagés Exposa: Que es propietari de la parcel·la 184 del polígon 1 del terme de l’Albagés, la qual una petita part passa a ser urbana i la resta segueix com a rústica. Que la seva situació superfície i característiques són adequades per convertir-la en urbana. Demana: Que la parcel·la que indica, actualment rústica, sigui considerada com a urbana en l’actual ordenació del POUM.
  19. 19. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 19 Informe-proposta: el creixement per aquesta banda s’ha de limitar a actuacions de costos raonables sense extensions excessives del nucli, es desestima l’al·legació. Núm. al·legació C3 Josep Iglesias Ramon C. Joncosa 2, L’Albagés Exposa: Que és propietari de la parcel·la 183 del polígon 1 del terme de l’Albagés. Atesa la proximitat de la seva finca al nucli urbà de municipi i a la carretera C-233, considerada idònia la destinació a serveis i usos industrials, ja sigui com a aparcament de vehicles pesats, benzinera, naus industrials, de manera que evitaria el pas de trànsit de vehicles pesats per l’interior del municipi. Demana: Que la parcel·la 183 del polígon 1 del cadastre de rústica del municipi (així com les adjacents fins arribar al límit de l’actual perímetre urbà) sigui inclosa en el POUM com a sector de sòl urbanitzable per a usos industrials i de serveis. Informe-proposta: el creixement per aquesta banda s’ha de limitar a actuacions de costos raonables sense extensions excessives del nucli, es desestima l’al·legació. Núm. al·legació C4 Carmen Serra Iglesias Mª Dolores Serra Iglesias C. Maragall 4, Lleida Exposa: Que es propietària de la parcel·la 229 del polígon 1 del municipi, la qual resta com a sòl no urbanitzable, per tant considera un greuge comparatiu amb les finques adjacents i amb la d’enfront. Demana: Que la seva finca sigui considerada urbana en tota la seva totalitat. Informe-proposta: s’ha inclos la part edificada, com a equipament – s’estima parcialment l’al·legació. Núm. al·legació C5 Ramon Seró Trinquell Com a propietari de la finca 25006A001001980000RF Exposa: Que es propietari de la finca 25006A001001980000RF, la qual es troba al final del carrer de Lleida davant els números 64, 66,68 i 70 del mateix. Que l’anomenada finca presenta la seva part frontal asfaltada i disposa dels serveis bàsics. Demana: Que s’inclogui la seva finca en el sòl urbà. Informe-proposta: el creixement per aquesta banda s’ha de limitar a actuacions de costos raonables sense extensions excessives del nucli, es desestima l’al·legació. Núm. al·legació D1 Josep Ramon Iglesias Seró DNI: 78079828-A Exposa: En referència a la zona Eres, on consta que només es pot construir i rehabilitar amb materials com coberta amb teula vella. Demana: Que es deixi construir i rehabilitar amb materials moderns, com la xapa amb imitació a teula, respectuós amb l’entorn, més ràpid d’execució i més econòmic. Informe-proposta: s’ha estimat parcalment l’al·legació flexibilitzant els materials.
  20. 20. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 20 Núm. al·legació D2 Rosa Montagut i Rey C. santiago Russinyol 5, L’Albagés Exposa: Que actualment en nom propi i com a regidora i coma a portaveu del Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ajuntament de l’Albagés, exposa que ha pogut accedir a la documentació del POUM, que el seu vot va ser favorable en el Ple de l’aprovació inicial del POUM i posa de manifest que caldrà posar les bases per a la dinamització que pot suposar la construcció del Canal Segarra-Garrigues, no sigui transitòria i s’hauran de buscar unes bases sòlides de creixement estable i controlat assentat en l’agricultura, la indústria agroalimentària un turisme sostenibles. Demana: 1. Que en la redacció del text del POUM sol·licita que es duguin a terme les diverses rectificacions en els documents de la memòria de la informació i en la memòria social. 2. Que en la redacció de la memòria d’ordenació es tinguin en compte diversos temes, tal com: - Que es parli de la possible concentració parcel·lària. - Es considera que la localització de la zona destinada a ús industrial proposada en l’aprovació inicial del POUM, no és la idònia, ja que es provocaria el trànsit de vehicles pesats creuant tot el nucli urbà. -Es proposa que l’àmbit de “Els Horts” s’anomeni “Els Rentadors”que és com es coneix popularment la zona. - Es proposa que l’edifici que es vol alliberar del costat de l’església sigui un equipament municipal, magatzem municipal pel carrer de damunt del Raval de Lleida, i tanatori a nivell del carrer Major. No es considera justificada la proposta d’alliberar aquest espai per a pas de vianants des del carrer Major i el de damunt del Raval de Lleida, ja que les distàncies no són tan grans. - Sobre els equipaments culturals, socials i turístics (E5), es vol concretar que el Pati de Cal Serra, amb antigues construccions de pedra i un antic safareig seria adequat com a museu o com a residència d’ancians, ja que disposa de suficient superfície per a dotar-la d’un jardí. 3. Que la redacció de la normativa urbanística es tinguin en compte diversos punts, tals com: - Que les xemeneies haurien de ser de major alçada, ja que en molts casos al haver-hi desnivells entre carrers. - Es creu que la fondària edificable hauria de ser superior, si més no els habitatges que no són plurifamiliars, cases adossades o xalets i especialment en el nucli antic on ja existeixen habitatges construïts de major fondària. - S’entén que les construccions rurals no haurien d’estar obligatòriament separades a un mínim de 25 metres d’un camí i 100 de les carreteres, ja que si compleixen tots els altres requisits del POUM no causen molèsties, són més accessibles i donen una sensació més acollidora del terme i menys deshabitada i inhòspitada del territori. Proposen una distància de 15 m a camins i carreteres, ni ho hi ha una llei de rang superior que estableixi distàncies superiors. - Proposen afegir la possibilitat d’afegir l’ús d’allotjament rurals que no siguin cases de pagès, ni de colònies, sinó allotjaments on dins del nucli urbà es podrien allotjar visitants, degudament legalitzades. - Es demana la prohibició d’acumulació de llenya prop del poble i en el terme municipal perquè provoca l’aparició del cord que danya els arbres de cultiu i els de jardí i obliga a cremar i picar les restes de poda, afegint mesures sancionadores a banda de les que hagi dictat la Generalitat. - Es considera que calen desenvolupar mesures per a crear zones d’aparcament fora del nucli urbà iguals a l’interior del nucli urbà. Informe-proposta: s’estima parcialment l’al·legació: sSobre el vial al vltant de l’església, es considera que és una millora de l’entorn prou interessant; sSobre els usos dels equipaments, l’actual redactat normatiu dóna el màxim de flexibilitat; sobre les reserves d’aparcaments, es considera que el més viable a curt termini és una possible actuació municipal sobre terrenys de titularitat pública, pel que no es considera viable una qualificació específica al mateix. Sobre les separacions de les edificacions rurals, es determina una distància mínima per que no tinguin caràcter urbà. Sobre les profunditats edificables s’ha adoptat una normativa més flexible en les zones de dificultat topogràfica. (la restade propostes no corresponen al planejament urbanístic).
  21. 21. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 21 Núm. al·legació E1 Rosa Montagut i Rey C. Santiago Russinyol 5, L’Albagés Exposa: Que actualment en nom propi i com a regidora i com a portaveu del Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ajuntament de l’Albagés. Demana: 1. Que es canviï la localització del sòl industrial del PAU 8 al PAU 10, a tocar de la carretera, ja que aquest presenten millors condicions d’accessibilitat i comunicació. 2. Que el PAU 8 arribi fins al camí i no a la meitat. 3. Que el PAU 8 sigui sòl urbà Clau 2A. 4. Que la parcel·la amb referència cadastral 25006A00100185, que sigui tota urbanitzable, i que les contigües (184 i 185) podrien acollir el sòl industrial previst al PAU 8. 5. Que es tingui en compte no excedir el creixement moderat que el Pla Territorial Parcial de Ponent defineix per al municipi de l’Albagés (30%). 6. Respecte el PAU 10, es detecten insuficient cessions per a espais verds i en considera que s’hauria de “pujar” el vial perifèric, fent-lo continuar recte. 7. Que es reservi el tipus de gestió dels PAU’s (si cal que siguin SAU’s), concretament als PAU 9 i PAU 10. 8. Que s’estudiï detingudament la vialitat aconòmica i tèrmica del nou vial del costat de l’església. 9. Que s’estudiïn els criteris adoptats a l’illa tancada 9B/3. Convindria deixar-ho oberta a d’altres solucions que no perjudiquin tant als propietaris ni a l’ús comercial de la Cooperativa. 10. Que l’actual plaça pública on es l’aprovació inicial del POUM es proposen habitatges de protecció oficial, es mantingui l’ús de plaça pública. 11. Que el PAU 5, sigui PMU. Que es torni a configurar tot el sector per tal que el carrer tingui continuïtat i reubicar l’espai verd i les zones lliures d’edificació. 12. Els espais que als plànols apareixen ratllats, són zona no edificable, no es poden fer passar com a reserva de sòl, si es vol que sigui així s’ha de fer constar expressament. 13. Que s’alinii la façana de Cal LLatxo a la cantonada els carrers Soleràs i Juncosa, a la placeta d’en Gepo. 14. Que s’alinii la cantonada del Raval de Lleida (Cal Meternines). 15. Que la zona B (sortida del poble) es consideri tota la parcel·la com a sòl urbà (no només una part). 16. Que es valori la possibilitat de preveure reserva de sòl per a allotjament per a treballadors temporals, encara amb més raó amb l’arribada de treballadors per a construcció de l’embassament. Informe-proposta:S’estima parcialment l’al·legació: sobre la situació del sòl paer aa activvitats econòmiques, es considera més adient el prevists per raons topogràfiques; sobre ampliar les zones urbanes, cal considerar que a part que podria representar excedir els límits del PTP, s’ha fet un ajust de cara a garantir la seva viabilitat (veure punt 2.4 de la memòria); això també explica la limitació en el dimensionat de reserves de cessions. En relació a la cooperativa, s’adopta un criteri de més flexibilitat. Quant a les afectacions a vialitat s’han mantingut les que en una anàlisi acutrada es consideren imprescindibles i per tant se suprimeixen afectacions que es consideren de menor importància per no incrementar les càrregues del municipi.
  22. 22. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 22 Núm. al·legació E1 Josep Mª Alventosa i Cuadrat C. Vall de Cabó 26, Lleida Exposa: Que una vegada examinat l’expedient referent al POUM del municipi de l’Albagés. Demana: 1.Que s’ajusti el creixement proposat per aquest POUM a les directrius del Pla Territorial de Ponent. 2. Que es consideri que el sectors (PAU’s) que s’han creat a partir de sòl que no estava dins de l’actual delimitació de Sòl Urbà, s’haurien de formular com a SUD. 3. Es proposa que es reservi la zona d’afectació del futur Canal Segarra - Garrigues. 4. Es considera que es tindria que ampliar el sòl qualificat coma a Clau 6 – Industrial Compacte. Entén que hi ha una zona més adequada a l’àmbit de La Sort, àmbit amb millor accessibilitat. 5. Que es mencioni la possibilitat d’ubicació d’una benzinera a les proximitats del casc urbà, a la Carretera C-233, lloc on es va enterrar el dipòsit anteriorment. 6. Que la ubicació d’una rotonda al PAU 1 – Lo Freginal. 7. Que l’afectació de la finca amb referència cadastral nº 1211327CF1911SOB permet al tram de vial que forma part del PAU 4 – El Soleràs, ampliar-se fins assolir una amplada de 8 metres. Entén i demana que aquesta línia d’afectació tingui continuïtat dins a la cruïlla d’aquest vial amb el carrer Juncosa. 8. Que s’ampliïn les fondàries edificables; tant els 15 m que s’aplica a la Clau 3A, resulta insuficient, ja que descarta gairebé, la possibilitat de fer un habitatge per planta, per resultar petits i amb poca superfície i tanmateix obliga a emprar la solució d’habitatge dúplex; com els 10 i 12 metres del cas de la Clau 1 – Nucli antic. Informe-proposta: sestima en part la proposta: en relació a les profunditatsedificables, s’han flexibilitaz l’ordenació en les pàrtsdel poble de més dificultat; les benzzineres en proximitat de la carretera són específicament admeses; En relació a la cooperativa, s’adopta un criteri de més flexibilitat. En quant a canviar el règim de les àrees de creixement a SUD, per a àmbits tan petits només significa complexitat de gestió; en tot cas l’art 8 de la normativa admet reordenacions posteriors.
  23. 23. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 23 AJUNTAMENT DE L’ALBAGÉS PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL MEMORIA DE L’ORDENACIÓ ANNEX A LA MEMÒRIA – INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC Relació dels jaciments incorporats, d’acord a l’inventari del Departament de Cultura: Ref. Dep Cultura Nom Coordenades UTM Tipus Ref. POUM 2778 Balma de les Paretetes X= 310370,00 Y= 4592370,00 Lloc d’habitació sense estructures J - 1 2779 El Barranc X= 310810,00 Y= 4592810,00 Varis desconegut J - 2 2780 Les Paretetes X= 309690,00 Y= 4592570,00 Lloc de producció i explotació taller de sílex J - 3 2781 Tossal de les Paretetes X= 310070,00 Y= 4592320,00 Lloc d’habitació amb estructures conservades poblat J - 4 14107 Castell de l’Albagés X= 311140,00 Y= 4591330,00 Assentament militar castell Varis sitja isolada J - 5 16283 Llarga del senyor mestre X= 312987,00 Y= 4591412,00 Abrics i similars J - 6 16345 Llarga del senyor mestre II X= 312728,00 Y= 4591319,00 Abrics i similars J - 7 16346 Cova de les Gralles X= 316017,00 Y= 4590489,38 Abrics i similars J - 8 16352 Vall D’aufaig X= 315221,00 Y= 4590237,00 Abrics i similars J - 9 16353 Vall D’aufaig - II X= 315071,00 Y= 4590400,00 Abrics i Similars J - 10 16354 Los Fontanets X= 314121,14 Y= 4590787,72 Abrics i similars J - 11 16355 Los Fontanets - II X= 314254,00 Y= 4590897,00 Lloc d’habitació sense estructures J - 12 16356 Los Fontanets - III X= 314147,15 Y= 4590756,22 Abrics i similars J - 13 16374 Plana del Perduet X= 315733,12 Y= 4590614,64 Abrics i similars d’habitació J - 14 16375 Planes del Sero X= 315017,41 Y= 4590665,96 A l’aire lliure J - 15 16376 Planes del Sero - II X= 314647,00 Y= 4590938,00 A l’aire lliure J - 16 16377 Les Planes X= 314314,03 Y= 4591158,85 Abrics i similars d’habitació J - 17 16378 Aubacs X= 313862,11 Y= 4591045,65 Lloc d’habitació sense estructures J - 18 16379 Abric d’Aubacs X= 313996,08 Y= 4590989,63 Cova natural J - 19 16380 Los Fontanets - IV X= 314519,80 Y= 4590792,18 Abrics i similars J - 20 16381 Los Fontanets - V X= 314550,00 Y= 4590757,00 Abrics i similars J - 21 16382 Los Fontanets - VI X= 314584,00 Y= 4590710,49 Cova artificial J - 22 16383 Vall d’Aufaig - III X= 314793,00 Y= 4590641,00 Abrics i similars J - 23 16384 Vall d’Aufaig - IV X= 314892,71 Y= 4590492,91 Abrics i similars J - 24 16385 Vall d’Aufaig - V X= 315119.00 Y= 4590417.00 Abrics i similars J - 25 16386 Vall d’Aufaig - VI X= 315270,00 Y= 4590370,00 A l’aire lliure J - 26 16389 Vall d’Aufauig - VII X= 315264,00 Y= 4590522,00 Abrics i similars J - 27 16413 Camí dels Rius d’Aumunt X= 314060,94 Y= 4591345,66 Abrics i similars J - 28 16414 Abric de Coma - seques X= 312308,99 Y= 4591772.85 Abrics i similars J - 29
  24. 24. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 24 INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC JACIMENT – BALMA DE LES PARETETES Municipi: l’Albagés Comarca: Garrigues Coordenades UTM i altitud: X: 310370.00 Y: 4592370.00 Context: Terreny erm / Balma de roca conglomerada, en la riba dreta de la vall del Set, voltada per coscolls i matossar de secà i per Camps de conreu plantats d’ametllers i oliveres. Tipus de jaciment: 02.02.01.01 Abrics i similars d’habitació sense estructures Cronologia: -9000 / -5000 / 03 Epipaleolític Descripció: S'accedeix al jaciment des del poble de l'Albagés on cal prendre la carretera C-233 en direcció a Castelldans. A uns 1 '6 km s'arriba al trencall de la pista al Cogul que cal prendre i resseguir-la, per la riba dreta de la vall del riu Set, uns 1'3 km. Aproximadament en aquest indret naix el camí deis Riuets que s'enfila pel coster que defineix la vall del Set. Cal prendre'l i recórrer-lo aproximadament 1 km fins arribar a una bifurcació amb un camí costerut que voreja per I'oest el desplom de les roques on es localitza el jaciment. En aquest indret s'hi trobaren (1984) unes quantes peces de sílex (dues rascadores, dos raspadors, tres lamines de vora rebaixada) i algunes ascles sense retocar. La part més exterior de la balma sembla que ha estat lleugerament afectada per I'erosió pluvial. La nostra visita no ha permès la documentació de cap resta arqueològica en superfície.
  25. 25. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 25 INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC JACIMENT – EL BARRANC Municipi: l’Albagés Comarca: Garrigues Coordenades UTM i altitud: X: 310810.00 Y:4592810.00 Context: Explotació agropecuària / Explotació agropecuària. Terres de secà situades al fons d’una petita valleta a la riba dreta del riu Set. Tipus de jaciment: 01.10.04 Varis desconegut Cronologia: / / 99 Desconeguda Descripció: En un marge d'uns camps de conreu de secà, molt argilencs, situats en el fons d'una petita i estreta vall, en la seva major part conreada, es troba una petita cavitat de forma troncocònica de la qual només en resta la meitat seccionada, ja que I’altra ha desaparegut a causa de I'erosió. Les parets de la cavitat són fetes a base de fang allisat i endurides pel foc. Tot I'interior es presenta ple de cendres i de terres de color gris, en les qual no es veu cap mena de material arqueològic, per la qual cosa ens és difícil situar cronològicament aquesta cavitat. Durant els treballs de revisió i actualització de la Carta Arqueològica de les Garrigues de I'any 2003 no s'ha pogut localitzar aquest jaciment. Tanmateix, davant les referències de les característiques formals de I'estructura que semblaven tenir alguna relació amb I'activitat combustiva, hem optat per modificar la definició del jaciment com de sitja isolada (10.3) per una resta arqueològica de la quals se'n desconeix la seva naturalesa (10.4).
  26. 26. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 26 INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC JACIMENT – LES PARETETES Municipi: L’Albagés Comarca: Garrigues Coordenades UTM i altitud: X: 309690.00 Y: 4592570.00 Context: Explotació agropecuària – Zona urbana / Explotació agropecuària i terreny erm. Al peu d’una terrassa fluvial situada a la dreta de barranc Fondo, vall secundària del riu Set. Fons d’una vall abancalada dedicada al correu d’oliveres i terrenys erms dels costers. Tipus de jaciment: 01.04.01 Lloc o centre de producció i explotació taller de sílex Cronologia: -33000 / -5500 / 04 Leptolític (Indiferenciat) Descripció: S'accedeix al jaciment des del poble de l'Albagés on cal prendre la carretera C-233 en direcció a Castelldans. A uns 1'6 km s'arriba al trencall de la pista al Cogul que cal prendre i resseguir-la, per la riba dreta de la vall del riu Set, uns 2'2 km fins arribar a la confluència entre el barranc Fondo, vall subsidiària al marge dret del riu Set, i aquest curs fluvial. Cal endinsar-se a peu en aquesta valleta uns 200 m fins arribar en I'àrea en que es realitzaren les troballes, vora I'actual camí de les Fites. El jaciment es troba entre las costes inferiors d'una terrassa, formada per estrats d'argiles i conglomerats, i les terres de conreu existents al seu peu, a la dreta d'una vall secundaria, a la dreta del riu Set, just en I'indret per on passa el camí Vell a l'Albagés. En aquesta àrea varen aparèixer de forma dispersa diverses peces de sílex, algunes de les quals estaven retocades, i entre les quals destaquen un raspador, una gratadora i un petit nucli. La nostra visita no ha permès la documentació de cap resta arqueològica en superfície.
  27. 27. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 27
  28. 28. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 28 INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC JACIMENT – TOSSAL DE LES PARETETES Municipi: l’Albagés Comarca: Garrigues Coordenades UTM i altitud: X: 310070.00 Y: 4592320.00 Context: Terreny erm / Tossal de forma troncocònica de cim pla, cobert de coscolls i matossar de secà, voltat de terres de secà plantades d’ametllers i oliveres. Elevació avançada sobre la riba dreta del riu Set. Tipus de jaciment: 01.01.02.02.03 Lloc d’habitació amb estructures conservades poblat Cronologia: -1150 / -900 / 07.03.02 Bronze Final II Descripció: S'accedeix al jaciment des del poble de l'Albagés on cal prendre la carretera C-233 en direcció a Castelldans. A uns 1 '6 km s'arriba al trencall de la pista al Cogul que cal prendre i resseguir-la, per la riba dreta de la vall del riu Set, uns 1 '3 km. Aproximadament en aquest indret naix el camí deis Riuets que s'enfila pel coster que defineix la vall del Set. Cal prendre'l i recórrer-lo aproximadament 1 '1 km fins arribar al peu del vessant septentrional del tossal de les Paretetes. El jaciment es localitza en el cim del tossal en forma d'esperó d'orientació nord-est/sud- oest i que presenta una planta de tendència ovalada en la seva part somital. Els vessants són abruptes per tots els costats, excepte en el punt d'unió amb la serra al nord-est, indret per on es produïa l’accés al tossal. El jaciment ha estat objecte de quatre campanyes d'excavació entre els anys 1983-1986 dirigides per Josep Gallart. S'ha excavat una superfície d'uns 364 m2, la qual cosa ha permès conèixer parcialment alguns deis trets més significatius del seu urbanisme. El jaciment constitueix un tipus d'assentament amb només un sol nivell d'ocupació i que correspon al model de poblat clos. El poblat s'organitza com una bateria continua de cases adossades a un mur perimetral que segueix el perfil del turó i disposades al voltant d'un espai central no edificat. El mur en qüestió s'observa en dos trams sense contacte físic (M-1, al nord i M-2, a l’oest) a causa del seu arrasament parcial i presenta una amplada superior (60-70 cm) a la dels habitatges (25-40 cm). Es conserva al llarg de 13 m, en el cas de M-1, i, de 19 m, pel que fa a M-2. L'elevació solament conserva entre 1 i 3 filades. Val la pena destacar que es construeix sense apurar completament la superfície potencialment útil en el cim del tossal i s'observa que en la part oest existia almenys un espai de 2 m d'ample entre l’hàbitat i I'inici del vessant, que permetia la circulació perifèrica. La zona d’hàbitat excavada constitueix una minsa part de la superfície global del jaciment, la qual podria assolir atesa la morfologia del tossal- uns 2.000 m2. La planta general de l’assentament és difícil de precisar ates que la zona exhumada correspon exclusivament a I'angle sud-oest del poblat. Tanmateix, la disposició en angle quasi recte deis murs de tanca deixa entreveure una planta de tendència rectangular o trapezoïdal. S'han excavat un total de cinc unitats domèstiques autònomes o "habitacions" -seguint la terminologia utilitzada per I'autor dels treballs-, de les quals H-2 se situa en el lateral nord del poblat, H-1 en I'angle nord-oest i la resta (H-3, H- 4 i H-5) en la façana oest. Es tracten d'habitatges unicel·lulars, excepte en el cas d'H-4 on s'observa un envà de pedra que compartimenta I'estança. Esdevé I'exemple més antic d'aquest tipus de casa observat fins ara a la plana occidental catalana. Tots els habitatges estan separats per parets mitgeres de pedra sorrenca IIigada amb fang, construïdes perpendicularment als murs de tanca. En totes les estances es trobaren els seu s enderrocs, a partir dels quals s'ha pogut calcular que la seva elevació rondaria el metre d’alçària. Això implica que en realitat es tractaria de murs mixtos, en els quals la part superior estaria construïda amb terra i materials peribles, possiblement amb la tècnica del modelatge manual. Comuniquen directament amb l’espai central a través de portes generalment cantoneres o molt descentrades respecte I'eix de la façana (H-5). No s'han observat IIindars o esglaons, tot i que els paviments de les cases també apareixen aquí a una cota inferior en relació a la de I'espai central. El seu mòdul no sembla massa uniforme i presenta plantes generalment rectangulars o trapezoïdals, excepte en les dues habitacions (H-1 i H-3) que configuren l’angle sud-oest del poblat. La solució constructiva adoptada per I'aprofitament d'aquest espai és una mica més complexa i original, tot i que reflecteix un cert primitivisme en la seva concepció i planificació. El canvi d'orientació en la distribució deis habitatges en l’angle del poblat s'efectua sense dissenyar plantes radials a partir deis murs mitgers que progressivament permetessin superar I'angle i, en canvi, es modifiquen les façanes de les dues cases més properes (H-2 i H-3) a I'habitatge raconer (H-1) per tal de possibilitar-hi I'accés. Això comporta la construcció d'un mur curvilini (M-6) que actua com a lateral i façana de H3 i defineix juntament amb M-S, en la façana d'H-2, una mena de passadís que desemboca a la porta d'H-1. Tot i la diferencia formal de les plantes, les seves superfícies útils s6n bastant similars i la mitjana és de 33'86 m2. Pel que fa als paviments, s'ha de destacar
  29. 29. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 29 que normalment s'utilitza la roca natural i les irregularitats s'anivellen amb l'aportaci6 d'una capa de terra, la qual s'endureix arran del funcionament. En alguns casos (H-2) s'observa com aquest substrat rocall6s ha estat rebaixat artificialment per tal d'assolir una cota més baixa que el nivell de I'espai central. En totes les cases només s'ha observat un nivell de funcionament. Damunt apareixien els enderrocs de les parets i deis sostres i, finalment, els nivells moderns superficials. Sobre deis paviments apareixien esclafats recipients de formes diferents que per la seva disposició, lIuny del traçat de les parets, sembla que podrien haver estat col·locats en prestatges i haver-se desplomat juntament amb la paret. En aquest sentit, els excavadors opinen que I'enderrocament es produí un cop abandonat el jaciment. No s'observa cap incendi com a causa de la destrucció del poblat. No obstant axó, és difícil imaginar un abandonament pacífic deixant un nombre considerable de recipients que, si bé podrien no constituir tot el repertori ceràmic característic d'un poblat, són prou nombrosos com per generar el dubte que s'acaba d'exposar. Aquest conjunt material es composa de nombrosos fragments de ceràmiques a ma que pertanyen a tenalles de grans dimensions decorades amb cordons de diversos tipus, tasses carenades, vasos d’apèndix de botó, vasos decorats amb acanalats, vasos carenats amb les superfícies externes brunyides, etc. També apareixen dents de falç i molins barquiformes. Pel que respecta als arranjaments interiors val a dir que són molt escassos i sovint es redueixen a l’existència d'una llar gairebé en cada estanya, un forn (H-5) i forats de pal per sostenir sostres i/o prestatges. L'estat de conservació del jaciment és molt bo ja que mai ha estat conreat, només en alguna zona del costat sud es veuen signes d'erosió.
  30. 30. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 30 INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC JACIMENT – CASTELL DE L’ALBAGÉS Municipi: l’Albagés Comarca: Garrigues Coordenades UTM i altitud: X: 311140.00 Y:4591330.00 Context: Zona urbana. En la banda oriental del carrer del Castell, al punt més elevat del nucli antic del poble de l’Albagés. Tipus de jaciment: 01.06.05 Assentament militar castell, 01.10.03 Varis sitja isolada Cronologia: 1150 / 1230 / 10.04.01 Medieval Consolidació Corona d’Aragó, 1453 / 1789 / 11 Modern Descripció: Les restes del castell de l'Albagés es localitzen en el punt més elevat del poble, en la banda nord del carrer del Castell. S'ha assenyalat que I'origen del castell de l'Albagés es remunta al període islàmic. Tanmateix, aquesta hipòtesi no ha estat mai corroborada, ni tampoc s'han documentat mai les restes de la construcció primitiva d’època medieval cristiana que la documentació escrita suggereix. Actualment, només es conserven algunes de les estructures de I’àrea oriental del que fou el recinte castral, la cronologia de les quals s'extenen des del segle XIII fins al segle XVII. La resta d'edificacions es troben emmascarades en diverses cases del carrer del Castell o han desaparegut sota la plaça pública que es localitza en I'extrem septentrional d'aquest vial. De fet, es conserva part de I'edifici principal del castell, definit per a un gran casal de planta rectangular, d'uns 20 m de llargada, amb I'accés en la seva banda oest i que té una finestra coranella d'arquets apuntats amb I'escut de Poblet a I'est. Un possible pany de muralla enllaça aquesta construcció amb la torre de planta quadrangular i base atalussada que es localitza en I'angle nord-est del recinte, just on el mur perimetral trenca en direcció nord-oest. La torre conserva una planta baixa ocupada per una cambra, d'unes dimensions aproximades de 3'3 m de lIargada, 2'8 m d'amplada i uns 2'5 m d'alçada, i coberta amb volta de mig canó. Sobre el paviment d'aquesta estança es troba excavada una sitja d'emmagatzematge que retalla la roca sorrenca basal. El castell conservaria I'accés al recinte d'època postmedieval, que correspondria a tot un mur que va trencar per I'est la primitiva porta, la qual possiblement s'obriria envers el sud. Totes aquestes construccions es troben realitzades amb carreus de pedra sorrenca ben escairats i s'assenten directament sobre el substrat natural rocós. La poca qualitat de la pedra determina que bona part dels carreus emprats per bastir I'edificació es trobin erosionats. S'ha assenyalat una cronologia de segle XIII pel mur oriental i la cambra inferior de la torre, moment immediatament posterior a la carta de poblament de l'Albagés (1192). Posteriorment, i després que el castell i terme de l'Albagés esdevingués possessió del monestir de Poblet -partir del segle XIV- es realitzen les grans reformes executades en estil gòtic tardà. Finalment, es realitzarien algunes obres al voltant del segle XVII. El primer esment documental de l'Albagés es remunta a 1155. El 1192 fou concedida per Catbert de l'Albagés, la seva esposa, sa filla Adalaida i el seu gendre Domènec d'Aviçanda concediren I'establiment a diferents famílies perquè ocupessin diverses terres ermes al lloc de Riusec, al terme de Castelldans. Aquest document s'ha interpretat, no amb tota la seguretat, com la carta de poblament de l'Albagés. A inicis del segle XIII els Cervera, senyors de Castelldans, també ho eren de l'Albagés, lloc que encara formava part del terme de Castelldans. L'any 1314 Andreu de Timor, abat del monestir de Poblet, compra el castell i el lloc de I'Albagés per 38.300 sous jaquesos i paga 10.000 sous a Pere de Sanaüja pels drets que hi tenia. Castell i terme foren possessió de I'abadia cistercenca fins el 1835 quan, després de la desamortització, diferents particulars van construir els seus habitatges en les dependencies més espaioses i més ben conservades del castell. El reaprofitament del recinte castral com a habitatges ha permès la conservació -tot i les remodelacions executades en les vivendes privades del cos oriental de la construcció. Malgrat tot, les obres municipals de construcció de la plaça en I'extrem septentrional del carrer del Castell produïren la destrucció de les estructures de I'edificació que ocupaven la zona, les quals no foren documentades.
  31. 31. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 31
  32. 32. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 32 INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC JACIMENT – LLARGA DEL SENYOR MESTRE Municipi: l’Albagés Comarca: Garrigues Coordenades UTM i altitud: X: 312987.00 Y: 4591412.00 Context: Explotació agropecuària / En una terrassa fluvial en una llarga vall formada pel riu Set, d’orientació est/oest. Tipus de jaciment: 02.02 Abrics i similars Cronologia: -5500 / -2200 / 99 Desconeguda Descripció: En el marc del Pla Espacial Urbanístic de Reserva del Sól (PEURS) per a I'establiment del sistema de regadiu del canal Segarra - Garrigues presentat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, I'any 2003 es va dur a terme una prospecció arqueològica prèvia l'aprovació definitiva del Pla Especial, per tal de determinar l'afectació d'aquest projecte sobre el patrimoni arqueològic i Paleontològic. La prospecció la van realitzar membres del Grup d'investigació Prehistòrica (G.I.P.) de la Universitat de Lleida per encàrrec de I'empresa Regs de Catalunya SA (REGSA). El traçat del Canal neix en I'embassament de Rialb, terme municipal d'Oliola, i durant 85'1km de longitud discorre fins a I'embassament de nova construcció d'Albagés, afectant a 17 municipis de 4 comarques diferents. El resultat fou la documentació de diversos jaciments arqueològics inèdits fins al moment, entre ells aquest. En aquest indret es detecta un abric de petites dimensions amb I'entrada parcialment coberta de vegetació. Per la seva situació i forma podria haver estat utilitzat com a espai d'hàbitat durant la prehistòria. L'abric es troba en bon estat de conservació i sembla que I'erosió natural no ha afectat I'interior de I'abric.
  33. 33. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 33
  34. 34. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 34 INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC JACIMENT – LLARGA DEL SENYOR MESTRE - II Municipi: l’Albagés Comarca: Garrigues Coordenades UTM i altitud: X: 312728.00 Y: 4591319.00 Context: Explotació agropecuària Tipus de jaciment: 02.02 Abrics i similars Cronologia: / / 99 Desconeguda Descripció: En el marc del Pla Espacial Urbanístic de Reserva del Sol (PEURS) per a I'establiment del sistema de regadiu del canal Segarra - Garrigues presentat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, I'any 2003 es va dur a terme una prospecció arqueològica prèvia I'aprovació definitiva del Pla Especial, per tal de determinar I'afectació d'aquest projecte sobre el patrimoni arqueològic i Paleontològic. La prospecció la van realitzar membres del Grup d'lnvestigació Prehistòrica (G.I.P.) de la Universitat de Lleida per encàrrec de I'empresa Regs de Catalunya SA (REGSA). El traçat del Canal neix en I'embassament de Rialb, terme municipal d'Oliola, i durant 85'1 km de longitud discorre fins a I'embassament de nova construcció d'Albagés, afectant a 17 municipis de 4 comarques diferents. El resultat fou la documentació de diversos jaciments arqueològics inèdits fins al moment, entre ells aquest. En aquest indret es detecta un abric de petites dimensions amb I'entrada parcialment coberta de vegetació. Per la seva situació i forma podria haver estat utilitzat com a espai d’hàbitat durant la prehistòria. L'abundant presencia de material lític dispers en superfície així ho podria confirmar. L'abric es troba en bon estat de conservació i sembla que I'erosió natural no ha afectat I'interior de I'abric.
  35. 35. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 35 INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC JACIMENT – COVA DE LES GRALLES Municipi: l’Albagés Comarca: Garrigues Coordenades UTM i altitud: X: 316017.63 Y: 4590489.38 Context: Explotació agropecuària / En una terrassa fluvial en una llarga vall formada pel riu Set, d’orientació est / oest Tipus de jaciment: 02.02 Abrics i similars Cronologia: / / 99 Desconeguda Descripció: En el marc del Pla Espacial Urbanístic de Reserva del Sol (PEURS) per a I'establiment del sistema de regadiu del canal Segarra - Garrigues presentat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, I'any 2003 es va dur a terme una prospecció arqueològica prèvia I'aprovació definitiva del Pla Especial, per tal de determinar I'afectació d'aquest projecte sobre el patrimoni arqueològic i Paleontòlogic. La prospecció la van realitzar membres del Grup d'lnvestigació Prehistòrica (G.I.P.) de la Universitat de Lleida per encàrrec de I'empresa Regs de Catalunya SA (REGSA). El traçat del Canal neix en I'embassament de Rialb, terme municipal d'Oliola, i durant 85'1 km de longitud discorre fins a I'embassament de nova construcció d'Albagés, afectant a 17 municipis de 4 comarques diferents. El resultat fou la documentació de diversos jaciments arqueològics inèdits fins al moment, entre ells aquest. En aquest indret es detecta un abric de petites dimensions amb I'entrada parcialment coberta de vegetació. Per la seva situació i forma podria haver estat utilitzat com a espai d'hàbitat durant la prehistòria. L'abundant presència de material lític dispers en superfície així ho podria confirmar. L'abric es troba en bon estat de conservació i sembla que l'erosió natural no ha afectat I'interior de I'abric.
  36. 36. POUM L’ALBAGÉS – a.provisional 2013 36 INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE PATRIMONI ARQUEOLOGIC JACIMENT – VALL D’AUFAIG Municipi: l’Albagés Comarca: Garrigues Coordenades UTM i altitud: X: 315221.00 Y: 4590237.00 Context: Explotació agropecuària / En una terrassa fluvial en una llarga vall formada pel riu Set, D’orientació est/oest Tipus de jaciment: 02.02 Abrics i similars Cronologia: / / 99 Desconeguda Descripció: En el marc del Pla Espacial Urbanístic de Reserva del Sol (PEURS) per a I'establiment del sistema de regadiu del canal Segarra - Garrigues presentat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, I'any 2003 es va dur a terme una prospecció arqueològica prèvia I'aprovació definitiva del Pla Especial, per tal de determinar I'afectació d'aquest projecte sobre el patrimoni arqueològic i Paleontològic. La prospecció la van realitzar membres del Grup d'lnvestigació Prehistòrica (G.I.P.) de la Universitat de Lleida per encàrrec de I'empresa Regs de Catalunya SA (REGSA). El traçat del Canal neix en I'embassament de Rialb, terme municipal d'Oliola, i durant 85'1 km de longitud discorre fins a I'embassament de nova construcció d'Albagés, afectant a 17 municipis de 4 comarques diferents. El resultat fou la documentació de diversos jaciments arqueològics inèdits fins al moment, entre ells aquest. En aquest indret es detecta un abric de petites dimensions amb I'entrada parcialment coberta de vegetació. Per la seva situació i forma podria haver estat utilitzat com a espai d'hàbitat durant la prehistòria. L'abundant presència de material lític dispers en superfície així ho podria confirmar. L'abric es troba en bon estat de conservació i sembla que I'erosió natural no ha afectat I'interior de I'abric.

×