1. 1
#AMB TU HO FEM POSSIBLE
Compromís amb Rubí
Eleccions municipals 26 de maig de 2019

2. 2
Eix 1
Una ciutat per viure-hi
El Rubí que proposem s’articula de forma descentralitzada, reconvertint
la ciutat en un lloc pensat per garantir la qualitat de vida de les persones i la
igualtat d’oportunitats per a tothom.
No volem continuar creixent amb el desordre com a principi rector.
Cal aprofitar totes les oportunitats, totes les actuacions i qualsevol planificació
de futur per canviar el model de desenvolupament urbà.
1) POUM (Pla d’Organització Urbanística Municipal)
- Retirada de l’actual proposta. Començar un nou procés amb l’objectiu de revisar a
fons la proposta, redimensionar-la a les necessitats reals de la ciutat. Una proposta
elaborada des del consens de tota la ciutat, de tots els agents socials i econòmics.
- Incorporarem des de l’inici els principis de l’urbanisme ecològic a tots els processos
urbans per assegurar una ciutat de futur i sostenible, verda i que cuidi els seus entorns
naturals.
2) Mobilitat:
- Pla de Mobilitat que té com a eix la pacificació del centre i les connexions amb els
barris i urbanitzacions, amb una corona d’aparcaments dissuasius al voltant de l’illa
de vianants
- Crear una Taula de Mobilitat amb la participació de tots sectors: ciutadans, comer-
ciants i entitats per analitzar els problemes actuals de mobilitat, revisar el pla de Mo-
bilitat de Rubí i buscar solucions conjuntes. Els treballa d’aquesta taula i els estudis
encarregats seran un dels elements del nou POUM.
- Promoció del transport col·lectiu eficient, racional i atractiu per als habitants de la
ciutat. Així mateix, promocionar l’ús de modes de transport no motoritzats (vianants,
ciclista) com a alternativa real al transport privat individual. Pacificació del trànsit.
- Ampliació dels ponts que creuen la riera. Conversió del pont de Sant Joan a vianants,
desviant el trànsit pels ponts adjacents de La Llana i Can Jardí i obrint el passeig de
la riera cap a Cova Solera. D’aquesta manera s’uniria el centre amb els barris de Sant
Jordi Parc, Can Fatjó i les urbanitzacions.
- El pont que uneix Carrer Cadmo amb barri del Castell seria tot ell un memorial a les
víctimes de la rierada, amb un canvi de nom. Duplicaria la seva mida, essent la meitat
per ús de vianants i bicicletes.
- Segregar clarament el trànsit motoritzat de la resta als ponts del Carrer Cadmo, Cova

3. 3
Solera, Can Jardí (Av. Electricitat) (estudiar el de la Llana), fent un estudi de transport
públic des dels polígons industrials en horari laboral de màxima afluència, fent que
siguin molt freqüents i amb un preu reduït o gratuït. Aquest transport aniria des dels
polígons fins a l’estació de FGC i viceversa.
- Ampliar pas de vianants que va paral·lel a la via del tren dels FGC. Actualment aquest
pas és molt estret, és la via d’accés principal dels vianants del barri de Can Fatjó i ha
de permetre la circulació de dues persones.
- Ampliació d’horaris del bus, adaptant a l’inici i final dels torns de treball als polígons.
Realitzar un estudi de transport públic gratuït per als estudiants d’Escoles públiques
de Rubí d’Educació obligatòria (primària i secundària).
- Instar la Generalitat a eliminar el peatge de la C16 per descongestionar el trànsit de la
carretera que va de Les Fonts a Rubí i que també passa per la C-1413 que transcorre
per la riera de Rubí (costat centre).
- Adaptar l’Avinguda de l’Estatut a via urbana amb gestió municipal. Pacificar el trànsit,
Inclusió d’un carril bici i zones de vianants àmplies, que anirien pel centre de la via o
pels laterals. Preveure aparcaments.
- Remunicipalitzar la gestió dels pàrquing municipals subterranis: Plaça Onze de se-
tembre, Salvador Allende i Mercat Municipal, que són de gestió privada. Habilitar el
seu ús perquè funcionin les 24h. de forma pública. Remunicipalitzar la gestió de zones
blaves.
- Estudi de zona de pàrquing dissuasiu: tant per a cotxes com per a camions als polí-
gons industrials.
- Xarxa de carrils bici integral, entenent aquests com a via de comunicació habitual i no
només com a opció lúdica perifèrica. Ampliació del carril bici als polígons i altres llocs
d’interès per a la ciutat: equipaments esportius, culturals, instituts, parc Ca n’Oriol,
xarxa de camins de l’entorn natural i rural.
- Implantar una xarxa d’aparcaments segurs, incloent la instal·lació d’estacions de
Bicibox a prop de l’estació de FGC, estació d’autobusos, a tots els centres cívics, Po-
liesportius i a tots els instituts.
- Reforçar la “Comunitat Ciclista” formada per particulars, clubs, comerços especi-
alitzats... de manera que la informació d’ofertes, recursos i activitats estigui sempre
disponible i actualitzada.
- Crear una veritable estació d’intercanvi davant del RubiForma, amb el doble objectiu
d’enllaçar trens i autobusos, sincronitzant els horaris de les dues modalitats de trans-
ports, i traient del centre urbà els autobusos interurbans, situant tots ells en un mateix
lloc, el qual estarà connectat amb les línies d’autobusos urbanes.
- La flota d’autobusos que operin a tota la ciutat hauran d’estar adaptats amb platafor-
mes PMR (Persones amb mobilitat reduïda).
- Avançar cap a un model de vehicles del transport urbà del tipus microbusos, i amb sis-
temes de propulsió no contaminant, respectant el medi ambient i la salut de les persones.

4. 4
- Revisió del contracte actual amb l’operadora del transport urbà, per optimitzar les
línies actuals, itineraris i horaris, amb la proposta d’ampliar clarament els horaris d’inici
i final del servei.
- Realitzar un estudi per a la concreció de possibles línies urbana noves, així com de la
millora de les línies interurbanes. - Limitació de la velocitat a 30 K / h a tota les zones
urbanes.
3) Urbanitzacions:
- Designar un membre del govern com a interlocutor permanent amb les urbanitzaci-
ons, amb la missió específica de:
- Ser interlocutor amb la Taula de les Urbanitzacions de Rubí
- Aplicar un pla estratègic d’inversions per millorar la connectivitat (interna i en relació
a la resta del municipi), sostenibilitat del model i accés als serveis generals.
- Aplicar un pla estratègic d’inversions per estudi de serveis públics com OAC (Oficina
d’Atenció Ciutadana), Recollida de residus (segona deixalleria).
- Actuació intensiva en el manteniment de la dignificació de l’espai públic urbà i periur-
bà, amb especial atenció a les rieres; amb un pla continu de detecció d’actuacions
necessàries.
- Garantir la mobilitat de les persones de les urbanitzacions a través del servei d’auto-
busos nocturns els dies de la festa gran de Rubí.
- El Camí Antic de Rubí comptarà amb una vorera des de l’avinguda Can Tapis fins
l’enllaç amb el teixit urbà central, això vindrà de la mà d’un reasfaltat d’aquesta via
d’accés.
4) Ciutat 100% accessible:
- Aplicació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya (adaptació de voreres, eliminació
d’obstacles...) tot això ha de donar un pla d’actuació a mig termini que transformi com-
pletament el paisatge de molts barris i urbanitzacions de Rubí.
- Plantejar l’accessibilitat des del punt de vista de la mobilitat però també de la co-
municació i la comprensió (des de un nouvingut, la interpretació d’un semàfor d’una
persona daltònica, etc) .
- No limitar-nos a l’eliminació de les barreres arquitectòniques, fomentar l’empodera-
ment de les persones amb Rubí, que puguin gaudir (no tan sols que els edificis públics
estiguin adaptats) que l’entorn verd estigui adaptat amb recorregut específics (avui en
dia no hi ha cap a tot Rubí).
- Ajudes per la rehabilitació en l’edificació per adaptar-se a les persones amb mobilitat
reduïda.

5. 5
5) Medi ambient i espai verd:
- Model de ciutat de les 6R (Revaloritzar, Reestructurar, Reduir, Reutilitzar, Reciclar,
Redistribuir).
- Ciutat sostenible, amb un pla de transició energètica (veure Eix 3) i la consideració
dels recursos naturals com un bé a potenciar i preservar.
- Residus: minimització i gestió de residus.
- Abocadors: Rubí ja ha cobert la seva quota, no a l’obertura de Can Balasch
- Pla d’Extractives.
- Organització de l’espai no urbanitzat (xarxa de camins, connexió zones verdes, es-
pais naturals...).
- Reforç i ampliació d’horts urbans. Gestió amb assignació preferent a persones en
situació de pobresa o exclusió social.
- Rieres. Pla integral de manteniment dels cursos d’aigua, per tal de garantir el seu
òptim de salubritat i que compleixin les seves funcions d’evacuació en situacions de
pluja torrencials.
- Foment del voluntariat ambiental: col·laboracions amb entitats compromeses. Rubí
d’arrel, caçadors de trastets, CER... Educació ambiental (cultura sobre passat i present
agrari). Reducció de la contaminació ambiental: pol·lució de l’aire, del soroll i de les
males olors.
- Dignificar el parc de Ca N’Oriol.
- Pla de manteniment de les àrees verdes urbanes i periurbanes.
- Parc del Torrent de les Abelles, connexió verda de Can Fatjó amb el centre.
- Pla d’arbrat: 10.000 arbres més a Rubí. Places urbanes, espai periurbà, tota la zona
alliberada a Ca N’Oriol per la renúncia a la zona d’aigües.
- Torres alta tensió: desmantellament de totes les línies d’alta i mitja tensió que tra-
vessen trama urbana, exigència de compliment del conveni amb la Generalitat i REE.
Recuperar els principis de la Declaració de Rubí.
- Contaminació acústica: Elaboració d’un mapa de soroll, exigir al Ministeri de Fo-
ment la instal·lació de pantalles acústiques a tot el tram de la B-30 que limita amb el
barri de Vallhonrat.
- Problema de pudors i qualitat de l’aire: a diferents barris de la ciutat és molt recurrent
un problema pudors, Salut pública actuarà a l’arrel del problema. Elaboració de plans
de qualitat de l’aire

6. 6
6) Habitatge:
- Habitatge: planificar i actuar entenent que els habitatges són una necessitat de la
gent I no del mercat. Rehabilitació sempre amb preferència envers nova construcció.
- Revisió de la funció de l’empresa municipal d’habitatge PROURSA.
- Polítiques actives d’habitatge (parc públic, lloguer social, fiscalitat...). Ciutat lliure de
desnonaments (pla local d’habitatge, lloguer social, ...)
- Modificar el POUM per garantir que, com a mínim, un 50% del nou habitatge que es
construeixi a la ciutat sigui de protecció pública.
- Fer un registre d’habitatges i solars buits i proposar la seva inclusió dins de la xarxa
pública de lloguer.
- Crearem el Registre municipal d’immobles desocupats amb la finalitat d’incentivar i
col·locar al mercat aquests habitatges.
- Sancionar als gran propietaris que mantinguin els habitatges buits amb fins especu-
latius i aplicar l’ordenança de recàrrec del 50% als pisos buits amb fins especulatius.
- Analitzar les parcel·les de propietat pública i planejar promocions públiques de lloguer.
- Adquirir sòl públic amb l’objectiu de crear una xarxa pública de lloguer social.
- Potenciar les borsa de lloguer de l’Oficina Local d’Habitatge.
- Crear una oficina de taxació pública.
- Reclamar a la Generalitat que modifiqui la política de qualificació de les promocions
públiques per fer viable que siguin sempre gestionades com a parc públic, prioritàri-
ament de lloguer.
- Facilitar els convenis per l’adaptació dels edificis antics tant per la seva rehabilitació
i millora com per facilitar l’accessibilitat i l’eliminació de barreres arquitectòniques.
- Dedicar el 30% de les noves promocions o grans rehabilitacions per habitatge a preu
accessible.
- Crear un servei públic de millora de l’eficiència energètica dels habitatges de la ciutat
tal i com es fa pels edificis públics.
- Millorar i coordinar conjuntament amb Serveis Socials un programa eficient d’ajudes
d’urgència per a famílies o persones afectades per desnonaments i per garantir el pa-
gaments dels serveis bàsics, evitant així la pobresa energètica.
- Impulsar un programa de masoveria urbana.
- Reduir l’alçada proposada al POUM en la construcció d’habitatge mentre no s’acon-
segueixin garantir la prestació de serveis, equipaments i un pla de mobilitat.

7. 7
- Crear una partida permanent per a l’adquisició preferent d’habitatges per tanteig i
retracte que seran destinats a habitatge social de lloguer.
- Garantir l’atenció a les persones sense llar, el dret a la cura i a l’autonomia personal.
- Subvencionarem el 80% de l’impost de béns immobles (IBI) per aquells propietaris
que reformin habitatges buits i els destinin al mercat de lloguer amb un preu de mercat
no superior a l’índex de referència de preus de lloguer de Catalunya.
- Exigirem al govern de l’Estat les mesures relatives a la limitació dels preus dels llo-
guers i què doti d’autonomia i capacitat als ajuntaments per vincular la pujada del preu
dels lloguers amb el nivell de rendes de la població i les característiques de l’habitatge
i del barri poder intervenir els preus del mercat de lloguers, com a ciutat especialment
tensionada.
7) Pla d’equipaments
- Portarem a aprovació la proposta de Pla d’Equipaments del conjunt de la ciutat,
elaborat de forma participativa i que tingui en compte el conjunt de necessitats d’equi-
paments, la seva distribució en el territori, el model de gestió i el pla d’actuació cor-
responent.
- Es desenvoluparà com a prioritat de legislatura una xarxa de Centres Cívics com
elements d’estructuració social de la ciutat, d’accés als serveis de l’administració i de
participació veïnal.
- Els edificis municipals en desús, formaran part d’aquesta xarxa de centres cívics i
equipaments culturals.
-Aprofitaments dels solars per instal·lació d’espais públics (espais de lleure) i serveis
8) Manteniment i dignificació de l’espai públic
- Municipalització del manteniment i neteja dels edificis públics.
- Neteja, manteniment de solars, possibilitat d’establir acords per l’ús temporal
d’aquests solars privats per part de la ciutadania.
- Xarxa d’enllumenat 100% de baix consum, amb sistemes intel·ligents amb detectors
de presència, implantats inicialment a tots els polígons industrials.
- El contracte de neteja, si n’hi hagués, inclourà auditories de qualitat d’avaluació con-
tínua
- Revisió i actualització del manteniment d’edificis i vies. Hi ha un grau de degradació
considerable posant especial atenció a les urbanitzacions.

8. 8
Eix 2
Al servei de qui?
L’ajuntament està al servei de les persones, i com administració de
proximitat la seva missió fonamental és contribuir al benestar col·lectiu i
individual, facilitar la vida plena i l’exercici dels drets bàsics. Tot, a l’abast
de tothom.
1) Educació
- Ciutat educadora: Compromís global basat en la creació de l’Institut d’Educació Mu-
nicipal. Dimensionat no només com a oficina administrativa que gestioni les beques,
els casals, període de matriculació i matrícula viva, sinó que dissenyi Projectes que
s’inscriguin en el Pla Educatiu de l’Entorn i sigui agent dinamitzador d’intercanvi i difu-
sió projectes educatius d’èxit. Facilitar el treball en xarxa dels centres educatius. Oferir
espais on compartir recursos, idees, continguts, perquè per optimitzar cal afavorir la
col·laboració entre els centres educatius.
- Remunicipalizació de la gestió de les escoles bressols (0 - 3).
- Implementarem plans d’educació comunitària en els barris, perquè tots els agents
educatius i culturals articulin les seves propostes i multipliquin els seus vincles.
- Lluita contra la segregació i atenció a totes les etapes: 0 a 3, primària, secundària,
universitària, adults, Escola de Música, Escola d’Art, Escola Oficial d’Idiomes, servei
local de català.
- Ús del mapa escolar com a instrument estratègic per a combatre la segregació.
- La Escola d’Art i la de Música, enteses com a generadores de cultura i formació, són
valors fonamentals del nostre projecte. Urgeix optimitzar la seva gestió proveint els re-
cursos necessaris per a estabilitzar la seva plantilla de manera que puguin consolidar
els seus projectes.
- Promoure l’educació en valors: A través de Programes transversals i d’Aprenen-
tatge per servei a la comunitat (ApS) implementats en col·laboració amb els centres
educatius i entitats socials, mediambientals i culturals que es basin en valors com la
solidaritat, el civisme, el feminisme i la inclusió. Els principals objectius del quals si-
guin: la millora de la convivència, la reducció de l’in-civisme, l’augment del sentiment
de pertinença a la ciutat, l’increment d’hàbits saludables, crear consciència ecològica
i l’assimilació d’hàbits de vida respectuosos amb el medi ambient.
- Campanyes de formació i assessorament a professionals de l’educació en temes
estratègics.
- Impulsar la creació de xarxes d’escoles feministes, compromeses amb la coeducació
i actives en la lluita contra la desigualtat i la violència de gènere.

9. 9
- Oferir en els centres recursos en educació afectiu-sexual, on s’abordi, entre altres
aspectes, la prevenció de l’assetjament i de les violències masclistes, la LGTFobia, la
promoció de relacions afectives sanes, els mètodes anticonceptius, la difusió de co-
neixement de les malalties de transmissió sexual, dels embarassos no desitjats... de
manera que es recullin les recomanacions de l’ONU i l’OMS.
- Pla específic contra el bullying. Compromís antibullying aplicat mitjançant la forma-
ció, l’assessorament i la coordinació respecte als protocols d’actuació i els recursos
existents.
- Dissenyar un Pla de formació anual per a adults on s’ampliïn els coneixements cul-
turals a través de la programació de cicles formatius de divulgació sobre història, po-
lítica, psicologia, sociologia, antropologia, economia, biologia, física, matemàtiques,
astronomia, entre altres. Incloure en el Pla, formació per a adults que respongui, tam-
bé, a necessitats reals de gestions de la vida quotidiana: economia domèstica, gestió
del temps i dels recursos, (pagament de factures i gestions telemàtiques, entendre els
conceptes d’una factura, ofimàtica bàsica, etc.).
- Reforç de l’Aula d’Extensió Universitària en col·laboració amb la UAB, amb contin-
guts relatius a la història i patrimoni local, així com la formació relativa a les habilitats
interpersonals.
- Crear una xarxa de Centres cívics i dotar-los amb recursos tècnics i humans; com
a sales d’estudi, equips informàtics mòbils i personal de suport per a convertir-los en
punts de formació contínua i d’accés al coneixement.
- Revisar el programa de patis oberts i impulsar-los en més escoles i barris, ampliant
la programació d’activitats dirigides o supervisades i dotant als centres que participen
d’accés a una bossa específica de reposició de mobiliari exterior i manteniment d’ele-
ments estructurals.
- Millorar el pla de manteniment dels centres escolars dels elements que compenten
a l’ajuntament.
2) Salut
- Rubí, una ciutat saludable, la salut pública com a principi general. Visió integral de la
salut des de les diferents actuacions municipals.
- Garantirem l’accessibilitat al sistema sanitari a tota la ciutadania, assegurant l’empa-
dronament i l’accés a la targeta sanitària sense exclusions.
- Serem vigilants de la qualitat del sistema sanitari, emprenent les accions de control
necessàries i reclamant la reversió de les retallades. Ens oposem a les retallades, al
tancament i reducció d’horaris dels CAPs, a les privatitzacions de serveis, a les llistes
d’espera immorals i defensem les condicions laborals i salarials dignes.
- Reivindicar que un dels CAPs passi a ser un CUAP (Centre d’Urgències d’Atenció
Primària) incloent urgències pediàtriques per fi, 24h 7 dies a la setmana.
- Reivindicar la construcció d’un 4t CAP a Rubí en el barri de Ca n’Oriol per a dotar de

10. 10
recursos sanitaris a tota la ciutat i descongestionar els existents.
- Atenció integral; Fer un mapa dels recursos del municipi i informar els professionals
sanitaris, que mantindran la coordinació amb Serveis Socials. Aquesta serà la via per
a aplicar la recepta social, entenent que no sempre la medicalización és l’única sortida
de les situacions de patologia.
- Reivindicar i pressionar des de l’ajuntament per aconseguir que l’Hospital General de
Catalunya sigui 100% públic i de referència per a la població de Rubí. Entenem que
la construcció d’un nou hospital en el nostre terme municipal seria també una solució
acceptable en cas de no resultar possible la primera opció. En tot cas, Rubí no pot
esperar més, des de l’ajuntament reivindiquem la necessitat urgent d’atendre aquesta
qüestió.
- Com a administració local de proximitat serem la veu de la gent de Rubí per a fer
un seguiment i reivindicar uns serveis sanitaris dignes. Això inclou les reclamacions
abans esmentades i també l’augment de les consultes d’especialistes, especialment
de ginecologia i geriatria.
- Proporcionar a la ciutadania formació en salut per les autocures, per a difondre la
cultura de la salut i el coneixement de drets i deures en relació als proveïdors de ser-
veis sanitaris.
- Comprometre’s amb l’Alimentació saludable. Realitzar campanya de sensibilització
per a fer extensiu aquest compromís portar a escoles, centres de treball, residències...
- Revisió mèdica gratuïta a totes les escoles de primària, amb cost imputat a pressu-
postos municipals. Es podrien detectar casos de desatenció, malnutrició, maltracta-
ments, etc.
- Crear un servei públic d’odontologia amb tarifació social.
- Defensarem el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs i l’avortament lliure i gratu-
ït i promourem l’accés a l’assessorament professional davant situacions d’embarassos
no desitjats.
- Salut mental i addiccions: Pla especial de prevenció i actuació contra les addiccions,
no només a les substàncies (alcohol, tabac i altres drogues) sinó, de manera específi-
ca, contra les ludopaties i addiccions a les noves tecnologies.
- Identificarem els objectius de millora de salut pública i les mesures/accions neces-
sàries per a aconseguir-los, implicant els serveis adients més enllà de la regidoria de
salut: salubritat de l’aigua, control de plagues, contaminació atmosfèrica, inspecció
d’aliments i begudes, habitatge.
3) Serveis socials
- Uns serveis socials amb un enfocament integral, preventiu i comunitari. Cal superar
la visió exclusivament pal·liativa i/o assistencial. Un model d’atenció que es basarà
en que totes les accions d’ajuda vagin acompanyades d’un apoderament real de les
persones (formació, acompanyament, guia...).

11. 11
- Potenciarem la participació activa de les persones usuàries dels serveis socials en la
definició i seguiment del seu propi pla de treball, promovent la seva vinculació amb les
xarxes formals i informals de l’entorn.
- Introduirem la perspectiva comunitària en els diferents nivells d’atenció (individual,
familiar, grupal, i comunitària).
- Coordinar els serveis per a optimitzar els recursos i fer un estudi de l’impacte real de
les mesures aplicades.
- Potenciar i millorar els serveis socials d’atenció primària i vetllar per la transparència
del seu funcionament, per a poder aplicar amb eficàcia totes les mesures previstes en
la Llei de la Dependència i en la Llei de Serveis Socials.
- Crear una oficina de Drets Socials i Civils, que funcioni com un punt de primera informa-
ció i de derivació a altres recursos, amb acompanyament de casos on calgui fer tràmits
burocràtics i legals o actuar en la defensa davant situacions de vulneració de drets. Atesa
per un Equip interdisciplinari: Psicòleg/a, Treballador/a social, Pedagog/a, advocat/a.
- Elaborar una estratègia global de ciutat i uns plans d’actuació per barris i urbanitzacions.
- Pla de Serveis Socials que tingui com a base un diagnòstic de les principals mancances
i un mapa de la pobresa. Rubí no disposa, actualment, d’un Pla Local d’Inclusió Local.
- Pla de xoc per a l’eradicació de la pobresa social i energètica, que garanteixi els
drets fonamentals com l’alimentació i els subministraments bàsics (aigua, llum i gas),
i inclogui ajudes d’urgència per a pal·liar els efectes dels desnonaments o situacions
econòmiques puntuals (lloguers, taxes, impostos...) i que impliqui les entitats que ate-
nen a Rubí aquestes situacions. L’ajuntament vetllarà perquè s’impedeixi el tall de
subministraments bàsics a famílies vulnerables, tal com estableix la llei 24/2015.
- Revisar criteris actuals de recàrrec per impagament imposats.
- Sistema de moneda social local gestionada per Serveis Socials amb comerç local i
combinació amb un banc del temps gestionat en col·laboració amb la taula del tercer
sector.
- Dret bàsic a l’alimentació: augment de beques menjador, també en educació secun-
dària i en períodes no lectius. Coordinació amb banc d’aliments i altres entitats.
- Vetllarem perquè tota persona amb el dret a la Renda Garantida de Ciutadania o qual-
sevol altra prestació econòmica tingui accés a aquesta.
(*)Les accions proposades estan en línia amb les recomanacions de la Mesa d’Entitats
del Tercer Sector, establertes en el seu document “Compromís Local per a garantir els
drets Socials”.
4) Consum
- Potenciar l’Oficina Municipal d’Atenció al Consumidor, reforçar el seu paper de su-
port en matèria de consum als col·lectius en seguiment per part de serveis socials.

12. 12
- Ajudar en la creació i posada en marxa de l’Organització de Consumidors Rubí, com
a moviment ciutadà de consumidors.
5) Infància
- Rubí, com a “Ciutat Amiga de la Infància” ha de potenciar els valors que implica
aquesta distinció.
- La revisió del Pla local d’Infància i Adolescència ha de ser un revulsiu per a generar
accions transformadores que tinguin els nens i nenes com a protagonistes.
- Donar més protagonisme al “Consell de Nens i Nens” perquè participin en el disseny
d’espais i polítiques de la ciutat que afectin els nens i nenes de Rubí.
- Cal elaborar Plans Integrals d’Infància, d’actuació intensiva i sostinguda que no es-
tigmatitzin a els/les menors en situacions de risc.
- Difondrem els drets dels nens i nenes i incorporarem la seva mirada en l’elaboració
dels pressupostos municipal.
- Mantenir una programació cultural i d’oci específica.
- Suport a les entitats d’educació en l’oci. Facilitar la seva coordinació amb escoles i
altres recursos.
- Garantir una ciutat accessible, també per als infants.
- Revisar els mecanismes de protecció a la infància, especialment en situacions
d’urgència derivades de maltractaments. És imprescindible que existeixin recursos
d’emergència habitacional.
- Promourem sistemes de treball innovadors per a fomentar la creativitat de les edu-
cadores.
-Col·laborarem amb altres administracions per a millorar l’atenció primerenca als nens
i nenes de la nostra ciutat.
- Vetllarem perquè l’oferta de places públiques d’educació per a nens i nenes, entre
zero i tres anys, creixi de manera significativa.
6) Joventut
- Rubí necessita persones joves implicades i compromeses; participatives i crítiques;
solidàries i festives. El model de ciutat que impulsem les dones i els homes d’En comú
Podem Rubí no es pot entendre sense aquesta joventut.
- El col·lectiu jove de Rubí necessita elements, recursos i serveis que l’arrelin a la nos-
tra ciutat i el facin protagonista de la comunitat que volem construir col·lectivament.
- Recuperar una regidoria específica de Joventut.

13. 13
- Impulsar el Consell de la Joventut de Rubí, com a ens independent. Que pugui realit-
zar una funció no només propositiva, sinó també de supervisió del seguiment del Pla
Local de Joventut. Consultar-ho i tenir-ho en compte com a interlocutor bàsic per a tot
allò referent a les polítiques locals de joventut.
- Executar les accions previstes en el Pla Local de Joventut.
- Millorar els canals de comunicació, potenciant les xarxes socials amb els i les joves
de Rubí.
- Obrir més espais d’estudi en horari nocturn, coincidint amb els períodes d’exàmens,
i garantir unes condicions adequades.
- Optimitzar l’ús de la Torre Bassas i instal·lar nous punts d’informació i participació
juvenil descentralitzats (que també realitzin activitats, no només informació) en centres
cívics de la ciutat.
- Desenvolupar programes d’oci alternatiu i d’ús cívic de l’espai públic amb adoles-
cents i joves.
- Ampliació del Skate Park, amb una zona segregada per a iniciació. Espai conjunt per
a l’expressió gràfica i oci lliure.
- Atendrem la situació de joves migrants i ex-tutelats que es troben en situació de car-
rer promovent els recursos necessaris per a la seva transició a la vida adulta.
7) Nostres majors
- Existirà una regidoria específica de Gent Gran. La rellevància de les qüestions rela-
cionades amb aquest grup d’edat i les moltes possibilitats que té un ajuntament per a
millorar la seva qualitat de vida la fan necessària per a articular aquestes accions.
- La persones de la tercera edat són un dels col·lectius més vulnerables de la nostra
societat, sovint tant, que la seva situació com les seves necessitats són invisibles a la
majoria. Des del govern municipal s’han d’establir mesures per a garantir el seu ben-
estar i el seu desenvolupament ple.
- Continuar potenciant el Consell de la Gent Gran de Rubí com un espai de partici-
pació, de reivindicació i de coordinació dels majors de la nostra ciutat. Necessitem
aprofitar l’experiència i saviesa de la gent gran per a millorar la ciutat.
- Garantir el dret a una vida activa, autònoma i saludable.
-Incrementarem la participació social activant l’associacionisme de la gent gran i les
xarxes socials informals.
- Fomentar més activitats d’oci per a la gent gran i activitats d’intercanvi intergenera-
cional.
- Ampliar la xarxa de recursos per a aquest col·lectiu impulsant la creació d’aparta-
ments adaptats o tutelats per a la gent gran i la creació de més centres de dia.

14. 14
- Reivindicar l’augment places públiques de residència i de Centre de dia. És inaccep-
table la situació que viu Rubí amb una única residència pública que té 3 anys de llista
d’espera. Reivindiquem aquesta necessitat com a bàsica. Participarem com a ajun-
tament en el Consell de Participació de la residència, al contrari del succeït fins ara.
S’establirà un sistema d’ajudes municipals per al pagament d’aquests serveis.
- Tindrem en compte les necessitats d’aquest col·lectiu en el moment de la planificació
urbanística de Rubí per a garantir la seva accessibilitat.
- Pla contra la solitud: cada vegada hi ha més persones soles i això té efectes en la
seva salut i qualitat de vida. A partir de Serveis Socials, en col·laboració amb els CAPs
i amb les entitats socials es posarà en marxa una acció de detecció de persones en
situació de risc en col·laboració amb una xarxa de persones voluntàries, formades per
a detectar situacions de potencial risc i informar-ne.
- Apostarem per un model de cures que permeti que la persona visqui el major temps
possible en la seva llar, reforçant els programes d’ajuda a domicili, l’assistència perso-
nal i les tecnologies que faciliten aquesta situació de control domiciliari.
- Exigirem una gestió ràpida i eficaç dels processos vinculats a la Llei de Dependència,
acompanyant en els tràmits necessaris.
- Desenvoluparem recursos i serveis de suport a les persones cuidadores no profes-
sionals.
- Crearem serveis que donin suport a les necessitats de les cuidadores professionals
en el camp d’assessorament laboral, assistencial, sanitari, residencial i legal.
- Subvencionarem fins al 50% de la quota líquida de l’impost de béns immobles (IBI)
per a les persones soles de 65 anys o més amb una renda bruta inferior a 1,5 vegades
el marcat en el IRSC (Índex de Renda de Suficiència).
8) Feminisme i igualtat
- El feminisme continua sent una necessitat. Volem que totes les accions municipals
tinguin en compte la perspectiva de gènere, i també treballar per una societat cada
vegada més conscient de la necessitat d’assolir la igualtat real entre homes i dones.
- Avaluar sistemàticament l’impacte de gènere de totes les intervencions i adaptar els
sistemes d’informació perquè donin suport a aquests canvis.
- Incorporar la perspectiva de gènere als pressupostos municipals. Visibilitzar l’im-
pacte que tenen els pressupostos en dones i homes. Garantir una distribució de la
despesa pública equitativa i fomentar la transparència i el compromís de l’Ajuntament
en l’eradicació de les desigualtats de gènere i el treball cap a la igualtat efectiva entre
dones i homes.
- Dotar al SIAD (Servei Integral d’Atenció a la Dóna) de més recursos per a millorar les
actuacions de suport, especialment en relació amb situacions de violència de gènere:
seguiment dels sistemes d’actuació i suport d’emergència. Adquisició de pisos habi-
tatges addicionals per a atendre situacions d’emergència (maltractaments, desnona-

15. 15
ment amb menors, etc).
- Combatrem la feminització de la pobresa amb programes que atenguin les situacions
de risc social des d’una perspectiva de prevenció i emancipació.
- Impulsarem actuacions socioeducatives i comunitàries dirigides a fomentar la cores-
ponsabilitat dels homes en les cures.
- Establiment de punts liles en les festes majors i altres esdeveniments massius, ge-
nerant una campanya de corresponsabilización amb els espais d’oci permanents del
poble o ciutat a través de protocols sobre violència masclista i LGTfóbicas.
- Lluitarem per a acabar amb la discriminació laboral de les dones. Impulsar polítiques
d’igualtat que evitin qualsevol discriminació de gènere i, especialment, la discriminació
salarial.
- Actualitzar els protocols i circuits de violències masclistes. Desplegar un pla d’abor-
datge integral de les violències masclistes amb recursos i serveis per a la formació,
prevenció, detecció, l’atenció, la recuperació i la reparació. Garantir una dotació pres-
supostària suficient per a assegurar l’eficàcia de les mesures integrals regulades per
llei. Amb un model d’abordatge de les violències sexuals en espais públics i garantint
l’accés als serveis de totes les dones amb diversitat funcional, dones joves, famílies
monoparentals femenines, dones transsexuals, dones migrants...
9) Cultura, oci, i memòria democràtica
- Elaborar un Pla Cultural per a gestionar i mantenir amb eficiència el patrimoni local
artístic, científic, tecnològic, industrial, natural i documental de la ciutat, amb la parti-
cipació de la ciutadania que permeti generar memòries, conservar, millorar i divulgar
el Patrimoni de Rubí.
- Activarem protocols perquè el patrimoni arqueològic, industrial, arquitectònic, natural
i documental es preservi, s’investigui i es doni a conèixer tant en espais físics com en
l’espai virtual. Tot això en un treball coordinat amb els agents que ja treballen en aquest
àmbit a Rubí.
- Biblioteca com ben estratègic. Anàlisi conjunta amb la Diputació de Barcelona dels
recursos i serveis necessaris. La biblioteca ampliarà horaris per a estar oberta tots els
dies laborables en horari de matí i tarda, l’obertura dissabtes tarda s’estudiarà en fun-
ció de disponibilitat de personal suficient.
- Avaluació de l’impacte de les activitats de les entitats vinculada al sistema de sub-
vencions.
- Reforçar moviments culturals locals: Sonik, Infest, SBR, Mostra de Teatre i Dansa
Amateur; i espais, sense ànim de lucre, on s’ofereix cultura com el CRAC i l’Associació
espai sociocultural l’Aurora; o cultura popular oferta per altres agents públics o privats
.
- Elaborar, de forma participativa, un Pla d’Usos i d’Equipaments que doti d’activitats
i defineixi els usos de tots els espais de la ciutat: Antics Cinemes, Celler Cooperatiu,
Ateneu, Torre Bassas...

16. 16
- Reforçar l’ús ciutadà de l’Ateneu i apostar per una gestió directa o per les pròpies
entitats de Rubí.
- Recuperar l’Agenda Cultural mensual que incorpori les activitats culturals que es fa-
cin a la ciutat des de qualsevol entitat.
- Aprofitar la riquesa cultural que hi ha a la ciutat per a diversificar les propostes , pla-
nificar la seva calendarització i impulsar el coneixement d’altres cultures.
- Actualització permanent del directori d’entitats de la Base de dades i la web de l’ajun-
tament.
- Crear el Consell de Festes Populars de Rubí, que faci partícips les entitats, grups
locals i organitzacions de Rubí del disseny de totes les festes populars.
- Fer del Casino un espai polivalent on el teixit associatiu de la ciutat disposi d’un espai
digne i de centralitat per a la realització d’activitats de caràcter cultural i/o social.
- Programar un cicle de cinema de barri, gratuït o amb preus més assequibles que
l’oferta comercial.
- Farem arribar l’educació en l’oci de base comunitària als barris on no existeix, i col·
laborarem per a enfortir els Caus i Esplais que ja funcionen.
- Lluitarem contra la precarització en la cultura i els seus diferents sectors. Vetllarem
per les condicions contractuals i laborals en els contractes propis i en els atorgaments
d’ajudes públiques i formalització de convenis. Reconeixement, promoció i dignitat
pels creadors i les creadores.
- Reivindiquem la importància de mantenir viva la memòria de la lluita per la democrà-
cia i els drets socials i nacionals, com a referents ètics fonamentals. Impulsarem una
política global de recuperació de la memòria democràtica, amb participació ciutadana
i dels organismes culturals del municipi.
10) Esports
- Treballarem un model de promoció de l’esport en relació als principis de salut, inte-
gració social i educació i no només amb el principi competitiu.
- Posarem en marxa un programa de “Esport per a Tots”, accions conjuntes d’esport
salut entre els CAPs, els hospitals de la zona i les entitats esportives de la ciutat per a
potenciar l’esport com a mecanisme de prevenció de malalties. Impulsar els esports
de carrer: patinatge, tai-chi, capoeira, ioga...Garantir espais de qualitat on poder prac-
ticar l’esport gratuït a la ciutat i millorar les instal·lacions a les urbanitzacions.
- Pla d’Equipaments esportius que contempli: Diagnosi del mapa esportiu a la ciutat.
Manteniment i obertura a la ciutat de noves instal·lacions esportives. Estudiar la reha-
bilitació de naus industrials en espais coberts per a la pràctica esportiva.
- Estudiar la viabilitat de construir un nova piscina d’estiu.

17. 17
- Treballar amb les entitats subvencionades els criteris d’inclusió en les activitats que
organitzen i/o en els serveis que presten (sexes, diversitat funcional o cultural).
- Potenciar esports minoritaris, així com fomentar esdeveniments amb les entitats re-
lacionades, esdeveniments que puguin generar nous pols d’atracció per aquests es-
ports.
11) Atenció a la diversitat funcional
- Aplicar el Pla d’Atenció a les Persones amb Discapacitat i Diversitat Funcional.
Aquesta acció tindrà màxima prioritat i haurà d’aprovar-se en el primer any de mandat.
- Font del Ferro. Prioritzar la contractació de la Font del Ferro SL quan es tracti dels
productes i serveis que gestiona, sempre que ho permeti la llei de contractació pública.
- Treballar en col·laboració amb el CEE (Centre Educació Especial) de Ca N’Oriol, faci-
litant el trànsit de l’etapa infantil a l’adulta.
- Treballar per la gestió d’un Urbanisme inclusiu que tingui en compte les necessitats
de les persones amb diversitat funcional.
- Pla d’Inclusió Social treballat amb les institucions, entitats i associacions que treba-
llen en la salut mental a la ciutat.
- Promourem l’oci inclusiu i del temps lliure tan en el seu gaudiment, com a la seva par-
ticipació, amb projectes que promoguin activitats d’oci inclusives en equipaments so-
cioculturals i d’oci. Implementar projectes de mediació en l’oci per a promoure l’acom-
panyament i els suports per a persones amb diversitat funcional puguin participar en
la comunitat.
-Proveir un sistema municipal d’ajudes per a què els nens i les nenes amb NEE puguin
comptar amb personal de suport especialitzat en els espais d’acolliment escolars en
horari no lectiu (acolliment matinal i acolliment de tarda).
12) Convivència i Seguretat
- Treballar sobre la base d’un enfocament preventiu i dissuasiu.
- Dotar a la policia d’efectius suficients per a prestar un servei eficaç i eficient que me-
reix una ciutat de més de 75.000 habitants.
- Desenvolupar el projecte de policies de barri i agents cívics, tenint en compte, també
el servei nocturn.
- Incloure al servei de mediació municipal la figura de mediador intercultural i de mo-
del de líders comunitaris, per a la resolució de conflictes en coordinació amb la figura
d’educadores de barri.
- Dissenyar una campanya de convivència, respecte i pertinença amb projectes anti-
rumors, mediació al carrer amb mediadors/es, educadors/es i líders comunitaris. Tre-

18. 18
ballar en col·laboració amb el Pla Educatiu d’Entorn el coneixement del patrimoni i la
història de la ciutat, recuperar les fires interculturals i publicar el calendari de festes
interculturals.
- Potenciar la constitució i el funcionament de la comissió local de protecció civil.
13) Drets dels Animals
- La tinença d’animals de companyia és un dret que genera obligacions en relació al
propi animal i a la ciutat. La ciutat facilitarà un entorn i unes instal·lacions per a poder
exercir aquest dret de manera adequada i els responsables respectaran l’Ordenança
Reguladora de la Tinença d’Animals.
- Totes les actuacions vindran coordinades per un Pla Integral de Tinença d’Animals
de Companyia. Aquest estarà al servei dels drets dels animals i contribuirà al mateix
temps a minimitzar problemes de convivència, gestió d’espais i civisme. Revisió orde-
nança si escau. Es durà a terme la mesura aprovada en Ple Municipal per a la Creació
d’un Banc d’ADN.
- Es crearà un canal específic de comunicació bidireccional entre els propietaris de
mascotes i l’ajuntament. Per aquesta via l’ajuntament informarà de totes les novetats i
actuacions i els propietaris podran fer tot tipus de consultes i suggeriments.
- És prioritari dimensionar correctament la població de mascotes amb una actualitza-
ció del cens, la major part dels animals de companyia a Rubí no estan censats. Es po-
sarà en marxa un programa d’importants descomptes per a posar el xip i censar, amb
gratuïtat per a l’obligatòria extracció de mostra per a tipificació genètica. Una vegada
vençut aquest termini es passarà a una segona fase amb més protagonisme de les
mesures sancionadores per als propietaris que no hagin censat a les seves mascotes.
- En tots els pipi-cans hi haurà uns equipaments mínims de font d’aigua adaptada per
a animals, paperera amb dispensador de bosses de recollida d’excrements, sistema
de doble porta per a l’accés, seients per als propietaris i elements de joc per als gos-
sos.
- El manteniment dels pipi-can es durà a terme de manera regular per a superar la
situació d’actual deixadesa.
- A Rubí s’instaurarà una Jornada amb el nom de “Rubí Animal”, aquesta pot cele-
brar-se de manera conjunta amb la Fira de Sant Galderic i servirà de marc per al Dia de
l’Adopció, jornada de trobada oberta a la participació de totes les entitats, comerços
i clíniques veterinàries locals que tenen activitat relacionada amb el món de les mas-
cotes.
- La formació s’estendrà als centres escolars i instituts, allà es pretén fomentar la sen-
sibilitat als drets dels animals i transmetre el sentit de la tinença responsable perquè
els nens/es i joves entenguin que un animal de companyia no és un bé que s’adquireix
per capritx sinó un ésser viu que passa a formar part de la seva llar i del qual seran
responsables.
- Es farà un estudi de remunicipalització del servei de recollida d’animals. En cas d’op-

19. 19
tar per continuar externalitzant el servei, es revisaran els criteris de concessió del servei
de recollida d’animals perduts, un d’ells serà la proximitat a Rubí del lloc de recollida,
ja que no podem seguir amb un servei situat a 50 km del nostre municipi.
- Revisió, anàlisi i actualització de sistemes i gestió de colònies de gats.

20. 20
Eix 3
Una ciutat activa
Rubí és una ciutat industrial (2a concentració industrial de Catalunya
després de la Zona Franca) amb 12 polígons industrials, on una part molt
important de la ciutadania treballa en les empreses que estan a la
nostra ciutat. Cal potenciar aquest actiu i iniciar un procés de
reconversió industrial propiciant l’entrada a la ciutat d’empreses amb
valor afegit, donant accés als polígons amb transport públic, millorant la
mobilitat i aproximant els centres de coneixement i recerca (UAB, UPC) a
la cooperació amb el teixit industrial de la ciutat.
La transició energètica és una necessitat i una oportunitat, Rubí ha de
ser ciutat líder en polítiques públiques de reducció de consum i de
foment de la producció i autoconsum d’energies renovables.
1)Indústria
- Pla director dels polígons industrials: dirigit a l’adaptació a nous models productius, a
compartir demandes d’energia, a propiciar que actuï com a motor econòmic de la ciutat.
- Anàlisi i millora dels serveis als polígons: asfaltat, llum, subministraments bàsics,
telecomunicacions, etc.
- Foment del transport públic als polígons, ajustant horaris, recorreguts i preus pels
treballadors.
- Actualitzar el Pla Integral de Seguretat i Sostenibilitat industrial.
- Promoció de l’assentament d’empreses a Rubí, i posada en marxa d’accions per a
promoure l’arrelament i fidelització.
2) Formació i Ocupació
- Treballar fermament en la formació ocupacional: amb protagonisme de tots els agents
implicats al municipi.
- Estudi i detecció d’expectatives educatives (FP) d’alumnes d’instituts de Rubí i de les
necessitats de professionals amb qualificacions específiques de les empreses de Rubí
per a potenciar/oferir oferta formativa local.
- Plans formatius amb perspectiva de gènere, especialment per a aquelles edats amb
major dificultat d’inserció.
- Formació per a la creació de cooperatives de treball i inclusió d’aquest tipus d’em-

21. 21
preses en les bases de contractació municipal.
- Formació específica per a Energies Renovables + Rehabilitació Edificis.
- Formació Digital especialitzada. Formació Professional Tecnologia i Noves Tecnolo-
gies i Noves Tecnologies Innovadores.
- Descentralització de la Formació Ocupacional a RubíForma a altres espais com Ate-
neu, Biblioteca, etc
- Ampliació de la normativa de la contractació de persones discapacitades (aprofita-
ment de tots els marges que dóna la LGD (Llei General de Discapacitat).
- Ampliació del nombre d’inspectors de llicències d’activitats.
- Reactivació de la Borsa de Treball. Eina proactiva amb múltiples vinculacions: Serveis
Socials, empreses, petit comerç, centres de formació.
- Polítiques d’ocupació: Pla de xoc contra l’atur, suport en la cerca d’ocupació, plans
d’ocupació.
- Conveni entre l’Ajuntament, els Agents Socials i les empreses per a inserció laboral.
- Plans d’Ocupació en serveis d’atenció a les persones, la neteja d’espais naturals, el
manteniment d’espais públics, rehabilitació i alfabetització digital.
- Programa d’Atenció Integral a persones parades de llarga durada, així com acompa-
nyament posterior.
3) Comerç
- Creació d’un servei de “compra des de casa” per a tots els petits comerços de la
ciutat no de restauració. Aquest servei serà proveït per una empresa del tercer sector
en col·laboració amb els serveis socials de l’administració local, al mateix temps que
facilita el consum local facilita la inserció laboral de col·lectius específics.
- Potenciar la web https://www.rubicomerc.cat/ amb la creació d’una app on tots els
comerciants podran fer arribar la seva oferta comercial de manera molt més directa a
tota la ciutadania. Fer de Rubí un centre comercial de proximitat.
- El Mercat Municipal. Aposta estratègica, renovació d’equipaments i accessos. El Mer-
cat com a referència de comerços amb valor afegit, producte de proximitat i excel·lència.
- Potenciar el comerç de proximitat en el centre, en els barris i urbanitzacions: campa-
nyes de promoció, formació en gestió, comerç electrònic i màrqueting pels comerciants.
- Impulsar les xarxes i eixos comercials en els barris.
- Foment de la restauració local: potenciació de les fires: cervesa i formatge artesà, “de
tapis per la fira”, “el mercat viu de nit” i unes altres, per a fomentar el coneixement de
l’oferta local. Creació d’una App de restauració local “Menja’t Rubí”.

22. 22
- Creació del programa (adhesió voluntària) “moneda no convencional” per a incloure
com a complement a la nòmina de personal de l’administració pública, vàlid per a
consumir al comerç local (Idea a revisar). Moneda social amb la qual poder adquirir
productes i serveis de comerços locals segons cànons de l’economia solidària.
- L’administració local prioritzarà, dins dels límits legals, com a proveïdor al comerç local.
- Facilitar l’obertura de comerços a Rubí. Reducció de la burocràcia.
- Protegir els comerços tradicionals i emblemàtics de la ciutat mitjançant ajudes i plans
especials.
- Control del respecte dels horaris d’obertura i les condicions laborals dels empleats.
4) Economia social i del bé Comú
- Afavorir la creació de cooperatives, foment de models de relació no monetaris, amb
capacitat de donar solucions, béns i serveis amb retorn social i arrelament en el territori.
- Economia creativa: lligada a la producció artística, cultural, audiovisual, etc.
- Afavorirem les compres públiques a les empreses socialment responsables.
- Introduirem un sistema de compra pública que potenciï les conductes socialment
responsables en l’ocupació.
- Impuls dels ateneus cooperatius com a espai de cooperativisme i apoderament de
nous projectes.
- Foment i promoció de les economies socials i solidàries.
- Tendir a la substitució dels grans lobbies empresarials per l’econòmica cooperativa i
de proximitat fonamentades en criteris de ben comú.
- Assessorament i formació en cooperativisme i mutualisme.
- Col·laboració amb les finances ètiques, especialment per les partides relacionades
amb solidaritat i cooperació.
- Assessorament i formació en cooperativisme i col·laboració amb les finances èti-
ques, especialment per les partides relacionades amb solidaritat i cooperació.
5) Sostenibilitat i Transició energètica
- Compromís amb la transició energètica: estratègia decidida d’estalvi i promoció de
les energies renovables.
- Aplicarem la llei 24/2015 i promocionant la cultura i l’apoderament energètic als nos-
tres pobles i ciutats. Acompanyarem i defensarem a la ciutadania davant els abusos
del mercat elèctric, exigint a les companyies subministradores la seva responsabilitat

23. 23
en les situacions de pobresa energètica.
- Pobresa energètica. Ajudes específiques per a optimitzar els sistemes d’aïllament i
optimització energètica als habitatges, prioritzant casos de pobresa energètica.
- Impulsarem oficines municipals d’assessorament energètic i lluita contra la pobresa
energètica, com a servei de prevenció, informació i comprensió sobre les factures de
llum, aigua i gas, i la promoció de l’ús racional de l’energia.
- Rubí Brilla actuarà com a agència de l’energia local i transició energètica. Amb l’ob-
jectiu d’aprofundir en l’ambició i l’abast d’aquest projecte.
- Foment de la producció d’energies renovables i l’autoconsum, domèstic i industrial.
Per a això es facilitarà i acompanyarà a totes les empreses i particulars en la instal·la-
ció i adaptació de panells fotovoltaics, aprofitant al màxim les potencialitats del reial
decret 244/2019.
- Es fomentarà de manera especial l’autoconsum col·lectiu, tant en comunitats de
veïns com en polígons industrials, incloent el concepte de “instal·lacions de pro-
ducció pròxima” desenvolupat en el reial decret 244/2019.Aquest foment es donarà
mitjançant mesures fiscals favorables i acompanyament en tot el procés administra-
tiu requerit per a la posada en marxa de les instal·lacions i de les relacions locals de
subministrament.
- Assessorament per a l’adaptació de les instal·lacions d’autoconsum existents a la
nova normativa per a aprofitar al màxim els seus potencials.
- Creació d’una xarxa de producció d’energia solar aprofitant les superfícies de cober-
tes de naus en els polígons industrials.
- Promourem el nou Pacte d’Alcaldies pel Clima i l’Energia i donarem suport a l’aplica-
ció dels nous objectius generals pel Clima i l’Energia a l’escenari 2030 amb la reducció
de les emissions de CO2 del 40% com a mínim mitjançant la millora de l’eficiència
energètica i un major ús de fonts d’energia renovables.
- Noves construccions: La concessió de les llicències vindrà lligada als corresponents
estudis d’impacte ambiental i eficiència energètica. Tots els edificis públics que es
puguin construir es faran amb objectiu de balanç 0 o positiu. En totes les noves cons-
truccions es fomentarà la presència d’un doble circuit d’aigua.
- A tota la contractació pública s’inclouran clàusules mediambientals. Introduirem me-
canismes per a garantir que de manera sistemàtica s’introdueixen clàusules socials i
ambientals en totes les licitacions públiques de les Administracions Locals.
- No afavorir implantació d’empreses els productes de les quals vagin en contra del
medi ambient.
- Desmantellament indústries tòxiques.
- Ampliació xarxa de punts de control de CO2.

24. 24
6) Suport a l’Activitat i Promoció econòmica
- Serveis: Una ciutat que ofereixi serveis d’emprenedoria a els/les autònoms/s’i al co-
merç local. Propiciar la creació d’espais de col·laboració i cooperació per a afrontar
els reptes de la nova economia. Serveis a les empreses en polítiques de sostenibilitat
energètica, de mobilitat.
- Viver d’empreses municipal i Creació de Centres de Co-Working.
- Subvencions a iniciatives d’autoocupació basats en un pla d’empresa.
- Exempció de fiscalitat local: Les petites i mitjanes empreses de nova implantació
estan exemptes de càrregues fiscals a l’inici de la seva activitat.
- Creació de la Fira Industrial i del Comerç Local, vinculada a Rubí Brilla com a ele-
ments identificatius de ciutat.
- Fomentar indústries Halal com a nova oportunitat d’activitat
7) Agricultura
- Recuperació de l’activitat agrícola sobre dos eixos: sostenibilitat i recuperació del
patrimoni històric i cultural.
- Potenciar els projectes actuals d’horts: Cova Solera i promoure la creació de més
horts urbans municipals o iniciatives comunitàries. Aquesta activitat vindrà acompa-
nyada per formació específica dels interessats. L’assignació de parcel·les es farà amb
criteris d’inclusió social i renda disponible.
- Revisar els horts informals d’oci. Són els horts instal·lats en l’espai periurbà, on l’or-
denació del territori no està ben regulada, “Terra de ningú”. Promoure horticultura col·
lectiva enfront d’individualista.
- Mercat Municipal com a lloc de referència pel producte de Km 0. Promoure-ho com
a seu d’un Mercat Ecològic del Vallès.
- Promoure la creació de grups de consum.
- Incorporar Rubí al Pacte de Milà de política alimentaria urbana (Milan Urban Food Po-
licy Pact), xarxa de ciutats en favor de l’alimentació saludable i el consum responsable.
- Treballar amb els propietaris de les masies de Rubí el desenvolupament de projectes
agrícoles.
- Posar en valor la cultura de la vinya i el vi: Consolidar a Rubí com a seu de la Fira del Vi.
- Celebrar anualment el Dia de la Terra lligat a la Fira de Sant Galderic.
- Incorporar al currículum de primària dels centres de Rubí el coneixement del passat
i present de l’agricultura a Rubí.

25. 25
8) Rubí Brilla
- Potenciar el projecte de Rubí Brilla com a projecte estratègic de ciutat.
- Situar-ho en el departament de Medi Ambient per a reforçar l’aposta per una energia
neta i per la sostenibilitat.
- Auditar el projecte actual: revisar l’assignació econòmica, com es distribueix, quins
contractes hi ha i fins quan.
- Implementació, seguiment i millora dels objectius PAES (Plans d’Acció per a les Ener-
gias Sostenibles)
- Analitzar els mesuraments i establir noves si fos necessari. Analitzar els mesuraments
que s’han fet en el marc de projecte i que resultats hi ha hagut. És essencial comprovar
si realment s’arribarà al límit establert el 2020.
- Revisar i modificar els eixos del projecte Rubí Brilla. Actualment el projecte es divi-
deix en 5 eixos: indústria, comerç, ajuntament, internacional i domèstic. Aquesta clas-
sificació en realitat reflecteix el destinatari de les ajudes rebudes per part de la UE, no
els causants reals del canvi climàtic.
- Rubí Brilla com a plataforma per a la creació d’una comercialitzadora elèctrica o per
a la interlocució amb plataformes municipals i/o de cooperatives per a vehicular el
consum municipal a través d’aquestes.

26. 26
Eix 4
Una ciutat ben gestionada i
radicalment democràtica
Cal que Rubí sigui una ciutat ben gestionada, amb eficiència i eficàcia. Que
posi els recursos necessaris en les prioritats que determini el Pla d’Actuació
Municipal. Que ho faci amb participació, transparència i
amb perspectiva de gènere.
És imprescindible una gestió professional, que rendeixi comptes periòdica-
ment dels resultats i tingui en compte les aportacions de la ciutadania.
Els recursos humans son un dels principals instruments de la prestació
de serveis de les administracions locals. A Rubí és urgent la posta en marca
d’un Pla de Regularització de la Plantilla Municipal que
posi fi a la precarietat laboral i consolidi una plantilla professional amb
recursos i coneixements que millorin els serveis que presta l’ajuntament.
Una ciutat amb un pressupost adequat a la disposició de recursos i a les ne-
cessitats que ha de fer front. Que faci partícip a la ciutadania en la definició de
prioritats i destí dels recursos municipals.
1.- RECURSOS HUMANS
- Realització d’una auditoria organitzativa dels recursos humans de l’Ajuntament i
PROUSA amb l’objectiu d’identificar les carències i/o escreixos d’efectius, la distribu-
ció de les càrregues de treball, els circuits de treball i el funcionament dels diferents
protocols d’actuació.
- Aplicació d’una política de personal que compti amb la participació dels agents so-
cials a fi de millorar el clima laboral, assolint el màxim consens en la presa de decisi-
ons que afectin a la plantilla municipal, garantint la seva participació en la diagnosi i
establint un marc de relacions laborals adequat per a la millor prestació dels serveis
municipals.
- Acordar amb la representació social el procés de consolidació de la plantilla en el
marc dels acords que sobre aquesta qüestió s’han aprovat el Plenari municipal. Ga-
rantir que a final de mandat s’hagin consolidat tots els llocs de treball, reduint la taxa
d’interinitat a situacions estrictament circumstancials i derivades de necessitats d’ur-
gència sobrevingudes.
- Garantir que els instruments de gestió dels recursos humans (RLT, Plantilla, Valoració
de Llocs de Treball, etc.) s’actualitzaran i es presentaran per a la seva aprovació a Ple-
nari amb l’acord assolit amb la representació social.
- Reduir els càrrecs de confiança a aquells estrictament necessaris amb sous acordats
al Codi Ètic i de Bon Govern, dignes i no abusius.

27. 27
2.- GESTIÓ ECONÒMICA
- Els ajuntaments són gestors d’uns recursos que pertanyen al conjunt de la ciutada-
nia. Tant els ingressos (taxes i impostos) com la despesa han se basar-se en la redis-
tribució dels recursos, la justícia social i l’ecologisme: fer pagar més a qui més té i qui
més contamina per tal que tots i totes accedim als mateixos drets i serveis.
- Auditarem i revisarem la totalitat de la contractació de serveis i la compra de bens
que fa l’Ajuntament. Aplicarem els acords de Plenari per avaluar quins serveis es po-
dran gestionar directament i quins cal mantenir externalitzats. Les noves contractaci-
ons hauran d’incloure clàusules socials i mediambientals, per això és imprescindible
que aquestes s’incloguin dins dels plecs de clàusules per a la contractació de serveis
i s’estableixin protocols per al seguiment de les contractacions i el compliments dels
compromisos contractuals.
- Renegociar aquells contractes vigents per tal d’adaptar-los a les noves necessitats
del municipi i a la situació de l’economia.
- La política de compres municipal ha de possibilitar i facilitar l’accés a la mateixa dels
productors i proveïdors locals.
- Aplicarem un cànon als operadors privats que accedeixin a una concessió pública
(gestió d’un servei o equipament), a fi de que abonin un cànon fixe per la concessió i
que es pugui preveure un cànon variable en funció dels beneficis que obtinguin amb el
compromís de reinvertir els diners públics en el mateix servei o equipament.
- Aplicar un pla d’eficiència i innovació orientat a la millora de la gestió, la planificació,
la direcció per objectius i l’avaluació de resultats amb un sistema d’indicadors homo-
genis, quantitatius i qualitatius, en totes les àrees i instruments de gestió municipal
incloent la gestió pressupostària.
- Ampliarem la tarifació social en els serveis municipals, es a dir, ajustarem els preus
dels serveis a la capacitat econòmica dels usuaris i usuàries.
- Exigirem el retorn de l’IVA pagat per l’Ajuntament en les seves inversions.
- Els recursos públics han de ser gestionats amb la màxima transparència i optimit-
zació. Per això rendirem comptes del conjunt de la gestió pública tant a través dels
instruments de transparència (open data) online com a partir d’audiències públiques i
comissions ciutadanes de seguiment i control de la gestió pública.
- Durem a terme una planificació de Pressupostos plurianuals, revisables i actualitza-
bles. En el cas de les inversions permetrà desenvolupar el Pla d’inversions plurianual,
tot tenint en compte que bona part d’aquests inversions estan finançades total o par-
cialment per altres administracions, que alhora haurien de planificar aquesta plurianu-
alitat.
- Promourem els pressupostos participatius que mitjançant processos de deliberació i
debat ciutadà decideixin actuacions públiques més enllà de les inversions.
- Pressupostos amb perspectiva de gènere. Dissenyarem, executarem i avaluarem els
pressupost municipal de manera que l’impacte de la distribució de la despesa pública

28. 28
municipal ha de vetllar per ser equitativa i per atendre els interessos i necessitats que
tenen les dones a tots els àmbits i àrees.
- Consolidarem l’administració local digital que entre altres beneficis comporta major
transparència i accés 24 hores al dia de la ciutadania a la informació i la tramitació
administrativa.
3) Radicalitat democràtica
-Volem un municipalisme com a espai de canvi social i polític, de resistència i trans-
formació social i que trenqui amb la pràctica de pura gestió. Treballarem amb la guia
dels valors del feminisme, la diversitat, la solidaritat i la cooperació, entre uns altres,
en un paper protagonista i on es fomenti els espais d’autoorganització i participació
democràtica de la ciutadania .
- El municipi és un espai de proximitat on les persones han de poder decidir en comú
com fer front als seus problemes col·lectius. El municipalisme ha de ser un instrument
de participació on es reculli la voluntat de les veïnes i veïns per defensar el bé comú i
transformar-ho en una nova realitat a partir de mesures concretes. S’ha de recuperar
la sobirania municipal en tant és el millor lloc per desenvolupar la democràcia partici-
pativa.
- Aquests drets democràtics de participació en temes locals no es poden deslligar de
la defensa d’altres drets i llibertats a d’altres àmbits de decisió, a Catalunya, l’Estat i
fins i tot la renúncia de sobiranies vers organismes multinacionals. No hi haurà demo-
cràcia plena mentre la ciutadania no pugui triar i decidir sobre els diferents drets soci-
als, i llibertats. Per que som republicans defensem la llibertat a poder decidir sobre tot.
- Des dels municipis, històricament, s’han pres decisions que han transcendit al con-
junt de l’Estat. Ara tampoc és moment de ser neutrals en la defensa de les llibertats i
contra lleis i decrets repressius que en l’última etapa s’han anat aplicant. No hi haurà
democràcia plena, al contrari, si qui legisla ho fa sobre els privilegis propis i la desi-
gualtat per al conjunt de la gent treballadora i sectors humils.
- Apostem per la radicalitat democràtica. Mana la gent i els representants públics ho
han de tenir clar. Cal establir un sistema de rendició de comptes de regidors i regidores
i de govern. Efectuar audiències públiques anuals per donar comptes de que hem fet,
quan ens hem gastat i quina previsió de fer tenim.
- Portar les lluites del carrer a dins de la institució significa reordenar les prioritats de
Govern: el servei a la ciutadania ha de ser la motivació principal, i això significa ampliar
les vies de comunicació, convertir la participació en decisió i avaluar totes les decisi-
ons des de la perspectiva de l’ètica.
- El Rubí que coneixem s’ha dotat de consells i programes de participació. Al Rubí que
volem, aquestes eines serviran perquè la ciutadania estigui informada i pugui ser part
activa en les decisions de govern i actor fiscalitzador. Per això establirem un programa
integral de radicalitat democràtica i lluita contra la corrupció:
- Elaborarem el Codi Ètic dels càrrecs públics, per tal que les persones que ac-
cedeixin a aquesta tasca es comprometin a exercir amb responsabilitat la seva
feina. Entre altres aquest codi ètic haurà de contemplar:

29. 29
• Els càrrecs que tinguin plena dedicació a govern no podran compatibilit-
zar-ho amb una altre feina.
• Els càrrecs públics es comprometen a no incorporar-se a treballar a cap
empresa que tingui relació contractual amb l’Ajuntament fins un període de
dos anys posteriors a l’abandonament del càrrec públic.
- Elaborarem un nou ROM (Reglament Orgànic Municipal) i un nou Reglament de Parti-
cipació Ciutadana que garanteixin la veritable participació dels ciutadans i ciutadanes
en els afers que li son propis. El nou ROM haurà d’incorporar:
• Publicitat de la convocatòria del Ple amb mínim 5 dies d’antelació i publicitat
destacada a la web municipal.
• Publicació de les actes de Ple en un termini màxim de 15 dies posteriors a la
seva realització.
• Publicació de les convocatòries, ordre del dia i actes de les Juntes de Govern Local.
• Publicació a la web dels dictàmens que aprovi la comissió especial de comptes.
• Establir que cada any, al menys dues o tres sessions plenàries es puguin fer a
un espai diferent de la Sala de Plens de l’Ajuntament, com la Biblioteca municipal
o Centres cívics que reuneixin les condicions d’accessibilitat, espai i sonoritat
adequades.
• Incloure mecanismes per permetre la participació i votació telemàtica dels re-
gidors i regidores a les sessions plenàries, prèvia justificació de la no assistència
presencial.
- Propiciarem la creació i aprovació del Pla Integral de Participació Ciutadana a partir
d’un procés participatiu obert a tota la ciutadania.
- Establirem quines decisions municipals consultarem de forma obligatòria, i preveu-
rem una partida pressupostària anual per efectuar aquestes consultes vinculants.
- Reforçarem la figura del Consell de Ciutat, com a espai participatiu que es reuneixi
pel cap baix un cop cada tres mesos i que fiscalitzi la feina del govern.
- Establir metodologies de deliberació basades en el consens presencials i no exclusi-
vament en la votació virtual.
- Reprendrem el projecte dels Pressupostos Participatius, adaptant-lo a les noves ne-
cessitats i canals de comunicació existents.
- Efectuarem audiències públiques trimestrals per donar comptes de què hem fet,
quant ens hem gastat i què tenim previsió de fer.
- Establirem la figura del Regidor/a de barri, com a referent de la corporació en el ter-
ritori que actuarà coordinadament amb la resta de regidories i tindrà un pla de visites
a cada territori.
- Creació de la regidoria de participació / democràcia / drets de ciutadania.
- Farem pública l’agenda de regidors i regidores, i crearem espais públics i oberts de
trobada amb la ciutadania.
- Facilitarem l’accés entenedor per a tothom a la informació dels concursos i pressu-
postos municipals.

30. 30
- Creació d’una eina de consulta de dades econòmiques i financeres de l’Ajuntament
més clara i fàcil de fer servir per al conjunt de la ciutadania; així com sobre les con-
tractacions públiques (plecs de clàusules, concursos, resultats, control de condicions
laborals...).
- A través de la creació d’un Consell Ciutadà, sotmetrem els comptes de l’Ajuntament
a auditories externes anuals i farem públics els resultats.
- Recuperarem el funcionament de taules i comissions de seguiment aconseguides i
reclamades per la ciutadania, com la Taula de noves migracions, la Comissió de Can
Carreras, la Comissió de línies elèctriques o la Taula de patrimoni i activarem les que
ja estan en funcionament:
• Actualitzarem les seves funcions i membres
• Respectarem la periodicitat prevista de les reunions
- Crearem nous espais de participació temàtics reclamats per la ciutadania:
• Un d’ells, el Consell Assessor d’Urbanisme local, per garantir la transparència
en la gestió urbanística i assegurar que la seva planificació es regeix per l’interès
general.
- Revisarem el funcionament i reglament dels Consells Municipals –Consell Escolar, de
Solidaritat i Cooperació..- per tal d’adaptar el seu funcionament, i fer-los funcionals i
útils.
- Creació de l’Oficina de Defensa de la Ciutadania, per evitar la desinformació i des-
emparament de la ciutadania en la relació amb l’Ajuntament i amb altres empreses i
recursos públics:
• L’oficina de la Síndica estaria dins aquest servei
• Atenció a persones migrades o refugiades (serveis públics, gestions amb l’ajun-
tament..)
- Derivació de cada ciutadà/na al servei adequat a la seva problemàtica. Una porta
d’entrada a l’administració que allibera una part de la feina de l’OAC i té una perspec-
tiva global.
- Vetllar pel bon funcionament del Consell de Comunicació i per l’aplicació del regla-
ment del servei de comunicació. Potenciar la Ràdio com a espai de participació de ciu-
tadania, entitats i organitzacions., dotant-la dels mitjans humans i tècnics necessaris.